La síndrome de Tourette (ST) és un trastorn neurològic.

El trastorn porta el nom del metge Georges Gilles de la Tourette, neuròleg pioner francès qui en 1885 va publicar un resum de nou casos de persones amb reflexos involuntaris.

En general, els símptomes de ST es manifesten en l’individu abans dels 18 anys d’edat. El ST pot afectar a persones de qualsevol grup ètnic, encara que els homes ho pateixen unes 3 o 4 vegades més que les dones.

El curs natural de ST varia entre pacients. A pesar que els símptomes de ST oscil•len entre lleus fins a molt severs, en la majoria dels casos són moderats.

Encara que es desconeix la causa fonamental del ST, la investigació actual suggereix que hi ha una anormalitat en els gens que afecta al metabolisme de transmissors cerebrals com la dopamina, la serotonina, i la noradrenalina. Els neurotransmisores són productes químics en el cervell que porten els senyals d’una cèl•lula nerviosa a una altra.

No totes les persones amb ST tenen altres trastorns a més dels tics. No obstant això, moltes persones experimenten problemes addicionals com el trastorn obsessiu-compulsiu, en el qual la persona sent que alguna cosa hagués de fer-se repetidament; el trastorn de dèficit d’atenció, en el qual la persona té dificultats a concentrar-se i es distreu fàcilment; trastorns del desenvolupament de l’aprenentatge, els quals inclouen dificultats de lectura, escriptura, aritmètica, i problemes perceptuales; o trastorns del somni, que inclouen despertar-se freqüentment o parlar dormit.

L’àmplia varietat de símptomes que poden acompanyar els tics pot causar més limitacions que els tics mateixos. Pacients, famílies i metges necessiten determinar què símptomes causen més limitacions per poder triar els medicaments i teràpies més apropiades.

A continuació, us presentem un interessant reportatge sobre la síndrome de Tourette. Ens ajuda a entendre millor els alumnes que el pateixen.