Acomiadament nul a Mercadona

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Acomiadament nul a Mercadona

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Departament de personal – Administració de personal – Acomiadament nul

Font: Diari Expansión 28-3-2011

Breu descripció: El Tribunal Suprem ha declarat nul l’acomiadament d’un treballador de Mercadona per considerar que havia estat pressionat per agafar l‘alta laboral basant-se en proves mèdiques fetes per la mútua de l’empresa, contraries a l’informe mèdic fet per la sanitat pública.

La sentència segueix  la doctrina del Tribunal Constitucional  que considera  la pressió sota amenaça d’acomiadament, amb l’objectiu que el treballador abandoni el tractament mèdic, posa en risc la seva salut.

Ampliació de la notícia: http://www.expansion.com/2011/03/28/juridico/1301265500.html?a=f0fdc7c20cfc673487165e06489276d1&t=1301337948

Víctor



Les bones condicions de treball motiven (Ferrari)

Proposo un altre exemple empresarial (#exempresa) que permetrà il·lustrar les nostres explicacions a classe amb pinzellades de realitat.

Nom: Les bones condicions de treball motiven (Ferrari)

Aplicable a: Economia de l’Empresa – Departament de personal – motivació

Font: http://www.elenaferrari.net/fabrica.html

Breu descripció:

En l’empresa Ferrari els operaris treballem amb llum natural en seccions que estan separades per jardins. Amb aquestes condicions de treball és crea un ambient de treball agradable i un bon confort ambiental amb el que és més fàcil motivar els treballadors.

Ampliació de la notícia: http://www.elenaferrari.net

Salut,

Víctor

Llum natural

El menjador





Jocs de rol: entrevista de treball

Enguany he tornat a fer l’exercici “Tot informàtica” que va crear la Sumsi Serrano i que sempre dona bons resultats per treballar els continguts del departament de personal. En aquest exercici, els alumnes determinen les característiques d’un lloc de treball (un dependent d’una botiga d’informàtica), trien el perfil professional necessari, redacten l’anunci oferint aquest lloc de treball, elaboren el seu currículum personal per a optar a aquesta feina i, després de fer unes entrevista de treball, seleccionen un candidat.

Tot l’exercici és un joc en el que els alumnes alternen en el paper d’un aspirant a un lloc de treball i en el d’encarregat de fer la selecció de personal.

M’agradaria destacar la part d’aquest joc de rol en la que simulem una entrevista de treball perquè considero que és mol útil. La majoria d’alumnes de primer de batxillerat encara no n’han afrontat mai cap i, encara que pugui semblar estrany, molts d’ells no són competents en qüestions tan bàsiques com “saber estar, moure’s i comportar-se”.

Per fer aquesta activitat necessito una hora de classe. Els tres alumnes voluntaris (o triats) per ser entrevistats surten de classe uns 15 minuts. En aquest temps poden preparar l’entrevista. Han de ser ells mateixos (no inventar-se títols…) i saben al lloc de treball al qual opten. Ells mateixos han de decidir l’ordre en el que volen intervenir.

entrevistadetrabajoMentre, amb la resta d’alumnes, es prepara una llista de preguntes que farà el entrevistador (un alumne triat un amb facilitat d’expressió, personalitat … ). Surten diferents preguntes que l’entrevistador va anotant: Quant vols cobrar ? Per què vols aquesta feina ? Quin consideres que és el teu pitjor defecte ? I la teva millor qualitat ? I si veiessis que roben a la botiga, què faries ? … Si en el perfil professional s’havia dit que calia coneixement d’anglès, es fa la proposta de fer al entrevistat alguna pregunta en aquest idioma per veure la seva reacció.

Un cop tenim una llista de preguntes es prepara l’escenografia. La taula del professor es mou perquè tota la classe no es perdi detall, l’entrevistador es col·loca a la cadira del professor,i amb l’esquena protegida, mentre que es prepara una cadira a l’altra banda de la taula on s’asseurà el entrevistat .

Les últimes instruccions al entrevistador, que enguany ha estat una noia: parla de vostè, rep al entrevistat dret, dóna-li la mà i espera una mica abans de seure, comenta el currículum de l’aspirant i fes-li les preguntes; posat en el teu paper i, si cal, improvisa.

Instruccions a la resta de classe: tothom callat, res de rialletes ni comentaris, esteu atents al que es diu, al to de veu… i, també, al llenguatge corporal.

Tot a punt !

Els tres entrevistats s’han succeït. Primer amb cara de sorpresa quan han vist l’entrevistadora perquè s’esperaven un exercici més tradicional. S’imaginaven a la pissarra, havent de contestar les preguntes del seus companys.

Cadascun del tres ha tingut una actuació diferent:

  • La primera alumna ha estat una noia que no havia fet el seu currículum amb la qual cosa ha hagut d’explicar –lo. Les seves respostes han estat contundents, fins al punt que hem arribat a la conclusió que, amb el seu to, havia pres la iniciativa de l’entrevista. La seva postura havia estat correcta però molt rígida. No havia gesticulat amb les mans. I s’havia assegut molt abans que ho fes l’entrevistadora.
  • El segon alumne ha esta un noi que s’ha mostrat molt natural, mostrant contínuament un somriure a la seva cara. La seva postura ha estat correcta i ha contestat correctament però, quan hem fet la posada en comú, ens ha semblat que donava la impressió que no tenia cap pressió i que no el preocupava gens el resultat de la entrevista.
  • La tercera alumna ha estat una noia que s’ha explicat molt bé però mostrant timidesa. La seva postura ha estat correcta. Ha esperat que la entrevistadora s’assentés. Ha gesticulat amb les mans per sota la taula. Però l’entrevistadora quasi no la deixava contestar.

Després del debat ens ha quedat la impressió que la primera aspirat a la feina de dependent es voldria imposar al client, que el segon es faria amic del client – malgrat que no li vengués res- i que la tercera seria molt responsable en la seva feina però que potser li faltaria iniciativa.

Enguany els tres aspirants s’han assegut bé i el seu llenguatge ha estat apropiat però recordo d’anys anteriors que he tingut alumnes que seien tirats enrere o endavant, menjant-se l’espai del propi entrevistador i alguns feien servir un llenguatge del tot inapropiat…també he tingut alumnes que no miraven als ulls de l’entrevistador, que creuaven els braços, …

En resum, doncs, aquest joc de rol permet l’alumnat tenir un primer contacte amb aquesta realitat i aprendre de l’anàlisi dels diferents comportaments a partir del intercanvi d’opinions.

La imatge l’he tret del bloc “estimat bloc” de Martachka. Gràcies. Les experiències en les entrevistes de selecció que ha patit ens poden ajudar.

http://estimatbloc.blogspot.com/2009/09/el-fantastic-mon-de-les-entrevistes-de.html

Víctor Prat



Treball per projectes: el treball de recerca

Treball per projectes

El treball de recerca és una de les úniques oportunitats que tenen els nostres alumnes de batxillerat de decidir què, com i amb quina intensitat volen aprendre.

dir-no-obligSoc dels que crec que el treball de recerca, com qualsevol treball per projectes, és un element molt important en la formació de l’alumnat perquè els obliga a prendre moltes decisions que fomenten la seva autonomia. Han de triar el tema, fixar-se un objectiu, escriure un possible índex inicial, elaborar un guió de treball i determinar la informació que necessiten.

Sovint, i per desgràcia, és el primer cop que aquests alumnes s’han d’enfrontar davant d’aquest repte i els sorgeixen molts dubtes.

El tema

La primera decisió que han de prendre és determinar quin serà el seu projecte. És molt important que triïn un tema que els atregui i que els motivi perquè hi hauran de dedicar moltes hores. A partir d’aquest moment, com a tutor, ja veig la diferència entre l’alumne que tria un tema per complir amb l’expedient i el que està il·lusionat i té ganes de començar a posar-se a treballar.

En ambdós cassos, però, els temes que s’escullen inicialment solen ser massa genèrics. El paper del tutor consisteix en ajudar a concretar l’objecte de la recerca i enfocar l’atenció a un sol aspecte amb la intenció d’aprofundir-hi.

lupa

Els alumnes no veuen gens clar aquesta concreció; tenen la percepció que podran fer poca cosa en un aspecte tan concret; pensen que no trobaran suficient informació i que el resultat final no ocuparà “gaires folis” i que, per aquests motius, no podran fer un bon treball. No s’adonen que, a l’aprofundir en qualsevol aspecte, sempre sorgeixen nous camins, amagats al principi, en els quals es podran endinsar i començar a fer descobriments.

Objectiu: la recerca

Un treball de recerca ha de tenir com objectiu descobrir quelcom: qüestions, potser petites, però que encara ningú – quan dic ningú, vull dir ningú – sàpiga.

L’objectiu d’un treball de recerca no pot ser únicament recollir informació sobre un tema, ni tampoc arribar a ser un especialista capaç d’entendre i reproduir coneixement d’altres, sinó que l’objectiu ha de ser crear coneixement nou (o potser en alguns cassos: redescobrir-lo ).

Al començament, però, sempre caldrà documentar-se; conèixer el que hi ha escrit sobre el tema per introduir-se en la matèria. Però dels conceptes generals sempre s’haurà de passar als aspectes concrets en els que s’hauran d’aportar novetats, fruits de la recerca.

Valor afegit

Un treball de recerca tindrà valor si descobreix quelcom i no es queda en l’aspecte descriptiu d’uns continguts, quan està ben estructurat i permet al lector introduir-se fàcilment en el contingut, quan es justifiquen les afirmacions i el redactat és correcte, quan és coherent, … i quan, en l’exposició del treball, s’explica la seva essència de forma amena i entenedora.

Línies de recerca de l’àmbit econòmic

L’alumnat interessat en els temes econòmics pot trobar amb facilitat continguts per fer el seu treball de recerca. Degut a que l’economia condiciona molts aspectes de la vida dels joves, al meu institut he triat les següents línies de recerca:

*Els joves i l’economia

Autonomia econòmica i assignació setmanal, IPC jove, la cistella de la compra del joves,…

gossos*Joves emprenedors

Anàlisi de la viabilitat econòmica i financera de projectes: organització d’un concert, un club esportiu, un pla d’empresa,…

*Estudi de la realitat econòmica local

Comportament d’un mercat (roba, iogurts, gasolina,…),Publicitat, marxandatge, empreses amb responsabilitat social… Temes referits a la ciutat on viu l’alumne.

Seria convenient que tots plegats apliquéssim la metodologia del treball amb projectes dins de les nostres matèries per fomentar la iniciativa i l’autonomia de l’alumnat. Perquè tots sabem que, quan s’hagin d’enfrontar als problemes reals de la vida, no tindran un enunciat, no se’ls donarà totes les dades per solucionar el problema, ni existirà una única solució perfecta. Llavors s’hauran d’espavilar. Ajudem-los !

Víctor Prat