Un dels usos de la xarxa que he observat entre l’alumnat són portals que permeten penjar fotos com ara el metroflog o el hi5, entre d’altres. En aquests portals d’ús majoritari d’adolescents pot accedir-hi qualsevol, veure les fotos que has penjat i deixar un comentari. El propi portal penja un llistat dels teus fotologs preferits creant-se una xarxa social a la qual té accés qualsevol.  El que pot resultar una mica inquietant són les fotos que es publiquen i el que es pot arribar a fer amb elles. Afegeixo uns vídeos que vaig descobrir al zonatic per fer-nos rumiar.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/gmN66WB-orA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/rvp-kZeoWW0" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Sense ànim d’envair la intimitat dels fills no estaria de més visitar l’historial de l’ordinador que tenim a casa o simplement escriure www.metro… i esperar que surt. Acabo amb una qüestió per reflexionar: Quina seria la resposta si com a pare li demanes al teu fill que t’agregui al facebook?

 Fa un temps vaig veure a la televisió un anunci  molt interessant per fomentar la lectura: "Si tu lees ellos leen" No ens hem d'oblidar que no sols és la lectura el que imiten els fills. Us convideo a veure dos vídeos per a que feu una comparació.[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QuWWWrWCQZg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]  [kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/OVArqWVxGAw" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

Aquest vídeo que pot resultar fins a cert punt graciós també hauria de despertar-nos un sentiment contrari. Sobren paraules.

Potser m’estic allunyant de la idea inicial amb  la qual està concebut aquest bloc, però trobo molt interessant la referència que m’ha fet la Pilar Lluveras i més en el temps que vivim i de la manera que s’està vivint. En aquest lloc tant alumnes com  pares poden fer consultes de caire psicològic i, fins i tot poden accedir a un fòrum per parlar de temes com la dependència emocional, anorèxia i demés. Trobo la idea molt bona. Ànim Pilar.