Aquí a Alpicat abans es parlava de manera diferent, és a dir, es deien paraules i expressions que ara s’han perdut.
Ens agradaria que deixessiu els vostres comentaris amb paraules que els nostres avis i àvies deien quan eren joves.
També podeu fer les vostres aportacions a través de la classe i ja s’aniran publicant al bloc.
Des de la biblioteca us proposem un concurs molt divertit.
Si heu visitat el bloc darrerament, haureu observat que tenim una nova mascota: un HAMSTER!!
Però de moment no té nom, si voleu ens podeu proposar noms. Ho podeu fer deixant un comentari en aquest article.
Animeu-vos
Durant la setmana cultural vam fer els següents tallers:
* teatre: Sant Jordi i el cavaller (educació infantil)
* La Fada Gina (educació infantil)
* Taller il.lustració : P5- A i P 5 -B
* taller d’impressió (2n)
* collage i endevinalles de Sant Jordi (1r)
* taller d’endevinalles (2n)
* taller de caligrames (4t)
* taller de llibres i roses de Sant Jordi (cicle mitjà)
* taller de litografia (cicle mitjà)
* visita i xerrada del Sr. Enric Lluch (4t)
* venda de llibres i roses (cicle superior)
* taller d’il.lustració (cicle superior)
Hem agafat una molt bona idea que hem trobat per internet, d’una pàgina sobre poemes que es diu “Bibliopoemas” de la comunitat valenciana. Consisteix en dir-los als alumnes que en una caixa que portem a classe hi ha una sèrie d’objectes amb els quals en farem un poema. La poesia començava així:
A LA VORA DEL RIU
UNA CAPSA HE TROBAT
I AL SEU DINTRE HE FICAT.
I la poesia de 4t. A acaba de la següent manera:
A LA VORA DEL RIU
UNA CAPSA HE TROBAT
I AL SEU DINTRE HE FICAT…
UN CASTELL DE SORRA
I AL DAMUNT UNA GORRA.
DOS BARRETS
MASSA QUIETS I BESSOTES.
TRES ELEFANTS
QUE SÓN IMPORTANTS.
QUATRE SABATES
BEN BARATES.
CINC GATS
ENRABIATS I PERFUMATS.
SIS FLORS
DE COLORS.
SET DISFRESSES
DE PRINCESES.
VUIT TARONGES
TOVES COM ESPONGES.
NOU XOCOLATINES
DARRERE D’UNES CORTINES.
DEU GRANOTES
QUE TREUEN BONES NOTES.
ONZE TALLS DE CANSALADA
MOLT SALADA.
DOTZE ESPONGES
MOLT FLONGES.
TRETZE PINZELLS
QUE PINTEN CAMELLS.
CATORZE ROSES
BEN ROGES.
QUINZE PEDALS
I AL DAMUNT TRES PARDALS.
I SETZE PAPALLONES
QUE VOLEN SOBRE LES ONES.
I la de 4t B acaba …..
A LA VORA DEL RIU
UNA CAPSA HE TROBAT
I AL SEU DINTRE HE FICAT…
UN GAT
ESPANTAT I PELAT.
DOS CARAMELS
DOLÇOS COM LA MEL.
TRES CASTELLS DE SORRA
I AL DAMUNT UNA GORRA.
QUATRE DISFRESSES
QUE A LES BUTXAQUES PORTEN ESSES.
CINC GEPES DE CAMELL
ALTES COM UN CASTELL.
SIS PASTISSOS DE XOCOLATA
ACOMPANYATS AMB NATA.
SET SACS DE FARINA
AMB UNA NINA.
VUIT BIGOTIS
-I NO TE’LS EMPORTIS!
NOU FORMATGES
QUE HAN PORTAT ELS PATGES.
DEU TARONGES
QUE ES MENGEN LES MONGES.
ONZE CASCAVELLS
QUE VIUEN ALS CASTELLS.
DOTZE ESPONGES
MOLT FLONGES.
TRETZE CANSALADES
VIADES I MOLT SALADES.
CATORZE ELEFANTS
ALTS COM GEGANTS.
QUINZE FLORS
COM COL-I-FLORS.
I SETZE MOCADORS
DE COLORS I BONES OLORS.
Els nens i nenes de quart hem escrit poemes.
Els de la classe de quart B, han utilitzat la lluna com a inspiració i han sortit poemes tan bonics com aquests
LA LLUNA
La lluna ha brillat
i ha acaronat el cel.
I tan rodona plorava
perquè amb ningú no jugava.
La lluna com una pruna
és amiga del sol
rodó com un girasol.
Núria Escuer
LA LLUNA
La lluna, la pruna,
tan bonica i rica,
va pel carrer
jugant matiner.
Juganera era abans.
Ara ningú li diu: “Hola”.
Ara està sola
i ara està plorant
perquè ja no està volant.
Estiven Camero
LA LLUNA
La lluna té una amiga
que és una pruna,
quan mira els gratacels
veu els estels.
La lluna eixerida
no perd la vida.
La lluna està adormida i vestida,
amb uns ulls rodons i bufons.
La lluna i un sol
estan sols com un mussol.
La lluna menja un meló
amb un bastó.
La lluna va anar a jugar
i va plorar.
Laura Muriana
Un home apareix assassinat a casa seva al barri de “Les Marismes” de Nordurmyri (Islàndia). La policia troba amagada una antiga foto de la tomba d’una nena de quatre anys. I és precisament aquesta foto la que condueix als investigadors cap a un passat tenebrós d’aquell home, a les seves antigues relacions i a un drama familiar. Els inspectors, Erlendur i Sigurdur Óli s’enfronten a complicats passats de família.
Una novel·la fascinant, original i desconcertant. Us la recomano. No podreu deixar de la llegir-la.
Hi ha una segona novel·la en què apareixen els mateixos investigadors que es diu “La mujer de verde”. Penso llegir-me-la. Si m’agrada ja la recomanaré.
Aquests inventors d’històries de la classe de quart, s’han plantejat un problema. I es que el Nadal s’atansa i el Pare Noel, el Reis Mags i el tió amb els seus regals també; però la crisi no ens deixa. Com s’ho faran?
La Jasmina ha pensat aquesta solució:
“En any de crisi, el Pare Noel, el Reis Mags d’Orient i el tió es reuneixen per decidir com s’ho faran per què els nens i nenes estiguin contents sense tenir bons regals.
El tió de Nadal va trucar al Pare Noel per veure si sabia com poder localitzar als Reis Mags. I li va dir:
– Sí, tinc el telèfon dels Reis Mags. Ara els truco i et dic alguna cosa.
El Pare Noel va trucar als Reis i van quedar per parlar a la fàbrica de joguines del Pare Noel. Tot seguit va tornar a trucar al tió i li va dir que quedaven a la seva fàbrica aquella tarda.
Un cop es van reunir tots, es van ficar a parlar per veure com ho podien arreglar. Tots cinc van estar d’acord de seguida. Repartirien PAU, AMISTAT i AMOR i res de violència. Tot eren coses que tenien molt valor però no valien diners.”
Enhorabona, Jasmina.
Els nens i nenes de la classe de quart han fet de poetes i s’han inspirat en la lluna. Han sortit uns poemes molt bonics. Llegiu-los i veureu.
LA LLUNA
La lluna ha brillat
i ha acaronat el cel.
I tan rodona plorava
perquè amb ningú no jugava.
La lluna com una pruna
és amiga del sol
rodó com un girasol.
Núria Escuer
LA LLUNA
La lluna, la pruna,
tan bonica i rica,
va pel carrer
jugant matiner.
Juganera era abans.
Ara ningú li diu: “Hola”.
Ara està sola
i ara està plorant
perquè ja no està volant.
Estiven Camero
LA LLUNA
La lluna està sola
Sense una amiga.
El sol s’amaga a la nit;
i no surt el mussol
a la llum del sol.
Ali Bandeh
La Carla de Quart A ha escrit el següent conte. Es titula:
LA TULIPA DAURADA
Jo tinc a casa una tulipa durada que una amiga que es diu Maria me la va donar. És una bella història guardada en un calaix. La Maria anava a la seva casa de camp amb els seus pares. Davant de la casa hi havia un camp ple de flors.
Després, la Maria es va estirar al damunt de les flors i va començar a llegir.
Llavors, una fadeta lila i petitona va passar i va deixar caure damunt la faldilla de la Maria una tulipa daurada. Llavors, la nena va exclamar:
– Gràcies, fadeta!
I va pensar:
– Li regalaré per l’aniversari de la Mariona. L’hi donaré en un gerronet lila i daurat i hi posaré la flor.
Des de llavors que tinc aquesta tulipa daurada a casa meva.
L’Alexia de la classe de quart B ha escrit un conte. És una activitat que fem periòdicament per aprendre a ser uns bons escriptors.
EL LLIBRE DEL DINOSAURE
Fa molt de temps, a la era de la pre-història, els dinosaures sabien construir i fer moltes coses. En aquesta era hi vivia un dinosaure que es deia Dina. La Dina vivia en una casa feta de fang, palla i branques seques que va construir el pare de la Dina. La casa era molt gran: d’amplada era com mil autobusos junts i d’alçada era com dos mil jirafes una al damunt de l’altra. També la Dina tenia una germaneta petita que es deia Sarinda. Era divertida i juganera. Al darrera de la casa tenien un jardí molt gran, molt gran. Aquell era el lloc preferit de la Dina i la Sarinda.
Un dia ben assolellat, la Dina va sortir de puntetes de casa per no despertar la Sarinda, però ella ja estava desperta. Llavors la Sarinda li fa un ensurt: “Buuuu!” La Dina es va espantar, i la va abraçar mentre li deia: “Qué juganera que ets, Sarinda”.
Fora de casa, la Dina va veure unes petjades que anaven cap a un camp. Com que per ella era tan curiós, va anar pel camí de les petjades. Aquelles petjades eren estranyes. Quan es van acabar les petjades les dues germanes van veure que es movia alguna cosa entre els arbustos: van trobar un llibre. Però no un llibre qualsevol, sinó un llibre màgic. Llavors el llibre els va dir:
– Si us plau, podeu portar-me a casa vostra per viure?
– I tant que sí! Va exclamar la Dina.
El llibre estava molt feliç. Se’l van quedar i cada nit, al llibre se li canviava el conte i la Dina i la Sarinda se’l llegien.
