ESTIRAMENTS DE BÀSQUET

1-De peu o asseguts, estirem  lateralment el coll, inclinant el cap cap a un costat ajudant-nos de la mà.

2-De peu o asseguts, amb les cames lleugerament separades, inclinem el cos cap a un costat. Ens ajudem agafant-nos el colze amb la mà.

3-De peu o asseguts, entrellacem les mans i estirem els braços cap amunt, com si voldríem tocar el sostre.

4-De peu o asseguts, amb les cames lleugerament separades, estirem alternativament els braços intentant allargar una mà més que l’altra.

5-De peu, molt a prop d’un punt de suport sòlid i ens recolzarem en ell amb els avantbraços, descansant el cap sobre les mans. Flexionarem una cama situant el seu peu a terra, davant nostre, mentre estirem de l’altra cap a enrere. Llavors, avançarem lentament els malucs, mantenint recta la part inferior de l’esquena. Mantenir en el sòl la cama estirada, amb els dits assenyalant cap endavant o una mica cap a dins.

6-De peu, flexionem els genolls, intentant mantenir l’esquena recta.

7-Partim d’una posició dreta, flexionem l’esquena per tocar-nos les puntes dels peus. Podem flexionar lleugerament els genolls.

8-Ens posem de genolls amb una cama cap endavant, fins que el seu genoll estigui exactament sobre del turmell, l’altra genoll a terra. Baixarem una mica el maluc fins a sentir un estirament suau a la part frontal del maluc, en els tendons de la corba (la part posterior de les cuixes) i en l’engonal. No hem de avançar el genoll que està sobre el turmell.

9-Agenollats, recolzats amb un avantbraç a terra, estirem l’altre braç i donem suport a la mà a terra. Movem el cos cap enrere amb la mà al terra.

10-Agenollats, amb els braços estirats i les mans recolzades a terra, amb les nines girades. Movem el cos cap enrere per estirar.

11-Asseguts, amb les cames flexionades, els peus units per les plantes, ens agafem els peus i ens inclinem cap endavant.

12-Tombats, amb les cames flexionades, els peus units per les plantes, intentem mantenir obertes les cames.

13-Tombats, amb les cames flexionades, genolls lleugerament separades, aixequem el cap, mantenint l’esquena en contacte amb el terra. Podem ajudar-nos dels braços.

14-Assegut a terra amb els genolls lleugerament flexionats, abraçar les cuixes, agafant amb cada mà el genoll contrària. Inclinar cap endavant i tira cap enrere de les cuixes, mantenint els peus estirats i els talons recolzats a terra.

15-Asseguts, farem moviments de rotació del turmell en un i altre sentit, estrenyent-lo contra el pit amb l’ajuda de la mà.

16-Asseguts, amb els braços recolzats darrera, una cama flexionada cap enrere i l’altra també flexionada amb la planta del peu tocant l’altra genoll. Ens vam fer fora cap enrera per estirar.

17-Asseguts, amb una cama estirada i l’altra flexionada amb la planta del peu tocant la cuixa. Ens trobem cap endavant, agafant-nos del turmell.

18-Asseguts, amb les cames estirades i obertes, ens donem suport amb les mans i ens vam fer fora cap endavant.

19-Estirats amb les mans darrera del cap, l’esquena enganxada al terra, les cames lleugerament flexionades. Girem el maluc cap a un costat amb una cama recolzada sobre l’altra.

20-Estirats amb el cos estirat, flexionem una cama sobre el pit ajudant-nos amb els braços.

BEISBOL-PEU

Es fa un terreny de joc com el de beisbol. .Hi ha dos equips: un atacant i l’altre defensor. Un membre de l’equip defensor serà el “pitxer”  o recollidor,  els altres li hauran de passar la pilota amb els peus, quan la rebi (toqui) es para el joc.  Els atacants que no estiguin salvats (en base) quan el pitxer la toqui queden eliminats. El xutador té tres oportunitats per xutar la pilota que li envia el recollidor. Si falla xuta el següent.  S’ha de xutar la pilota dins els límits del terreny de joc , després s’intentarà fer una carrera completa abans que la pilota arribi al  “pitxer” .  Val plantar-se en una base i després xuta el següent. Si un defensor toca la pilota amb el cap abans que toqui a terra elimina el xutador i els atacans que estiguin entre bases. Es torna la pilota amb el peu , no valen mans. El joc es puntua per carreres completes i es canvien els papers quan tots han xutat.

joc tradicional (la cadena)

Escalfament i estiraments de bàsquet

Barcelona, va celebrar, un any, les seves olimpiades particulars. Aquestes olimpiades al final no van ser celebrades.

Els Jocs Olímpics mundials són esdeveniments esportius multidisciplinaris en els quals participen atletes de diverses parts del món. Hi ha dos tipus de Jocs Olímpics: els Jocs Olímpics d’Estiu i els Jocs Olímpics d’Hivern, que es realitzen amb un interval, entre ells, de quatre anys. Els Jocs Olímpics actuals es van inspirar en els del segle XVII organitzats pels antics grecs a la ciutat d’Olímpia, entre els anys 776 a. C. i el 393 d. C. El símbol olímpic consisteix en cinc anells que representen els cinc continents del món: Àfrica, Amèrica (del nord i del sud), Àsia, Europa i Oceania. Estan entrellaçats per simbolitzar l’amistat esportiva de tots els pobles. Els Jocs Olímpics eren en honor al deu Zeus.

És ben conegut per tothom que Barcelona va ser la seu del Jocs Olímpics de l’any 1992. Tot i així, molta gent no sap que Barcelona va fer les seves propies olimpiades  l’any 1936: l’Olimpíada Popular.Aquestes noves olimpiades es van fer agafant la idea als jocs olímpics oficials de Berlín. S’havien inscrit 6.000 esportistes de 23 països, alguns d’ells sense Estat propi, com Palestina, Catalunya, Euskadi. Cal tenir en compte que als Jocs Olímpics de Los Angeles, l’any 1932, hi havien participat 1.429 atletes de 40 països, i als Jocs de Berlín, d’aquell mateix any, hi van participar 4.106 atletes de 49 països. L’Olimpíada Popular havia de durar una setmana, del 19 al 26 de juliol de 1936, però degut a l’inici de la Guerra Civil mai es va cel·lebrar.

Aeròbic

L’aeròbic és una modalitat de gimnàstica sueca amb acompanyament musical que consisteix en una sèrie d’exercicis que faciliten l’oxigenació dels pulmons i el bon funcionament del sistema cardiovascular. És una activitat física que es fa en grup , es fan estiraments , exercicis amb corda i d’altres seguint, el ritme de la música .
L’aeròbic és un tipus d’esport eficaç que es realitza al so de la música. A més d’augmentar l’energia, s’entrena la força, la flexibilitat la coordinació, i el tacte. L’aeròbic ha estat i continua sent molt popular entre les dones, encara que cada vegada hi ha més homes que el practiquen, deixant de banda el tòpic sobre que és un esport de dones. El ritme de les sessions d’aeròbic varia en funció de l’edat del públic que ho practica. Les cançons utilitzades en cada sessió marquen la intensitat en cada moment de la classe. L’aeròbic és una forma d’exercici aeròbic, però no l’únic ja que hi ha altres modalitats d’aquest esport com la practicada en el medi aquàtic aqua-aeròbic la combinació d’exercicis aeròbics amb tonificació dels músculs, també anomenat doby power.
L’any 1968, el doctor KennethH. Cooper va introduir un tipus exercici físic per entrenar el cor i els pulmons i va posar la primera pedra sobre el concepte d’aeròbic en els Estats Units. El seu llibre publicat “Aeròbic” va conduir a l’entrenament gimnàstic dels exercicis aeròbics. Les primeres pràctiques d’aeròbic estan relacionades amb l’àmbit militar, ja que el doctor Kenneth H. Cooper era metge de la Força Aèria dels Estats Units d’Amèrica.
Fins a principis dels anys noranta no es va convertir en la popular activitat que és avui dia.

Beneficis
L’aeròbic es practica:
1. per millorar l’aspecte físic.
2. per cremar calories extra.
3. per treure l’estrès
4. per modelar el cos.
5. per millorar el benestar psíquic.
6. per mantenir-se en forma.
7. per divertir-se, expansionar i crear amistats.
8. per regular l’activitat cardíaca

Tipus d’aeròbic
Circuit-Aerobics
Bodystyling
Intervall-Aerobics
Box-Aerobics
Step-Aerobics
Aqua-aeròbic, aeròbica aquàtica o hidrogimnasia
Dance-Aerobics
Aeròbic Digital
Slide
L’aeròbic, també inclou exercicis d’escalfament, exercicis a terra, exercicis d’estirament.

Aeròbic de competició

També anomenat com gimnàstica aeròbica és una disciplina més derivada de l’aeròbic tradicional, tot i que no té res a veure amb la realitat del Aeròbic Dance practicat en els gimnasos que resulta tot el contrari a una activitat anaeròbica.
Benefici aeròbic: La paraula “aeròbic” significa “amb oxigen”. Els investigadors recomanen constantment que l’activitat física regular amb hàbits alimentaris saludables és la forma més eficaç de mantenir-se en forma i controlar el seu pes corporal. Activitat aeròbica t’ajuda a controlar o reduir el seu pes mitjançant l’ús d’excés de calories que d’altra manera s’emmagatzema com a greix. Tot el que fas servir les calories incloent dormir, digerir els aliments i la respiració.Toda l’activitat física al que normalment s’utilitza calories addicionals. Per això l’exercici aeròbic regular li dóna un sentit de l’actitud positiva que ajuda a contrarestar l’estrès. Aeròbic augmenta l’activitat de l’organisme de producció d’endorfines.

Beneficis d’exercicis aeròbics:
El cor treballa amb més eficiència i es fa més fort.
Ajuda a controlar el seu pes.
Redueix el risc en el desenvolupament de la diabetis, l’obesitat i les malalties del cor.
Hi ha un augment de colesterol bo i la disminució de colesterol dolent.
Augmenta el nivell d’endorfines.
Augmenta la capacitat del cos per a aprofitar l’oxigen i augmenta la capacitat respiratòria.
Contribueix a reduir i controlar el greix corporal.
Millora la força muscular i la flexibilitat.
Ajuda a evitar malalties cròniques com les del cor i la hipertensió.
Augmenta la resistència i li dóna més energia.
Millora el teu estat d’ànim i redueix el risc de depressió, estrès i ansietat.
Ajuda en la prevenció de les malalties cardiovasculars.
Ajuda a reduir la pressió arterial.
Evita a partir de certs tipus de càncer també.

En resum, l’aeròbic crema el seu greix i pot donar lloc a una actitud més positiva ver la vida.
Cal que la seguretat sigui en primer lloc: massa vigor en la rutina aeròbica pot causar esquinços i lesions. Per tant, si hi se sent dolor, cal abandonar l’activitat, i si aquest persisteix, consulti al seu metge. Si sorgéeix algun problema com marejos, vòmits, mal d’esquena o qualsevol altra, cal tamb consultar el seu metge.
Alguna cosa més sobre l’aeròbic:
Howard i Karen Schwartz són les dues persones que van desenvolupar una nova i competitiva modalitat de l’esport conegut com sportaerobics l’any 1983. Van intervenir en l’organització del primer campionat nacional de aeròbics l’any 1984. Sportaerobics al principi, va començar amb la competició en quatre categories és a dir, individual masculí i femení, parelles mixtes i trio. L’any 2002, la competició va passar a ser un grup de sis atletes. La sentència dels competidors es fa en un minut, quaranta-cinc segons de rutina realitzada amb la música. Els jutges elegeixen dos criteris a saber, el mèrit artístic i el valor tècnic amb un 10 pintes cadascun. El 1996 es va adoptar formalment sportaerobics com GYMNASTIQUE disciplina.

El creixement d’aeròbic des dels primers anys:
L’Aeròbic des del dia de la seva presentació va créixer a un ritme accelerat. Molts van fer recerca sobre l’aeròbic i es va determinar com a activitat molt útil per mantenir un cos en forma i una estructura saludable. Així que l’aeròbic amb totes les seves modalitats van guanyanr ràoidament popularitat.

eurocopa1

La dansa contemporània és una disciplina de dansa basada en la dansa clàssica i amb influències de la dansa moderna i postmoderna. Tot i que inclou els moviments de la dansa clàssica, a la contemporània se n’inclouen d’altres que van néixer per a trencar-los, com per exemple els girs i torsions de l’esquena, la incorporació de silencis o moviments en aparença no continguts, que donen la impressió que el ballarí es deixa anar.

A diferència de l’estil clàssic, on els ballarins han de tenir mides i aspecte similars, al contemporani es valora la diversitat física i d’estils. També se sol ballar amb els peus i es juga amb els moviments i restriccions produïts per portar els cabells solts o certes peces de roba. La música emprada, que en aquesta dansa no es considera necessària.

Tècniques i filosofia

La dansa contemporània es caracteritza pel seu eclecticisme, però algunes tècniques i filosofies ara generals s’utilitzen encara com a eines base tant a l’aprenentatge com a la descripció de les noves tendències

Algunes de les tècniques de dansa contemporània més conegudes són:

• El contact improvisation o també contact, inclou tècniques d’improvisació utilitzades en interpretació i a la música, i es basa en moviments inspirats pel joc i les sensacions amb el terra, objectes o altres ballarins. Va néixer o forma part de la dansa postmoderna, tot i que ha acabat d’evolucionar a la contemporània.
• La tècnica Alexander es fonamenta sobretot en la respiració i la llibertat de moviments, que solen ser molt amplis, oberts i deixats anar, però sense perdre el sentit del ritme i l’elegància
• La tècnica Cunningham, basada en la feina de Merce Cunningham, alumne de Martha Graham
• La tècnica Graham, incorpora l’ús dels peus paral·lels a la segona posició i en especial a les flexions, i els moviments de les espatlles asimètrics, en moviments que sembla que són sacsejats per la música i que es diuen falls. Treballa directament al terra i al centre. Juga amb les posicions amb les cames paral·leles i obertes, el pes del cos, amb la fluïdesa, l’expressivitat dels sentiments.
• La tècnica Horton, sense deixar de banda la llibertat, és molt exigent en aptituds físiques com la flexibilitat i la força.
• La tècnica release es basa en la relaxació, amb moviments senzills i molt amplis.

L’interessant per a un ballarí de dansa contemporània és crear el seu propi estil, per a la qual cosa no sol interessar el coneixement d’una sola de les tècniques sinó el domini de totes les que li agradin, i com més millor per poder després gaudir d’un vocabulari i llibertat més amplis.

Influències i intereccions

La dansa contemporània va néixer de la dansa clàssica però beu també de tot el que impliqui moviment, es pot inspirar de tota mena d’arts marcials, ioga, balls i danses populars antigues o recents, o qualsevol altre tipus de dansa, etc.

Als espectacles de dansa contemporània hi poden haver incloses tècniques audiovisuals, mentre que la videodansa es considera actualment una disciplina en si mateixa.

Ballarins i coreògrafs

Alguns dels primers coreògrafs, considerats pioners de la de dansa contemporània són, per exemple: Nijinski, Martha Graham, Lester Horton, Isadora Duncan i Merce Cunningham.

Alguns coreògrafs actuals cèlebres són, per exemple: Pina Bausch, Philippe Decouflé, Nacho Duato.

Alguns ballarins i companyies són: Àngels Margarit i la seva companyia Mudances, Cesc Gelabert i la seva companyia Gelabert/Azzopardi, Sol Picó, Lanònima Imperial, Mal Pelo, Erre que erre, Maria Rovira i la companyia Trànsit, Marta Carrasco, Carles Salas amb Búbulus dansa, Nats Nus dansa, Taiat, Núria Font, etc.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta dansa és molt particular i a la vegada difícil, tan d’entendre com practicar-la; ja que és una dansa que es basa amb els sentiments, llavors tota aquella persona que no sap alliberar-se d’ells li pot ser bastant complicat poder ballar-la.

Considerem, per tant, que la dansa contemporània és també una eina perfecta per poder alliberar-se de tensions i poder gaudir-la de tal manera que els problemes s’esvaeixin. Això significa que la dificultat que pot portar aquest tipus de dansa és un repte per aquella persona que la vulgui practicar.

Joan Casas, Anna Gorgoll, Glòria Paredes i Júlia Sala

Els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi participen esportistes amb alguna discapacitat física o sensorial que se celebra cada quatre anys, durant les setmanes posteriors als Jocs Olímpics, sota els auspicis del Comitè Paralímpic Internacional.

Els primers Jocs Paralímpics d’estiu es van celebrar l’any 1960 a Roma (Itàlia), i els primer Jocs Paralímpics d’hivern van ser l’any 1976 a Örnsköldsvik (Suècia). Hi participen atletes amb discapacitat motora, amputacions, ceguesa i paràlisi cerebral. Els que tenen deficiències mentals, en canvi, participen als Jocs Mundials Special Olympics.

Els Jocs Paralímpics tenen com a precedent una competició esportiva organitzada des de l’any 1948 a Anglaterra per Sir Ludwig Guttmann en la que participaven ex-combatents de la Segona Guerra Mundial que havien patit lesions a la columna vertebral i que eren a l’Hospital Stoke Mandeville. Va ser el 1960, any en el que es van celebrar els Jocs Olímpics de Roma, que es van organitzar els primers Jocs Paralímpics, oberts a tots els esportistes amb discapacitats físiques, no només als veterans de guerra. A partir de 1976, coincidint amb els primers Jocs Paralímpics d’hivern, es van incloure altres tipus de discapacitats.

La participació ha anat creixent en cada edició de manera espectacular, des dels 400 atletes a Roma l’any 1960 fins als més de 4.200 a Pequín l’any 2008.

Des de la celebració dels Jocs Olímpics d’estiu de 1988 a Seül (Corea del Sud), els Jocs Paralímpics es fan a la mateixa ciutat on es realitzen els Jocs Olímpics.

Seus i edicions dels Jocs Paralímipcs

Tennis en cadira de rodes als Jocs Paralímpics d’estiu de 2008 a Pequín

Els esports inclosos actualment als Jocs Paralímpics d’estiu són:

Els esports que formen part dels Jocs Paralímpics d’hivern són:

• Esquí alpí
• Esquí nòrdic
  • Biatló
  • Esquí de fons
• Hoquei gel
• Curling amb cadira de rodes

Jocs Paralímpics d’estiu :

1960 I edició Roma Itàlia

1964 II edició Tòquio Japó 1968

III edició Tel Aviv Israel

1972 IV edició Heidelberg RFA

1976 V edició Toronto Canadà

1980 VI edició Arnhem Països Baixos

1984 VII edició Nova York Estats Units

1988 VIII edició Seül Corea del Sud

1992 IX edició Barcelona Catalunya

1996 X edició Atlanta Estats Units

2000 XI edició Sydney Austràlia

2004 XII edició Atenes Grècia

2008 XII edició Pequín Xina

2012 XIV edició Londres Regne Unit

Jocs Paralímpics d’hivern:

1976 I edició Örnsköldsvik Suècia

1980 II edició Geilo Noruega

1984 III edició Innsbruck Àustria

1988 IV edició Innsbruck Àustria

1992 V edició Albertville França

1994 VI edició Lillehammer Noruega

1998 VII edició Nagano Japó

2002 VIII edició Salt Lake City Estats Units

2006 IX edició Torí Itàlia

2010 X edició Vancouver Canadà

Sara Boada, Alba Pèrez, Mireia Fabrés i Faiza Ettoufali