Educació i Economia a secundària

Diuen que un dels àmbits que properament valorarà l’informe PISA serà la competència financera. Benvingut sia !

Malgrat que m’agrada fer classe amb els alumnes d’ESO i que crec imprescindible, per a la seva formació com a ciutadans, que treballin conceptes relacionats amb l’economia, únicament he pogut treballar en aquest nivell de forma molt esporàdica.

Enguany he impartit un crèdit que anomeno “La pela és la pela” i en el que intento donar als meus alumnes de 3r d’ESO un vernís amb el principals conceptes econòmics.

Un dels conceptes que vull treballar és el de la productivitat i em proposo que l’assoleixin de veritat. No busco únicament que entenguin i puguin repetir una definició sinó que espero que siguin capaços d’aplicar-la a la realitat.

Degut a que els alumnes no viuen molts conceptes de forma directa en el seu dia a dia, intento de posar-los en situacions que els puguin sentir com una experiència pròpia.

Els jocs són una eina molt bona d’aprenentatge i sé que, si plantejo una activitat com un joc, millorarà la motivació inicial de l’alumnat. Per aquests motius sempre que tinc la oportunitat plantejo a classe aquest joc de rol: una cadena de muntatge de fabricació d’ocells de paper.

L’activitat és pot plantejar en tres classes:

Classe 1-

S’explica com es fan els ocells de paper

Es distribueix els alumnes en grups-empresa (millor que ells mateixos els triïn) i dels deixa practicar.

A mitja classe se’ls planteja la competició.

Hauran d’organitzar-se: triar un líder – que únicament dirigirà –, repartir la feina (especialitzar-se), pensar eines (béns de capital)… per produir el màxim d’ocells de paper.

Cada grup haurà de fer una marca a l’ocell i, per poder-lo comptabilitzar, l’ocell s’haurà de mantenir dret (control de qualitat).

Classe 2

Es deixa uns minuts perquè acabin de concretar la seva organització i ja es pot començar a competir (20 minuts).

Els grups aniran portant la seva producció al professor que anotarà a un lloc visible l’evolució del joc i, finalitzat el temps, es calcularà la producció de cada empresa i la productivitat aconseguida (en relació al nombre de membres de cada grup).

Cada grup-empresa valorarà posteriorment el seu funcionament amb les errades i els encerts que ha tingut en el joc (pot ser interessant que la valoració es faci per escrit).

Classe 3

En la posada en comú de les valoracions es poden introduir, a més dels conceptes de producció i productivitat, els de qualitat, especialització, organització, liderat, formació dels “treballadors”, béns de capital, planificació, monotonia en el treball … i debatre la dicotomia entre competència i col·laboració.

Si la cosa ha funcionat ,es pot fer una altra tanda de producció i esbrinar si els grups-empresa han après de l’experiència anterior i han millorat la seva productivitat.

Víctor

Enguany he tornat a fer l’exercici “Tot informàtica” que va crear la Sumsi Serrano i que sempre dona bons resultats per treballar els continguts del departament de personal. En aquest exercici, els alumnes determinen les característiques d’un lloc de treball (un dependent d’una botiga d’informàtica), trien el perfil professional necessari, redacten l’anunci oferint aquest lloc de treball, elaboren el seu currículum personal per a optar a aquesta feina i, després de fer unes entrevista de treball, seleccionen un candidat.

Tot l’exercici és un joc en el que els alumnes alternen en el paper d’un aspirant a un lloc de treball i en el d’encarregat de fer la selecció de personal.

M’agradaria destacar la part d’aquest joc de rol en la que simulem una entrevista de treball perquè considero que és mol útil. La majoria d’alumnes de primer de batxillerat encara no n’han afrontat mai cap i, encara que pugui semblar estrany, molts d’ells no són competents en qüestions tan bàsiques com “saber estar, moure’s i comportar-se”.

Per fer aquesta activitat necessito una hora de classe. Els tres alumnes voluntaris (o triats) per ser entrevistats surten de classe uns 15 minuts. En aquest temps poden preparar l’entrevista. Han de ser ells mateixos (no inventar-se títols…) i saben al lloc de treball al qual opten. Ells mateixos han de decidir l’ordre en el que volen intervenir.

Mentre, amb la resta d’alumnes, es prepara una llista de preguntes que farà el entrevistador (un alumne triat un amb facilitat d’expressió, personalitat … ). Surten diferents preguntes que l’entrevistador va anotant: Quant vols cobrar ? Per què vols aquesta feina ? Quin consideres que és el teu pitjor defecte ? I la teva millor qualitat ? I si veiessis que roben a la botiga, què faries ? … Si en el perfil professional s’havia dit que calia coneixement d’anglès, es fa la proposta de fer al entrevistat alguna pregunta en aquest idioma per veure la seva reacció.

Un cop tenim una llista de preguntes es prepara l’escenografia. La taula del professor es mou perquè tota la classe no es perdi detall, l’entrevistador es col·loca a la cadira del professor,i amb l’esquena protegida, mentre que es prepara una cadira a l’altra banda de la taula on s’asseurà el entrevistat .

Les últimes instruccions al entrevistador, que enguany ha estat una noia: parla de vostè, rep al entrevistat dret, dóna-li la mà i espera una mica abans de seure, comenta el currículum de l’aspirant i fes-li les preguntes; posat en el teu paper i, si cal, improvisa.

Instruccions a la resta de classe: tothom callat, res de rialletes ni comentaris, esteu atents al que es diu, al to de veu… i, també, al llenguatge corporal.

Tot a punt !

Els tres entrevistats s’han succeït. Primer amb cara de sorpresa quan han vist l’entrevistadora perquè s’esperaven un exercici més tradicional. S’imaginaven a la pissarra, havent de contestar les preguntes del seus companys.

Cadascun del tres ha tingut una actuació diferent:

• La primera alumna ha estat una noia que no havia fet el seu currículum amb la qual cosa ha hagut d’explicar –lo. Les seves respostes han estat contundents, fins al punt que hem arribat a la conclusió que, amb el seu to, havia pres la iniciativa de l’entrevista. La seva postura havia estat correcta però molt rígida. No havia gesticulat amb les mans. I s’havia assegut molt abans que ho fes l’entrevistadora.
• El segon alumne ha esta un noi que s’ha mostrat molt natural, mostrant contínuament un somriure a la seva cara. La seva postura ha estat correcta i ha contestat correctament però, quan hem fet la posada en comú, ens ha semblat que donava la impressió que no tenia cap pressió i que no el preocupava gens el resultat de la entrevista.
• La tercera alumna ha estat una noia que s’ha explicat molt bé però mostrant timidesa. La seva postura ha estat correcta. Ha esperat que la entrevistadora s’assentés. Ha gesticulat amb les mans per sota la taula. Però l’entrevistadora quasi no la deixava contestar.

Després del debat ens ha quedat la impressió que la primera aspirat a la feina de dependent es voldria imposar al client, que el segon es faria amic del client – malgrat que no li vengués res- i que la tercera seria molt responsable en la seva feina però que potser li faltaria iniciativa.

Enguany els tres aspirants s’han assegut bé i el seu llenguatge ha estat apropiat però recordo d’anys anteriors que he tingut alumnes que seien tirats enrere o endavant, menjant-se l’espai del propi entrevistador i alguns feien servir un llenguatge del tot inapropiat…també he tingut alumnes que no miraven als ulls de l’entrevistador, que creuaven els braços, …

En resum, doncs, aquest joc de rol permet l’alumnat tenir un primer contacte amb aquesta realitat i aprendre de l’anàlisi dels diferents comportaments a partir del intercanvi d’opinions.

La imatge l’he tret del bloc “estimat bloc” de Martachka. Gràcies. Les experiències en les entrevistes de selecció que ha patit ens poden ajudar.

http://estimatbloc.blogspot.com/2009/09/el-fantastic-mon-de-les-entrevistes-de.html

Víctor Prat