El palacio de los tres ojos

Hola alumnes i mestres de la ZER, sóc l’Alba de l’escola d’ardèvol i he llegit un llibre que m’ha agradat molt i us el volia recomenar. Aqui teniu el resum:

El palacio de los tres ojos

Leonardo, era un leñador incapaz de talar un árbol aún vivo; Porque pensaba, y sabía, que aquellos árboles habían sobrevivido a muchas cosas: tormentas, fuegos…

Un día mientras paseaba por el bosque, buscando un árbol muerto o incapaz de sobrevivir un día más, se encontró a un monje, Leonardo se acerco a el y le pregunto que hacía en el bosque solo; entonces el monje le contó que se le había caído un amuleto sagrado y que no lo encontraba. Entonces Leonardo le ayudo a buscar el amuleto y se lo dio.

Cuando ya era media tarde, Leonardo, encontró a un anciano cargando un pesado saco de judías, entonces Leonardo se acercó a él y cargó con el saco de judías; al llegar a su destino, Leonardo se despidió y regresó a su casa. Cuando llegó, vio que la puerta estaba abierta, y se extrañó; porque ningún animal podía haberla abierto. Al entrar vio que un hombre estaba sentado en la mesa. Leonardo interrogó al extraño pero no obtuvo respuestas puesto que el hombre era mudo.

Por las noches, Leonardo salía al porche a escuchar los sonidos del bosque, pero esa noche oyó un sonido que no había oído anteriormente. Leonardo se dirigió hasta el lugar de donde surgía ese ruido. Entonces descubrió que detrás de su choza había un caballo. El caballo llevaba una bolsa colgada del lomo. Leonardo miró dentro de la bolsa y vio que estaba el vestido del monje, del anciano y el amuleto. Leonardo cogió la bolsa y la dejo delante del hombre.

Al día siguiente, cuando el hombre se despertó, al ver la bolsa empezó a explicarle a Leonardo porque lo había hecho; y le dijo que había oído que el era el hombre más solidario del país. Entonces, Leonardo volvió a preguntarle al hombre por  su nombre, pero él solo le dio una semilla y le dijo que tenía que dormir con ella en la mano.

La semilla iba creciendo, hasta que un día se convirtió en una bonita flor. Entonces Leonardo decidió que la vendería al mercado. Cuando llegó al mercado, estuvo esperando toda la mañana, pero las únicas personas que se acercaron a el , fueron unos hombres que le empezaron a insultarle. Cuando llego la tarde, un jorobado, se acerco a el y le dijo:

– A mi amo, le gustan las flores silvestres. ven, te llevare con el.

Leonardo subió al carruaje y se dejo llevar por aquel hombre. Al cavo de tres días Leonardo se dio cuenta de que se encontraban en el palacio de los tres ojos un palacio, abandonado desde hacía ya muchos años, por el rumor de que estaba encantado. El jorobado paro el carruaje delante del portal y le dijo a Leonardo que le siguiera. Los dos entraron en el palacio y el jorobado llevo a Leonardo a una habitación…

Aranya peluda busca aranyot pelut

Hola nens i professors de la ZER, sóc l’Urian d’ Ardèvol . Fa uns dies em vaig llegir

un conte que es deia ARANYA PELUDA BUSCA ARANYOT PELUT  i em va agradar

molt. Ara us faré un resum: La Peluda és una aranya que busca un aranyot pelut i va a la platja i va a bucejar i va anar al fons del mar i va trobar un aranyot pelut .

Quan va arivar a

La Laia i l’horripilant Monstre de Xampú

Hola sóc el Marc Duró de Lladurs i vull recomanar aquest conte.

El llibre explica la història d’una nena que és la més bonica del món. Hi ha un monstre de xampú que se la vol menjar, però sempre que el veu s’escapa a córrer. Un dia estava a classe i va entrar per la porta de la classe i es va menjar el mestre. La Laia va anar al carrer on plovia i el monstre es va desfer i va sortir tot el que tenia a la panxa.

El mostruo de las cloacas

Sóc l’Àlex Duró de L’escola de Lladurs i us recomano aquest llibre perquè és una aventura que passa a les clavagueres. És tracta d’una ciutat on un bon dia el riu es va tornar de color grog i va sortir una ma verda i grossa. Uns nens van anar a les clavagueres i van trobar un monstre verd que cuidava els peixos que els humans pescaven.

El llibre és en castella. Us agradarà!

El Llibre màgic dels meus monstres

Molt bon dia a tothom, sóc el Ponç de l’escola de Freixinet i us voldria recomanar un llibre d’humor, d’aventures i que, de tant en tant, et fa posar la pell de gallina! és titula: El llibre màgic dels meus monstres.

Aquest llibre és una mica màgic, com ja diu el títol. Els protagonistes són uns monstres i un noi molt eixerit que es diu Max!

És l’aniversari del Max i………..
L’autor és diu Thomas Brezina, un gran escriptor que ha escrit més de 500 llibres per a nois i noies!

Marduix

marduix

Hola a tots i a totes! Som els nens i nenes de l’escola de Tuixent. Us volem parlar sobre un llibre que hem estat llegint aquests dies i que us el recomanem!
Aquesta és la història d’una bruixeta que vivia al bosc amb la seva mare.
Un dia la seva mare es va morir i la Marduix, que és el nom de la nostra protagonista, es va quedar sola fent encanteris. Després es va guanyar la vida fent de trementinaira.
Ens ha agradat aquesta historieta perquè aquí a Tuixent hi ha un museu de les trementinaires.

Autor: Enric Larreula
Editorial: Cruïlla
Col.lecció: Vaixell de vapor
Premi: Lola Anglada, Serra d’or i el gran Angular
Edició/ Any: 2ª edició/ 2006

TENTO

tento5

Hola a tothom, som l’Albert, l’Ariadna i la Júlia. Som els més petits de la colla de St. Climents.

Avui a la classe d’anglès ens han explicat “Tento and his friend” d’en Ricardo Alcántara i dibuixos d’en Gusti. Ens ha agradat molt perquè té gust d’amics.

Segur que el teniu a la vostra escola i podeu demanar que us l’expliquin.

Angelina ballarina

angelina-ballarina065

El veieu? És el meu conte. És molt i molt divertit llegir una història on el/la protagonista es digui com nosaltres. Aquests relats tenen un gust dolç de xiclet màgic perquè per més vegades que els llegim i per més que els masteguem, no perden el sabor.

L’Angelina és una ratolina que vol ser ballarina. Aconsegueix fer realitat el seu somni amb l’ajut dels seus pares, de la senyoreta Lily i amb esforç i treballant molt.

Segur que si busqueu amb moltes ganes i il·lusió, trobareu el vostre conte com em va passar a mi fa sis anys. Ah! i quan l’hagueu trobat, entreu al nostre rebost i feu-nos-ho saber.