Va ser, al 1936, la primera arquitecta espanyola.
Si vol saber-ne més… clica aquí
Rosalind Franklin, científica cristalògrafa britànica, va conseguir mitjançant difracció de raigs X, la imatge que portaria al descobriment revolucionari de l’estructura de l’ADN, la doble hèlix.
El 1962, després de la seva mort prematura, reben el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina els investigadors Watson, Crick i Wilkins, sense cap menció cap a Franklin. Per aixó, Rosalind Franklin és una de les dones injustament tractades per la història.
Si vols saber-ne alguna cosa més ….clica aquí.
És reconeguda la seva contribució en la reforma de les condicions sanitàries dels hospitals militars de camp durant la guerra de Crimea. Però no es coneix tan bé el seu amor per les matemàtiques, especialment per l’estadística, i la importància que va tenir aquest fet en les feines que va realitzar al llarg de la seva vida.
Si vols saber-ne més… aquí
Biòloga i pedagoga. Estudià a Palma, a Brussel·les i a Madrid, on es doctorà en biologia. Fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona fins el 1936; en començar la guerra civil residí a Bilbao, i anà a la Gran Bretanya el 1937, on ensenyà biologia a Foxhole i a Dartington Hall.
Si vols saber-ne més… aquí
Bioquímica i acadèmica de la llengua dedicada a l’estudi de la biologia cel·lular i la biotecnologia.
Si vol saber-ne més… aquí
Naturalista i primatòloga anglesa que ha dedicat la seva vida a l’estudi del comportament dels ximpanzés.
Si vols saber més … aquí
Josefina Castellví (Barcelona, 1935) és un exemple en la ciència catalana i espanyola. Es va licenciar en biologia, es va anar a l’Antàrtida i allà va dirigir una base científica en un temps en què les dones científiques es comptaven amb els dits d’una mà. Avui, teòricament jubilada, continua sent única a causa de la seva dedicació a l’estudi i divulgació de la ciència.
Si vols saber més… aquí
![]() |
Josefina Castellví en una de les seves estades a l’Antàrtida |
Fotografia publicada en “La voz de Galicia” al novenbre de 2002. Josefina Castellví va pronunciar una conferència inclosa a la Semana de la Ciencia de Galicia. | ![]() |
Sense tenir grans coneixements de zoologia, però un gran amor per la natura, Dian Fossey viatja a l’Àfrica per estudiar els goriles, aquells gegants que arribarien a ser la seva família. Tant és aixi que va morir segurament a mans de caçadors furtius, contra els què va lluitar durant anys.
Si vols saber més… aquí
Si vols veure un vídeo…
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/GVPeMX5E8_M" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les investigacions de Barbara McClintock , com els treballs de Mendel, no van tenir gaire acollida per part de la comunitat científica. McClintock va rebre el Premio Nobel trenta anys després d’haver publicat els seus descobriments, quan els científics van reconéixer la importància que teníen pel posterior desenvolupament de la genètica.
Si vols saber més… aquí
Pels qui han estudiat alguna vegada el procés de duplicació de l’ADN, segurament és una sorpresa trobar una dona associada al nom d’Okazaki.
Aquesta biòloga molecular va ser la descobridora dels anomenats “fragaments d’Okazaki” en els estudis que va realitzar juntament amb el seu marit Reiji Okazaki al 1968.
Tuneko Okazaki va ser la primera dona professora a la universitat de Nagoya i actualment és professora a l’Institut Mèdic de la Universitat de Fujita. A l’any 2000 va rebre el premi L’Oreal-Unesco “For Women in Science”, premis que es concedeixen anualment a cinc dones científiques distingides, una per cada continent.
Si vols saber més… aquí