Ja ha arribat el divendres altre cop, i a la classe de 1rB esperàvem amb moltes ganes l’hora del conte.
Avui ha estat una sessió una mica diferent a les altres, avui ens explicava el conte el JAUME, bé més que explicar-lo, ens l’ha representat amb titelles i el conte escollit ha estat : “EL PESCADOR, LA GUINEU I EL LLOP”.
Ens ha agradat molt com ho ha fet, felicitats Jaume ho has fet molt i molt bé, i no t’has oblidat res!.
Aquesta setmana ens ha explicat el conte la Paula Canti.
El conte escollit va ser “UNA ESTRELLA PER A LA LAURA” un conte molt bonic i molt ben explicat per la nostra contacontes del dia!
Felicitats Paula ho vas fer molt bé i el conte ens va agradar molt a tots.
Als nens i nenes de 1r B ens agraden molt els contes, ja siguin contes explicats per les senyos o explicats pels propis companys.
Ara fa uns dies, a la biblioteca, el JOAN ens va explicar el conte “ELS TRES PORQUETS” , ens va agradar molt, tot i que en un primer moment el porquet gran enlloc de fer una caseta de maons la feia de FERRO!!! Joan que ens vam despistar una miqueta! Però tot i això ho va fer molt bé.
I uns dies més tard, va ser el MARC qui ens va explicar un conte tradicional rus que duia per títol “EL OSITO Y EL RATONCITO” . El Marc va començar amb una mica de por i parlant fluixet, va acabar explicant el conte de la millor manera que ho podia fer, amb una gran rialla, i com encara teniem una miqueteta de temps ens va explicar un altre conte que parlava de dos Pares Noels, tot i que un tenia un nas vermell i l’altre de color blau. Tots dos contes ens van agradar molt, i el que més ens va agradar va ser poder veure el llibre rus on hi havia el conte i les lletres que utilitzen per escriure.
La Carla de Quart A ha escrit el següent conte. Es titula:
LA TULIPA DAURADA
Jo tinc a casa una tulipa durada que una amiga que es diu Maria me la va donar. És una bella història guardada en un calaix. La Maria anava a la seva casa de camp amb els seus pares. Davant de la casa hi havia un camp ple de flors.
Després, la Maria es va estirar al damunt de les flors i va començar a llegir.
Llavors, una fadeta lila i petitona va passar i va deixar caure damunt la faldilla de la Maria una tulipa daurada. Llavors, la nena va exclamar:
– Gràcies, fadeta!
I va pensar:
– Li regalaré per l’aniversari de la Mariona. L’hi donaré en un gerronet lila i daurat i hi posaré la flor.
Des de llavors que tinc aquesta tulipa daurada a casa meva.
L’Alexia de la classe de quart B ha escrit un conte. És una activitat que fem periòdicament per aprendre a ser uns bons escriptors.
EL LLIBRE DEL DINOSAURE
Fa molt de temps, a la era de la pre-història, els dinosaures sabien construir i fer moltes coses. En aquesta era hi vivia un dinosaure que es deia Dina. La Dina vivia en una casa feta de fang, palla i branques seques que va construir el pare de la Dina. La casa era molt gran: d’amplada era com mil autobusos junts i d’alçada era com dos mil jirafes una al damunt de l’altra. També la Dina tenia una germaneta petita que es deia Sarinda. Era divertida i juganera. Al darrera de la casa tenien un jardí molt gran, molt gran. Aquell era el lloc preferit de la Dina i la Sarinda.
Un dia ben assolellat, la Dina va sortir de puntetes de casa per no despertar la Sarinda, però ella ja estava desperta. Llavors la Sarinda li fa un ensurt: “Buuuu!” La Dina es va espantar, i la va abraçar mentre li deia: “Qué juganera que ets, Sarinda”.
Fora de casa, la Dina va veure unes petjades que anaven cap a un camp. Com que per ella era tan curiós, va anar pel camí de les petjades. Aquelles petjades eren estranyes. Quan es van acabar les petjades les dues germanes van veure que es movia alguna cosa entre els arbustos: van trobar un llibre. Però no un llibre qualsevol, sinó un llibre màgic. Llavors el llibre els va dir:
– Si us plau, podeu portar-me a casa vostra per viure?
– I tant que sí! Va exclamar la Dina.
El llibre estava molt feliç. Se’l van quedar i cada nit, al llibre se li canviava el conte i la Dina i la Sarinda se’l llegien.
“Els arbres canvien
de roig i de groc
les fulles tremolen
sota un sol de foc.
Les mosques s’amaguen,
l’hivern és a prop.
Les flors espantades
es tanquen de cop” (Bofill, Puig i Serra)
Heu vist quin poema més xulo!!! Doncs nosaltres, els nens i nenes de les classes de 1r, amb unes quantes fulles seques i uns retalls de revistes hem fet els arbres de que parla el poema.
Mireu com ens han quedat!!!
