Avui 24 de maig se celebra el dia europeu dels parcs naturals i així donar un suport públic a aquestes zones protegides. Per saber-ne més sobre aquest interessant tema visiteu aquesta pàgina que us adjuntem més amunt. És molt interessant.
El passat dia 20 de maig es celebrava l’aniversari de la mort de l’escriptor suec Verner Von Heidenstam guardonat amb el premi nobel de literatura l’any 1916. Us deixem aquí un breu fragment d’una de les seves obres “Los paladines de Carlo XII:
” Estaba en pie en la playa, casi metido en el agua, cuando con un estridor de cadenas se izaron las monstruosas anclas, chorreando cieno. Sobre un mástil, y otro, y otro, brotaban, inflándose las velas, y el resplandor del sol centelleaba en los fanales y espejos de los castillos de popa. Se columpiaban las olas, refractando en espirales flamígeras las flotantes sombras de las galeras, las cuales, con sus ramas de laurel y sus tridentes, parecían apuntar por encima del mar, hacia una maravillosa tierra virgen, hacia la aventura y el heroísmo. Las columnas de nubes, que se habían hundido en la lejanía del mar, dormían ahora sobre las olas, y el aire era azul como en una fábula. “
Qui no ha sentit a parlar de l’Aplec del Caragol? Aquest cap de setmana els i les penyistes de l’Aplec estan de festa. Si voleu saber-ne més podeu obrir la web oficial de l’aplec.
Per si no podeu anar a l’aplec us passem una de les moltes receptes que hi ha per fer uns gustosos caragols.
CARGOLS A LA CATALANAIngredients: 2 Kg. de cargols bullits; 3 alls, 1 ceba, 1 pebrot verd, 1 pastanaga, 3 tomàquets madurs; 200 grams de cansalada fumada en trossos més aviat gruixuts; 1 llimona petita; 1 ram d’herbes compost de farigola, romaní i 2 fulles de llorer; ½ litre de vi blanc i ½ d’aigua; 1 culleradeta rasa de pebre vermell, uns fils de safrà; oli, sal i pebre. Els ingredients necessaris per preparar una abundant picada catalana.
Temps: 1 h.
*En una cassola de fang hi posarem oli a escalfar. Una vegada calent hi tirarem la cansalada tallada a tires o a daus i els alls sencers amb pell.
*Quan els ingredients estiguin rossos hi afegirem el ram d’herbes, la ceba, el pebrot, la pastanaga i el tomàquets, tot trossejat, prèviament net, pelat i sense llavors.
*Una vegada cuit hi sumarem –i per aquest ordre- el pebre vermell, el safrà, els cargols, el vi i l’aigua, la sal i el pebre i ho deixarem coure tot plegat entre 20 i 25 minuts a foc mig.
*Després que hagi reduït hi afegirem la picada catalana i la llimona neta i amb pell tallada en quatre parts, remenant-ho tot perquè quedi ben barrejat. Deixarem que faci xup-xup durant 15 minuts més.
*Si deixem reposar el cuinat durant unes hores adquirirà un gust més consistent.
Ahir els alumnes de 4T de la nostra escola van fer una sortida molt interessant. Van anar a veure l’exposició dels treballs del projecte Comenius que s’ha fet a la Biblioteca Pública de Lleida. A més a més van aprofitar per visitar la Seu Vella de Lleida i descobrir els encants dels tapissos que s’hi exposen aquests dies en aquest espai tan encantador. Us deixem aquest enllaç per a què pugueu veure algunes fotos.
http://www.xtec.cat/centres/c5000468/alumnes/imatges/mitja/expo/index.html
Avui volem dedicar el nostre article al llibre “Dràcula” de Bram Stoker.
Us animem a que el llegiu o veieu alguna de les versions cinematogràfiques que s’han fet al llarg de la història.
Un dia com avui, el 16 de maig de 1703, (fa 307 anys), va morir l’escriptor francès Charles Perrault. Reconegut mundialment per donar-li forma a contes infantils com “La Caputxeta Vermella” i “El gat amb botes”, fent que siguin no tant cruels com les versions orals.
Va néixer a Paris l’any 1628, dintre d’una família burgesa. Va estudiar dret i va treballar com a funcionari al servei del govern.
Entre els seus llibres infantils va escriure “Cuentos de mamá ganso”, i contes com ara “Barba blava”, “La bella dorment”, “La Ventafocs”, “Polzet”, sense oblidar el que hem nomenat més amunt.
Hem descobert un blog molt interessant que es diu “Las Caperucitas Cómplices” per si esteu interessats en aquest conte. Per començar a “fer boca” us presentem aquest vídeo que estava penjat en aquest blog.
Molt xulo, encara que fa una mica de por …………..!!!!!!!
Avui, 15 de maig, és la festa major d’Alpicat perquè se celebra el dia de Sant Isidre, també anomenat, Isidre el Llaurador. De molt jove va treballar la terra, al servei del noble Iván de Vargas. Va dedicar la seva vida al treball i a l’oració. És el patró dels pagesos, perquè se li atribueix el miracle dels àngels: els àngels llauraven el camp amb els bous mente Isidre pregava.
Des de la biblioteca esperem que disfruteu molt d’aquest cap de setmana de festa major.
BONA FESTA MAJOR!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Si us voleu divertir inventant fòrmules màgiques per a fer ploure, per a que deixi de ploure, per a aprovar els examens, per a què guanyi el nostre equip de fútbol, etc. llegiu aquests exemples i practiqueu.
FÓRMULA PER A LLEGIR:
Un pessic d’alegria,
un brot de tranquil·litat,
un troçet d’il·lusió i una aventura.
Sacseja-ho abans d’utilitzar
i descobreix la teua pròpia aventura.
FÓRMULA PER A SOMIAR:
Núvols de cotó,
besos de xocolata,
llunes de sucre,
estrelles de mel .
Tanca els ulls
i veuràs el cel.
FÓRMULA PER A JUGAR:
Recepta per a jugar i disfrutar
amb 100 grams d’il·lusió,
i 100 grams d’alegria,
un grapat de col·laboració
i un pessic d’estima.
Aprofitant que avui inaugurem l’exposició dels treballs del projecte “Comenius” a la Biblioteca Pública de Lleida, des de la biblioteca ens en volem fer ressò amb aquest bonic poema de Joan Salvat-Papasseit “L’ofici que més m’agrada”.
L’OFICI QUE MÉS M’AGRADA
(Joan Salvat-Papasseit)
Hi ha oficis que són bons perquè són de bon viure,
mireu l’ésser fuster:
-serra que serraràs
i els taulons fan a miques,
i de cada suada deu finestres ja han tret.
Gronxada d’encenalls, et munten una taula;
si ho vols, d’una nouera te’n faran un cobert.
I caminen de pla-
damunt les serradures de color de mantega.
I els manyans oh, els manyans!
De picar mai no es cansen:
pica que picaràs i s’embruten els dits;
però fan unes reixes i uns balcons que m’encanten
i els galls de les teulades
que vigilen de nits.
I són homes cepats
com els qui més treballin.
¿I al dic? Oh, els calafats!
Tot el Port se n’enjoia
car piquen amb ressò
i es diu si neix un peix a cada cop que donen
-un peix cua daurada, blau d’escata pertot.
Penjats de la coberta, tot el vaixell enronden:
veiéssiu les gavines
com els duen claror.
I encara hi ha un ofici
que és ofici de festa el pintor de parets:
si no canten abans, no et fan una sanefa,
si la cançó és molt bella deixen el pis més fresc:
un pis que hom veu al sostre
que el feien i cantaven:
tots porten bata llarga
de colors a pleret.
I encara més
si us deia l’ofici de paleta:
de paleta que en sap
i basteix aixoplucs.
El mateix fan un porxo com una xemeneia
-si ho volen
sense escales
pugen al capdamunt;
fan també balconades que hom veu la mar de lluny
-els finestrals que esguarden tota la serralada,
i els capitells
i els sòcols
i les voltes de punt…
Van en cos de camisa com gent desenfeinada!
Oh, les cases que aixequen d’un tancar i obrir d’ulls!
LA MEVA ESCOLA ÉS:
Atrevida, perquè sempre busquem noves emocions.
Blava en algunes parets.
Cara, perquè no us penseu que és barata.
Divertida, sempre fem tallers.
Elàstica.
Forta, no caurà mai!
Gegant, hi caben moltes persones.
Infinita, no s’acabarà mai.
Juganera, perquè hi ha molts nens que sempre els agrada jugar.
Lluminosa, hi entra molta llum.
Màgica.
Nova, fa molt poc temps que la van inaugurar.
Original, ningú no ens pot copiar el nostre model.
Perfecta, ningú no ens passa davant.
Ràpida, en qualsevol emergència, ella sempre hi arriba.
Sàvia, tot ho sap.
Tranquil·la, quan els nens i nenes treballen.
Ultraextraordinària.
Vistosa, perquè té un pati molt original i de molts colors.
Www.xtec.cat/ceip-drseres-alpicat/
Aquesta és la visió que té la Gemma Gardeñes (4t B) de la nostra escola.