Alguns/nes pensareu que em refereixo a nivell de calers; però és molt més que això.
Qui primer en surt perjudicat/ada és el/la qui accepta portar un equip amb aquesta desencertada condició. Perquè òbviament, entra en un ball de despropòsits que deslligats o descoordinats és pràcticament impossible assolir algun objectiu planificat. Per tant, la papereta del entrenador/ra, d’inici es presenta conformista en la majoria dels sentits futbolístics.
És a dir, aquesta frase estesa comunament entre tècnics, de què: “la qüestió és entrenar a algú” (i poder, hi hagi qui pensi -que avui dia encara més-); és totalment errònia, perquè pot desdibuixar fins i tot el propi tarannà i saber del entrenador. Tenint present que un equip hauria de ser la imatge d’un Club per un costat, i del o de la qui el dirigeixi (n) en els entrenaments i competició (ns), evidentment.
En canvi, quan s’utilitza com a un element més del organigrama i planificació esportiva del Club; funcionant com a pont, per a arribar a l’equip de dalt o per cedir-los a altres, llavors sí. Encara que tot i així, han de produir-se els moviments respectius i definits; amb un seguiment del seu rendiment. P. e.: Tot jugador/a que demostri una millora o qualitat constatada pels seus respectius tècnics i dels del 1r. Equip; accedirà als entrenaments de més nivell. Si prosperés… –seguiria-; amb l’objectiu de guanyar-se la convocatòria.
Un cas contrari seria que per entendre’ns, un de l’A, baixés al B; perquè s’acabés d’incorporar després d’una lesió, o degut a un menor rendiment del que s’esperava d’ell/a.
Em refereixo doncs, a emprar ambdues direccions (o si convingués, d’altres més). Amb l’objectiu final d’optimitzar el major possible l’estructura base i les seves eines; seguint una dinamització i Filosofia, unes preses de decisions d’ordre inalterable que vagin sempre des de: CLUB → EQUIP → JUGADOR/A. -Queee massa feina?!-. Doncs, fora. I, un de ben portat. Endavant, i a créixer, diuen.
Per tot plegat, cal un Junta il•lusionada que ho refracti i per tant que tinguin amb qui confiar per delegar un projecte esportiu, definit de cap a peus, i no a l’inrevés (obert a millores), i a poder ser amb poques preses. Sinó, sempre acabarem la nit amb la mateixa cançó: “diners maltequieros, aigua de borraines, o excuses de mal pagador!”. (ECP)
