Font: http://1.bp.blogspot.com/_5V556EGU3VQ/TTQtWiOkO8I/AAAAAAAACyE/3R21JeaGOrY/s1600/IMG_1729.jpg
De vegades les simulacions o el voler ser com els professionals, ens poden desdibuixar en escreix la nostra realitat; fins al punt que fins i tot, la pròpia afició es desvinculi de qualsevol il.lusió o projecte.
És obvi que tots tindrem unes preferències/coneixements sobre el joc; però a més, cal plantejar-se a on vas i de què disposaràs a priori (tan a nivell tècnic, econòmic, com cultural). Qualsevol dels replantejaments posteriors -seran lícits-; sempre que estiguis a temps i tinguin una repercussió i adaptació adequada (encara que siguin conceptes ben diferents).
Sense aquestes premisses, entrem en una dependència econòmica i de resultats en escreix. La televisió estatal (per a qui sigui) o la de pagament és un món; i el nostre, senzillament és ben diferent.
En els darrers anys s’estan proliferant les acadèmies de futbol –vaja, com els repassos d’estudi-; oferint fins i tot l’aprenentatge d’una llegua estrangera, etc. Molt bé. Però tot i la millora d’aquest servei, per a fornir més la seva base i de les escoles de futbol; què està passant al futbol ebrenc que amb els dits de la mà podem comptar els jugadors del planter al 1r. Equip?!… Cap a on van aquests projectes, quan temps s’estima per esperar resultats.
Mantenir una història és un orgull, però tampoc té que ser un lastra permanent; ni un drama per entregar les claus/responsabilitat a un Ajuntament (que al final són els ciutadans/es qui paguen per un lloc o altre; hi ha coses de ben segur més urgents). Podent ocasionar un cúmul de circumstàncies i de deutes de tot tipus (fins i tot, personals).
És a dir. Partint de què som Amateurs (de moment), aquí el gran problema -ja m’ho va dir fa uns quants anyets, un entès en la matèria- és la Gestió que se’n fa i els beneficis permesos (només es copia i sembla que qui ho faci com aquell equip… de 1a. Divisió és el millor). Partir sobretot d’una filosofia o buscar-la que ja fàcilment sigui modelable pels temps existents; i/o redefinir objectius amb humilitat als despatxos (a ras de gespa en ambició i intel•ligència) d’acord a tot, i de dalt a baix. Què és difícil anar cap a enrere i que més quan arrossegues… “això ja passa també en la vida”, i el futbol és molt semblant.(ECP)