Vaig recollir les següent propostes de millora que han estat facilitades a l’equip de mestres durant la quarta fase:

· Aspectes Generals

– El treball per racons és una metodologia que permet que l’alumnat treballi autònomament. Per aconseguir-ho, cada tutora hauria d’introduir els diferents jocs en una sessió fora de l’horari dedicat exclusivament a racons. Aquest fet facilitarà que l’alumne conegui l’objectiu i la metodologia de cada racó. Així, evitem les llargues explicacions que es realitzen a l’inici de cada sessió de racons en les quals l’alumnat no està preparat madurativament per prestar atenció tota l’estona. I, també, ajudem a activar els coneixements previs per a què l’alumne sigui autònom quan es trobi tot sol davant un joc.

– Dels 16 grups de treball d’alumnes només he observat que un no funcionava. Aquest fet és tot un èxit, però cal solucionar-lo. També proposo que cada quatre setmanes, que els grups ja han realitzat 8 sessions de racons, puguin modificar la composició dels grups per fer un treball de cohesió social molt més ric.

– Alguns grups de treball perden molta força sense l’ajuda de l’adult. Les mestres han acordat prioritzar els blocs lingüístics d’expressió oral i d’expressió escrita ja que són els menys autònoms, però han de ser capaces de gestionar la resta d’aula ja sigui amb la mirada o la veu. Proposo que l’alumnat dels altres dos grups, gramàtica-ortografia i comprensió lectora, tingui present que han d’aixecar la mà si necessiten ajuda, i que les mestres els facin venir de manera tranquil·la per a què no afectin a la dinàmica general de treball.

– La graella i el procediment d’avaluació que s’ha creat durant les reunions és molt interessant i funcional. Amb tot, proposo que cada mestra tingui la seva pròpia graella ja que penso que serà molt més enriquidor.

· Racó d’expressió oral

– L’expressió oral és la base de l’escriptura i, per tant, té molta importància en la competència lingüística. Així, hem de potenciar que els nostres alumnes utilitzin estructures correctes de Qui (subjecte), què fa (acció) i complements (directe, indirecte i/o circumstancial).

– És important que els components del grup repeteixin en veu alta aquelles oracions que els seus companys creen correctament. És un treball sistemàtic però funcional.

· Comprensió lectora

– És essencial utilitzar en les fitxes un vocabulari adequat i conegut pels alumnes per a què l’aprenentatge sigui del tot significatiu. En cas contrari, crec que seria idoni anticipar aquestes paraules en un context diferent.

– Algunes de les activitats de comprensió lectora finalitzen amb un treball escrit. És important ser conscients que només s’ha d’avaluar la comprensió pròpiament dita, ja que ens podríem trobar amb alumnes que comprenen un text correctament però no saben transmetre la seva resposta per escrit, sobretot en el primer curs.

– Es necessiten més cartrons pel treball individual ja que alguns alumnes miren als seus companys en el moment de treball individual.

· Expressió escrita

– S’ha de posar atenció en aquells alumnes que encara ajunten paraules. Es pot utilitzar l’estratègia dels globus per encerclar, comptar, separar paraules…

– Es parteix de l’ortografia natural, però crec interessant iniciar la correcció de paraules o normes ortogràfiques que ja s’han presentat a l’aula, sobretot en els grups de segon. Amb tot, no oblidem que l’objectiu del cicle inicial és que l’alumnat produeixi textos, sent important que no es desmotivin mai.

· Ortografia i gramàtica

– He observat que  alguns jocs tenen una dificultat elevada. S’ha de ser cautelós perquè no és funcional que hi hagi més encerts que errors en una activitat. La proposta no és eliminar aquestes activitats sinó adequar-les als diferents nivells d’aprenentatge.

Pel que fa a la continuïtat del projecte a la resta d’escola penso que una bona proposició seria fer-lo extensiu durant el curs 2011-2012 a l’alumnat de 3r. Així, el projecte es podria anar desplegant de manera progressiva a tota l’escola disposant del temps necessari per executar totes les actuacions que s’han dut a terme amb aquest assessorament. Crec que és la millor manera d’executar el projecte en la seva totalitat però sense desgastar l’equip de mestres.

Cada classe del cicle inicial realitza dues sessions de racons a la setmana, una de les quals es fa amb la meva presència. A cada aula es creen quatre grups de treball heterogenis de manera que amb dues setmanes tots els/les alumnes han passat pels diferents racons.

Tots els racons s’inicien amb un petit treball cooperatiu de cada grup, i després es finalitza amb el mateix treball de manera individual. Només hi ha l’excepció del bloc d’expressió oral que es realitza tota la sessió en grup.

Aquests racons estan agrupats segons el bloc lingüístic a treballar. De moment he observat els següents racons:

Hem pogut observar que realitzen moltes activitats amb poc material ja que més d’un l’utilitzen de manera diferent per a dues activitats. Així, les mestres tenen més temps per elaborar les diferents fitxes que sí han de ser diferents per a cada activitat.

Pel que estic veient crec que el treball per racons que s’està engegant és fruit de moltes reflexions de cicle ja que s’observen molts aspectes i estratègies que funcionen de manera molt sistemàtica i es deixen poques actuacions per a improvisar. A més, el treball dels dos mestres a l’aula es percep força acordat. M’agradaria esmentar algunes d’aquestes actuacions.

• Les sessions de racons que s’inicien a primera hora del matí, les 9h, tenen la peculiaritat que les hores no s’aprofiten tant com en altres sessions ja que l’alumnat ha de fer les files al pati, entrar a l’aula i preparar-se per treballar. Per aquest motiu, les mestres han decidit traslladar les “rutines del matí” a la segona sessió del matí i així aprofitar des del primer moment el mestre de reforç. Aquestes rutines són passar la llista d’assistència i la llista del menjador, col·locar l’agenda en el lloc corresponent, el temps…

• Es destinen moltes hores i esforços a elaborar tot el material necessari. A més, aquest material intenta partir dels continguts treballats en altres moments, fet que parteix dels coneixements previs de l’alumnat.

• Els grups estan formats a consciència i són heterogenis. De les quatre aules del cicle inicial només he observat dificultats de relació en un grup, fet que demostra que tota l’organització està molt pensada.

• S’està observant una evolució molt bona des de l’inici del projecte en quan a autonomia i aprenentatges. Els/les alumnes gaudeixen i tenen moltes ganes de treballar.

• Totes les sessions de racons es realitzen amb dues mestres a l’aula; la tutora i la mestra d’Ed. especial. El fet que la mestra de reforç sigui la mestra d’ed. especial demostra que l’escola dóna importància a aquest projecte. Aquesta actuació facilita tota l’atenció a la diversitat del mateix cicle.

• Les mestres han decidit donar més atenció als racons d’expressió oral i de lectura perquè tinguin l’ajuda de l’adult de manera constats. Aquest fet no implica abandonar la resta de racons, ja que a través de la mirada i el diàleg gestionen la resta d’activitats.

• La graduació de continguts que estic observant entre 1r i 2n és molt adequada. Tot sembla ser que hi haurà una línia molt pautada des del primer fins al sisè trimestre del cicle inicial.

Entro a l’aula que em pertoca segons l’horari i em col·loco en una racó de la classe disposat a escoltar les primeres explicacions del mestre. Aquesta explicació acostuma a ser força breu, i he observat que cada setmana encara ho és més perquè els alumnes ja coneixen el sistema i l’organització de l’aula. Normalment intenten iniciar el treball de racons el més ràpid possible per tal d’aprofitar el recurs del mestre de reforç.

A cada sessió de racó s’organitzen quatre grups d’alumnes heterogenis que corresponen als quatre grups de racons que han creat:

• Expressió escrita

• Expressió oral

• Gramàtica i ortografia

• Comprensió lectora

Una vegada els alumnes estan treballant per racons m’aixeco i em moc per la classe per observar tots aquells aspecte que vam acordar a partir dels interessos i les necessitats dels popis mestres en una de les reunions de la fase 2. Realitzo una observació directa no estructurada ja que, tot i que parteixo dels acords de cicle, anoto en el meu diari personal aquells aspectes que penso seran interessants treballar a posteriori, sense tenir cap graella preparada de registre per aquesta finalitat. Aquesta metodologia em permet recollir qualsevol aspecte que sorgeix a l’aula però, en contrapartida, m’obliga a recordar aquells ítems que hem acordat observar amb el cicle per tal que no se’m passin per alt.  Normalment realitzo una observació “no participant” ja que em permet distanciar-me dels processos d’ensenyament-aprenentatge i tenir més camp de visió, tot i que sovint també realitzo intervencions com a participant per poder intervenir en alguns processos i comprovar algunes de les idees que em sorgeixen. En aquestes sessions observo l’aula en general, les relacions mestre-alumnes, el treball dels diferents grups, el treball i la gestió que fan els mestres, les activitats preparades, els registres d’avaluacions… tot d’actuacions que ens ajudin a esbrinar quins aspectes podem millorar per a què el treball per racons sigui un aprenentatge de qualitat.

Finalment, un altre aspecte important que m’agrada prestar-li atenció és el procés d’avaluació que es realitza a cada sessió.

En posteriors entrades desenvoluparé més acuradament les actuacions que esmento anteriorment, pel que fa a l’explicació dels diferents racons, el paper dels mestres i els registres d’avaluacions.

Vaig pensar que seria interessant iniciar la fase 4 quan encara estava realitzant la fase 3 perquè ens ajudaria a fer un bon seguiment de tot el treball pedagògic. I alhora, penso que aportar propostes de millora durant el procés de les meves pràctiques fa que pugui observar com aquestes s’introdueixen en la pràctica del dia a dia.

De moment ens centrarem en aquest primer punt i deixarem per més endavant tot el treball de la revisió de documentació.

Durant aquesta fase vam realitzar tres reunions no estructurades amb el professorat de cicle inicial per establir de manera conjunta els acords.

Una vegada ja conegut quin era l’objectiu del meu pràcticum, vam tornar a reestructurar les sessions horàries. A finals de juny ja havíem previst amb la meva tutora un possible horari per realitzar el pràcticum, que vam haver de modificar a principis de setembre i que hem hagut de modificar de nou durant el mes d’octubre. A més, les mestres de cicle inicial van proposar que seria interessant assegurar que observés totes les aules del cicle per igual, fet que em va donar una gran alegria ja que demostrava que estaven molt interessades en desenvolupar el treball per racons i que no els hi importava “obrir-me les seves aules” (us recomano llegir l’entrada “dos mestres a l’aula?”)

Per altra banda, també vaig considerar oportú deixar molt clar que les meves tasques consistirien en observar a l’aula, reflexionar sobre els processos i assessorar al professorat. En cap cas hi hauria una observació activa dins l’aula. Amb la meva tutora vam creure interessant remarcar-ho d’aquesta manera perquè el fet de treballar amb les meves pròpies companyes podria ocasionar que es confonguessin les meves tasques. Amb tot, haig d’aclarir que per part de les mestres de cicle inicial mai hi hagut, de moment, cap conflicte en aquest sentit, i crec que també és molt important agrair l’esforç que estan fent ja que faciliten el desenvolupament de les pràctiques.

Després d’aquesta fase més dirigida per mi i la meva tutora, vam retornar al procés de debat i d’acords. En aquest cas vam tractar el tema de quins aspectes hauria d’observar i, per tant, valorar. Era important utilitzar el concepte valorar, i no avaluar, ja que vaig poder observar en les enquestes que hi havia força inexperiència en el treball per racons. Per tant, no m’interessava que les mestres es sentissin avaluades en tot moment.

Vam acordar conjuntament quins aspectes hauria d’observar ja que considero que els mestres havien de conèixer i intervenir en l’objecte d’estudi. Vam decidir els següents aspectes:

• La pràctica docent del professorat pel que fa a la gestió dels diferents grups d’aula i al procés d’avaluació.
• El material didàctic que s’havia elaborat.
• L’autonomia de l’alumnat.
• La graduació d’activitats entre 1r i 2n.
• La formació dels grups d’alumnes.

Amb tot, vam deixar aquest apartat obert per poder incidir en qualsevol altre aspecte que, sota el meu criteri, pensés que fos interessant destacar.

Per últim, també vam acordar que realitzaríem algunes reunions de cicle (veure fase nº4) de manera paral·lela a la fase d’observació per tal d’anar comentant aquells aspectes interessants i poder aportar idees de millora durant el mateix procés.

Les meves intervencions en les reunions de cicle inicial estan sent molt enriquidores. A partir d’un model de consulta/assessorament desenvolupo el model consultor col·laborador (Pryzwansky – 1977) perquè el treball s’està realitzant de manera conjunta amb el professorat del cicle inicial; mestres i psicopedagogs assumim responsabilitats compartides.

Cada dia em sento més ben acollit i percebo que els objectius del meu projecte s’estan assolint progressivament. I el més important; que observo que, tot i les dificultats que presenta engegar aquest projecte, el professorat està molt motivat i arremangat per tirar endavant els racons.