Avui volem dedicar el nostre article al llibre “Dràcula” de Bram Stoker.
Us animem a que el llegiu o veieu alguna de les versions cinematogràfiques que s’han fet al llarg de la història.
Després d’una llarga reunió de coordinadores de la biblioteca, hem decidit per unanimitat que la nova mascota de la biblioteca es digui: SERAFINA.
Moltes felicitats a l’Aina Comella de 2n, per aquest nom tant original.
Us recomanem llegir el següent llibre: ADORMITS! de Lluís Rius i dibuixos de Montse Ginesta, editorial la Galera, premi Hospital Sant Joan de Deu 2000.
Us deixem una mica de música del pianista espanyol Isaac Albéniz, ja que tal avui fa cent anys que va morir. Escolteu-la mentre llegiu aquest bonic llibre
Un dia com avui, el 16 de maig de 1703, (fa 307 anys), va morir l’escriptor francès Charles Perrault. Reconegut mundialment per donar-li forma a contes infantils com “La Caputxeta Vermella” i “El gat amb botes”, fent que siguin no tant cruels com les versions orals.
Va néixer a Paris l’any 1628, dintre d’una família burgesa. Va estudiar dret i va treballar com a funcionari al servei del govern.
Entre els seus llibres infantils va escriure “Cuentos de mamá ganso”, i contes com ara “Barba blava”, “La bella dorment”, “La Ventafocs”, “Polzet”, sense oblidar el que hem nomenat més amunt.
Hem descobert un blog molt interessant que es diu “Las Caperucitas Cómplices” per si esteu interessats en aquest conte. Per començar a “fer boca” us presentem aquest vídeo que estava penjat en aquest blog.
Molt xulo, encara que fa una mica de por …………..!!!!!!!
Iniciem un nou concurs pels caps de setmana, el dissabte o el diumenge us proposarem una endevinalla que podreu resoldre deixant els vostres comentaris.
Aquí va la primera:
CAMINANT SÓC MOLT MALDESTRA,
EM MOC AMB DIFICULTAT;
DINS DE L’AIGUA, QUI HO DIRIA?
NEDO AMB FORÇA AGILITAT.
Avui, 15 de maig, és la festa major d’Alpicat perquè se celebra el dia de Sant Isidre, també anomenat, Isidre el Llaurador. De molt jove va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. Va dedicar la seva vida al treball i a l’oració. És el patró dels pagesos, perquè se li atribueix el miracle dels àngels: els àngels llauraven el camp amb els bous mente Isidre pregava.
Des de la biblioteca esperem que disfruteu molt d’aquest cap de setmana de festa major.
BONA FESTA MAJOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si us voleu divertir inventant fòrmules màgiques per a fer ploure, per a que deixi de ploure, per a aprovar els examens, per a què guanyi el nostre equip de fútbol, etc. llegiu aquests exemples i practiqueu.
FÓRMULA PER A LLEGIR:
Un pessic d’alegria,
un brot de tranquil·litat,
un troçet d’il·lusió i una aventura.
Sacseja-ho abans d’utilitzar
i descobreix la teua pròpia aventura.
FÓRMULA PER A SOMIAR:
Núvols de cotó,
besos de xocolata,
llunes de sucre,
estrelles de mel .
Tanca els ulls
i veuràs el cel.
FÓRMULA PER A JUGAR:
Recepta per a jugar i disfrutar
amb 100 grams d’il·lusió,
i 100 grams d’alegria,
un grapat de col·laboració
i un pessic d’estima.
Aprofitant que avui inaugurem l’exposició dels treballs del projecte “Comenius” a la Biblioteca Pública de Lleida, des de la biblioteca ens en volem fer ressò amb aquest bonic poema de Joan Salvat-Papasseit “L’ofici que més m’agrada”.
L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
(Joan Salvat-Papasseit)
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt…
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!