Dins el món de l’antiga Grècia, s’anomenava Pítia o Pitonissa, que era l’oracle de Delfos. Aquest nom ve de la serp pitó, un terrible rèptil que assolava la contrada fins que Apol·lo la va matar. El temple de Delfos està consagrat a aquesta divinitat.

Les píties eren elegides entre la població, sense que fos rellevant el seu estatus socials. L’únic requeriment era que fossin verges, i es mantinguessin castes tota la vida, doncs estaven “casades” amb la divinitat.

El procediment que s’havia  de seguir per fer una consulta era molt estricte. Primerament es feia un sacrifici a l’altar davant del temple, llavors es pagava el preu de la consulta. Llavors es passava dins el temple i es feia la consulta. Algunes píties demanaven que les consultes fossin fetes oralment, mentre que altres ho demanaven en tauletes.

Ἀσκληπιός (Asclepi)

Ascelpi va ser el fill d’Apol·lo i de Coronis, i va acabar sent el déu de la medicina. El seu gran atribut era la serp que rebia el seu nom, la serp d’Asclepi.

La mitologia diu que quan la mare d’Asclepi estava embarassada, Apol·lo la va assassinar, ja que va descobrir que l’havia estat infidel. Un cop morta va treure el seu fill del ventre, i el va entregar al centaure Quiró, que va ser qui el va educar i ensenyar la medicina a partir d’herbes medicinals. Asclepi va arribar a ressuscitar als éssers morts, fet que no va agradar a Hades, que va acabar demanant la seva mort a Zeus. Ell, que va estar d’acord amb el seu germà, el va matar amb un raig però el va acabar convertint en un Déu, el déu de la medicina.

Έρμῆς (Hermes)

Hermes va ser el fill de Zeus i la plèiade Maya. Déu missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, dels literats i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l’astúcia, dels lladres i dels mentiders. Els seus atributs consistien en unes sandàlies alades, Caduceu, Pétasos alat, el gall i la mirra.

Dins de la mitologia es pot veure la seva feina en el mite de les quatre estacions. Quan Hades va raptar a Persèfone, Zeus va enviar a Hermes a negociar la seva alliberació, jugant un paper important a la història. Encara que no va poder fer-la tornar, ja que s’havia menjat una magrana i en teoria no podria sortir de l’inframón. Però Hermes va aconseguir un pacte amb Hades, on Persèfone estaria 6 mesos amb la seva mare Demèter, primavera i estiu, i 6 mesos a l’inframón, hivern i tardor.

Tres cascs i una paraula

A la samarreta hi apareixen tres cascs d’estil grec i i la paraula “Pau” destacada en negre, sobre un camp blanc. Els cascs són de diferents colors: el vermell, color associat a les passions (amor, violència) el blau, que inspira tranquilitat i saviesa, i el groc, associat a la creativitat. En les lletres, s’hi contraposen el color negre, amb una gran connotació negativa, i sobreposat a aquest, el blanc, color que inspira puresa i innocència.

Així, aquest disseny reflexiona sobre la guerra i la pau, les implicacions humanes del conflicte, l’equilibri de l’esperit humà, si pot existir la pau sense la guerra…

També es fa una crítica a la visió donada pel cinema del món clàssic, presentant uns cascs corintis grecs d’estil clàssic molt estilitzats.