Acabo de veure a TV3 el documental del 30 minuts titolat “L’Amèrica en fallida” i no puc deixar de veure similituds entre la crisi de l’imperi romà al segle II i aquesta que ara ens toca viure. A més el diari La Vanguardia d’avui diumenge incorpora un article sobre una similitud semblant a la crisi actual al segle XV, però encara podem anar més enllà…
Aquesta tarda llegia la Història social de Roma de Géza Alföldy, on aquest historiador referia:
Cuando Elio Arístides pronunció en el año 143 su Discurso a Roma, estaba convencido de que el Imperium Romanum había alcanzado en su época la más alta cota de perfección: nadie pensaba ya en la guerra (70), el orbe celebraba, por decirlo así, una fiesta continua, y las ciudades rivalizaban en esplendor y belleza (97 s.). Pasados algo más de dos decenios, sin embargo, el imperio romano se hallaba inmerso en una guerra defensiva en las fronteras del norte, que parecía ser más funesta que cualquier otra de las guerras en la memoria de los hombres (SHA, MA 17,2).
El discurs sencer d’Eli Aristides és reproduït en aquest arxiu en la traducció al català de la Dra. Pilar Gómez.
Respecte a tot això, en una pregunta d’un examen per a alumnes de primer de batxillerat referent al tema de l’imperi romà, exposem un text que pensem guarda molta similitud amb els moments actuals, i amb el documental que acabem de veure al 30 minuts de TV3. No ho sabem, tan sols és una reflexió.
“Amb l’empitjorament de la situació agrícola i els recursos financers cada cop més reduïts de l’Estat, es va fer més escàs l’abastiment de cereals, i a les grans ciutats regnava la misèria i la fam. El manteniment de la vida del gegantí aparell burocràtic, les despeses per a l’exèrcit, la desenfrenada dilapidació de la cort, els dispendis dedicats a la construcció d’obres públiques, els repartiments gratuïts de cereals i els jocs del circ, devoraven grans quantitats de diners que ni tan sols els impostos extremadament apujats podien cobrir”.
[Emil Nack i Wilhelm Wägner, Roma. El país y el pueblo de los antiguos Romanos. Barcelona, 1962. Ed. Labor].
a. Quina era la base sobre la que se sostenia l’economia de l’imperi?
b. Per quin motiu mancaven cereals a la ciutat de Roma?
c. Quines eren les capes socials productives que podien fer front als impostos? L’augment dels impostos afavoria el manteniment dels sectors productius de l’economia o, pel contrari, contribuïa a la seva desaparició?
d. A què es dedicava, laboralment parlant, gran part de la població de Roma?
e. Per què eren tan elevades les despeses de l’exèrcit?
f. Per què penses que el nombre de funcionaris i militars era tan elevat?
g. Quina necessitat tenien els emperadors de construir obres públiques i oferir espectacles?
