Joc (Judit Soler Masegur 4rt A)

JOC TRADICIONAL:

EL MOCADOR

. Aquest joc és recomanable a partir de 4 anys. No té importància el número de participants sempre i quan si un equip té 6 jugadors l’altre té que tenir els mateixos, això significa que es necessiten 2 equips. El que no és necessari és l’àrbitre. En aquest joc els objectius són la velocitat i la coordinació. És millor practicar-ho en un lloc pla.
En la línea central es col•loca el qui subjecta el mocador a la dreta un equip darrera de la seva línea, i a (9 metres) l’esquerra l’altre equip darrera de la seva línia. Qui subjecta el mocador diu un número, i surten un de cada equip amb el número corresponent. Davant el mocador es paren procurant agafar-lo sense passar la línia i emportar-se el mocador al seu camp sense ser tocat pel jugador contrari. Així es continuarà fins que un equip es quedi sense jugadors. Quan un equip ha perdut diferents jugadors es reparteixen els números dels jugadors eliminats. Per poder salvar els jugadors eliminats el que ha sortit a agafar el mocador li té que tocar la mà. Es salva sempre i quan el mocador l’hagi “guanyat” el seu equip. Per entendre-ho millor a sota hi ha una fotografia:

Judit Soler Masegur
4rt ESO A

Joc peus quiets – Olga Fàbrega 4tA

-Peus quiets

El jugador del centre llança la pilota cap amunt, anomenant a algun dels jugadors que l’envolten. El jugador anomenat ha de recollir la pilota abans de que boti a terra i els altres jugadors han d’allunyar-se del cercle el més lluny possible.
Quan el jugador nomenat recull la pilota dirà “peus quiets” i els altres jugadors no podran moure’s més. Així aturats, el jugador que té la pilota donarà tres gambades seguides per acostar-se a un jugador per ell escollit (sempre serà millor al més proper, encara que pot interessar algun altre jugador …). Després de donar les tres gambades, el jugador llança la pilota intentat tocar el jugador escollit per poder eliminar-lo (es pot fer a un nombre de punts determinat en començar el joc). El joc continua fins que només quedin dos jugadors.

 

Escalfament i joc preesportiu

E S C A L F A M E N T

Per començar l’escalfament correrem durant 5 minuts. La part dels estiraments ha de ser específica. L’escalfament específic reprodueix els moviments i els gestos tècnics que es produiran en l’activitat o en la competició. El seu objectiu és acostumar els músculs que intervindran directament als moviments específics, millorar els encadenaments tècnics i centrar l’atenció de l’esportista en el moviment de competició. L’escalfament serà diferent segons l’activitat que vulguem produir després (voleibol, bàsquet o bàdminton). Si l’esport és el voleibol, haurem de treballar molt els canells, els braços i les cames, perquè és la part que més s’utilitza. Si l’esport és el bàsquet, escalfarem bàsicament els braços i canells. I si fem bàdminton, treballarem els canells, però tampoc hi ha massa risc de lesionar-nos. Practiquem l’esport que practiquem, sempre hi ha unes normes bàsiques:
Ha de ser una activitat gradual, de baixa a mitjana intensitat, no és necessari que sigui estrictament aeròbica, pot incloure sobrecàrregues lleugeres, amb una durada de 20’ a 30’ minuts i, ha d’incloure exercicis de mobilització articular i flexibilitat.
Escalfament de bàsquet:
– Començarem amb un estirament pel coll. L’inclinem cap a un costat aguantant amb la mà i després cap a l’altre fent el mateix.
– Després farem una rotació amb les espatlles, primer una i després l’altra endavant, i al cap d’una estona cap enrere.
– També farem un estirament de rotació amb els braços. Braç dret i braç esquerra, una estona endavant i després endarrere.
– Després estirarem els dits i les mans, entrellaçant-les i estirant endavant, després amunt, i per acabar cap enrere.
– També hem d’estirar el tronc, així que farem rodar la cintura cap a un costat i cap a l’altre.
– Després, per l’esquena, partirem d’una posició dreta, flexionant l’esquena per tocar-nos les puntes dels peus.
– Ens agafarem la cama amb les mans i la pujarem fins que ens arribi a l’alçada del pit i aguantarem l’equilibri. Després amb l’altra cama.
– Un cop acabat, agafarem la cama pel turmell per darrere i aguantarem l’equilibri.
– Asseguts, amb les cames flexionades i els peus units per les plantes, ens agafarem els peus i ens inclinarem endavant.
– Asseguts amb una cama estirada i l’altra flexionada amb la planta del peu tocant la cuixa. Ens tombem cap endavant, agafant-nos el turmell.
– Seurem al terra i estirarem un cama endavant i l’altra cap enrere, de manera que formin un angle tan recte com es pugui. Ho farem amb les dues cames i aguantarem una estona.
Per després de l’escalfament he triat el joc del Cementiri. El joc consisteix en fer dos equips. Han d’estar en dos camps separats per una línia. Un equip comença llençant la pilota contra l’altre i intentant tocar a algun contrincant per matar-lo. Si és així, el mort se’n va al cementiri contrari i intenta matar a un de l’altre equip, si ho aconsegueix es salva. En el cas de que quan li han llençat la pilota l’escapci, queda mort el llançador. Guanya l’equip que aconsegueix eliminar tot l’altre.

Èlia Xarles 4t A