CONSTRUÏM VOLCANS

Els alumnes de 5è, des de l’àrea de plàstica, hem construït un volcà amb plastilina. Ens hem ajudat d’una ampolla de plàstic per donar-li alçada i d’una gran imaginació.
A continuació podeu veure els passos que hem seguit per construir-lo.

 



Món petit

 

El dimecres 12 de març, els nens i nenes de 5è i 6è de l’escola Alfons XIII vam anar a veure la pel·lícula “Món petit”. És un documental basat en un noi discapacitat, l’Albert, que va en cadira de rodes. Fa un viatge des de Barcelona fins al punt més llunyà de casa seva ( East Cape, a Nova Zelanda) amb la seva xicota l’Anna. És una pel·lícula de superació a un mateix i el que importa és la teva voluntat.

Aquestes paraules són el suggeriments que han fet els alumnes de sisè.



Ja tenim el nus

Els nois i noies de sisè ja hem acabat el nus del conte cooperatiu. Aquest any hem redactat una història de misteri i intriga que succeeix durant l’arribada de l’home a la Lluna amb l’Apol·lo XI a l’estiu de 1969.

Hem titulat la nostra història: “ El triangle dels tres misteris”

Aquí podeu veure la història amb l’inici, el nus i les il·lustracions.



De mà en mà

Atenció! Atenció! Notícia sorprenent!

Alguns llibres impacients s’han escapat de la biblioteca de l’escola ( i sembla que n’hi ha d’altres que també pensen fer-ho).

Diuen que tenen tantes ganes que algun nen o alguna nena els llegeixi que han decidit sortir a buscar-los escampats pels passadissos de l’escola.

El joc consisteix a trobar algun dels llibres impacients, llegir-lo a casa els dies que necessitin els nens i nenes, tornar-lo a deixar al mateix lloc quan acaben i enganxar un gomet valoratiu amb la seva opinió.

El període de joc serà del 4 al 28 de març.

 



Conte cooperatiu 2014

 

Enguany, els alumnes de sisè, tornem a participar del conte cooperatiu. Ens han donat un inici (En color rosa) i nosaltres hem començat el nus ( en color blau).

La història serà d’intriga i promet molt. Situarem la trama als EEUU al juliol de 1969, quan la nau Apol·lo 11 va arribar a la Lluna.

Una vegada vaig conèixer un geògraf que em va explicar.

– Les geografies – va dir el geògraf- són els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua.

D’això feia molt de temps, jo tenia vuit anys i el geògraf era el meu professor a l’escola primària de Weston. Un poblet de Carolina del Sur als Estats Units d’Amèrica. Weston tenia uns dos mil habitants i era el poble més avorrit dels EEUU. Era tant avorrit com una cursa de cargols, tant avorrit que no hi havia gent al carrer, tant avorrit com una classe de matemàtiques, tant avorrit com jugar a la petanca. Què avorrit! Mare meva!!!



Arriba Carnaval !!!

Ja hi som al mes de febrer i en pocs dies arribarà el Carnaval.

Com cada any, els alumnes de sisè som els encarregats de redactar el pregó i el testament del Rei Carnestoltes. També ens pertoca fer d’esparriots i acompanyar a Sa Majestat el Rei Carnestoltes en la seva arribada a l’escola.

Per obrir boca, ja fa uns dies que estem fent màscares de guix. Ens estan quedant molt bé.

Mireu el resultat !



Projecte 5è: ELS VOLCANS

Els alumnes de 5è han volgut esbrinar més coses sobre els volcans, així que, per grups, s’han convertit en bons investigadors i han fet una recerca de què és un volcà, com es forma, quins materials expulsa, a quines ciutats i països es troben, quines han sigut les erupcions més importants, de quines substàncies està formada la lava…

Una vegada han sel·leccionat la informació, han fet un mural que els ha ajudat a fer l’exposició oral per a la resta de companys.

També s’han convertit en uns artistes, ja que han dissenyat un volcà amb plastilina i n’han dibuixat un altre a partir d’una imatge real.

A continuació, podeu veure el resultats de la seva feina. Esperem que us agradi!



WINTER POEMS

 

Click on the image

to read the winter poem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



El concert d’hivern

Ja tenim les fotografies del concert d’hivern.



BON NADAL I FELIÇ ANY NOU

 

Si el món fos…

Si el món fos escrit amb llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n’esborraria l’enveja

que porta mals;

n’esborraria grandeses

de mèrits fals…

Però és escrit amb tinta

de mal color:

el color brut de la guerra

i del dolor.

 

Qui voldrà escriure un nou món

més just i net?

 

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valents, lletra per lletra,

des del nostre raconet…

 

Joana Raspall