Cada vegada es fa més necessari que l’entrenador de futbol, sigui també formador, o dit d’un altra forma, mestre que ensenyi i eduqui (en qualsevol esport); per a ser més coneixedor dels seus propis jugadors, ja no solament a nivell tècnic, físic o tàctic, sinó també a nivell psicològic. Del domini d’aquests aspectes, dependrà en gran part del procés del jugador; així com del bon funcionament de l’equip, durant la temporada. Es fa doncs, necessària la planificació psicològica igual que es planifica qualsevol altre entrenament.
Que vull aconseguir dels meus jugadors?: 1.- Conèixer al màxim la personalitat de cadascun d’ells (partir des de la seva edat evolutiva, …); 2.- puntualitat tant en els entrenaments com en els partits; 3.- respecte cap als companys del propi equip, així com cap a la resta de companys del club i rivals; 4.- respecte cap a la figura de l’àrbitre (és un jugador més, i per tant, pot tenir i de fet té errors); 5.- que cadascun tregui el millor, tant de les victòries com de les derrotes, etc. És a dir, “Continguts Actitudinals”.
Exemples de, per a què?:
(1) És imprescindible, conèixer a tots i cadascun dels components de la teva plantilla a nivell individual, intentant aprofundir al màxim en la seva personalitat, per a conèixer-los com individus i no com integrants d’un grup; el que possiblement ens durà a treure de cadascun d’ells, el major rendiment possible, ja que conèixer-los a nivell psicològic suposa conèixer les seves reaccions i el tracte que hem de donar-los (tenir en compte les diferències individuals).
(3) Tan important o més és respectar-nos a nosaltres i als nostres companys, com a l’oponent. Tenint en compte que es tracta de companys de joc, cal fer-los veure als nostres jugadors que si no existís el rival, per petit que aquest sigui, no existiria el joc, i que d’ells depèn en gran part el qual nosaltres puguem jugar i gaudir de l’esport. Cal demostrar-los, que possiblement aquell jugador contrari al que menyspreem, podria ser algun dia el nostre propi company d’equip.
Alguna activitat podria ser:
– De caràcter obligatori aplaudir la sortida al terreny de joc de l’equip rival, així com encaixar la mà dels jugadors oponents al finalitzar la trobada, i saludar des del centre del camp tant a la pròpia afició com a la de l’equip contrari, independentment del resultat.
I, en la mesura del possible, intentarem organitzar partits amistosos amb equips veïns (almenys tres per temporada, aprofitant jornades de descans o dies d’entrenament) a manera de combinat, on es barregin jugadors d’un club amb els d’uns altres en el mateix equip, per a així fomentar el companyerisme entre jugadors i clubs.
Per tant, haurem d’observar i anotar totes les reaccions dels nostres jugadors que tinguin relació amb els objectius que ens programem, per a comprovar en el transcurs de la temporada i en temporades esdevenidores l’evolució dels jugadors respecte dels objectius. En aquesta planificació en concret, realitzarem una sèrie de proves que ens permetin contrastar l’evolució del futbolista en qüestió, i per tant amb una avaluació sempre contínua que ara bé, sense presa si us plau.
