“Tinc el luxe i honor de retre-li un petit homenatge amb aquest exemple, doncs, la targeta que veieu, sempre la portava a l’agenda; i l’utilitzava en les xerrades dels pre-partits, tant al 1r equip, com en els nois joves que entrenaven al futbol base, sempre amb un sentit esportiu i a la vegada d’integració a la societat”.
D’entre tantes màximes, deia que: -Les regles del joc són la peça bàsica de qualsevol esport i l’acceptació de les mateixes són el que et permet dominar-lo. No tens expulsions, ni enfrontaments beneits, acceptes els errors, encara que siguin en contra (ja en vindran a favor). Fas un equip dedicat a jugar i no a perdre el temps. Llavors, en la vida és el mateix: les normes, les lleis, les bones costums… també les hem de conèixer, per estar bé amb tothom, procurant un comportament adequat i digne.
-El saber rebre compliments -quan tot va bé- permet estar preparat, quan tot va malament. Saber instal•lar-se en un punt mig entre la vanitat i la humilitat. Perquè com a tot a la vida, pujaràs, però també baixaràs, i hem de estar molt preparats.
-Saber guanyar és l’aplicació d’un orgull i alegria natural del moment i una educació exquisida en les formes. Saber guanyar dignifica al guanyador i també al qui perd. -Saber perdre significa que malgrat les dificultats del moment, del teu estat emocional, de la ràbia continguda, el perdre també forma part de la vida i que hem d’acceptar. Però sense caure en desesperacions ni comportaments fora de lloc sinó amb un esperit de superació i de millora, reflexionant del perquè ha estat així i poder corregir. També esperit de solidaritat entre tots per fer força i sortir del forat.
En fi, i sense poder acabar de parlar d’un home avançat al seu temps, una persona estimada com poques, d’aquelles a qui la saludaven els qui passaven per l’altra vorera o en sentit contrari. M‘ha agradat sempre parlar amb ell, perquè era de principis. I molts cops penso, que a dia d’avui –manquen a l’esport, en general-, però també que …
“Encara som a temps”.