DIA INTERNACIONAL DEL MEDI AMBIENT
3 Replies
Category Archives: General
PASTÍS A LA MONSTRUOSITAT
Un dels nostres inventors d’històries ha fet aquesta divertida recepta.
Per fer un pastís a la monstruositat es necessita:
– 250 gr. de cucs de l’Everest.
– 300 cl. de baba de gos salvatge.
– dos closques d’ou d’estruç.
– iogurt de mocs de monstre.
Es fica tot en una cassola i es bat. Després es fica al forn a 500ºC i es prepara un recipient amb una mica de sang. Quan està cuit, s’aboca tot al recipient i es torna a ficar al forn a uns 30 ó 40 minuts. Un cop cuit es pinta amb betadine i ja es pot menjar.
BON PROFIT!!!!
RECOMANACIONS
Avui us volem recomanar el següent llibre:
LA MAROMA. RECULL DE JOCS TRADICIONALS D’ALPICAT
de Montse Prats Gispert
de la col.lecció fulls d’Alpicat.
MIGUEL HERNÁNDEZ
No podem deixar de recordar una figura de la literatura española reconeguda internacionalment com és Miguel Hernández. Coincidint amb el centenari del seu naixement, volem fer ressò d’un bonic poema sobre la pau.
Tristes guerras
si no es amor la empresa.
Tristes, tristes.
Tristes armas
si no son las palabras.
Tristes, tristes.
Tristes hombres
si no mueren de amores.
Tristes, tristes.
.
Us deixem l’enllaç de la web de Miguel Hernández per si voleu consultar i aprendre coses de la seva vida i la seva obra.
DIA DEL NEN/A
DIA INTERNACIONAL DEL PERSONAL DE PAU DE LES NACIONS UNIDES
Avui, dia 29 de maig, és el Dia Internacional del personal de pau de les Nacions Unides.
Amb la música del mestre Pau Casals , “El cant dels ocells”, de fons, podrem gaudir d’una bona estona de lectura.
POEMA DE MAIG (M. Brugué)
Avui, volem dedicar un poema a aquest mes de maig que ja compta les hores per ser història.
Poema de Maig
(M. Brugué)
Maig, entrada primavera,
perfums i molts colors,
en el camp l’espiga és verda
i la rosella hi troba el repòs.
Camps de maig
que cada any floreixen
en l’arribada del bon temps
i amb la brisa marinera
ballen la dansa amb els ocells.
Llum d’un sol que mai s’apaga,
i el cap vespre s’enrogeig
i a la matinada eixuga l’herba
i tota la natura se’n nudreix.
DIA NACIONAL DEL CELÍAC
Avui 27 de maig és el dia nacional del celíac, malaltia que afecta cada dia a més persones. A la nostra escola tenim uns quants nens i nenes que pateixen aquesta malaltia, i per aquest motiu ens en volíem fer ressò. Es tracta d’una impossibilitat d’incluir glúten a la dieta diària, derivat del blat, l’avena, i la cibada aliments ampliament utilitzats en la dieta habitual.
Els avenços en el diagnòstic, han permès que més de 4.000 persones siguin diagnosticades a l’any a Espanya, encara que s’estima que un 95% de les persones que són celíaques encara ho desconeixen.
Una vegada diagnosticats, els malalts celíacs han de ser conscients que han de variar la seva dieta. S’ha de fer palés que els aliments per a celíacs són molt més cars i més difícils de trobar. Per aquest motiu se celebra aquest dia nacional i es va concienciant a la gent sobre aquest tema.
Des de l’escola estem al vostre costat.
Per saber-ne més podeu veure aquest pdf que hem trobat consultant per internet sobre aquest tema.
http://www.celiacscatalunya.org/tribuna_celiaca/tribuna_celiaca_11/38_39_dia_enfermedad_celiaca.pdf
LA VACA CEGA
Estem a l’any Maragall i durant aquest curs i el vinent, i des de la biblioteca volem celebrar-ho. Avui us presentem un famós poema d’aquest poeta català: “La vaca cega”.
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Si en voleu llegir més, us recomanem aquest bonic llibre de poemes.
EL CAMPANAR DE LLEIDA
A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s’enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.
Quan guaita cap avall, l’aigua veïna
del riu li dóna espill i l’horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugem-hi, doncs… L’escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.
I amunt, amunt, ¡ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d’àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l’infinit!
Magí Morera i Galícia (Lleida 1.853-1.927)
