Infants i adults perceben i interpreten el món des d’una visió molt diferent. A mesura que anem creixent, aprenem i experimentem del món que ens envolta, tant extern com intern a nivell personal.

El nostre paper com a mestres, en part consisteix en no perdre aquesta mirada d’infant, en tornar a ser el nen o nena que una vegada vàrem ser.

A través de la càmera podem saber i treballar des de quina perspectiva veuen els infants el món.

Tenir una càmera a la disposició dels nens i nenes, és una bona proposta, ja que, d’aquesta manera podem treballar tots els conceptes que surten al currículum d’una manera vivencial i propera a ells i a elles. A través de les fotografies els infants poden expressar diferents llenguatges; visual, verbal, emocional, matemàtic, plàstic, escrit…

Per exemple, el llenguatge matemàtic es pot treballar fent fotografies de formes geomètriques que estem treballant en aquell moment, el llenguatge emocional es pot treballar fent fotos de nens i nenes que estiguin contents/tristos i fer conversa de les emocions, el llenguatge plàstic es pot treballar fotografiant una part de l’hort, del pati, i fer un dibuix lliure,…etc.

A més a més, dins de l’aula o fora d’ella, es pot habilitar un espai/racó/ambient/taller on es treballi amb fotografies fetes per ells i elles, bé amb una càmera digital o amb una tauleta digital i a partir de les fotos, es pot fer conversa i extraure un tema d’interès per treballar com a projecte a l’aula.

Per últim dir que, crec que deixar una càmera als nens i nenes és un altra forma de plantejar activitats motivadores partint des de l’interès, la curiositat i la visió de l’infant.