Ioga educatiuEl ioga (en sànscrit i pali: ???, yóga, “jou” o “unió”) és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika. El terme darsana té diversos significats, essent en aquest cas el de “sistema filosòfic”. Aquests sistemes són (entre parèntesi els fundadors o principals referents històrics de cadascun):

Vedanta (de Vyas)
Ioga (de Patanjali)
Samkhya (de Kapil)
Purves Mimamsa (de Jaimini)
Nyaya (de Gautama)
Vaisesika (de Kanada)
És també una disciplina que pretén, per la meditació, l’ascesi moral i els exercicis corporals, desenvolupar els nivells més elevats de consciència i integrar els aspectes físic, psíquic i espiritual de la persona. Ja es practicava a l’Índia cap al III mil·leni aC.

Segons els seus practicants, el ioga atorga com a resultat:

la unió o integració de l’atman (ànima individual) amb el Braman (l’ànima universal), entre els que tenen una postura de tipus devocional (religiosa), o bé
«El desenvolupament de la consciència espiritual (és a dir, al adonar-se de la naturalesa, origen i destí espiritual de l’ésser)», entre els que tenen una postura racionalista (atea o agnòstica).
La realització d’aquesta «consciència unitiva» és un estat en el qual l’individu se sent un amb el seu entorn vital mitjançant un fenomen psíquic d’«expansió». En aquest estat de consciència, el naixement i la mort constituirien només fases d’una línia de vida molt més extensa. Aquest estat és objecte d’estudi d’un àrea de la psicologia anomenada psicologia transpersonal, desenvolupada en els anys seixanta a Estats Units.