Tag Archives: Sortida

Ave discipuli!

Dimecres 19 d’octubre de 2022, els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’itinerari humanístic vam fer una visita a la Barcelona romana, la COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO. Recordeu quin és el significat de cadascun dels elements del nom complet?

Vam quedar a la porta de l’estació de tren a les 9 els tres cursos i els dos professors que ens van acompanayar: Teresa Devesa i Alan Sánchez.

La nostra visita a la Barcelona romana va començar a la Necròpolis a la Plaça de la Vila de Madrid. Allà vam identificar els diferents tipus de tombes. Com ja sabeu, les tombes estaven a banda i banda del camí d’entrada a la ciutat. Incitaven als vianants a parar-se per mirar el sagrat lloc. “Hola, caminant, atura’t i llegeix fins al final”, deia una de les tombes. Tot i que el museu no el vam poder visitar, vam poder veure quasi tots els tipus d’enterraments. Sabeu quines clases de tombes existien?

Necròpolis de Barcelona, situada a la Plaça de la Vila de Madrid

Seguidament, vam anar a l’aqüeducte. Les aigües transportades per l’aqüeducte s’emmagatzemaven en un gran dipòsit d’aigua– el castellum aquae. Curiosament, abans es creia que Bàrcino en tenia dos aqüeductes, tot i que recentment es va desmentir. Era un mateix aqüeducte que arribat un cert punt del camí es bifurcava.

Tram de l’aqüeducte romà de Barcelona, camuflat en una paret.

Després de l’aqüeducte (i la parada obligatòria al mural del petó) vam arribar al Museu d’Història de Barcelona. A la Plaça del Rei vam esperar els nostres guies i tot seguit va començar la visita guiada per la part romana del museu. Vam estar passejant per l’intervallum i els cardines i decumani minores. Vam veure els comerços i vam identificar les seves parts. Sobretot, van destacar els dolia. Però, sabeu què són exactament?

Part d’una “Lacuna fullonica”

Després de sortir del museu, vam recórrer els carrerons més antics del barri gòtic per aventurar-nos al pròxim destí: el punt més alt de Bàrcino. Sabeu quin és i quina es la seva altura? (Pista: A l’entrada de l’edifici del centre d’excurisionista de Catalunya hi ha una placa que ho indica.)

Ens vam dirigir cap El temple d’August (també anomenat Miraculum), construït a finals S. I aC i dedicat al primer emperador romà: l’emperador August. Desgraciadament, només es conserven 4 columnes de la part posterior que fan cantonada i part del pòdium on estava construït. Els temples normalment estaven dedicats a déus, i era un espai sagrat per al seu culte. Tot i així August no és un déu. Com pot ser, llavors, que el temple de Barcelona estigui dedicat a l’emperador?

Cartell i columnes del temple d’August

Finalment, la nostra ultima parada va ser la muralla i la porta d’entrada al decumanus. A més a més, encara es conserva un petit tros de l’aqüeducte i el lloc per on entrava a la ciutat. La Porta Decumana es podia identificar perfectament.

Desgraciadament, aquesta va ser l’última parada del nostre petit viatge en el temps de la Barcelona romana. Si després de llegir aquest article voleu saber més sobre la sortida, podeu gaudir de les fotos clicant aquí.

Batxillerat 1.1 al mural del petó

Esperem que us hagi agradat el nostre article, Valete!

Redacció i fotografia: Gisela Canela i Júlia Miralles 1BAT

Tarraco MMXVIII AD: La lloba capitolina

5 Replies

El passat 30 d’octubre els alumnes de clàssiques de 4t d’ESO i els de batxillerat vam visitar Tàrraco, l’antiga i gran capital de la Tarraconensis romana. D’aquesta excursió ens centrarem en la Lloba capitolina que actualment es troba al passeig del voltant de la muralla i que és una còpia de la rèplica que es conserva a l’entrada del pretori.

La primera rèplica de l’estàtua, la qual va ser regalada per l’Ajuntament de Roma, es troba a l’entrada del pretori (punt B), mentre que la còpia és la que es troba al passeig arqueològic (punt A).

L’estàtua que se situa davant del Pretori va ser entregada a Tàrraco per l’Ajuntament de Roma, el 1965, per celebrar l’agermanament entre les dues ciutats. És una rèplica de bronze de l’original Lloba capitolina, que rep el nom per haver estat trobada al Capitoli, un dels set turons de Roma, i que actualment s’exposa als Museus Capitolins.

En relació a l’autoria de l’estàtua original, no està ben clar qui va ser l’escultor. Tradicionalment s’ha considerat d’origen etrusc, però posteriorment aquesta teoria s’ha posat en dubte, a favor de la creació durant l’Edat Mitjana, entre els segles VIII i XIV dC . Tot i així, els dos nens van ser afegits posteriorment durant el segle XV.

Fotografia feta per dues alumnes de 4t, la Marta Ucero i la Lucía Nieto

El 2 de gener del 2009, tal com explica El País, quan van obrir el passeig, lloc on es troba la lloba, van veure que les estàtues de Ròmul i Rem havien estat robades. A causa d’això, tot i que van posar una denúncia, les estàtues no van aparèixer i van haver d’encarregar-ne unes de noves.

Aquesta estàtua representa la llegenda de Luperca alletant els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia i el déu Mart, que van ser abandonats per ordre del rei Amul·li, oncle de Rea Sílvia, ja que aquesta havia incomplert el mandat de mantenir-se verge, que ell li va imposar quan la va obligar a dedicar-se al culte de Vesta. Així els bessons van ser abandonats al riu Tíber, on van anar a parar a la riba gràcies al corrent. Allà van ser trobats per la lloba, Luperca, que els va alletar. Més tard, els dos bessons es van barallar pel regne, quan finalment Ròmul va matar Rem i després va fundar Roma.

Quina llegenda fundacional anterior o posterior podeu explicar relacionada amb el mite de la lloba? A partir d’aquest mite va començar una forma de govern, quina és? Explica la característica més destacable d’aquest període.
Hi ha un emperador romà que està relacionat amb els fundadors de Roma, digues quin és.
Des que l’estàtua es troba exposada en la ciutat d’origen romà ha patit diversos atacs vandàlics, busca informació sobre algun altre i explica’l.

Neus Borniquel i Clara Campos 2.2

Tarraco MMXVIII AD

40 Replies

Dimarts 30 d’octubre els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat vam fer una visita a la ciutat de Tarragona, la Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Recordeu quin és el significat de cadascun dels elements el nom complet?

La nostra visita a la Tarragona romana va començar amb l’aqüeducte de les Ferreres també anomenat Pont del diable, on la Marta, la Guangzhen, la Cèlia, la Paula i la Judit ens van explicar la llegenda de com el constructor d’aquell pont va fer un tracte amb el diable per tal que construís el pont aquella mateixa nit i a canvi, el dimoni es quedaria amb la primera ànima que begués l’aigua que passava pel pont. Vam travessar el monument de punta a punta, i vam veure els seus voltants, plens de vegetació. Aquest aqüeducte va ser construït al segle I a.C., a l’època de l’emperador August i va començar la seva època de desús a finals de l’Edat Mitjana.

Aqüeducte de Tàrraco

Seguidament, vam tornar a pujar a l’autocar i vam dirigir-nos al centre històric de la ciutat. Allà, vam parar primer davant del Camp de Mart, dedicat a Mart, el déu romà de la guerra i on la Maria ens va explicar el plànol de la ciutat antiga i el recorregut que faríem. Vam entrar dintre les muralles i les vam resseguir caminant. Per cert, ens podeu dir quina era la funció del Camp de Mart?

Plànol de la ciutat

Al llarg del passeig arqueològic vam veure la rèplica de l’estàtua d’August i la Clara, la Laura i en Sebastián ens van comentar que Benito Mussolini la va regalar a la ciutat l’any 1934. Més endavant hi havia l’estàtua de la Lloba Capitolina, còpia de la lloba mítica que alletà Ròmul i Rem, suposats fundadors de Roma, llegenda que ens van narrar la Neus i la Clara. Més endavant, vam veure una font amb una inscripció «Bibe e fonte salutis et vives», que significa «Beu de la font de la salut i viuràs», cosa bastant curiosa perquè l’aigua de la font estava estancada.

La Neus i la Clara fent l’explicació de la Llobra Capitolina, Lloba Capitolina, August de Prima porta

La pròxima parada era la Torre del Pretori i per arribar-hi vam passar pel fòrum provincial i per davant de la Catedral de Santa Tecla de Tarragona. Quan vam ser-hi, vam pujar fins al terrat, i quines vistes s’observaven! Es podia contemplar gran part de Tarragona, incloent-hi les ruïnes del circ i de l’amfiteatre, el port, la catedral…

Visió de la catedral actual de Tarragona des de la Torre del Pretori

Desprès ens vam dirigir al circ, on feia anys s’havien dut a terme curses de cavalls i carros anomenats bigues i quadrigues i que tenia capacitat, grosso modo, de 20.000 persones. Va ser edificat a la tercera terrassa durant el govern de l’emperador Domicià i va estar en funcionament fins al segle V dC.

Algunes parts estan molt ben conservades, però sí que és veritat que avui dia, tan sols una petita part de la construcció original està visible. La part actualment observable del circ està situada prop de la muralla i del Pretori. El monument està construït en opus quadratum.

Vista del circ des de la torre del Pretori

Els i les nostres companyes de batxillerat, les dues Giseles i en Nicolàs ens van explicar la història del circ i les coses que es duien a terme en aquella època. Què en recordeu, del que ens en van dir?

Les Giseles i en Nicolàs fan l’explicació del circ.

Després de tot el matí fent la visita vam tenir un descans per poder dinar, de dues hores. Algunes persones portaven un entrepà, unes altres van anar a dinar a llocs de menjar-ràpid, i d’altres van decidir gastar una mica més del seu pressupost per anar a dinar a algun lloc una mica més acollidor.

Quan les dues hores van haver passat, ens vam tornar a reunir al mateix lloc on ens havíem acomiadat i vam continuar la nostra visita per la meravellosa Tarragona. La següent parada era a l’amfiteatre!

Era un dels llocs que més ens va impactar i que més il·lusió ens feia poder veure. Vam tenir l’honor de poder-nos asseure a les grades i imaginar-nos com aquelles persones gaudien d’aquelles lluites. Quan estàvem baixant les escales per arribar a l’arena vam sentir una estranya sensació com si ara estiguéssim en aquella època.

Hi havia una part de les grades, ara no accessible, que no havia estat retocada pel manteniment, és a dir que era original. Ens va semblar increïble com encara un monument de fa milers i milers d’anys pot estar, a hores d’ara, de peu. Segons la nostra opinió, un dels millors monuments de la visita. I segons la vostra, quina part de l’excursió destacaríeu i per què?

Explicació de l’amfiteatre per part de les companyes de batxillerat Abril, Rita i Gisela

Aquesta va ser, desgraciadament, la nostra última visita, ja que la Teresa ens va comunicar que no podríem visitar la torre dels Escipions. Encara que ens vam quedar una mica tristos després de la notícia, va ser una sortida que molts de nosaltres ens agradaria repetir.

Foto de grup a l’amfiteatre

Si us heu quedat amb més ganes de veure les imatges, us deixem l’enllaç al book de fotografies.

Text: Marta Molina i Anna Ruiz

Imatges: Lucía Nieto i Marta Ucero

Tarraco MMXVIII A.D: L’August orador

12 Replies

A l’exterior del Museu arqueològic de Tarragona, al Passeig de Sant Antoni, s’ubica, de cara al mar, una estàtua de Cèsar August construïda amb motiu de la inauguració de l’edifici, el 13 de juny de 1960.

Estàtua de Cèsar August entre la Torre del Pretori i el Museu Nacional Arqueològic a Tarragona. Fotografia de tarragonaturisme.cat

La figura és obra de l’autor Joan Rebull, està feta de marbre i té una alçada de 3,70m.

Joan Rebull va ser un dels escultors més importants de Catalunya al segle XX. També és l’autor dels relleus escultòrics, mariners i pagesos recollint la collita del raïm (c. 1962), ubicats a la façana de les oficines de Caixa de Tarragona, a la Plaça Imperial Tarraco de la ciutat. L’estàtua és una representació de l’emperador, jove i amb toga. L’obra és d’estil clàssic, cosa que es pot veure per les seves formes, la delicadesa dels detalls. Pels seus gestos es pot esbrinar fàcilment que està en posició de fer un discurs important als ciutadans que es troben sota els seus peus, com part del vessant polític de l’emperador.

La vinculació d’aquest emperador amb Tàrraco és forta, ja que va ser un temps la seva residència. Mai, fins aquell moment, un sobirà havia decidit viure més enllà dels murs de la capital de l’Imperi. Però Cèsar August va fer-ho entre els anys 26 i 25 aC, després d’un esgotador viatge a Cantàbria, on el clima va fer que emmalaltís.

Aquesta estàtua resulta molt majestuosa i plena de simbolisme sobre el paper de l’emperador. Durant l’excursió que vam fer a Tàrraco amb els alumnes i professors del departament de Clàssiques, vam aturar-nos davant d’una altra figura de l’emperador, al passeig de la muralla, i allà vam acabar l’explicació de com Tàrraco va esdevenir colònia romana proposarnt als companys que busquessin aquesta segona escultura d’August.

Suggeriments de comentari

-Expliqueu el que recordeu de l’August del passeig de la muralla. Compareu-lo amb aquest.

-Esmenteu altres obres de tema clàssic de l’escultor i digueu què representen.

-Podeu esmentar una altra estàtua de tema clàssic a Tarragona? Qui és l’autor de l’estàtua esmentada? Quin tema o personatge representa? (Aquests enllaços us poden ajudar: Camp d’aprenentatge de Tarragona, MAMT i Monuments de Catalunya)

Clara Galiano Rodriguez i Sebastián Lindo Azañero

2n batxillerat

Tàrraco 360º

50 Replies

Si fa tres anys us mostrava com Tàrraco revivia gràcies a les tècniques digitals, ara que hi tornem a anar us continuo presentant novetats que fan més fàcil l’aproximació a la realitat arqueològica que visitarem a final de més. I és que les ciències de l’antiguitat saben aprofitar com cap altra les possibilitats que els avenços tecnològics ens ofereixen.

L’agència de guies oficials Agora Tarraco, per exemple, ha desenvolupat unes ulleres de realitat virtual que permeten realitzar un recorregut turístic per la ciutat de Tarragona que mostra al visitant l’abans i l’ara dels punts d’interès.

Imatge de l’abans i el després de circ romà de Tarragona, actualment conegut com la Plaça de la Font. [Font: Diari de Tarragona]

Si bé aquesta és una bona proposta per orientar-nos in situ, recentment he tingut coneixement del projecte Tarraco 360º, que recull el treball científic d’un grup d’investigació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), conjuntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Es tracta d’un lloc web molt complet que ens ofereix un recorregut virtual en 3D pels monuments Patrimoni de la Humanitat de Tarragona ciutat i rodalia.

Vista general de la ciutat romana superposada a l’actual. Els cercles es poden clicar per obtenir informació dels centres d’interès. [Font: Diari més digital]

Aquí teniu, doncs una eina imprescindible per preparar la sortida, especialment els de batxillerat, que haureu d’explicar-ho als de 4t. Què us semblen aquestes eines digitals al servei de l’estudi i divulgació del passat?

Entreu-hi, remeneu els enllaços i comenteu com estan tractats els punts d’interès que, segons el dossier de la sortida, visitarem a finals d’octubre. Els que heu de fer de guies, centreu-vos sobretot en la part que us pertoca i en què podreu aprofitar per a la vostra explicació.

TERESA

Emporiae MMXVII A.D: Caminant per la Neàpolis

52 Replies

El passat dimarts 10 d’octubre, els alumnes de clàssiques de 4t i batxillerat vam visitar el jaciment d’Empúries, antiga colònia grega i romana on s’han trobat importants restes arqueològiques.

Vam reunir-nos tots a les 7.45 h a la porta de l’institut, vam passar llista i vam emprendre el viatge cap a Emporiae. El viatge en autocar va durar dues hores, en arribar vam esmorzar i vam descansar una mica.

Vam començar la visita per la ciutat grega, en concret la Neàpolis.

Vista general de la ciutat grega. [Font: UCSB]

I quan per fi ja érem intra muros:

Vam conèixer el nostre guia, en Caius, que ens feia una visita dramatitzada, feia de un home molt ric. També van conèixer en Buccus, l’esclau ìber d’en Caius, que feia de guia de l’altre grup.

Factoria de metall: fora de les muralles hi havia una factoria on treballaven el metall, a prop també hi havia un petit poble, que era com un barri extra muros.

Vam passar per la porta principal de la ciutat, que donava pas a la vil·la.

Acròpolis i Serapièon: l’acròpolis era el turó o punt més alt de la ciutat grega. En aquest turó es trobava el Serapièon, un santuari amb un temple central i un pòrtic al voltant dedicat a Zeus Serapis, una divinitat egípcia.

Factoria de salaons: eren dependències destinades a la conserva de peix, amb el qual es comerciava. També s’elaborava el gàrum, un tipus de salsa que es feia amb les vísceres del peix i que era comprat per les classes altes.

A continuació vam veure el macellum, que era el mercat de carn, amb botigues interiors i exteriors i amb una gran cisterna pública que recollia les aigües de la pluja que queien de la teulada de l’edifici i servia de reserva d’aigua per a la població.

Després vam poder gaudir de l’àgora, la plaça pública grega de forma rectangular, rodejada per edificis destinats a les funcions públiques, administratives i comercials. Era el centre de la ciutat.

Tot seguit, es trobava la stoa d’Empòrion, un edifici porticat, Situat a l’àgora, on hi havia botigues i era lloc de passeig i d’esbarjo. On s’han conservat algunes restes.

I per acabar de visitar la ciutat grega, vam observar un mosaic grec, que devia pertànyer al terra d’una sala de banquets, només per a homes, d’un habitatge d’una família de classe social alta. Tenia inscrit “ dolç estar recolzat”.

Mosaic grec ” dolç estar recolzat”. [Foto Maria Sorribes]

Seguint el camí, vam entrar a la ciutat romana, que al principi era el praesidium, l’antic campament militar.

Doncs vam començar veient la domus d’en Caius, que era molt gran.

Després vam passar per les termes romanes, on hi havia diferents tipus de banys amb diferents tipus d’aigües, com el tepidarium, una sala d’aigua tèbia.

Les tabernae eren les botigues romanes.

Pel cardo maximus, que era el carrer principal que anava de nord a sud, hi havia les insulae, que eren els edificis de pisos.

A continuació ens vam trobar situats al fòrum romà, la plaça pública de la ciutat on, també, es trobava el temple capitolí, que era el temple dedicat a la tríada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). La cúria era l’ajuntament, i la basílica era un gran palau rectangular de justícia .En la ciutat romana el pitjor càstig era l’exili.

Vam passar després per l’amfiteatre, que era una construcció romana on la gent anava a veure lluites de gladiadors, caceres o lluites de feres salvatges. Aquesta se situava fora de les muralles.

La palestra era com un gimnàs amb pista d’atletisme, pistes per lluitar i per llançar. Aquesta també es trobava fora de les muralles. Per al romans era molt important cuidar-se el cos.

A una porta de la muralla, que donava l’amfiteatre, hi havia l’amulet de la ciutat, el qual era un membre viril.

Resultado de imagen de ciutat romana d'empuries

Vista general de la domus i la ciutat romana. Font: CdA Empúries.

A les dues ens va agradar molt la visita per l’antiga EMPORIAE, ja que ens va semblar molt interessant i divertida. No obstant preferim la caminada per l’antiga ciutat grega. I el nostre guia ens va semblar molt divertit.

Sense dubte, el millor de l’excursió va ser la pizza que vam menjar alguns en mig de la Paleàpolis, en el restaurant d’Esculapi.

Una anècdota que hi ha per explicar sobre l’excursió és que vam trobar un gos abandonat i ens vam quedar amb ell, esperant que arribés la mestressa, la qual va arribar tan tranquil·la, i vam arribar tard a l’autocar que ens estava esperant.

Esperem que us hagi agradat el nostre article. I si alguna vegada hi aneu, gaudiu del viatge, companys!

Aquí ens trobem tots els alumnes de quart, primer i segon de batxillerat de Llatí i Grec. [Foto feta per Alfonso Campo]

Comenteu el que més us va agradar, el que menys i el que més us va sorprendre.
Havíeu visitat abans el jaciment?
Quin era el pitjor càstig per als romans?

Clara Campos i Laura Pacheco

Llatí de proximitat

4 Replies

Aquest article tractarà sobre un parell de referències a la llengua llatina que he pogut trobar en les meves darreres sortides, no pas gaire lluny de casa.

La primera cal situar-la en un poble de la província de Terol, conegut per la seva ubicació, dalt d’una penya, amb unes vistes i un paisatge magnífics. Es tracta de Cantavella (Cantavieja, en castellà, i en la seva denominació oficial).

La vam visitar, la meva família i jo, pel pont de l’1 de maig. L’entorn natural és el més espectacular que té aquest indret.

Vista del poble de Cantavella, des d’un dels espadats sobre els quals s’alça el poble.

Però no deixa de ser important el passat històric que es pot resseguir en les cases nobles i els palaus que es conserven en els carrers del casc antic.

Detall d’una de les cases nobles del poble de Cantavella.

Justament a la plaça de l’ajuntament, es troba la primera inscripció que m’ha semblat interessant.

La plaça de l’ajuntament de Cantavella.

És tota una lloança al tarannà de rectitud moral amb què s’identifiquen els veïns de Cantavella. Penseu que l’indret es destacà en les guerres carlines per ser un bastió del tradicionalisme.

Inscripció que acompanya l’escut de Cantavella.

INSCRIPCIÓ

“Haec Domus odit amat punit conservat honorat nequitiam pacem crimina jura probos”.

Fixeu-vos en un aspecte curiós: L’oració és composta per juxtaposició, si bé, com és natural, en el relleu esculpit hi falten les comes. Ara bé, el que crida l’atenció és l’acumulació, primer, de verbs (odit amat punit conservat honorat); després de substantius, tots en cas acusatiu i amb funció de complement directe (nequitiam, pacem, crimina, jura, probos). És una estructura poc habitual. Val a dir que el sintagma nominal que actua com a subjecte de totes les clàusules és Haec domus, en cas nominatiu. D’altra banda, he de precisar que els mots en cas acusatiu són, majoritàriament, noms, llevat de l’adjectiu substantivat probos, que actua com a tal. També he de remarcar que els dos primers substantius apareixen en singular (nequitiam, pacem), mentre que la resta ho fa en plural (crimina, jura, probos). Fetes aquestes observacions, ja podem traduir.

Traducció

Aquesta casa odia la maldat, estima la pau, castiga els crims, conserva els drets i honora els honestos.

La segona sortida és una senzilla passejada pels voltants de la Cartoixa de Montalegre, a Badalona mateix, no lluny del nucli urbà, però prou endinsada en l’entorn boscós com perquè s’hi respiri la pau i la solitud que busquen els monjos, sobretot els de l’orde que va fundar Sant Bru.

Vista panoràmica de la Cartoixa de Montalegre, de Badalona.

Doncs bé, en l’església, dedicada a la Verge Maria -com totes les de la Cartoixa- s’hi pot llegir una inscripció que em va despertar interès.

L’església de la Cartoixa de Montalegre.

Fixeu-vos en la imatge de prop, i podreu llegir la inscripció:

Inscripció que acompanya la imatge de la Verge que presideix l’altar de l’església.

INSCRIPCIÓ

Sancta Maria Montis Hilaris, causa nostrae laetitia, fac ut aeterna perfruamur.

Fixeu-vos com comença: Sancta Maria Montis Hilaris; és a dir: Santa Maria de Montalegre. El meu interès és de caràcter etimològic. El mot alegre -terme patrimonial, en català- es correspon amb hilaris, terme llatí, que també té els seus derivats en la nostra llengua, però de caràcter més culte, savi: hilaritat, hilarant. Doncs bé, buscant informació sobre aquest punt, vaig trobar que, en els primers escuts del monestir, hi figurava un doble nom per al·ludir a la comunitat religiosa: Collegium Montis Alacris o Montis Hilaris.

Fixeu-vos que, en aquesta inscripció, conviuen els dos mots: el patrimonial i el culte. El primer prové de l’adjectiu de la tercera declinació: alacer, alacris, alacre; el segon, també és adjectiu de la mateixa declinació: hilaris –e. Ambdós tenen el mateix significat: alegre. Curiosament, però, en l’escut ha perviscut el mot més culte, mentre que el topònim ha arribat fins a nosaltres amb el terme patrimonial. Hilaris, -e, per cert, prové de l’adjectiu grec ἱλαρός ά όν, que té el mateix significat que el seu homòleg llatí.

Continuem amb el text. Abans que res, hem de dir que es tracta d’una oració composta, amb clàusula principal i subordinada, introduïda per la conjunció ut. Comencem, doncs, a veure l’oració principal, el nucli de la qual és el verb fac. El subjecte que li correspon és el sintagma que abans comentàvem, Sancta Maria Montis Hilaris, i que en té un altre en aposició: causa nostrae laetitia. Fixem-nos en les construccions sintàctiques paral·leles de l’un i de l’altre: el substantiu, nucli de sintagma (Sancta Maria, causa), s’acompanya d’un genitiu (Montis Hilaris, nostrae laetitia, respectivament). Ambdós es troben en cas vocatiu. Cal pensar que es tracta d’uns mots d’invocació a la Verge. Arribem, ara, al verb principal: fac, segona persona del singular de l’imperatiu de facio, feci, factum. A continuació trobem el nexe ut, introduint una subordinada substantiva completiva, amb funció de complement directe, el nucli de la qual és perfruamur. Es tracta de la primera persona del plural del present de subjuntiu del verb deponent perfruor (forma composta de fruor). Com a verb intransitiu, regeix un ablatiu, aeterna, l’adjectiu que probablement acompanya el mot elidit vita. D’entre els valors de l’ablatiu, podríem inclinar-nos per l’ablatiu d’instrument o de causa.

Traducció

Santa Maria de Montalegre, causa de la nostra felicitat, fes que fruïm de la vida eterna.

Ara que ja hem traduït, vull fer una nova remarca etimològica. Fixeu-vos com el verb fruor ha donat, en la nostra llengua, una forma molt pròxima, fruir, que és la que he utilitzat en la versió catalana del text; es tracta d’un terme potser més formal que el verb gaudir.

En definitiva, ja us adoneu que, de llengua morta, res de res. El llatí perviu en les llengües romàniques que parlem cada dia.

Qüestions

Busqueu la declinació dels substantius de la primera inscripció; escriviu-los en singular i en plural.
Què sabeu de les guerres carlines?
Coneixeu Sant Bru i l’orde de la Cartoixa? Què en destacaríeu?
Heu trobat la presència de la llengua llatina en el vostre entorn de proximitat?

NOTA: Totes les imatges de l’article corresponen a fotografies fetes pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar Vilà, 1r de Filologia clàssica. UB. 2017.

De la Bàrcino material a la digital

79 Replies

Després de la visita que hem fet a la Barcelona romana, de veure les pedres i els vestigis que queden dels orígens de la gran ciutat, us proposo que fem un viatge a través de la xarxa, aquesta gran aliada de la nostra imaginació.

Si les paraules del vostres guies durant la sortida us van apropar una mica al passat, ara us proposo que aprofitem les tècniques de futur per fer-vos una idea encara més precisa d’aquesta petita però prestigiosa ciutat fundada per August a finals del segle I aC.

A la web del Servei d’Arqueologia de Barcelona, trobareu una sèrie de materials de reconstrucció digital que donaran forma a les paraules escoltades durant la sortida, entre ells aquest vídeo:

Feu-hi un cop d’ull i comenteu-lo, tot descrivint-lo i destacant els llocs que vam visitar i els que no. Us serà de molta utilitat a l’hora de fer la correcció i estudiar el tema.

Remeneu els diferents espais de la pàgina. A part d’aquesta reproducció en 3D, quin altres serveis ofereix? Entreu als que us permeti el PC i comenteu-los.

D’altra banda, aprofiteu per investigar en què consisteix aquest servei municipal: origen, història, objectius… Què creieu que pot aportar a una urbs com Barcelona un servei d’aquestes característiques?

La tecnologia més punta al servei del coneixement del passat a través d’una disciplina com l’Arqueologia, que fa parlar les pedres. Què us sembla?

TERESA

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« ag.
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

De itinere

Viatgem a la recerca de l'herència clàssica