Arxiu de la categoria: General

Πυθία (Pítia)

Dins el món de l’antiga Grècia, s’anomenava Pítia o Pitonissa, que era l’oracle de Delfos. Aquest nom ve de la serp pitó, un terrible rèptil que assolava la contrada fins que Apol·lo la va matar. El temple de Delfos està consagrat a aquesta divinitat.

Les píties eren elegides entre la població, sense que fos rellevant el seu estatus socials. L’únic requeriment era que fossin verges, i es mantinguessin castes tota la vida, doncs estaven “casades” amb la divinitat.

El procediment que s’havia  de seguir per fer una consulta era molt estricte. Primerament es feia un sacrifici a l’altar davant del temple, llavors es pagava el preu de la consulta. Llavors es passava dins el temple i es feia la consulta. Algunes píties demanaven que les consultes fossin fetes oralment, mentre que altres ho demanaven en tauletes.

Έρμῆς / Ἀσκληπιός

Ἀσκληπιός (Asclepi)

Ascelpi va ser el fill d’Apol·lo i de Coronis, i va acabar sent el déu de la medicina. El seu gran atribut era la serp que rebia el seu nom, la serp d’Asclepi.

La mitologia diu que quan la mare d’Asclepi estava embarassada, Apol·lo la va assassinar, ja que va descobrir que l’havia estat infidel. Un cop morta va treure el seu fill del ventre, i el va entregar al centaure Quiró, que va ser qui el va educar i ensenyar la medicina a partir d’herbes medicinals. Asclepi va arribar a ressuscitar als éssers morts, fet que no va agradar a Hades, que va acabar demanant la seva mort a Zeus. Ell, que va estar d’acord amb el seu germà, el va matar amb un raig però el va acabar convertint en un Déu, el déu de la medicina.

Έρμῆς (Hermes)

Hermes va ser el fill de Zeus i la plèiade Maya. Déu missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, dels literats i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l’astúcia, dels lladres i dels mentiders. Els seus atributs consistien en unes sandàlies alades, Caduceu, Pétasos alat, el gall i la mirra.

Dins de la mitologia es pot veure la seva feina en el mite de les quatre estacions. Quan Hades va raptar a Persèfone, Zeus va enviar a Hermes a negociar la seva alliberació, jugant un paper important a la història. Encara que no va poder fer-la tornar, ja que s’havia menjat una magrana i en teoria no podria sortir de l’inframón. Però Hermes va aconseguir un pacte amb Hades, on Persèfone estaria 6 mesos amb la seva mare Demèter, primavera i estiu, i 6 mesos a l’inframón, hivern i tardor.

Samarreta món clàssic

Tres cascs i una paraula

A la samarreta hi apareixen tres cascs d’estil grec i i la paraula “Pau” destacada en negre, sobre un camp blanc. Els cascs són de diferents colors: el vermell, color associat a les passions (amor, violència) el blau, que inspira tranquilitat i saviesa, i el groc, associat a la creativitat. En les lletres, s’hi contraposen el color negre, amb una gran connotació negativa, i sobreposat a aquest, el blanc, color que inspira puresa i innocència.

Així, aquest disseny reflexiona sobre la guerra i la pau, les implicacions humanes del conflicte, l’equilibri de l’esperit humà, si pot existir la pau sense la guerra…

També es fa una crítica a la visió donada pel cinema del món clàssic, presentant uns cascs corintis grecs d’estil clàssic molt estilitzats.

Ἀπόλλων (Apol·lo)

Apol·lo, en grec antic Ἀπόλλων, va ser un dels déus de l’Olimp més polifacètic. Apol·lo era fill de Zeus i Leto, sent germà bessó d’Artemisa I déu de segona generació.. En grec antic Ἄρτεμις, Artemisa, era coneguda per ser la deesa de la caça, els animals salvatjes, la virginitat i dels naixaments entre d’altres.


Hera, la dona de Zeus, va perseguir a Leto per tota la Terra, a causa de la seva gelosia. Cansada d’escapar de la ira de l’esposa de Zeus, Leto buscava un lloc on donar a llum als fills que portava en el seu ventre. Però tothom a la terra es negava a acollir-la, tement la còlera d’Hera. Leto només va trobar una illa flotant i estèril, anomenada Ortigia, per poder-se refugiar. Allà va ser on van néixer Apol·lo i Artemis. El déu, agraït d’aquesta illa, va declarar que aquesta illa seria el centre del món grec i li va donar el nom de Delos la “brillant”.

Al peu de l’únic arbre en tota l’illa, Leto va esperar el part durant nou dies i nou nits, ja que Hera retenia a Ilítia, la divinitat dels parts feliços. Totes les deesses, especialment Atenea, es van posicionar al costat de Leto, però no podien fer res . Iris va anar a demanar a Hera que el part es pogués dur a terme. A canvi, va acabar oferint-li un collaret d’or i ambre d’una mida de nou colzes. Finalment, Hera va deixar que Ilítia descendís de l’Olimp i ajudes a Leto a donar a llum. Primer va sortir Artemisa, i amb ajuda d’aquesta, a Apol·lo. En el moment del seu naixement, uns cignes sagrats van volar sobre l’illa donant set voltes al seu voltant, ja que era el setè del dia del mes.

Després del part, Zeus va enviar una mitra d’or, una lira i un carro tirat per cignes com a regals pel seu fill. Després li va manar que anés a Delfos, però els cignes el van portar a la terra dels Hiperbóreos primer. Allà es va quedar un any, sent homenatjat, i en tornar a Grècia, va anar directe a Delfos en ple estiu, enmig de festes i cants.

A Delfos, Apol·lo va matar a Pitó, un drac encarregat de protegir un antic oracle de Temis, però que es lliurava a tota classe d’excessos al país (robava els bestiars i els ciutadans, espantava a les Nimfes entre d’altres). En record de la victòria envers la Pitó, Apol·lo va fundar els Jocs Píticos en el seu honor, lògicament eren celebrats a Delfos. Després es va apoderar de l’oracle de Temis i va consagrar un trípode dins del santuari. En el seu honor, els habitants de Delfos van cantar un himne en honor d’Apol·lo. Però una vegada mort el drac, Apol·lo va haver d’anar fins a la vall de Tempe en Tesalia per poder purificar-se per culpa de la mort de la Pítia. Això va acabar provocant que cada vuit anys se celebrava en Delfos una solemne festa commemorant l’extermini de Pitó i la purificació d’Apol·lo.


Apol·lo i Dafne. Escultura feta per Gian Lorenzo Bernini entre el 1622-1625.

Apol·lo era conegut per ser el déu de la bellesa masculina. Encara que també era el déu del sol, les arts i la medicina. Els seus atributs eren l’arc, la corona de llaurer, les fletxes i la lira. Sovint era representat sense roba i els seus atributs eren presents. Apol·lo tenia un orácle en el Santuari de Delfos.