Un informe recent dels professors Hulme i Mosley va analitzar el treball de 13 institucions de microcrèdit en set països diferents que proporcionen petites quantitats de crèdit per ajudar a les microempreses. Les seves conclusions són molt clares i possiblement tinguin gran influència sobre les agrupacions que proveeixin crèdit en el futur. Arriben a tres importants conclusions:
• Les institucions amb programes de préstec efectius inclouen el Bangladeshi Grameen Bank, BancoSol de Bolívia i Bank Rakyat d’Indonèsia. Aquestes institucions gaudeixen d’èxit i la majoria dels seus clients són capaços de retornar els seus préstecs i consolidar les seves microempreses. Tenen un nombre de característiques, les quals inclouen:
• Taxes d’interès més altes que prevenen que la gent més pobre demani préstecs.
• En general tenen esquemes d’estalvi que proporcionen a la gent una xarxa de seguretat (els seus estalvis) si pateixen problemes.
• Tenen sucursals a prop d’on viuen els prestataris, el que fa possible que la gent pagui les seves quotes regularment.
• Recol lecten les quotes amb regularitat.
• El crèdit té més possibilitats d’elevar l’ingrés de les llars que estan per sobre o al llindar de la pobresa – en altres paraules, no el dels molt pobres (que estan sota del llindar de la pobresa). La investigació indica que els prestataris que estan en el llindar de la pobresa o per sobre d’aquest tenen més possibilitats de prendre riscos i invertir en equip, mà d’obra o tecnologia addicionals.
• En el cas dels molt pobres, el microcrèdit sovint no ajuda a la gent a millorar el seu ingrés. Els prestataris molt pobres són incapaços de prendre aquests riscos. Sens dubte, algunes vegades es gasten els préstecs en necessitats familiars immediates i poden acabar més endeutats que abans del préstec. Pot ser que els préstecs no proporcionin respostes a tots els problemes i de vegades pot empitjorar, especialment si la gent no té una xarxa de seguretat d’estalvis o d’experiència.
Aquestes conclusions no són molt estimulants per a la gent que tracta d’elevar per sobre del llindar de la pobresa i que poden trobar encara més difícil obtenir crèdit en el futur com a resultat d’aquesta recerca. Tanmateix, encara queden passos positius per donar. En visites recents que la directora va fer a agrupacions de gent del camp a Uganda i Ghana es va mostrar que els grups actius amb membres que es reuneixen regularment i treballen sovint junts, poden operar esquemes simples de crèdit en forma efectiva sense ajuda exterior. Els membres es posen d’acord per contribuir amb una petita suma de diners a la setmana i fan torn per beneficiar-se, ja que un membre s’emporta tots els diners aquesta setmana. La majoria fa servir els diners per comprar roba, pagar matrícules escolars o petites activitats de generació d’ingressos. Els grups han d’estar ben establerts per a que els membres confiïn en que cadascú farà contribucions regulars.
Finance Against Poverty per David Hulme i Paul Mosley va ser publicat per Routledge, London el 1996. El resum de les conclusions del llibre es va prendre de Focus No 5 publicat per CGAP, 1818 H Street NW, Room G4115, Washington DC 20433, EUA.