De itinere no neix ex novo, sinó que obeeix a la necessitat d’un bloc de viatges específic després de la important producció publicada a l’Aracne Fila i Fila. Les referències clàssiques arreu del món són tantes que no caben en un sol blog, ni tampoc en mil. A continuació enllaço els articles que, amb el títol De itinere, han aparegut publicats a l’Aracne. Hi trobareu una breu indicació sobre el seu contingut.

• De itinere. El primer de la sèrie, que plantejava l’enigma de la ruta d’un viatge en carretera per Europa.
• De itinere. Gallaecia I – Milliarum. El primer article d’una sèrie sobre Galícia, amb referències al mil·liari de Pontevedra.
• De itinere. Gallaecia II – Praza do Teucro. Segon article de la sèrie sobre Galícia. Les referències apunten a la fundació de la ciutat de Pontevedra per l’heroi mitològic Teucre.
• De ititnere. Gallaecia III – Petroglifs. Tercer article de la sèrie; se centra en el jaciment d’art rupestre de Paredes.
• De itinere. Gallaecia IV – A Coruña.  Referències clàssiques extretes de la visita a la ciutat i, sobretot, de la casa d’Emilia Pardo Bazán.
• De itinere. Gallaecia V – Poblat celta de Santa Trega. Sobre els orígens preromans de Galícia.
• De itinere. Gallaecia. VI – Porta Coeli. Referència a l’obra de Susana Vallejo, L’ordre de Santa Ceclina, primer de la tetralogia porta Coeli.
• De itinere. Gallaecia VII – Pont romà de Caldas de Reis. Referència a la construcció romana del poble gallec.
• De itinere. Gallaecia VIII – Tapissos de la catedral de Santiago de Compostel·la. Referents mitològics presents en els tapissos de la catedral de Sant Jaume.
• De itinere. La Casa del Barón a Graus. Al·legories femenines a la façana de la Casa del Baró a la vila de Graus (Osca).
• De itinere. Malta I – Malta la dolça. Referències a l’origen grec del nom, i a la situació de la llengua a l’illa de Malta.
• De itinere. Malta – Acollida mitològica a l’hotel. Referències mitològiques i clàssiques en hotels i altres establiments de l’illa.
• De itinere. Malta III – La Valletta. Recorregut per l’arquitectura i l’urbanisme de la capital de l’illa.
• De itinere. Malta IV – La “Vil·la romana” de Rabat. Una domus romana al suburbi de Rabat (Mdina, Malta) i la cúpula de l’església de Mosta.
• De itinere. Malta V – La gruta de Calipso. Referència a l’episodi homèric, relacionat amb la visita a l’illa de Gozo.
• De itinere. Malaca. Màlaga, el seu passat romà, el teatre i d’altres referències clàssiques.
• De itinere. Κεφαλλονιά  I- Pàtria d’Odisseu?. Referències a l’heroi homèric a partir d’un viatge a l’illa grega de Cefal·lònia. Museu arqueològic d’Argostoli.
• De itinere. Κεφαλλονιά II – Com viu l’altra meitat. Reflexions de caràcter socioeconòmic arran d’una estada a la platja d’Escorpió, a Cefal·lònia.
• De itinere. Κεφαλλονιά III – Mites i terratrèmols. Referències clàssiques a l’illa, relacionades amb els accidents geològics que s’han pogut documentar.
• De itinere.  Κεφαλλονιά IV – Ítaca. Reflexions sobre Ítaca a partir del referent clàssic d’Odisseu i els contemporanis de Kavafis i Llach.
• De itinere.  Κεφαλλονιά V – Grècia al cor. Últim article de la sèrie sobre Cefal·lònia. Reflexions sobre art, societat i cultura.
• De itinere. A ritme de polonesa. Referències clàssiques, llatines i gregues, a partir d’una visita a Cracòvia.
• De itinere. Vènet I – Pàdua. Referenciès a la ciutat de Pàdua a partir de textos clàssics, de caràcter literari, històric i geogràfic.
• De itinere. Vènet II – Arquà Petrarca. Referents mitològics, literaris i artístics, a la casa de Petrarca, a Arquà.
• De itinere. Vènet III. Verona. Tercer article de la sèrie, amb indicacions precises sobre l’Arena de Verona.
• De itinere. Vènet. IV. Venècia. Quart article de la sèrie, amb les referències clàssiques de l’obra de Thomas Mann, La mort a Venècia. 
• De itinere. Helvetia. Una ruta per la Confederació Helvètica, amb enigmes clàssics.
• De itinere. Calpea, una gran factoria romana. Sobre la piscifactoria d’origen romà de la vila de Calp, Alacant.
• De itinere. Berna. Referents clàssics a la ciutat de Berna, Suïssa.
• De itinere. Una inscripció llatina en el Crist de Cimabue de Toulouse. Anàlisi lingüística de la inscripció que encapçala el Crist Crucificat de Cimabue en el Convent dels Agustins de Toulouse.
• De itinere. Arle, la ciutat romana de la Camarga. Referents romans de la ciutat d’Arle: les Arenes, el teatre, els criptopòrtics, les termes de Constantí, les muralles i les Alyscamps.
• De itinere. Una vil·la romana a prop de Valladolid. Crònica de la visita a la vil·la romana d’Almenara-Puras, que conserva força bé l’estructura original i ofereix la reconstrucció del conjunt.
• De itinere. Roma en el limes: una ruta pel Rin, I. Crònica d’un viatge a Bèlgia i els Països Baixos, amb aturada a París. Referents clàssics provinents de la visita a la ciutat; en especial, al museu del Louvre.
• De itinere. Roma en el limes: una ruta pel Rin, II. Referents clàssics en la ruta pel Rin: Utrecht, Nimega, Trèveris, el Mosel·la.
• De itinere. La petjada grega a la Llombardia. Empremta clàssica, grega i llatina, a les ciutats de Bèrgam i Milà.
• De itinere. La petjada romana a la Llombardia. Referents clàssics en ruta cap a Milà. Des de Torí, fins a Brescia i Parma, fins a Aurenja (França), ja en la ruta de tornada.
• De itinere. Castulo. Crònica de la visita guiada al jaciment arqueològic de Castulo, prop de Linares (Jaen): antecedents preibèrics, ciutat púnica i ciutat romana.
• De itinere. Els clàssics a la província de Jaén. Referents clàssics de l’església del Salvador i de l’Hospital de Santiago, a Úbeda; de la catedral de Jaén; i del Palau del Viso del Marqués.

Tot seguit, donaré la referència d’altres articles de viatge interessants:

• Excavacions prehistòriques en el Margalef, de Patrícia López. Una exalumna que estudia arqueologia ens explica les seves pràctiques en aquest jaciment tarragoní.
• “Convivium” romà al jaciment de La Llosa, a Cambrils. En Joan, un col·laborador extern, ens explica aquesta experiència de reconstrucció històrica.
• Ruïnes romanes de Garni, de Knarik Badoyan. Aquesta alumna d’orígens armenis ens parla d’aquesta ciutat ubicada a la província de Kotayk.
• El “Pergamonmuseum” de Berlín, de Teresa Devesa, servia de preparació per al viatge de l’alumnat de 1r de batxillerat a Berlín, els quals posteriorment ens van enviar les seves Primícies des de Berlín.
• Caldes de Montbui, de Teresa Devesa. Article sobre les termes romanes de la població.
• Quina ciutat és? Núria Valls ens proposava una endevinalla a partir del seu viatge a Vienne (França).
• Visita al British Museum, de Paula Cortés i Irene Palau. En tornar del viatge de 4t d’ESO, aquestes dues alumnes van venir carregades d’imatges i experiències que van compartir amb nosaltres.
• El columbari romà de Vila-rodona, de Pau Molar. Article sobre el monument funerari de la població esmentada de l’Alt Camp (Tarragona).

A continuació, us incloc els enllaços de la sèrie de sortides que l’alumnat de l’nstitut Albéniz ha fet a Tarraco, Barcino i Emporiae. En tots tres casos, els articles tracten sobre els elements arquitectònics, urbanístics, culturals i artístics que es poden observar en les colònies que els grecs i els romans van fundar a Catalunya.

• Bàrcino, Tàrraco i Empúries, d’Amar Astudillo. Una visió de les tres ciutats, des del punt de vista de la seva importància en l’expansió de Roma per la Mediterània.

BARCINO

• Cap a Bàrcino s’ha dit, de Teresa Devesa. Preparació per a la sortida a Barcino (octubre 2010). Propostes de treball per als grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat.
• De Barcino a BCN, de Núria Valls. L’article conté un enllaç digital (Xtec) relacionat amb la sortida a Barcino.
• Postal des de Bàrcino, de Teresa Devesa. L’article conté un vídeo amb imatges de la sortida, un qüestionari en llatí sobre el recorregut i una proposta de treball sobre els temples romans.
• Urbanisme de Bàrcino, de diverses autores: Knarik Badoyan, Ana Pardo, Thaïs Jiménez. Una anàlisi de les diferents parts que es poden distingir en l’antiga ciutat de Barcino i la funció de cadascuna d’elles.
• “Templa romana” III: el templa romà de Bàrcino, de diverses autores: Carla Asensio, Thaïs Garcia, Jessica Llavero, Andrea Martinez i Mar Morillo. L’article fa un estudi detallat del temple romà de Barcino.
• Un passeig per Bàrcino, de Marc Cecilia. Un recorregut per les restes arqueològiques i urbanístiques romanes de Barcino (sortida: novembre 2013).

TARRACO

• Ad Tarraconem, de Teresa Devesa. Preparació per a la sortida a Tarraco dels grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat (febrer 2010). Distribució de tasques.
• Ad Tarraconem I: Scipionum opus, de Thaïs Garcia. Sobre els orígens de la fundació romana; el paper dels germans Escipió i el context de les guerres púniques.
• Ad Tarraconem II: Iulius Caesar Tarraconem amat, de Carlos Cuevas. Tarraco en la guerra civil romana; la intervenció de Juli Cèsar concedint a la ciutat l’estatut de colònia romana.
• Ad Tarraconem III: Tarraco, Hispaniae Citerioris caput, d’Andrea Matínez. Tarraco en l’època de l’emperador August. Política externa i política interna: el seu ressò en la capital de la Tarraconensis.
• Ad Tarraconem IV: Tàrraco, una ciutat esglaonada, d’Annia García. Estructura de la ciutat de Tarraco: ubicació dels principals edificis i construccions que hi ha en cadascun dels nivells esglaonats de la ciutat.
• Peregrinatio ad Tarraconem, text d’Artem Shramchenko i fotos de Natàlia Alert. Itinerari seguit pels grups de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat en la visita a Tarraco, del curs 2012-2013.
• Invisa Tarraco, d’Amar Astudillo. Recull d’imatges i muntatge final de vídeo sobre la sortida (2012-13). L’interès de les imatges és que corresponen a peces o llocs no comentats durant el recorregut.
• El pentinat de la dona romana, d’Ainhoa Astasio. A partir del Bust d’una dona desconeguda (MNAT), es fa una reconstrucció, amb imatges actuals (alumnes de l’institut), del procés d’elaboració del model de pentinat femení de l’escultura.

EMPORIAE

• Els grecs a Catalunya: Empúries, de Teresa Devesa. Article preparatori de la sortida a Empúries (curs 2010-11). A partir d’un vídeo, es proposa fer un repàs sobre els aspectes més rellevants del recorregut per Empúries.
• Emporiae MMXI: Importància i riquesa d’Empúries i Bétulo, d’Alba Lorenzo. Comparació entre Empúries i Bétulo, sobretot des del punt de vista de l’activitat econòmica i comercial.
• Emporiae MMXI: Una romana molt viva a Empúries, de Sara Castro. La sortida a Empúries des del punt de vista teatral: anàlisi de l’actuació de la guia-actriu Iulia, que representa una romana del segle II aC, encarregada d’explicar als visitants els detalls de la seva ciutat.
• Emporiae MMXI: L’abillament a l’antiga Roma, d’Anna Pardo. Estudi sobre la indumentària a l’antiga Roma, a partir de l’abillament de Iulia, la romana que va fer de guia durant la visita.
• Emporiae MMXI: L’Asclepi d’Empúries i la Venus de Badalona, de Núria Martínez. Troballes arqueològiques importants, a Empúries i a Badalona; totes dues escultures significatives: una estàtua d’Asclepi i una altra de Venus.
• Emporiae MMXIV A.D: Congressus cum Aesculapio. Text d’Ainhoa Astasio i fotos d’Amar Astudillo. Recorregut del’itinerari del grup en la visita a Empúries de 2014.
• Emporiae MMXIV A.D: Un romà a Empúries, d’Amar Astudillo i Mar Alonso. L’article tracta tant de la indumentària com de l’actuació de Luci, el guia abillat de romà que va acompanyar el grup del nostre institut en la vista del curs 2014-15.
• Emporiae MMXIV A.D: Gestió turística d’Empòrion, de Marina Ruiz. Anàlisi, amb pros i contres, sobre diversos aspectes de l’actual gestió turística d’Empúries: la visita guiada, el museu i la seva botiga, l’aparcament per als vistants.
• Emporiae MMXIV A.D: Des de Grècia i Roma fins a l’actualitat, de Pau Molar. Ampliació dels coneixements sobre Empúries a partir de textos d’Estrabó (Γεωγραφικά) i de Tit Livi (Ab Urbe Condita).

Pau Molar 2n batx.