–          És necessari reservar i destinar dins l’horari lectiu unes sessions pels racons de treball.

–          Les sessions de racons s’han de realitzar amb dos mestres a l’aula.

–          Tots els/les alumnes han de realitzar tots els racons assegurant que han assolit els continguts mínims detallats en el currículum de l’escola.

–          L’alumnat ha de treballar en petits grups heterogenis (3 o 4 infants). És essencial que els grups siguin oberts i es modifiquin durant el curs perquè l’alumnat desenvolupi diferents rols.

–          S’han de realitzar les programacions de tots els racons. Les tasques han d’implicar tant el treball cooperatiu com l’individual.

–          Cal elaborar un material que parteixi dels coneixements previs de l’alumnat i que sigui variat. Aquest material haurà de ser personalitzat pel grup-classe i, per tant, la direcció haurà d’organitzar els espais temporals per aquesta tasca.

–          El professorat ha d’avançar i anticipar els coneixements suficients per a què l’alumnat pugui realitzar els racons de manera autònoma. Aquestes estratègies i recursos s’han de facilitar fora de l’espai reservat pels racons però dins l’horari lectiu. Una bona estratègia és realitzar en gran grup els diferents racons durant altres hores lectives.

–          El professorat haurà d’intervenir directament i a consciència en aquells racons amb certa complexitat. Amb tot, cal ser conscients que fomentar l’autonomia és un dels objectius essencials.

–          Cal preveure com realitzar l’avaluació de l’alumnat. Cada mestre ha de tenir el seu registre d’avaluació personal. S’ha de ser conscients en valorar els procediments que l’alumnat utilitza per resoldre els problemes i el tipus d’interacció que els infants mantenen entre ells.

–          Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relació amb el funcionament, l’organització i el canvi d’alguns racons, i actuar en conseqüència.

Com he comentat en una entrada anterior, hi ha hagut 3 sessions de racons que no s’han pogut realitzar ja que la mestra de suport estava fent substitucions en una altra aula. És una llàstima que aquestes persones de suport hagin de fer les substitucions d’aquells professionals malalts que no cobreix el Departament. No vull entrar en discussions sobre si aquesta mesura és encertada o no, si no posar de manifest que aquesta situació és una amenaça més per tirar endavant aquest projecte (A1 en l’anàlisi DAFO). I una amenaça que desmotiva als mestres quan observen que totes aquelles tasques que han estat preparant amb tant d’esforç no es poden tirar endavant. Una dada a ressaltar és que el centre disposa d’un mester menys del que li tocaria per ràtio d’alumnes.

Certament també podrien fer la sessió de racons sense aquest mestre de més, però l’acord del cicle en aquestes situacions és aturar la sessió i traslladar-la per un altre dia. Imagino que prefereixen fer poques sessions i ben fetes (una bona atenció a la diversitat) que moltes i mal fetes.

Durant les sessions que he tingut amb el grup d’aquest alumne he observat els següents aspectes:

1. Hàbits de salut
2. Emocions
3. Conductes
4. Progrés escolar
5. Context familiar

A més, he pogut observar l’alumne setmanalment amb una sessió acompanyat per la vetlladora i una altra sense, fet que m’ha permès extreure’n molta informació. Aquestes conclusions quedaran reflectides més concretament en la memòria del pràcticum, podent-me centrar ara en com han afectat els racons de treball als aprenentatges de l’alumne.

Amb tot, fent un breu resum i per a què tothom es pugui situar, us comento que ens trobem davant un alumne amb un trastorn lleu de les conductes de relació social (mirada i expressió facial) i del llenguatge oral. A vegades inicia converses amb els adults o els companys però a través de paraules repetitives. També mostra conductes repetitives cap a la porta i el llum de l’aula, entre d’altres, i mostra un lleuger retard general dels aprenentatges. Amb tot, l’alumne no suposa cap perill ni per ell mateix ni pels seus companys, ni mostra conductes motores repetitives com l’aleteig de mans. L’alumne és molt respectat pels seus companys de classe, ja que sovint fa sorolls i altres actuacions que podrien distorsionar el ritme habitual d’una aula, però no succeeix així. Però, en canvi, podríem afirmar que no està integrat a l’aula ja que els companys no interaccionen amb ell. Per tant, aquest respecte que comentàvem anteriorment també es podria traduir en ignorància cap a ell.

Pel que fa al treball de racons he observat que és una metodologia que beneficia la integració i interacció de l’alumne autista amb la resta de companys.

Es pot potenciar la comunicació i el llenguatge facilitant estratègies de comunicació expressiva i funcional, i el treball per racons en grup reduït ens permet que l’alumne se senti més segur per posar a la pràctica totes aquestes estratègies. A més, l’alumne no ha de tenir unes activitats adaptades en la majoria de jocs en grup, fet que ajuda a la inclusió de l’alumne. En canvi, sí que estan adaptades la majoria de fitxes individuals que han de fer els alumnes després del treball en grup. Aquesta adaptació consisteix en què l’alumne treballi els mateixos continguts que la resta però a un nivell diferent.

Per altra banda, penso que els racons també milloren el treball de conducta que s’està realitzant amb aquest alumne ja que el fet d’intervenir dos mestres a l’aula permet que l’alumne tingui més suport. Aquest fet encara es veu més beneficiat quan la sessió es du a terme amb la vetlladora del centre. Amb tot, repeteixo que l’alumne no té cap conducta agressiva ni desafiant, però sí que inevitablement afecta a la dinàmica del grup-classe.

Aquesta setmana he finalitzat totes les actuacions de la fase 3. Havia previst fer 34 sessions (17 dies) d’observació a l’aula de les quals he realitzat finalment 26 sessions. Us comento com s’han perdut aquestes 8 sessions:

– 4 sessions perquè el cicle inicial va realitzar dues sortides. Aquestes estaven previstes en el Pla Anual del Centre i ja sabíem que interferirien en el pràcticum però no vam poder-ho solucionar per la incompetència d’horaris.

– 1 sessió perquè la mestre va necessitar treballar en aquella sessió una altra tasca que no havien previst i que els era urgent.

– 3 sessions perquè la segona mestra de l’aula estava fent una substitució en una altra classe. Cal dir que només es realitza el treball per racons si són dues mestres. En cas contrari queda anul·lada aquella sessió.

Aquestes dues últimes situacions han dificultat el procés de la fase nº3 perquè eren circumstàncies inesperades que no es podien anticipar, però aprofitava el temps per organitzar tot el diari d’aula. Amb tot, he pogut observar que he recopilat tota la informació necessària per afrontar satisfactòriament la fase 4 i 5 del projecte. Ha estat una fase molt intensa però molt més enriquidora del que jo havia imaginat. Una experiència tant a nivell professional com personal, que desenvoluparé més extensament en les conclusions finals.

Ara em queda organitzar tota la informació recollida de l’observació per realitzar dues entrades més en aquesta fase: la valoració de l’alumne autista.

Cada classe del cicle inicial realitza dues sessions de racons a la setmana, una de les quals es fa amb la meva presència. A cada aula es creen quatre grups de treball heterogenis de manera que amb dues setmanes tots els/les alumnes han passat pels diferents racons.

Tots els racons s’inicien amb un petit treball cooperatiu de cada grup, i després es finalitza amb el mateix treball de manera individual. Només hi ha l’excepció del bloc d’expressió oral que es realitza tota la sessió en grup.

Aquests racons estan agrupats segons el bloc lingüístic a treballar. De moment he observat els següents racons:

Hem pogut observar que realitzen moltes activitats amb poc material ja que més d’un l’utilitzen de manera diferent per a dues activitats. Així, les mestres tenen més temps per elaborar les diferents fitxes que sí han de ser diferents per a cada activitat.

Pel que estic veient crec que el treball per racons que s’està engegant és fruit de moltes reflexions de cicle ja que s’observen molts aspectes i estratègies que funcionen de manera molt sistemàtica i es deixen poques actuacions per a improvisar. A més, el treball dels dos mestres a l’aula es percep força acordat. M’agradaria esmentar algunes d’aquestes actuacions.

• Les sessions de racons que s’inicien a primera hora del matí, les 9h, tenen la peculiaritat que les hores no s’aprofiten tant com en altres sessions ja que l’alumnat ha de fer les files al pati, entrar a l’aula i preparar-se per treballar. Per aquest motiu, les mestres han decidit traslladar les “rutines del matí” a la segona sessió del matí i així aprofitar des del primer moment el mestre de reforç. Aquestes rutines són passar la llista d’assistència i la llista del menjador, col·locar l’agenda en el lloc corresponent, el temps…

• Es destinen moltes hores i esforços a elaborar tot el material necessari. A més, aquest material intenta partir dels continguts treballats en altres moments, fet que parteix dels coneixements previs de l’alumnat.

• Els grups estan formats a consciència i són heterogenis. De les quatre aules del cicle inicial només he observat dificultats de relació en un grup, fet que demostra que tota l’organització està molt pensada.

• S’està observant una evolució molt bona des de l’inici del projecte en quan a autonomia i aprenentatges. Els/les alumnes gaudeixen i tenen moltes ganes de treballar.

• Totes les sessions de racons es realitzen amb dues mestres a l’aula; la tutora i la mestra d’Ed. especial. El fet que la mestra de reforç sigui la mestra d’ed. especial demostra que l’escola dóna importància a aquest projecte. Aquesta actuació facilita tota l’atenció a la diversitat del mateix cicle.

• Les mestres han decidit donar més atenció als racons d’expressió oral i de lectura perquè tinguin l’ajuda de l’adult de manera constats. Aquest fet no implica abandonar la resta de racons, ja que a través de la mirada i el diàleg gestionen la resta d’activitats.

• La graduació de continguts que estic observant entre 1r i 2n és molt adequada. Tot sembla ser que hi haurà una línia molt pautada des del primer fins al sisè trimestre del cicle inicial.

Entro a l’aula que em pertoca segons l’horari i em col·loco en una racó de la classe disposat a escoltar les primeres explicacions del mestre. Aquesta explicació acostuma a ser força breu, i he observat que cada setmana encara ho és més perquè els alumnes ja coneixen el sistema i l’organització de l’aula. Normalment intenten iniciar el treball de racons el més ràpid possible per tal d’aprofitar el recurs del mestre de reforç.

A cada sessió de racó s’organitzen quatre grups d’alumnes heterogenis que corresponen als quatre grups de racons que han creat:

• Expressió escrita

• Expressió oral

• Gramàtica i ortografia

• Comprensió lectora

Una vegada els alumnes estan treballant per racons m’aixeco i em moc per la classe per observar tots aquells aspecte que vam acordar a partir dels interessos i les necessitats dels popis mestres en una de les reunions de la fase 2. Realitzo una observació directa no estructurada ja que, tot i que parteixo dels acords de cicle, anoto en el meu diari personal aquells aspectes que penso seran interessants treballar a posteriori, sense tenir cap graella preparada de registre per aquesta finalitat. Aquesta metodologia em permet recollir qualsevol aspecte que sorgeix a l’aula però, en contrapartida, m’obliga a recordar aquells ítems que hem acordat observar amb el cicle per tal que no se’m passin per alt.  Normalment realitzo una observació “no participant” ja que em permet distanciar-me dels processos d’ensenyament-aprenentatge i tenir més camp de visió, tot i que sovint també realitzo intervencions com a participant per poder intervenir en alguns processos i comprovar algunes de les idees que em sorgeixen. En aquestes sessions observo l’aula en general, les relacions mestre-alumnes, el treball dels diferents grups, el treball i la gestió que fan els mestres, les activitats preparades, els registres d’avaluacions… tot d’actuacions que ens ajudin a esbrinar quins aspectes podem millorar per a què el treball per racons sigui un aprenentatge de qualitat.

Finalment, un altre aspecte important que m’agrada prestar-li atenció és el procés d’avaluació que es realitza a cada sessió.

En posteriors entrades desenvoluparé més acuradament les actuacions que esmento anteriorment, pel que fa a l’explicació dels diferents racons, el paper dels mestres i els registres d’avaluacions.

Les meves observacions a l’aula estan sent molt importants i m’agradaria fonamentar breument el per què de la meva metodologia.

Estic realitzant una intervenció  basada en la perspectiva didàctica ja que és la teoria psicopedagògica que més s’apropa als processos educatius que es duen a terme en una escola (està recolzada pel model alternatiu de Zabalza – 1984). En aquest sentit, això implica que jo també formo part del procés d’ensenyament-aprenentatge des del moment que observo dins l’aula i realitzo propostes de millora. És a dir, analitzo, interpreto i intervinc.  Les discussions i els acords que es realitzen a través del diàleg en el treball col·laboratiu, a partir de les reunions que realitzem i que us explicaré en la fase nº4, són els mitjans claus per desenvolupar correctament aquest projecte.

A partir de la perspectiva didàctica he reformulat l’avaluació psicopedagògica que pretenia realitzar a un alumne del cicle inicial. El subjecte presenta trastorn autista i volia realitzar aquesta avaluació per observar com respon l’alumne en el treball per racons. Els apartats que pretenia avaluar són els següents:

1. Hàbits de salut (control esfínters, higiene personal, almentació…)
2. Estat emocional (estat d’ànims, pors, relacions socials…)
3. Capacitat cognitiva (QI)
4. Conducta (agressivitat, participació a l’aula, etc.)
5. Progrés escolar
6. Context familiar

Amb la meva tutora hem considerat que no és necessari realitzar cap test cognitiu ja que els resultats que obtindríem no aportarien cap millora al desenvolupament del treball per racons allunyant-nos, alhora, dels mètodes de la perspectiva didàctica. A més, l’escola ja consta dels recursos humans necessaris per realitzar aquesta tasca psicopedagògica.

En canvi, pensem que la resta d’intervencions sí que aportaran informacions interessants per decidir com organitzem els racons per a què aquest alumne se senti còmode i pugui treballar adequadament.

En aquesta fase proposo:

• Assessorar en el procés de desenvolupament del treball per racons.