Probablement una de les sensacions més agradables que podem tenir les persones és la de la sorpresa. Si a més a més, aquesta sensació te la genera un amic i entre amics, la màgia que ens pot acabar envoltant es converteix en inoblidable. Un d’aquest dies va ser el d’aquella tardor, enmig d’infinitat de castanyes torrades, panellets, ratafia casolana…
Com tú saps Marc, aquella tarda, els que et vàrem sentir cantar per primera vegada vam quedar sense paraules. Poc que ens podíem imaginar el que estàvem veiem i escoltant. Els nostres ulls, les nostres expressions, es movien entre la sorpresa, la incredulitat i, sobretot, l’orgull. L’orgull de tenir-te entre nosaltres, de que ens consideressis dignes d’escoltar-te, de tenir el privilegi de veure’t compartir les teves experiències més amagades mitjançant un seguit de paraules i acords totalment mesurats amb la més absoluta de les senzilleses, amb la més meravellosa de les delicadeses.
Ara només voldria agrair-te el somni que ens vas fer viure aquella tarda i esperar que en continuïn havent-hi d’altres, ja sigui entre amics o en qualsevol teatre de la teva estimada Osona.
Segur que hi ha algú al que li has tocat la fibra.:-)
Et volia agrair tota la feina feta i la col·laboració durant el curs…esperem que en tragueu alguna coseta de profit…si més no ja ens enduem les estones dels dimecres .I el sopar ¿no?
Ciao,
Gràcies per oferir als que t’envolten allò que tu més aprecies i sorprendre´ns dia rere dia……Bon Nadal i Bona entrada d’any!!!!!!!!
Stammi Benne solet.
Ostres, totalment d’acord amb tu =)
M’imagino la vostra sorpresa, la sensació d’estar vivint un moment màgic, inundat d’una felicitat senzilla…de pensar la sort que tens de ser allà, de formar part d’aquesta màgia… Algun cop m’ha passat i recordo adonar-me’n i allunyar-me mentalment un moment per tenir-ne una visió des de fora i disfrutar-la encara més. I no et passa que en aquests moments, embriagat d’emocions, tens un pensament per qui desitjaries que sigués allà també, no tant per tu, per tenir-l@ aprop, sinó per l’altra persona, perquè és tanta la màgia que vols compartir-la. En aquell cas també va ser a l’entorn de la veu i la música, què deu tenir que intensifica qualsevol moment… Me n’alegro, que hàgiu gaudit d’una espurna de felicitat, i m’imagino la sort d’en Marc, també, per tenir un espai per ell en vosaltres, per sentir-se estimat, sorprenent i fins i tot admirat =)