MATRIMONI DE CONVENIÈNCIA: Premsa & Entrenadors

Avui dia, els “mass media” tenen una capacitat incontestable d’influir sobre l’opinió i/o manifestació de la societat. Es diu que són el tercer poder, després del financer i el polític. Sorgeixen com a complement perfecte per a difondre, massivament i sense discriminació de públic, qualsevol missatge important o rellevant respecte a una estratègia…
A tall d’exemple, només cal veure com se n’aprofita la televisió mostrant permanentment imatges dels tècnics de futbol en diferents gestos, crits, insults, indicacions, protestes, mentre es desenvolupa el joc. Aquestes actituds són recollides pels medis televisius, cosa que demostra l’interès que representa al públic veure com actua el conductor d’un equip.
I seguint en l’àmbit futbolístic, a les rodes de premsa en acabar un partit és molt més que una roda de premsa qualsevol. Són minuts claus que els entrenadors han d’intentar preparar a consciència, perquè aquests moments són més guiats per la passió i l’emoció del moment que no pas per l’objectivitat o la racionalitat que requereixen. Aquesta posada en escena és l’altar on situa ambdues parts per disputar un segon partit. I compte, perquè fins aquí tots amics; però un cop comença el torn de preguntes, cadascú defensa el seu partit.
El míster pot exposar diverses postures: a mode impulsiu o reflexiu, gestionant l’èxit o fracàs, assumint la responsabilitat o traient excuses sobre el que ha passat, mostrant elegància i respecte o tot el contrari. Llavors, a propòsit d’això, la premsa reacciona i treu a la llum tot allò que més li interessa vendre.
Per tant, com que és un espai de temps interessat per tots dos equips, l’entrenador pot treure’n més profit si evita el divorci dialèctic, connectant amb els periodistes, amb l’afició i inclús amb els mateixos jugadors. De fet, aquest terreny pot convertir-se en pantanós, ja que sol descobrir-hi la part més sincera de l’entrenador, i amb això les seves debilitats i fortaleses.
Què ens pot ajudar?:
– No respondre com si algú t’estigués atacant.
– Parlar amb un to conversacional, sense aixecar la veu.
– Mantenir el contacte visual amb la persona que et pregunti.
– Fer pauses quan hagis de comunicar alguna cosa important.
– No jugar amb la ironia.
– Parlar de futbol i sobretot del que depèn de tu mateix i del teu equip.
– Expressió facial somrient.
– Mostrar seguretat i optimisme.
– Donar les gràcies sinceres (encara que no ens hagin agradat les preguntes).
– No perdre mai les formes o l’educació.
EXCUSEU-ME, però és tot el ⌚️ que li volia dedicar. Vinga va, andusiau!