Ep !!
Els alumnes de 6è hem preparat unes presentacions dels sentits humans realitzades en parella.
Si ho voleu veure cliqueu a la fotografia i entreu com a visitants al nostre Moodle.
Esperem que us agradin les nostres presentacions.
Enguany als tallers d’expressió escrita vàrem seguir el rastre d’en Pere Quart i la seva ” tirallonga de monosíl·labs”. Malgrat la senzillesa estructural d’aquest poema, la profunditat del seu contingut va estimular l’Iris Lázaro Canet, alumne de 5è, a crear una tirallonga de monosíl·labs en llengua anglesa. L’art de la comunicació és universal i pluricultural. Gràcies per aquest deliciós poema.
Cliqueu sobre l’imatge per llegir el poema de l’Iris. Tirallonga dels monosíl·labs
Pere Quart (Joan Oliver)
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull
—ei, si pot ser—:
Un poc de fam
i un xic de pa.
Un poc de fred
i un poc de foc.
Un xic de son
i un poc de llit.
Un xic de set
i un poc de vi
i un poc de llet.
Des del dimecres 21 i fins al divendres 23 de maig estem de colònies
a “CAN MUNDET” a Vidreres (La Selva/Girona).
El Tema d’aquest curs és: “ADVENTURE JOURNALIST!”.
Els alumenes de cicle superior hem visitat el Molí Paperer de Capellades. Hem fet la visita al molí i hem fabricat tres fulls de paper de forma tradicional.
Per finalitzar el projecte, cada grup hem agafat el nostre volcà de plastilina i hem simulat una erupció. Hem omplert l’ampolla (que donava alçada al volcà) de cocacola i li hem afegit trossets de caramel “Mentos”. Al posar-se en contacte els dos elements, s’ha produït una reacció química molt semblant a l’erupció d’un volcà.
Els alumnes de 5è, des de l’àrea de plàstica, hem construït un volcà amb plastilina. Ens hem ajudat d’una ampolla de plàstic per donar-li alçada i d’una gran imaginació.
A continuació podeu veure els passos que hem seguit per construir-lo.
El dimecres 12 de març, els nens i nenes de 5è i 6è de l’escola Alfons XIII vam anar a veure la pel·lícula “Món petit”. És un documental basat en un noi discapacitat, l’Albert, que va en cadira de rodes. Fa un viatge des de Barcelona fins al punt més llunyà de casa seva ( East Cape, a Nova Zelanda) amb la seva xicota l’Anna. És una pel·lícula de superació a un mateix i el que importa és la teva voluntat.
Aquestes paraules són el suggeriments que han fet els alumnes de sisè.
Els nois i noies de sisè ja hem acabat el nus del conte cooperatiu. Aquest any hem redactat una història de misteri i intriga que succeeix durant l’arribada de l’home a la Lluna amb l’Apol·lo XI a l’estiu de 1969.
Hem titulat la nostra història: “ El triangle dels tres misteris”
Aquí podeu veure la història amb l’inici, el nus i les il·lustracions.
Atenció! Atenció! Notícia sorprenent! 
Alguns llibres impacients s’han escapat de la biblioteca de l’escola ( i sembla que n’hi ha d’altres que també pensen fer-ho).
Diuen que tenen tantes ganes que algun nen o alguna nena els llegeixi que han decidit sortir a buscar-los escampats pels passadissos de l’escola.
El joc consisteix a trobar algun dels llibres impacients, llegir-lo a casa els dies que necessitin els nens i nenes, tornar-lo a deixar al mateix lloc quan acaben i enganxar un gomet valoratiu amb la seva opinió.
El període de joc serà del 4 al 28 de març.
Enguany, els alumnes de sisè, tornem a participar del conte cooperatiu. Ens han donat un inici (En color rosa) i nosaltres hem començat el nus ( en color blau).
La història serà d’intriga i promet molt. Situarem la trama als EEUU al juliol de 1969, quan la nau Apol·lo 11 va arribar a la Lluna.
Una vegada vaig conèixer un geògraf que em va explicar.
– Les geografies – va dir el geògraf- són els llibres més preciosos de tots els llibres. No passen mai de moda. És molt estrany que una muntanya canviï de lloc. És molt estrany que un oceà es quedi sense aigua.
D’això feia molt de temps, jo tenia vuit anys i el geògraf era el meu professor a l’escola primària de Weston. Un poblet de Carolina del Sur als Estats Units d’Amèrica. Weston tenia uns dos mil habitants i era el poble més avorrit dels EEUU. Era tant avorrit com una cursa de cargols, tant avorrit que no hi havia gent al carrer, tant avorrit com una classe de matemàtiques, tant avorrit com jugar a la petanca. Què avorrit! Mare meva!!!