Objectiu
L’assignatura d’Economia de l’Empresa comença tradicionalment treballant una colla de conceptes molt abstractes (concepte d’empresa, tipus, constitució, objectius, organització, planificació…). M’estic plantejant seriosament començar amb temes més concrets (màrqueting, personal…) per poder introduir, després, amb més facilitat conceptes més abstractes . Seria més adequat o és una bogeria ? Què us sem bla?
Enguany, però, encara he estat ortodox i he començat explicant el concepte d’empresa, els tipus, el procés de constitució… però amb la consciència, que, malgrat que fes referència contínuament a empreses i exemples que els alumnes coneixen, aquest continguts eren allunyats de les seves vivències i interessos.
Vaig pensar que, per fer-los sentir i viure l’empresa, podia muntar una simulació sense gaires pretensions en la que ells mateixos constituïssin una empresa, triessin la seva raó social,… amb l’únic objectiu de crear situacions properes a la realitat empresarial que els alumnes, amb les seves decisions, sentissin com a pròpies.
Descripció del model
Cada alumne disposava de 250.000 euros i es podia associar amb companys i decidir quin tipus d’empresa constituïa. El consell d’administració decidia la raó social i feia els tràmits de constitució (certificació negativa, escriptura), decidia la dimensió de la botiga (segons el capital de l’empresa) i, abans d’engegar, s’havia de calcular si tenia suficient capital (viabilitat financera) i si preveia que l’empresa fos rendible (viabilitat econòmica).
Un cop constituïda cada empresa podien començar a vendre,tot decidint el preu.
Les empreses competien en un mercat i, en funció de les decisions, obtenien millors o pitjors resultats que els hi eren presentats a partir de senzills balanços i comptes de pèrdues i guanys.
Es pot veure l’evolució del joc al bloc http://blocs.xtec.cat/botigues/quant-a/ en els apartats: manual del joc , càlculs, diari del joc i resultats.
Valoració
Vam iniciar el joc a final d’octubre i el vam finalitzar a mitjans de desembre. El joc va motivar a una bona part de l’alumnat i els va permetre jugar i, de passada, albirar conceptes que treballarem posteriorment . Van poder veure un balanç senzill i començar a entendre el seu contingut , sentir a parlar de costos, preus, punt mort, …
Els grups que van tardar més en la constitució van veure que perdien possibilitats davant dels més diligents; depenia del liderat de cada grup que la feina s’enllestia més ràpidament…
A cada jugada el consell d’administració de les empreses tenia una feina concreta per fer (l’organigrama de l’empresa, analitzar els resultats, justificar les decisions, pensar diferents escenaris de futur,…) i feia una acta de les deliberacions que em servia per avaluar el treball.
La classe era molt moguda, els alumnes anaven de bòlit. Es queixaven d’estrès però em sembla que aquesta sensació de no atrapar la feina era deguda a que no sabien treballar en equip i que els faltava planificació i organització.
Gràcies a Botigues l’alumnat ha portat una empresa, s’ha responsabilitat de les decisions, ha pogut entendre les dificultats, han treballat en equip, han discutit i après entre iguals … I a mi m’ha servit per fer referència a aquesta realitat quan he explicat conceptes més abstractes. Per fer entendre el concepte d’organització , per exemple, no n’hi ha prou amb memoritzar una definició sinó que és més important que vegin la seva necessitat.
Vull remarcar que amb aquestes metodologies també es treballen valors com la iniciativa, la responsabilitat, la col·laboració, la presa de decisions, ,…
Víctor Prat
