UNA TEMPORADA A LA NEVERA (“l’Estel”/maig’13).

FONT: https://www.google.es/search?hl=ca&site=imghp&tbm=isch&source=hp&biw=1093&bih=490&q=despido+entrenador+valencia&oq=despido+entrenador+valencia&gs_l=img.3…4352.14881.0.15586.30.10.1.19.19.0.194.1796.1j9.10.0…0.0…1ac.1.12.img.2SsaI1HVklM#imgrc=OOxkFAh2PBNpnM%3A%3ByRhA97QYiFm0rM%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.elconfidencial.com%252Ffotos%252Fdeportes_2011%252F2012120294pellegrino-dd.jpg%3Bhttp%253A%252F%252Fwww.elconfidencial.com%252Fdeportes%252Fliga-bbva%252F2012%252F12%252F02%252Fmauricio-pellegrino-raja-en-su-despedida-del-valencia-me-han-despedido-por-un-calenton-110405%3B640%3B270

20-18-16-12… entrenadors comencen cada Temporada, en funció del país o categoria que estant. Ja que un bon nombre de tècnics hauran de veure la primera jornada, des del sofà de casa seva; la majoria d’ells esperant uns mesos, per a una possible trucada, quan les coses
no vagin bé en alguns equips o perquè el tantegin per a un nou projecte de club, etc. És impossible que existeixi buit per a tots, i per tant, molts estan en atur. D’aquí ve la frase aquella de: -“Hi ha massa entrenadors”; però és de domini públic que hi ha una xarxa tan extensa d’opinions i d’interessos, vividors d’aquest fenomen, cadascú a la seva forma. Raó per la qual, eradica una de les grandiositats del futbol, un esport de masses, en el sentit més ampli.

Anteriorment, ¼ dels qui començarien la temporada; a aquestes alçades, ja no hi serien. Però, -els dirigents d’avui dia, sembla que s’ho qüestionin tot més-. Serà per donar més suport al seu projecte o a qui el lideri, però els calers també hi tindran a veure-hi, i molt.

Travessem moments durs, de reduir, reinventar, reutilitzar… en la majoria dels sectors; i el futbol, no se’n escapa pas. Se’m fa difícil però, com entendre les retallades en aquest àmbit, doncs, segueixen havent-t’hi pressupostos astronòmics (sobretot en equips de dalt) i tal vegada
ofenedors; perquè a més, arrosseguen deutes, sembla que amb un altre tracte administratiu? (com si a Hisenda, parlessin d’ells com a extraterrestres, “veigues”). El cert és que fora de la gespa, es respira ben diferent. O dit d’una altra manera, a dins s’està com en una gran bombolla aïllant dels problemes, i compartint una il.lusió desitjada per tota una afició.

En definitiva, una solució pels qui la volguessin contemplar amb suficient il.lusió i temps per endavant, seria tenir: “Els millors entrenadors i més ben pagats, al futbol base”. Una bona eina també, per eixugar aquells deutes adquirits per fitxatges, fora de la seva sostenibilitat i llunyana al nivell emergent del planter de l’Entitat en sí; per no està estructuralment preparada, o per aquelles contraprestacions pactades que finalment no rep, etc.

Com deia un ex professor meu: “El gran problema dels clubs -independentment de la seva categoria o dimensió- és la seva gestió; i jo afegeixo: -i també, si li manca una filosofia”. I de tot plegat, els entrenadors no n’estan absents.

JOSEP OTERO I GENDRE: Mestre i Pare, del Futbol Ebrenc (“l’Estel”/abril’13).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

“Tinc el luxe i honor de retre-li un petit homenatge amb aquest exemple, doncs, la targeta que veieu, sempre la portava a l’agenda; i l’utilitzava en les xerrades dels pre-partits, tant al 1r equip, com en els nois joves que entrenaven al futbol base, sempre amb un sentit esportiu i a la vegada d’integració a la societat”.

D’entre tantes màximes, deia que: -Les regles del joc són la peça bàsica de qualsevol esport i l’acceptació de les mateixes són el que et permet dominar-lo. No tens expulsions, ni enfrontaments beneits, acceptes els errors, encara que siguin en contra (ja en vindran a favor). Fas un equip dedicat a jugar i no a perdre el temps. Llavors, en la vida és el mateix: les normes, les lleis, les bones costums… també les hem de conèixer, per estar bé amb tothom, procurant un comportament adequat i digne.

-El saber rebre compliments -quan tot va bé- permet estar preparat, quan tot va malament. Saber instal•lar-se en un punt mig entre la vanitat i la humilitat. Perquè com a tot a la vida, pujaràs, però també baixaràs, i hem de estar molt preparats.

-Saber guanyar és l’aplicació d’un orgull i alegria natural del moment i una educació exquisida en les formes. Saber guanyar dignifica al guanyador i també al qui perd. -Saber perdre significa que malgrat les dificultats del moment, del teu estat emocional, de la ràbia continguda, el perdre també forma part de la vida i que hem d’acceptar. Però sense caure en desesperacions ni comportaments fora de lloc sinó amb un esperit de superació i de millora, reflexionant del perquè ha estat així i poder corregir. També esperit de solidaritat entre tots per fer força i sortir del forat.

En fi, i sense poder acabar de parlar d’un home avançat al seu temps, una persona estimada com poques, d’aquelles a qui la saludaven els qui passaven per l’altra vorera o en sentit contrari. M‘ha agradat sempre parlar amb ell, perquè era de principis. I molts cops penso, que a dia d’avui –manquen a l’esport, en general-, però també que …

“Encara som a temps”.

LES ROTACIONS (“l’Estel”/març’13).

Queda lluny ja, aquella dinàmica, en la que funcionaven com un recurs –no sempre justificat-, i amb l’única finalitat de donar descans als jugadors més importants.

Actualment, estem acostumats a què els equips de futbol ja no siguin un 11 que s’acabi aprenen de memòria, sinó més bé un plantilla més llarga que quan diguin els seus noms, tinguin el mateix respecte i similar valoració. D’aquesta forma, també es fa més evident que el futbol és un esport col·lectiu i de què és necessari confeccionar un grup
humà, el més compacte possible. Per tant, no és tracta de fer un bon equip, “i au”; és una labor que requereix tacte i intel·ligència.
-Tot plegat no sols garanteix els canvis equivalents, sinó sobretot uns entrenaments de qualitat; punt clau, si fem cas de la màxima:
“Es juga com s’entrena”-. I clar, per a fer-ho, necessitarem –a ser possible-, unes condicions d’igualtat; respecte al nivell qualitatiu, de tots els seus membres.

Per altra part, el gran nombre de partits que fan cada temporada, a l’elit o fins i tot en subcategories; obliga a equipar-te d’una banqueta amb cares noves, en certa freqüència (en funció de les pròpies possibilitats, òbviament).

És a dir, la idea de reservar als jugadors, per a esforços o competicions més exigents és, penso, sols un aspecte de la qüestió. Doncs, tan important com això, ha d’ésser, el fet de què els canvis mantinguin l’esperit competitiu i un estímul per a tots els jugadors (titulars, reserves i/o possibles lesionats).

Entre línies, de vegades, també hi ha temes com: el manteniment d’aquella aurèola ambiciosa d’optar a jugar,
encara que siguin uns minuts…; un/s contracte/s propagandístic/s; posada a punt, d’algú en concret; renovacions o finalitzacions pendents; etc.

Costa molt planificar-ho, per això, intentes –en els moments donats-: Optimitzar tots els recursos, minimitzant els seus riscos. La temporada pot fer-se llarga però, i per això: Ara bé, sense presa, si us plau.

FUTBOL I ESCACS (“l’Estel”/febrer’13).

“La relació existent entre aquestes dues disciplines, és la Tàctica i l’Estratègia. Quelcom fas per dissenyar el teu sistema de joc, per a saber a què voldràs/intentaràs jugar, en un moment o rival, donat. Amb fitxes, i sobre un tauler quadriculat, -entre la 7a. o 8a. jugada, ja has de començar a contrarestar amb el teu propi joc-; amb jugadors que ocupen un rectangle, la incidència ja s’ha de produir poder, sobre la 3a. o 4a. acció conjunta (tot i que, hi ha equips que esperin més o molt, òbviament). Cal afegir, què hi ha determinades posicions al terreny on es disputa l’encontre: Sigui un cavall, o un lateral –a tall d’exemple-; el que es mouran d’acord a les seves possibilitats, i/o estil del seu joc (individual o d’equip).

Així doncs, com a primera de totes les nostres accions (tècnics), serà: Definir aquells espais concrets, les seves ocupacions preferents i els seus moviments que al final es produiran/simplificaran en un joc reduït, d’1×1, 2×1, 2×2, 2×3, … etc., és a dir, d’igualtat, superioritat, o inferioritat, vaja. Són quadrants o línies que no estant traçades a sobre la gespa, però que el jugador ha de saber o aprendre a interpretar-les, amb la formació, entrenament i/o en pròpia competició (l’alçada del fora de joc que marca l’equip, els ¾, carrer del mig, iniciació, creació, definició, on fer la pressió, cap a on replegar, córners, als serveis de porta o de faltes, etc.).

Per tant, les accions seran l’Estratègia portada a terme; i les reaccions, la Tàctica, com a resposta. Existeix una màxima que diu: -És millor tenir un pla dolent que no tenir-ne cap. Trobeu que aquesta dita, pot aplicar-se ambdós esports?. Però clar -com tot l’entrenable-, hauríem de pensar: Ara bé, sense pressa si us plau”.