Quan un equip de futbol travessa una mala ratxa, no guanya partits ni obté els resultats que l’afició espera, el primer a ser assenyalat és l’entrenador; una circumstància que va implícita en ocupar aquest càrrec. Els castellans li’n diuen “gafes del oficio”. I com que els mals vicis s’agafen de seguida, el futbol més modest no en queda exempt.
Abans de signar, un fet molt desvetllador del que podria esdevenir si t’ocorregués alguna cosa semblant, seria si notessis aquella pressa… sobre els objectius proposats o a pactar; però també n’hi pot haver d’altres, no menys importants, com si et diguessin sí a gairebé tot o empressin molt la paraula tranquil, etc. En fi, la mateixa experiència de vegades et pot ser poca com per saber si estàs encertant al 100% en fitxar per aquell club; per bé que és un joc a dues bandes.
És a dir, has de saber on et poses i informar-te’n d’on vas el millor possible (referències que ells també en buscaran de tu, clar), independentment al nivell que competeixis; perquè un cop estampada la firma és molt més difícil tornar a renegociar allò que ja s’hagi emparaulat abans (a no sé què et vagi la pell i necessitis signar com sigui, evidentment). Per tant, és bo ja anar marcant els tempos en les primeres converses o intercanvi d’impressions. Això sí, amb tot plegat, si has d’emprendre el projecte, ho hauràs de fer amb la màxima il·lusió, si no millor aparcar-ho i optar per altres que de veritat t’il·lusionin més; perquè tot tampoc t’ho donaran en cap entitat, més aviat t’esperarà un repte (s) en el que t’hauràs de guanyar tota mena de confiances.
Ara bé, què passa quan les expectatives comencen a no acomplir-se i a crear-te incomoditats?… Doncs, poden ser un preludi a una allau d’interferències vàries que et trontollaran el teu comès. Hi haurà aspectes futbolístics que els veuràs, tindràs intuïcions o notaràs coses diferents de les habituals i d’altres que te les contaran o llegiràs als diversos mitjans de comunicació. D’entrada trauràs pilotes fora, analitzaràs constantment què o qui et falla; però “al tanto”, evitant al màxim prendre cap decisió en calent, per mirar de ser el més objectiu possible (aparcant els sentiments durant un temps necessari).
Si més endavant la situació perdurés, ens podríem trobar en aquell punt fatídic en el qual “pres tu la decisió o deixes que els altres la prenguin per tu?”; un dilema que no saps mai que és pitjor.
Entenc com tantes vegades que la intel·ligència ha de prevaldre per sobre de tot; doncs, d’aquesta decisió dependrà la teva línia a seguir en el món del futbol.
EXCUSEU-ME, però és tot el ⌚️ que li volia dedicar. Vinga va, andusiau!