Tag Archives: Art

Estiu 2020 a Sardenya

Malgrat les restriccions d’enguany per la Covid-19, finalment hem pogut fer el nostre viatge d’estiu, tal com el teníem programat. El destí triat: Sardenya. Sortim una mica més tard de l’habitual: a l’agost en comptes del juliol. Hem de tenir tots els papers en regla i seguir una sèrie de protocols que ens han de permetre l’entrada a l’illa.

Sortida de Barcelona amb el vaixell de la companyia Grimaldi

Arribem a Porto Torres amb el vaixell Grimaldi el dia 4 d’agost. Des d’allà, per una via recta i ràpida, ens instal·lem en una de les principals ciutats de l’illa, Sàsser, d’història estretament vinculada a la corona catalano-aragonesa. Hi passegem de nit i admirem la catedral de Sant Nicolau, d’esplèndida façana barroca.

Detall de la façana barroca de la catedral de sant Nicolau de Sàsser

Curiosament, aquí i allà, l’illa ens recorda el pas dels catalans pel seu territori. En un dels carrers de Sàsser trobem uns rètols que indiquen la direcció d’una casa catalana; es tracta de les restes d’un finestral gòtic, avui quasi imperceptible en la façana de l’edifici on està integrat.

La nostra primera visita des de Sàsser és per a l’Alguer, la ciutat que conserva la llengua que va arribar amb els pobladors catalans que s’hi establiren el segle XIV, després d’un dels innombrables enfrontaments entre catalans i genovesos, que es disputaven el control de la Mediterrània occidental.

Les muralles de l’Alguer, del segle XIV, perfectament conservades

L’endemà recuperem la via de Porto Torres per dirigir-nos al golf de l’Asinara, un entorn privilegiat de costa quasi verge, amb platges d’aigua transparent.

Spiaggia di Mugoni, a prop de l’Alguer

Tot i la calor sufocant de l’agost a Sardenya, ens aturem a Porto Torres, l’antiga Turris Libisonis, colònia fundada per Juli Cèsar, en el segle I aC, quan cercava un port protegit i segur per als seus soldats, de retorn de la batalla de Thapsus.

Actualment es conserven força restes del passat romà de la colònia en el parc arqueològic (aqüeducte, complex termal, necròpoli), però no ens va ser possible de fer la visita: calia haver reservat cita prèvia amb molta antelació. El mateix va passar amb el museu, l’Antiquarium Turritano, tot i que la documentació que havíem recollit feia pensar que seria un plat fort de la nostra estada al nord de l’illa. Per tal que us en feu una idea, us deixo aquesta imatge del magnífic mosaic de la Domus d’Orfeu.

Mosaic a la Domus d’Orfeu, a Porto Torres

El nom de Turris sembla que està relacionat amb la presència de torres nuràgiques en l’entorn de la ciutat, si bé aquestes són una presència constant a tota l’illa. Nosaltres vam visitar a fons la de Santu Antine: una extraordinària construcció de l’edat de bronze, amb funcions que evolucionaren al llarg del temps: des de torre de guaita fins a espai de culte religiós.

Interior de la torre nuràgica de Santu Antine

En la nostra estada a Porto Torres, no ens vam voler perdre la visita a la basílica de San Gavino.

Façana lateral de la basílica de San Gavino, a Porto Torres

És una bonica església romànica a Porto Torres, que conserva columnes i capitells romans esplèndids, tant d’ordre jònic com corinti: és el testimoni d’unes arrels que donaren caràcter i identitat a l’indret.

Columna d’estil jònic a la basílica de San Gavino

Columna d’estil corinti, a San Gavino

Encara afegim una altra basílica a la nostra ruta, la Santissima Trinità di Saccargia. No gaire lluny de Sàsser, aquesta construcció d’estil romànic toscà, presenta una façana bella i original: combina el negre del basalt amb el color clar de la pedra de calç. El conjunt és del tot harmònic i excepcional.

Imatge frontal de la Santissima Trinità di Saccargia

El nostre segon centre d’excursions per l’illa és Càller, la capital de Sardenya. Hi fem estada durant uns dies per recórrer els paratges naturals que ja hem descobert al nord i que ens continuen sorprenent al sud.

Un racó a Cala Sinzias, prop de Càller

La visita a la Càller medieval i barroca no ens decep. El punt fort és la catedral, d’exterior i interior esplèndids.

La façana neoromànica és prou imponent.

Exterior de la catedral de Càller

L’interior barroc també és espectacular.

La trona de la catedral de Santa Maria de Càller

La cripta eleva la magnificència al màxim exponent.

Detall de la cripta barroca de la catedral de Càller

I, entre les capelles laterals, una d’estil gòtic català, coneguda com la Capella aragonesa o de la Santa Espina.

La Capella aragonesa o de la Santa Espina a la catedral de Càller

Ja veieu, doncs, com Sardenya és un espectacle natural i també un paratge que mostra totes les petjades que la història ha deixat en l’illa.

Pau Molar Vilà. 4t Filologia clàssica UB

Nadal 19-20. Bèlgica

1 Reply

Aquest Nadal la meva família i jo hem viatjat a Bèlgica. Hem gaudit molt de la ruta i dels diferents destins que incloïa el nostre periple.

Detall de la ruta del nostre viatge a Bèlgica

Ara bé, els referents clàssics no ens han vingut a trobar. Cal tenir en compte que algunes esglésies i catedrals, com és el cas de Gant, estaven tancades el matí que vam visitar la ciutat. Els mercats de Nadal, molt pintorescos i vistosos, no van carregats d’inscripcions llatines o gregues. Finalment, la ruta comprenia una sèrie de ciutats cèlebres per la seva arquitectura civil: grans places monumentals, relíquia d’un comerç esplendorós entre els segles XIV i XVI. En aquest marc, la llengua llatina encara és vehicle de cultura, però sovint li pren el relleu la llengua romànica o germànica, que ja gaudeix de prestigi i consideració entre els parlants.

Comencem per la toponímia. El nostre destí era, com he dit, Bèlgica. Juli Cèsar ja en fa esment a De Bello Gallico. I la història del país, com la del nom que la designa, se situa entre la Gàl·lia i la Germània, en estret contacte amb el que avui coneixem com a Països Baixos. Encara actualment el territori es divideix entre la zona valona, francòfona; i la flamenca, de parla neerlandesa. Cal afegir-hi una comunitat germanòfona a l’est del país. I, finalment, la ciutat-regió de Brussel·les, que ha instaurat oficialment el bilingüisme. Ja veieu si n’és de ric el panorama de cultures, tradicions i llengües, que conviuen en un territori no gaire més gran que Catalunya.

La ruta va tenir una primera parada a Narbona. Vam visitar-hi la catedral, gòtica, i el Palau dels Arquebisbes, que encara conserva vestigis romànics en la torre i els finestrals.

Vista exterior de la catedral de Narbona

Arcada romànica en un finestral del Palau dels Arquebisbes de Narbona

Vam fer nit a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà ens dirigíem a París. La parada a Bourges va ser obligada. Una nova catedral francesa, estrella del gòtic, ens va deixar bocabadats. L’arquitectura impressionant: contraforts potents i harmònics per sostenir unes naus elevadíssimes i elegants.

Vista d’una de les naus laterals, a l’interior de la catedral de Bourges

Uns vitralls excepcionals, conservats intactes, dels segles XI i XII, amb el detall de les inscripcions en llatí i lletra gòtica: un tresor artístic. Fixeu-vos en la representació del somni de Josep (Gènesi, 37: 1-11): Joseph somidiat.

Detall d’una de les escenes que omplen els vitralls de la catedral de Bourges

París per Nadal és una fita en ella mateixa. Vam passejar per alguns mercats i vam descobrir noves esglésies. Però no és qüestió de carregar l’article amb un excés d’imatges, ni d’endarrerir el moment de la descoberta.

Sortírem de París amb destinació a Lilla, la ciutat on faríem estada durant quatre dies: seria el nostre centre d’operacions, molt a prop de la frontera belga. Pel camí vam aturar-nos a Arràs. Dues magnífiques places fan de centre neuràlgic de la ciutat: en la primera, la Plaça dels Herois, hi ha el belfort, una torre típica dels comtats flamencs i d’alguns valons. En la segona, la Grand-Place, un mercat de Nadal ple de color i d’estampes entranyables.

Plaça dels Herois, a Arras, amb el belfort presidint el conjunt

Grand-Place, amb el mercat de Nadal, a Arras

Ja instal·lats, l’endemà vam començar la nostra aventura per terres belgues a la ciutat de Bruges. D’entrada, el beguinatge: una illa de pau i de recolliment, que conserva la seva funció des de fa segles: acollir dones soles o en grup que volen dur una vida retirada del tràfec mundanal.

Vista general del beguinatge de Bruges

Passant el riu Reie, que dóna vida a la ciutat i li proporciona la fesomia característica d’ordit de canals, entrem en el cor de la ciutat.

Un dels carrers típics de Bruges, amb els canals del riu Reie

La gran plaça ens espera, adornada amb tots els motius de Nadal. El conjunt arquitectònic que s’aplega a l’entorn del belfort té un aire inequívocament flamenc. És precisament en aquest marc que vaig topar-me amb la llengua grega, en un cartell d’inspiració religiosa i de temàtica nadalenca. Fixeu-vos-hi. És l’equivalent del nostre mot Nadal, entès com a festa del naixement de Crist: Χριστούγεννα.

Un cartell a la plaça de l’ajuntament de Bruges, amb el mot Nadal en diverses llengües

Ens retirem després d’haver visitat la ciutat que alguns consideren la Venècia del nord d’Europa. Per a demà ens espera un altre plat fort: Gant.

I així és. La ciutat natal del rei Carles V ens espera amb un cel gris propi d’aquelles latituds. La temperatura, però, és suau. Nosaltres ens dirigim a la catedral de Sant Bavó, i anem directament a contemplar una obra mestra del pintor Jan van Eyck, L’adoració de l’Anyell Místic: un retaule flamenc esplèndid.

Vista global del polítptic L’adoració de l’Anyell Místic, del pintor flamenc Jan van Eyck

El passeig per les vores dels rius Escalda i Leie, amb les típiques cases de comerciants medievals, és una altra meravella.

Vista dels molls de la ciutat de Gant, amb les façanes de les cases de burgesos comerciants

Passem el dia a Gant, entrant als mercats nadalencs i descobrint racons bonics de la capital de Flandes oriental. La nit de Cap d’Any la celebrem en família, a Lilla.

Mercat de Nadal de Lilla, a la nit

L’endemà, per saludar el nou 2020, fem cap a Brussel·les. La capital del país es mostra plena de viatgers, amb un cel blau i una temperatura moderada que fa agradable el passeig. Entrem per la Grand-Place, un conjunt arquitectònic i monumental que figura, des de 1998, com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Em va resultar sorprenent descobrir que, en l’arquitectura d’aquesta plaça excepcional, els principis de l’alquímia hi són ben presents. Força edificis pertanyien als gremis, i els seus representants professaven les doctrines i creences de l’alquímia. La inspiració filosòfica, doncs, és visible en més d’un indret. Em vaig fixar en les inscripcions de dues façanes en el flanc oest de la plaça.

La primera oferia aquesta llegenda: Pondere et mensura. Es tracta d’un fragment d’una sentància més llarga que s’atribueix a Isaac Newton: Numero, pondere et mensura Deus omnia condidit: Déu ho va crear tot per nombre, pes i mesura. Una inscripció molt oportuna per a la casa dels comerciants de la merceria. Fixeu-vos que, en la imatge, també hi podem veure la representació de la deessa justícia amb els seus atributs habituals: l’espasa, la balança i els ulls embenats: una clara al·lusió a la virtut que havia d’acompanyar els negociants de tots els gremis.

Detall d’una inscripció a la casa del gremi de la merceria, a la Grand-Place, de Brussel·les

Una mica enllà, en la casa del gremi dels arquers, hi llegim una inscripció més llarga, fragmentada d’aquesta manera: Hic verum / Firmamentum Imperii / Hinc Falsum / Insidiae Status / Pax sit salus generis humanis / Discordia longe / Eversio Reipublicae. Podríem traduir el conjunt així: Aquí la veritat, pilar de l’imperi. Enllà la falsedat, parany de l’estat. Que la pau sigui salvació del gènere humà. Lluny la discòrdia, ruïna de la república.

Detall d’inscripció en la casa del gremi dels arquers, a la Grand-Place de Brussel·les

Fixeu-vos en les lires del balcó de l’edifici, al·lusió al déu Apol·lo, a qui els arquers del gremi devien prendre com a patró.

Vista frontal de la façana de la casa del gremi dels arquers, amb les lires al balcó principal

Després d’admirar i fotografiar la Grand-Place, ens vam encaminar cap a la catedral de Sant Miquel i Santa Gúdula. L’edifici mostra, com sol ser habitual en aquestes construccions, una superposició d’estils que van des del gòtic de les naus fins al barroc de la trona, passant pel renaixement dels vitralls.

Doncs bé, en l’interior de la catedral, i dessota d’un dels vitralls, vaig trobar aquest estendard dedicat a la Immaculada Concepció, amb inscripció llatina. No podia ser altra que: Regina sine labe originali concepta.

Estendard dedicat a la Immaculada Concepció, a la catedral de Brussel·les

La visita a Brussel·les ens va deixar tan bon gust de boca, que ja tard, de retorn a Lilla, vam parar a una ciutat preciosa, Tournai. Travessada per l’Escalda, la ciutat va florir amb el comerç de teles. Avui encara conserva una plaça, coneguda com a Mercat dels Draps. Ara bé, la cirereta és una magnífica catedra l romànica, que impressiona per les seves dimensions.

Façana principal de la catedral romànica de Tournai

De tornada a Lilla, només ens quedava fer les maletes per iniciar el retorn. L’endemà, doncs, començàvem a desfer camí: de Lilla a París, de París a Clarmont, i, finalment, cap a casa. Retornem en un nou any; i esperem els propers viatges, a la recerca de referents clàssics.

Nota: Totes les imatges de l’article corresponen a fotografies del meu pare, Joan Molar, excepte L’adoració de l’Anyell Místic, de Jan van Eyck.

Pau Molar. 4t Filologia clàssica. UB

Estiu 2019. Anglaterra i Escòcia. I

11 Replies

Aquest estiu, el destí de les nostres vacances familiars ha estat Escòcia. Els primers dies, repetim ciutats ja visitades en altres viatges. La nostra ruta veritablement nova comenta més enllà de Londres, camí cap al nord d’Anglaterra. Fem parada a Peterborough, a Lincoln, a York, a Durham: ciutats medievals i catedrals gòtiques importants i impressionants. Vegeu-ne alguns detalls.

Interior de la catedral de Peterborough

Vista de la torre i de les naus de la catedral de Lincoln

Interior de la catedral de York . S’aprecien els vitralls i la nervadura de les columnes

Exterior de la catedral de York, una de les més grans del nord d’Europa

Nau central de la catedral de Durham , amb el decorat característic de les seves columnes

En aquesta darrera catedral, la de Durham, vam poder deturar-nos davant la tomba de Beda, el Venerable, situada en la galilea del temple. El monument contenia aquesta inscripció en llatí i en anglès:

Inscripció davant de la tomba de Beda el Venerable, a la galilea de la catedral de Durham

Aquesta és la glossa de Beda al passatge de l’Apocalipsi, II, 28:

Christus est stella matutina qui nocte saeculi transacta lucem vitae sanctis promittit et pandit aeternam. Baeda in Apocalypsim, II, 28

I aquesta és una possible traducció:

Crist és l’estrella del matí, el qual, un cop passada la nit del segle, promet als sants la llum de la vida i obre la vida eterna. Beda, a Apocalipsi, II, 28

Tot i l’aspecte plenament medieval dels indrets i monuments que acabo d’esmentar, no puc passar per alt que Lincoln fou un important campament romà, en temps de l’emperador Domicià: Colonia Domitiana Lindensium. I que York, la romana Eboracum, va presenciar la proclamació com a emperador de Constantí el Gran i va acollir els darrers dies de Septimi Sever en la seva expedició militar a Britània.

Un dels primers plats forts, per a mi, arriba amb el recorregut del mur d’Adrià, una de les obres del Vallum romanum. Fem parada a la fortificació de Cilurnum, a la localitat de Chesters; el conjunt es manté força ben conservat. Hi podem apreciar els enclavaments les barraques dels soldats,

Vista de les construccions que allotjaven els soldats a Cilurnum

els espais comunitaris, com el fòrum

Restes del fòrum de Cilurnum

o les termes,

Un dels espais conservats de les termes de Cilurnum

amb l’hipocaust per al caldari,

Hipocaust de les termes de Cilurnum per proveir d’aigua calenta el caldari

la font central que alimentava el complex,

Font central de les termes de Cilurnum

El riu que passa prop del campament propicià una devoció a les divinitats de les aigües fluvials, que encara s’aprecia en el museu del fort de Cilurnum.

Relleu de les tres nimfes, al museu de Cilurnum

Travessat el mur d’Adrià, entrem a Escòcia, i fem parada a Queensferry, sovint anomenada South Queensferry: un petit poble mariner, a prop d’Edimburg. Dediquem uns dies a conèixer la ciutat i els seus voltants.

Edimburg dalt de la seva roca, des d’un dels parcs que l’envolten

Portalada de la catedral d’Edimburg , la catedral de Saint Giles

En una de les nostres escapades, vam arribar a veure foques, en les illes properes a Queensferry, les que s’estenen per l’estuari del Fiord de Forth: tot un espectacle.

Les foques fan estada a les illes del Fiord de Forth

Vam seguir cap a Inverness. Pel camí, la capella normanda de Dumferline, on hi ha la tomba de Robert I d’Escòcia, heroi nacional, va ser una grata experiència. Des del nostre segon destí a Escòcia, havíem de contemplar la meravella natural de les Highlands, les Terres Altes. No ens va pas decebre: platges, cims i llacs oferien una estampa corprenedora de natura verge i indòmita.

La badia de Gruinard , prop del poble de Gairloch

Vista del pas del Glen Coe , a les Terres Altes

Loch Maree , tant o més bonic que el llac Ness

Loch Ness , de visita inexcusable

La silueta dels castells en el paisatge era el contrapunt evocador i romàntic, com el d’Eilean Donan, a les vores del Loch Duich.

Vista del castell d’Eilean Donan

Des d’Inverness, el nostre centre d’operacions a les Terres Altes, vam baixar fins a la ciutat costanera d’Ayr, a prop de Glasgow. L’entorn era bonic, però una pluja torrencial ens va retenir a l’hotel. Escòcia ens acomiadava amb el clima que la caracteritza.

Estiu 2019. Anglaterra i Escòcia. II

Setmana Santa a Múrcia, 2019

Nadal a Londres, 2018-19

5 Replies

Aquestes vacances de Nadal, he estat uns dies a Londres, per viure les festes amb l’esperit cosmopolita de la capital britànica. I no m’ha decebut pas.

Aquesta ha estat la nostra ruta.

Itinerari del viatge d’anada i tornada a Londres

Vam començar el viatge fent nit a Clermont Ferrand, la capital de l’Alvèrnia, també coneguda com a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà vam fer cap a París per visitar alguns dels seus mercats de Nadal.

Detall d’un dels mercats de Nadal a París, a La Défense

El dia 29 de desembre travessàvem el Canal de la Mànega per l’Eurotúnel, una experiència nova per nosaltres.

Interior d’un dels vagons de l’Eurotúnel, on vam fer la travessia del Canal de la Mànega

Vam entrar a Anglaterra per la costa; Folkestone, un poble i port pesquer, va ser el nostre primer destí.

Vista del port de Folkestone, cap al tard

Tot seguit, vam enfilar la carretera cap a la capital, i ens vam dirigir al barri de Plumstead, al districte de Greenwich, on ens esperava la família que ens llogava la casa durant la nostra aventura londinenca.

Un racó del barri de Plumstead, a Greenwich, Londres

Ja us podeu imaginar que l’ambient nadalenc és excepcional en la ciutat del Tàmesi. Els mercats d’artesania i la il·luminació dels carrers fan un conjunt espectacular.

Paradeta al mercat de Hyde Park

Decoració dels carrers de Londres. Oxford Street

Ara bé, el plat fort de la nostra visita es va concentrar en els museus, que ja coneixíem d’anteriors viatges, però que vam recórrer altra vegada, per rememorar les peces més emblemàtiques, i fer alguna descoberta. A la National Gallery vaig deturar-me en aquestes pintures esplèndides de tema clàssic.

Comencem pel Renaixement, ple de llum, de color i d’atracció pel cos humà.

Admireu Venus i Mart, de Botticelli.

Venus i Mart, de Boticelli, a la National Gallery

I de Ticià, Venus i Adonis.

Venus i Adonis, de Ticià, a la National Gallery

Seguim amb el barroc, amb els contrastos de llum i ombra, i les figures contorsionades. Fixeu-vos en les composicions de Rubens:

El Judici de Paris,

El Judici de Paris, de Rubens, a la National Gallery

Minerva protegeix Pax de Mart.

Minerva protegeix Pax de Mart, de Rubens, a la National Gallery

I acabem amb la impressionant Venus del mirall, de Velázquez, un dels pocs nus en la pintura espanyola del segle XVII.

Venus del mirall, de Velázquez, a la National Gallery

Una visita profitosa.

L’endemà ens vam dirigir al Museu Britànic, el famós British Museum. Un cop a dins, em vaig passejar per les sales d’art grec i romà una bona estona. Hi vaig descobrir aquesta ceràmica minoica, amb la seva característica decoració d’estil marí i floral.

Detall d’una àmfora de ceràmica minoica, al British Museum

I aquesta àmfora de temàtica mitològica. Encara que no s’apreciïn bé en la imatge, els déus representats són: Apol·lo, Dionís, Posidó, Àrtemis, Hermes i, possiblement, Afrodita.

Àmfora de tema mitològic, al British Museum

No vaig passar per alt aquesta representació escultòrica d’estil arcaic del Curos d’Anafi (κοῦρος).

Curos d’Anafi, al British Museum

Ni el bust de Pèricles, amb la inscripció del nom del polític atenès en grec (Περικλῆς). L’escultura és una reproducció romana de l’original grec, d’autor desconegut.

Bust de Pèricles, al British Museum

El temple de les Nereides, trobat a la ciutat lícia de Xanthos, i els marbres del Partenó portats per Thomas Bruce, comte d’Elgin des d’Atenes fins a Londres.

Contempleu la bellesa del conjunt.

Temple de les Nereides, al British Museum

I del detall. Admireu la figura del déu Dionís, reclinat i nu, una de les més conegudes escultures del frontó del Partenó.

Dionís reclinat, escultura del frontó del Partenó conservat al British Museum

I aquesta mètopa del fris, que representa la lluita dels centaures i els làpites.

Una de les mètopes del fris del Partenó conservat al British Museum

També les restes d’un temple arcaic, dedicat a Àrtemis, a la ciutat d’Èfes.

Restes del temple d’Àrtemis a Èfes. British Museum

O aquesta espectacular escultura de la dea mare, la Demèter de Cnido.

Demèter de Cnido. British Museum

Ja veieu, doncs, que, entre músiques i decoracions nadalenques, la meva afició pel món grecollatí sempre té un espai reservat en les vacances de la família.

I va arribar el dia de cap d’Any, amb tots els museus tancats. Vam aprofitar per passejar per la ciutat i admirar indrets cèlebres com Covent Garden.

Covent Garden, a Londres, amb decoració nadalenca

L’endemà abandonàvem Londres per fer el camí de tornada. Ens esperava París, i també Clarmont. Aquesta vegada vam fer la ruta amb una mica més de calma, i vam poder admirar alguns racons de l’interior de França.

La ciutat i la catedral de Nevers.

Palau dels ducs de Nevers

Interior de la catedral de Nevers, d’estil gòtic

L’església de Souvigny, estretament lligada a la història de Cluny.

Interior de l’església prioral de Souvigny, de transició entre els estils romànic i gòtic

El nostre viatge arribava a la seva fi. Un altre Nadal amb referències clàssiques!

Nota: Totes les fotografies de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.

Pau Molar. Tercer de Filologia clàssica. UB.

Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (I)

4 Replies

He acabat segon de Filologia clàssica i el meu amor per la llengua i la cultura gregues ha portat el meu pare a organitzar un viatge familiar per terres hel·lèniques.

La ruta del nostre viatge d’aquest estiu

És el meu primer contacte amb Grècia, i el tercer per als meus pares, que l’han visitada en anteriors ocasions.

Comencem la nostra ruta a Roma, on arribem després d’haver desembarcat al port de Civitavecchia, provinents de Barcelona. Aprofitem per recordar racons visitats en altres estades:

Colosseu, arc de Constantí, fòrum i columna de Trajà, panteó: els ineludibles de la Roma clàssica. Us en deixo algunes imatges:

L’Arc de Constantí, a Roma, prop del Colosseu

Vista general del fòrum romà

Vista de la cúpula del Panteó romà

No renunciem a una passejada per la ciutat barroca. Comencem amb Santa Maria Maggiore, pugem fins a San Pietro in Vincoli per admirar el Moisès de Miquel Àngel.

El Moisès de Miquel Àngel, a l’església de San Pietro in Vincoli, a Roma

Seguim la ruta barroca a Santa Agnese in agone, i tanquem el circuit a Santa Maria della Vitoria per contemplar l’èxtasi de santa Teresa, tot i les obres de restauració.

Un detall de l’èxtasi de Santa Teresa, de Bernini

Acabem amb l’espai immens de les termes de Dioclecià, que avui és un complex d’esglésies i museus. Admireu Santa Maria degli Angeli e dei Martiri.

Feta aquesta visita a la ciutat eterna, ens dirigim vers la Pulla, al sud d’Itàlia, una regió poc coneguda, però molt atractiva. El nostre destí és la petita vila de Conversano. Petita, però no insignificant. Ens allotgem al costat de la catedral de santa Maria, d’estil normand.

Interior de la Catedral de Santa Maria, de Conversano

Ben a la vora, el castell dels Aragonesos, record de la proximitat de la regió amb el regne de Nàpols, estretament vinculat a la Corona catalano-aragonesa des d’Alfons el Magnànim.

Vista del castell dels Aragonesos, a Conversano

I visita a un racó encantador de la costa adriàtica, Polignano a mare, un balcó sobre el mar, amb roques habitades des de la nit dels temps.

Penya-segat sobre el mar, a Polignano a Mare

Si d’habitatges particulars es tracta, no es poden passar per alt els trulli d’Alberobello, una mena de construcció tradicional, que és una meravella d’arquitectura popular, que aprofita els materials del territori i basteix cases modestes, però confortables i fresques.

Els trulli, a Alberobello, arquitectura històrica

Pau Molar. 2n de Filologia clàssica. UB

Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (ΙΙ)

1 Reply

Deixem la Pulla, ens dirigim a Bríndisi per embarcar cap a Igoumenitsa: serà el nostre primer destí en terres gregues. Naveguem vuit hores i arribem a Limenas Igoumenitsa quasi a les 10 de la nit; i encara hi hem d’afegir una hora més perquè canviem de fus horari.

Arribada al port d’Igoumenitsa,ja entrada la nit

Ens allotgem en uns apartaments; ens hi espera el propietari, un grec amable i cortès que ens acompanya al nostre refugi epirota. Em pregunta el meu nom, i li responc amb el meu grec après a classe. “Jo també em dic Pau” (Εγώ καὶ ονομάζομαι Παύλος), diu ell, i establim una complicitat que durarà fins al comiat. A partir d’aquest moment, la meva família i jo no som els seus clients, som els seus hostes. Paulos Zigos, aquest és el nom complet del nostre amfitrió, ens para taula; és tard, però ens ofereix tot el que té a la cuina, el que ha preparat la seva muller: formatges i iogurt, verdures, guisats deliciosos i postres.

L’endemà, ja refets, emprenem la descoberta de la costa jònica. Travessem l’Aqueront, que arriba al mar formant un delta. Poc abans de la desembocadura, el riu s’estén en un seguit de llacunes ben curioses. Sota el sol de justícia que cau, i amb la carretera pel mig, no és fàcil imaginar el barquer Caront conduint les ànimes fins a l’entrada de l’Inframón. Cal tancar els ulls i posar-hi una mica de fantasia, com la que inspirava els antics per als seus relats mítics.

Costa avall d’Igoumenitsa, trobem Parga, un poblet deliciós arran de mar. A poca distància de la platja, una illeta amb dues ermites blanques, que semblen tretes d’una prosa de Josep Pla –una de les meves lectures d’aquest estiu. Hi passem la tarda, fins a l’hora de retirar-nos a descansar.

La platja de Parga, amb la illeta que l’acompanya

L’endemà ens espera un dia intens: Corfú (Kérkira, Κέρκυρα, en grec), l’illa fortalesa cobejada per turcs, venecians, francesos, anglesos… També és la suposada illa dels feacis, on Odisseu arriba nu i desorientat, sense nau.

Corfú és una estratificació de pobles i de cultures. L’illa ens rep amb una façana de gust venecià.

Arribada a l’illa de Corfú

Entrem a la ciutadella per places i carrers d’aire afrancesat.

Carrers i porxos a l’entrada de la ciutadella de Corfú

El palau reial, construït pels anglesos en el segle XIX imitant l’estil dòric, s’alça damunt el que devia ser el palau del rei Alcínou.

Columnata d’inspiració clàssica a l’entrada del palau reial de Corfú

És possible que, en aquest racó de platja arribé el nàufrag heroi, i fos acollit per Nausica, la princesa dels feacis, abans de retornar definitivament a la seva pàtria? Qui ho sap?

El racó de costa que es contempla des del balcó del palau reial

Passem la jornada a Corfú i tenim temps d’entrar a l’església del sant més venerat de l’illa, Sant Espiridó; és un santuari de devoció popular: l’interior, ple de gent que hi fa pregàries i que segueix la cerimònia que oficia el popa, n’és testimoni. A l’exterior de l’edifici, aquesta inscripció ho fa constar: “Ierón Proskýnema” (Ιερών Προσκúνημα: sagrada adoració).

Retornem a Igoumenitsa; és la darrera nit que hi estem. Canto l’himne grec amb el nostre amfitrió:

“Σε γνορίζω από την κόψη

του σταθιού τὴν τρομερή,

σε γνορίζω από την όψη

πού με βία μετράει τη γη”

“Et conec pel cop

terrible de l’espasa,

et conec per l’esguard

que amb violència mesura la terra”.

Ens emocionem sense fer teatre. En Paulos és un home hospitalari i afable, però seriós. L’endemà s’acomiada de nosaltres amb unes fruites i unes olives collides del seu hort; ens estreny la mà i pronuncia un για σου ple de bon auguri.

Pau Molar

Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (III)

4 Replies

Fem ruta cap a Kastro Kyllini. Parem abans a Mesolongi, un baluard de la resistència grega contra l’ocupació turca. Lord Byron hi va ser, esperonant els anhels de llibertat dels grecs. I hi va morir; la ciutat li ret homenatge amb un monument que recorda el seu gest de suport als herois de la pàtria.

Monument en record a Lord Byron, a Mesolongi

Hi ha fervor patriòtic i religiós arreu del país, com en la majoria dels que senten l’amenaça de l’adversari polític i religiós en les pròpies fronteres.

Quan arribem a la platja de Kyllini sembla talment que Afrodita estigui a punt de néixer de les seves aigües, transparents i fredes.

La platja de Kastro Kyllini, a prop del nostre allotjament

L’endemà fem cap a Zacint, una illa encantadora, el nom de la qual deriva de Zákynthos, Ζάκυνθος, fill de Dàrdanos, avantpassat il·lustre de la nissaga troiana. Hi arribem en vaixell i visitem, durant el matí, unes platges que semblen decorat de llegenda mitològica. Admireu Porto Vromi.

La cala de Porto Vromi, a Zacint

Ens aturem a dinar prop del monestir d’Anafonítria, una construcció de simplicitat extraordinària. Es tracta del monestir (ierά monί, ιερά μονή) on va morir el patró de l’illa, Sant Dionís Siguros.

El monestir d’Anafonítria, a Zacint

La catedral de la capital, Zàkinthos o Khora, li és dedicada. Fixeu-vos en la riquesa de decoració i en l’estil bizantí que omple tants edificis religiosos grecs.

Interior de la catedral bizantina de Zacint

L’endemà ens dirigim a Olímpia. Sobren les paraules.

El gymnasion

La palestra

L’estadi, admirat per atletes i ciutadans de tots els temps

I ara les joies del Museu Arqueològic.

Sens dubte, l’Hermes amb l’infant Dionís, de Praxíteles, un referent i model de l’escultura clàssica.

La cèlebre escultura de Praxíteles: Hermes amb l’infant Dionís

Els frontons del temple de Zeus, reveladors de la grandiositat del conjunt.

Detall del frontó del temple de Zeus: la lluita entre els centaures i els làpites

La Victòria de Peoni (Niké, Νική) saludant els vencedors de les proves.

La Niké de Peoni, que es trobava davant del temple de Zeus, a Olímpia

El grup escultòric de Zeus raptant Ganimedes, el jove escollit per servir-li el nèctar i l’ambrosia.

L’escultura en terracota Zeus i Ganimedes

Ens refresquem i dinem a la platja de Kourota.

Detall de la platja de Kourota

L’endemà fem cap a Micenes, la d’amples carrers (εὐρυάγυια Μυκήνη Ilíada, 4, v. 52). L’espectacle és impressionant. Tota la majestat d’un regne poderós i bruscament col·lapsat.

La tomba (o tresor) d’Atreu, el llegendari pare d’Agamèmnon i Menelau, al peu de la ciutadella, es mostra magnífica.

La tomba d’Atreu, al peu de la ciutadella de Micenes

La Porta dels Lleons dóna entrada al cercle de tombes reials que escalen l’acròpolis.

Porta dels Lleons, a l’entrada de Micenes

Una mica decantada del cercle, trobem la tomba de Clitemnestra, corprenedora tant per l’antiguitat (segle XIII aC) com per la seva solemne dignitat.

Tomba de Clitemnestra, a Micenes

Fem nit a Loutra Elenis, amb unes platges fantàstiques: ens traiem la suor del cos, i oblidem la suor que hem patit durant el dia.

Vista de la platja de Loutra Elenis

L’endemà visitem el teatre d’Epidaure, un complex monumental de primer ordre, que dóna idea de la seva importància: hi podem veure el koilon o graderia; l’espai de l’orquestra, limitant amb el prosceni; i els pàrodes que donaven entrada als actors. Admireu-ne la bellesa.

Vista zenital del teatre d’Epidaure

Molt a prop, el santuari d’Asclepi: recinte sagrat amb el temple dedicat al déu de la medicina. D’aquesta edificació, se’n conserva algun element destacat en el museu local: columnes i capitells, cornisa.

Detall de cornisa i capitell del temple d’Asclepi, a Epidaure

Baixem fins al port de Gàlatas per visitar l’illa de Poros, ja amb un cert aire de cíclada: tota una descoberta.

Arribada a l’illa de Poros

Detall d’un dels carrers de l’illa de Poros

Ens fem passar la calor en un parell de platges magnífiques: una, enfront de Poros; l’altra, a Loutra Elenis.

Una cala entre pins a Loutra Elenis

Pau Molar

Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (IV)

25 Replies

I, per fi, Atenes. No podem abastar-la tota en el temps que tenim. Però és suficient per admirar la bellesa dels seus monuments capitals.

L’Acròpoli, amb el Partenó i l’Erectèon, aquest últim, testimoni de la rivalitat entre Atena i Posidó per ser les divinitats protectores de la polis.

Vista de l’Erectèon, a l’Acròpoli d’Atenes

Al peu de l’Acròpoli, el teatre de Dionís, seguint l’estructura dels teatres grecs, que hem comentat en el d’Epidaure.

Vista de l’Odèon d’Herodes Àtic, a Atenes

I fent camí cap a l’Àgora d’Atenes, contemplem les restes força ben conservades del fòrum romà (conegut com a Àgora romana d’Atenes): tot un passeig per la memòria històrica.

Perspectiva lateral de l’Àgora romana d’Atenes

Per fi arribem al centre de la vida pública de la ciutat, i ens impressiona l’edifici que corona tot el conjunt, el temple d’Hefest. Els elements principals de l’estil dòric s’hi poden observar a la perfecció: base, fust i capitell de les columnes; arquitrau, fris amb tríglifs i mètopes, timpà, cornisa.

Imatge del temple d’Hefest, a l’àgora d’Atenes

En el passeig pels barris típics, Plaka i Monastiraki, esglésies bizantines ortodoxes carregades d’icones. Admireu les construccions més antigues: l’ésglésia de la Transfiguració o de la Metamorfosi i la d’Agios Eleftherios o petita metropolitana (Mikrí Mitropóli, Μικρή Μητροπόλη).

Detall de la construcció interior de l’església de la Transfiguració

La petita metropolitana, al barri de Monastiraki

El dia ha estat complet. Ens queda una darrera jornada en terres gregues.

Retornem a Igoumenitsa, i canviem la ruta d’anada. Ara ens aproximem a la frontera amb Albània per visitar la ciutat de Ioannina, enclavament estratègic disputat per turcs i grecs, que conserva la memòria d’aquests pólemoi en una bonica mesquita d’Aslan Pasha, senyor de la ciutat i del territori durant el segle XVII.

Vista exterior de la mesquita d’Ashlan Pasha, a Ioannina

Ben a prop trobem l’Oracle de Dodona, enmig de boscos i muntanyes impressionants, la serralada del Pindos. El santuari, dedicat a Zeus, conté un dels teatres més ben conservats del món grec. Admireu-lo, i recordeu que la proa de la nau Argo tenia dots profètics perquè havia estat construïda amb troncs de roure de Dodona.

Vista general del teatre de l’Oracle de Dodona

Fem cap novament a Bríndisi. Ens resten un parell de dies en terres italianes. Vinculem la nostra estada amb el viatge de fa dos anys a Sicília. Ara visitem dues ciutats que se situen en l’àrea cultural de la Magna Grècia. Comencem per Lecce, d’una escenografia barroca espectacular.

Interior de la Basílica de la Santa Croce de Lecce, d’estil barroc

Cal saber que la geografia lingüística italiana està molt fragmentada. Doncs bé, curiosament a Lecce es parla una llengua anomenada griko. D’altra banda, la ciutat conserva restes d’un amfiteatre romà.

Restes de l’amfiteatre romà de Lecce

Tot seguit admirem Matera, a la regió italiana de la Basilicata, famosa pels sassi, coves habitades des de l’antiguitat, excavades en les parets rocoses de l’indret. Matera ha estat declarada capital europea de la cultura 2019. Té l’atractiu de conservar petjades de totes les èpoques: catedral romànica, esglésies i palaus barrocs.

Detall d’un dels carrers de Matera, que baixen a l’església de San Pietro Caveoso

Definitivament ha conclòs el nostre primer viatge a Grècia en família. No serà pas l’últim. Για σου.

Pau Molar Vilà. 3r de Filologia Clàssica, UB

dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« ag.
1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30

De itinere

Viatgem a la recerca de l'herència clàssica