Orientació

Què són les curses d’orientació?
Per a practicar l’Orientació només fa falta un mapa, les ganes de córrer i la brúixola per a les competicions d’experts.

La lectura d’un mapa d’Orientació permet conèixer les distàncies i els desnivells del terreny, l’existència de construccions, camins, vegetació, tàlvegs, roques, rases i clots.

Les curses d’orientació són un esport on el participant utilitza un mapa detallat d’un àrea per trobar uns determinats elements característics i diferenciadors situats en l’esmentada àrea, sovint amb l’ajut d’una brúixola . El repte és trobar la millor ruta per arribar a aquests elements i fer-ho en el menor temps possible. Una cursa d’orientació és pot prendre com un agradable passeig enmig de la natura o bé com un esport competitiu.

Quin és l’objectiu?
Trobar un determinat nombre d’elements naturals o posats per l’home en una àrea concreta, natural o no i que en principi han de ser desconeguda pel participant, en el menor temps possible.

En què consisteixen?
En una cursa típica, l’organitzador te identificats prèviament varis elements característics en àrea on es farà la cursa (arbres singulars, rases, pedres, construccions, etc.) que vol que siguin visitats pels orientadors. Per això, hores abans de la cursa col·loca al costat d’aquests elements unes balises o fites de control per a que siguin identificables pels orientadors. En començar la cursa lliura un mapa que marca la posició de la fita i un full amb la descripció de controls, on s’explica exactament l’emplaçament de la fita. L’orientador, amb el mapa i, sovint, l’ajut de la brúixola, ha de localitzar aquestes fites a partir del moment en que se l’hi dona la sortida. Un cop arriba a la fita ha de marcar amb la pinça que hi ha a cada fita, la casella corresponent en la tarja de control que també se li ha donat al sortir. Això permet que els organitzadors puguin saber que el participant ha trobat i passat per l’element que se li havia marcat. Finalment, quan es localitzen totes les fites, cal anar ràpidament cap a la arribada. En funció de la imaginació i l’habilitat de navegació de cadascun, s’haurà seleccionat la millor ruta per arribar a cada fita per tardar el menor temps possible i completar el recorregut el mes ràpid possible.

Hi ha moltes modalitats d’orientació: a peu, en bicicleta, en esquís, en raquetes de neu; a la nit; de relleus, etc., però la idea en tots els casos és essencialment la mateixa: l’utilització d’un mapa i d’una brúixola per trobar el millor camí a traves d’un terreny que no és familiar per tal d’arribar el mes ràpid possible a un determinat lloc.

El format mes comú de les carreres d’orientació és el de la cursa lineal individual, en que cada orientador te assignat un temps de sortida i ha de trobar les fites per ordre. Les fites estan marcades en el mapa amb un cercle, que te com a centre el lloc on està la fita a trobar. Aquests cercles estan connectats entre si per línies rectes i numerats en l’ordre en que s’han de visitar. En funció de la categoria en que participi, cada orientador buscarà unes fites diferents. Aquesta cursa lineal també pot ser amb relleus; cada relevista agafa un mapa quan arriba el seu company i fa la seva cursa lineal.

També hi ha les curses en format escore on l’orientador ha de trobar una determinada quantitat de fites en el menor temps possible i en qualsevol ordre. Es pot limitar o bé el temps màxim per trobar fites o be el nombre de fites a trobar. Les fites també estan representades com a cercles i numerades però no hi ha línies de connexió entre elles i el numero no implica ordre de trobada sinó que només serveix per identificar la fita.

La ruta entre fites no està especificada enlloc i és completament una elecció de l’orientador. Aquest factor elecció de ruta juntament amb el de navegació a través del terreny són l’essència de l’orientació.

Per fer una cursa d’orientació no cal un equipament especial, però cal conèixer el reglament de la competició.

La fita de control o balisa.

La fita de control o balisa es col·loca al costat o en l’element del terreny que l’orientador ha de trobar. Consisteix en una banderola en forma de prisma triangular de 30 cm de costat, cada cara està dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Està, o bé en la part alta d’una estaca clavada al terra, o bé penjada. Sobre o sota la banderola es troba la pinça que l’orientador ha d’utilitzar per marcar la casella que correspongui en la seva tarja de control. Cada pinça de cada fita fa una marca diferent en la tarja de control.

La targeta de control.

La tarja de control serveix per demostrar als organitzadors de la cursa que l’orientador ha passat pels elements indicats, lliurant-la en arribar amb les marques de les pinces de cada fita en la casella corresponent de la tarja. A més a més dels espais disponibles per a cada fita, hi ha normalment dos o més espais reservats per perforar-los en cas d’error de marcatge d’alguna fita en la seva casella corresponent.
La tarja de control és també una tarja d’identificació de cada orientador, on hi consta el seu nom i cognom, l’hora de sortida, la categoria, el club al qual pertany i, quan finalitza la cursa, l’hora d’arribada i el temps que ha trigat en realitzar el recorregut. Normalment la tarja de control és exposada públicament amb totes les demés al finalitzar la competició, en ordre creixent tenint en compte el temps assolit per cada orientador.

El mapa d’orientació.

Els mapes d’orientació estan fets específicament per a aquests esport. Son una reproducció a escala reduïda del lloc on es practicarà aquest esport. Són molt detallats: apareixen roques, tallats, línies elèctriques, senders, camins, diferents tipus de vegetació, etc. Per aquest motiu, solen anar acompanyats d’una llegenda que indica la simbologia que s’ha utilitzat per representar aquests elements (Fig. 3).
El mapa és l’element més important en les curses d’orientació. Per tal de representar acuradament tots els elements del terreny els mapes són dibuixats en cinc colors a escala preferentment de 1:15.000 o 1:10.000 (1 cm = 100 metres). El significat de cada color es el següent:

El color negre defineix els elements:
– Amb característiques rocoses, com per exemple: cingles, marge de roques, roques, pedres grans, etc.
– Amb característiques lineals, com camins, senders, línies elèctriques, etc.
– Elements construïts per l’home: ruïnes, construccions, etc.
Elmarró és utilitzat per indicar les formes del terreny, com ara corves de nivell, petites depressions, monticles o turons, torrenteres i barrancs, talussos, etc. L’equidistància de les corbes de nivell normalment és de 5 m.
El blau és utilitzat per indicar elements amb relacionats amb l’aigua, com per exemple, llacs, aiguamolls, rierols, fonts, forats d’aigua, rius, etc. Una línia de color negre al voltant d’un element d’aigua indica que no es pot creuar en condicions del temps habitual.
El groc representa camps o zones obertes sense massa forestal. La densitat del groc determina com és d’oberta aquella zona: el groc llampant determinarà una zona d’herba baixa o gespa natural i el groc pàl·lid o clar una zona amb herba alta.
El verd és utilitzat per indicar la vegetació que ralentitza el pas a l’orientador. L’enfosquiment del color verd significa una reducció de la penetrabilitat dins de l’àrea.
El blanc representa el bosc, sense o amb poca vegetació herbàcia i arbustiva que impedeixi la cursa a través d’ell. Si hi ha alguna part del bosc per on no es pot córrer, llavors el color blanc no apareixerà.
El púrpura o el vermell és utilitzat per marcar el circuit definit per l’organització de la cursa: la sortida, l’arribada, els cercles que representen les fites, les línies que els uneixen, etc. També aquests colors s’utilitzen per determinar zones d’exclusió per diferents causes.
Una característica molt particular i específica dels mapes d’orientació són les línies o fletxes orientades al nord (també anomenades meridians). Aquestes són dibuixades amb color blau o negre, segons el mapa, amb un disposició paral·lela, anant del sud al nord magnètic, i espaiades de 500 metres a escala del mapa.

Més informació a la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya: http://orientacio.org/

Balisa

Pinça
Tarja de control

Pinces digitals

Mapa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *