Aquests inventors d’històries de la classe de quart, s’han plantejat un problema. I es que el Nadal s’atansa i el Pare Noel, el Reis Mags i el tió amb els seus regals també; però la crisi no ens deixa. Com s’ho faran?

La Jasmina ha pensat aquesta solució:

“En any de crisi, el Pare Noel, el Reis Mags d’Orient i el tió es reuneixen per decidir com s’ho faran per què els nens i nenes estiguin contents sense tenir bons regals.

El tió de Nadal va trucar al Pare Noel per veure si sabia com poder localitzar als Reis Mags. I li va dir:

– Sí, tinc el telèfon dels Reis Mags. Ara els truco i et dic alguna cosa.

El Pare Noel va trucar als Reis i van quedar per parlar a la fàbrica de joguines del Pare Noel. Tot seguit va tornar a trucar al tió i li va dir que quedaven a la seva fàbrica aquella tarda.

Un cop es van reunir tots, es van ficar a parlar per veure com ho podien arreglar. Tots cinc van estar d’acord de seguida. Repartirien PAU, AMISTAT i AMOR i res de violència. Tot eren coses que tenien molt valor però no valien diners.”

Enhorabona, Jasmina.

Els nens i nenes de la classe de quart han fet de poetes i s’han inspirat en la lluna. Han sortit uns poemes molt bonics. Llegiu-los i veureu.

LA LLUNA

La lluna ha brillat
i ha acaronat el cel.
I tan rodona plorava
perquè amb ningú no jugava.

La lluna com una pruna
és amiga del sol
rodó com un girasol.

Núria Escuer

LA LLUNA

La lluna, la pruna,
tan bonica i rica,
va pel carrer
jugant matiner.

Juganera era abans.
Ara ningú li diu: “Hola”.
Ara està sola
i ara està plorant
perquè ja no està volant.

Estiven Camero

LA LLUNA

La lluna està sola
Sense una amiga.
El sol s’amaga a la nit;
i no surt el mussol
a la llum del sol.

Ali Bandeh

 La Carla de Quart A ha escrit el següent conte. Es titula:

LA TULIPA DAURADA

Jo tinc a casa una tulipa durada que una amiga que es diu Maria me la va donar. És una bella història guardada en un calaix. La Maria anava a la seva casa de camp amb els seus pares. Davant de la casa hi havia un camp ple de flors.

Després, la Maria es va estirar al damunt de les flors i va començar a llegir.

Llavors, una fadeta lila i petitona va passar i va deixar caure damunt la faldilla de la Maria una tulipa daurada. Llavors, la nena va exclamar:

– Gràcies, fadeta!

I va pensar:

– Li regalaré per l’aniversari de la Mariona. L’hi donaré en un gerronet lila i daurat i hi posaré la flor.

Des de llavors que tinc aquesta tulipa daurada a casa meva.

L’Alexia de la classe de quart B ha escrit un conte. És una activitat que fem periòdicament per aprendre a ser uns bons escriptors.

EL LLIBRE DEL DINOSAURE

Fa molt de temps, a la era de la pre-història, els dinosaures sabien construir i fer moltes coses. En aquesta era hi vivia un dinosaure que es deia Dina. La Dina vivia en una casa feta de fang, palla i branques seques que va construir el pare de la Dina.  La casa era molt gran: d’amplada era com mil autobusos junts i d’alçada era com dos mil jirafes una al damunt de l’altra. També la Dina tenia una germaneta petita que es deia Sarinda. Era divertida i juganera. Al darrera de la casa tenien un jardí molt gran, molt gran. Aquell era el lloc preferit de la Dina i la Sarinda.

Un dia ben assolellat, la Dina va sortir de puntetes de casa per no despertar la Sarinda, però ella ja estava desperta. Llavors la Sarinda li fa un ensurt: “Buuuu!” La Dina es va espantar, i la va abraçar mentre li deia: “Qué juganera que ets, Sarinda”.

Fora de casa, la Dina va veure unes petjades que anaven cap a un camp. Com que per ella era tan curiós, va anar pel camí de les petjades. Aquelles petjades eren estranyes. Quan es van acabar les petjades les dues germanes van veure que es movia alguna cosa entre els arbustos: van trobar un llibre. Però no un llibre qualsevol, sinó un llibre màgic. Llavors el llibre els va dir:

– Si us plau, podeu portar-me a casa vostra per viure?

– I tant que sí! Va exclamar la Dina.

El llibre estava molt feliç. Se’l van quedar i cada nit, al llibre se li canviava el conte i la Dina i la Sarinda se’l llegien.