Tan petiteta

Nom i cognoms: Carme Blanch i Isern
On viu: Figueres
On i quan va néixer: Figueres (04-12-1943)
On va aprendre la cançó: a Figueres, amb la família
Lletra:

Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir.
Tota soleta se’n va a l’escola,
canta que canta tot el camí.

Els ocellets ben punt la senten,
atents escolten son cant frescal.
Les papallones d’ella no fugen,
ses mans rosades mai es fan mal.

Quan sa mareta té molta feina,
ella en bressola el nen petit.
Per més que plori ella l’amoixa
i com un àngel queda adormit.

Entrevista feta per Abel Marquez i Fernandez, el 26-03-2013
Aquest article s'ha publicat dins de Tan petiteta i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Tan petiteta

  1. Núria Oliva Enrich diu:

    La meva mare em cantava aquesta cançó quan era petita, però ella la va canviar. Només em cantava la primera estrofa i després se’n va inventar una altra per personalitzar-la. Deia així:

    La meva Núria és la més maca,
    és la nena més maca del món,
    la seva mama l’estima molt,
    la seva mama l’estima molt.

    Ja podeu imaginar que feliç em sentía que una cançó confirmés l’amor que ella tenia per mi. Sempre m’he quedat amb el dubte de si era una cançó popular o inventada per ella, ja que va morir sense preguntar-li. Gràcies per publicar aquest blog, ja que ara he pogut conèixer la cançó sencera i la seva procedencia.

Respon a Núria Oliva Enrich Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *