El passat mes de febrer vam anar tots els grups de 2n d’ESO al Palau de la música Catalana de Barcelona, al concert Músiques del món. Per mostrar-vos com ho van viure, us mostro un parell d’escrits que els alumnes van fer per explicar la seva experiència, ja que la majoria no hi havien anat mai al Palau de la música Catalana.

El dimarts 4 de febrer vam anar tots els alumnes de 2n d’ESO al Palau de la Música Catalana a Barcelona. Vam anar a veure un concert de les músiques del món, que és el que hem estat treballant durant aquest  trimestre a classe.

Quan vam arribar al Palau, a l’entrar, em va sorprendre molt la seva estructura i com estava construït. És un edifici impressionant per dintre i per fora. Vam seure totes les classes i va començar l’espectacle. Eren cinc homes cantant i utilitzant diferents tècniques vocals. A vegades, imitaven el so d’alguns instruments, com per exemple, la trompeta.

Les quatre veus masculines aportaven molt al concert. Quan un feia el so de trompeta l’altre feia la melodia de la cançó i, al mateix temps, dos d’ells anaven fent la base de percussió, també amb la veu. 

Van anar tocant cançons d’estils molt diferents. Algunes cançons eren lentes, altres ràpides, unes amb molta intensitat, altres amb menys… 

La majoria de cançons eren molt animades i repetitives i els del públic acompanyàvem als cantants amb aplaudiments o amb algun cor quan ens ho demanaven.

El concert va estar molt bé i crec que ens va sorprendre molt a tots com cinc veus masculines podien donar la sensació de ser molts més a l’escenari i tenir tanta tècnica vocal. 

Minerva Soriano, 2nD

El dia 4 de febrer vam anar al Palau de la Música per assistir a un concert de música tradicional, és a dir, d’arreu del món.

Aquest espectacle va ser interpretat per uns professionals que simplement utilitzaven la seva veu, tant per cantar, com per fer el so d’alguns instruments: bateries, guitarres, trompetes… No només cantaven o tocaven instruments amb la veu, sinó que també hi havia moments on ells feien efectes de so, com ara el so de les bombolles dins l’aigua, el so de l’aire, i amb aquests sons formaven una melodia que s’anava repetint. A part d’això, a vegades s’havien preparat una petita coreografia que ballaven junts a ritme de la música que ells mateixos creaven. Amb tots aquests efectes creats a partir de la veu humana, et fan creure que són efectes realment digitals o fets amb ordinador.

Personalment, penso que va ser realment impressionant. Em va divertir molt perquè el concert tenia un punt d’humor i de fet, a vegades el públic participava marcant el tempo picant de mans. També ens demanaven que el públic repetís alguns versos o sons que interpretaven ells i feia l’espectacle més entretingut. Va ser tota una experiència observar i escoltar tot un concert només creat a partir de les veus.

Noa Torrejimeno, 2n A