Als nens i nenes d’educació infantil, de les classes de P-3 els agraden molt els contes.
Es per aquest motiu que els pares i les mares, les àvies iels àvis, els tiets i les tietes, entre molts altres, ens han vingut a explicar contes a l’escola.
Si feu clic http://blocs.xtec.cat/p3ceipdrseres/category/contes/contes-contes/ podreu accedir al blog de P3 i veure les imatges de tots els contes que ens han explicat.
Us agraden els embarbussaments? Si? Avui volem compartir amb vosaltres un embarbussament força conegut.
Una gallina
xica,
tica,
mica,
cama-curta
i ballarica
va tenir sis fills
xics,
tics,
mics,
cama-curts
i ballarics.
Si la gallina no hagués estat
xica,
tica,
mica,
cama-curta
i ballarica,
no hagués tingut sis fills
xics,
tics,
mics,
cama-curts
i ballarics.
Oi que us era familiar? En coneixiu d’altres? Si es així, ens agradaria molt que els pugessiu compartir amb nosaltres, ja sabeu que ho podeu fer deixant un comentari aquí al bloc i sinó, ens ho podeu fer arribar a la biblioteca de l’escola.
Avui, dia 29 de maig, és el Dia Internacional del personal de pau de les Nacions Unides.
Amb la música del mestre Pau Casals , “El cant dels ocells”, de fons, podrem gaudir d’una bona estona de lectura.
Poema de Maig
(M. Brugué)
Maig, entrada primavera,
perfums i molts colors,
en el camp l’espiga és verda
i la rosella hi troba el repòs.
Camps de maig
que cada any floreixen
en l’arribada del bon temps
i amb la brisa marinera
ballen la dansa amb els ocells.
Llum d’un sol que mai s’apaga,
i el cap vespre s’enrogeig
i a la matinada eixuga l’herba
i tota la natura se’n nudreix.
Avui 27 de maig és el dia nacional del celíac, malaltia que afecta cada dia a més persones. A la nostra escola tenim uns quants nens i nenes que pateixen aquesta malaltia, i per aquest motiu ens en volíem fer ressò. Es tracta d’una impossibilitat d’incluir glúten a la dieta diària, derivat del blat, l’avena, i la cibada aliments ampliament utilitzats en la dieta habitual.
Els avenços en el diagnòstic, han permès que més de 4.000 persones siguin diagnosticades a l’any a Espanya, encara que s’estima que un 95% de les persones que són celíaques encara ho desconeixen.
Una vegada diagnosticats, els malalts celíacs han de ser conscients que han de variar la seva dieta. S’ha de fer palés que els aliments per a celíacs són molt més cars i més difícils de trobar. Per aquest motiu se celebra aquest dia nacional i es va concienciant a la gent sobre aquest tema.
Des de l’escola estem al vostre costat.
Per saber-ne més podeu veure aquest pdf que hem trobat consultant per internet sobre aquest tema.
http://www.celiacscatalunya.org/tribuna_celiaca/tribuna_celiaca_11/38_39_dia_enfermedad_celiaca.pdf
Estem a l’any Maragall i durant aquest curs i el vinent, i des de la biblioteca volem celebrar-ho. Avui us presentem un famós poema d’aquest poeta català: “La vaca cega”.
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Si en voleu llegir més, us recomanem aquest bonic llibre de poemes.
A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s’enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.
Quan guaita cap avall, l’aigua veïna
del riu li dóna espill i l’horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.
Pugem-hi, doncs… L’escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.
I amunt, amunt, ¡ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d’àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l’infinit!
Magí Morera i Galícia (Lleida 1.853-1.927)
Avui 24 de maig se celebra el dia europeu dels parcs naturals i així donar un suport públic a aquestes zones protegides. Per saber-ne més sobre aquest interessant tema visiteu aquesta pàgina que us adjuntem més amunt. És molt interessant.
Els nens i nenes de primer estem molt contents, ja fa un temps vam iniciar l’experiència d’escriure contes en petits grups on cada membre del grup escrivia una pàgineta i en feiem el dibuix, i així,entre tots feiem una història.
Avui us volem presentar un dels contes que els nens i les nenes de 1r B hem escrit, porta per títol: “En Joan i la Laia viatgen a l’espai”, i ha estat escrit per la Paula C., el Pol, l’Adrià i la Nina.
Esperem que us agradi!!! A nosaltres ens ha agradat molt fer aquesta activitat.
El passat dia 20 de maig es celebrava l’aniversari de la mort de l’escriptor suec Verner Von Heidenstam guardonat amb el premi nobel de literatura l’any 1916. Us deixem aquí un breu fragment d’una de les seves obres “Los paladines de Carlo XII:
” Estaba en pie en la playa, casi metido en el agua, cuando con un estridor de cadenas se izaron las monstruosas anclas, chorreando cieno. Sobre un mástil, y otro, y otro, brotaban, inflándose las velas, y el resplandor del sol centelleaba en los fanales y espejos de los castillos de popa. Se columpiaban las olas, refractando en espirales flamígeras las flotantes sombras de las galeras, las cuales, con sus ramas de laurel y sus tridentes, parecían apuntar por encima del mar, hacia una maravillosa tierra virgen, hacia la aventura y el heroísmo. Las columnas de nubes, que se habían hundido en la lejanía del mar, dormían ahora sobre las olas, y el aire era azul como en una fábula. “