Category Archives: Múrcia

De itinere: Asturum terrae

Aquesta Setmana Santa he fet un viatge al verd, verd muntanya, verd mar…, natura en estat salvatge. Astúries ofereix al viatger un munt possibilitats, des de visites culturals, ciutats, reminiscències enfosquides d’un passat miner…, fins a alta muntanya, aigua que baixa amb força o rius que desmboquen al mar formant platges on un es pot banyar tant en aigua dolça com salada.  Per cert, podeu analitzar i traduir el títol de l’article?

L’anada l’hem fet seguint la cornisa cantàbrica, un nord impacient, poblat, que demana al conductor tanta paciència com a Catalunya. Un cop al destí, les visites han aportat tota mena de sorpreses. Us n’he portat unes quantes, perquè així vegeu a què em refereixo quan us demano que tingueu els ulls ben oberts i busqueu referències arreu. N’hi ha fins i tot en aquest nord de la penísnsula, que no va ser tan romanitzat com la Hispània Citerior, amb els jaciments que hem estat treballant de la zona mediterrània.

Comencem amb unes quantes mostres que he trobat en una ciutat que un literat espanyol va denominar Vetusta en la seva famosa novel·la La Regenta. Crec que ja us he donat prou pistes perquè identifiqueu aquesta població i el novel·lista esmentat, així com el significat d’aquest topònim inventat. Aprofiteu també per esbrinar si l’origen del lloc en qüestió té alguna relació amb la romanització.

  • D’aquesta inscripció, feu-ne l’anàlisi dels components i la traducció, i deduïu el tipus d’edifici al qual pertany. Fins i tot, si trobeu de quin edifici es tracta i en quin lloc de la ciutat es troba, molt millor!

[Foto: Teresa Devesa]

  • Si heu repost correctament la qüestió de la novel·la i el literat, no us costarà gens dir-me qui és aquesta amiga amb qui em trobo conversant distesament en una concorreguda plaça. Què us pensàveu, a Badalona teniu el “mono”, però aquí hom pot trobar personatges d’aquesta mena per tot arreu. En aquest cas el seu nom comença per R i m’hauríeu d’indicar per què es diu així.

[Foto: Teresa Devesa]

  • També és inevitable trobar noms d’establiments comercials amb referents llatins. En el d’aquesta imatge, digueu-me què significa en llatí aquest mot i quina paraula en català en prové. Deduïu també el tipus de començ i el motiu pel qual us sembla que se li ha posat aquest nom. Les tres R, recordeu?

[Foto: Teresa Devesa]

Finalment, ja de tornada, després de veure moltes altres coses que no ens ocupen en aquest article, vaig agafar una ruta diferent. No vaig anar pel Nord, sinó per la Ruta de la Plata. Actualment, les vies importants, normalment autopistes i autovies, en algun casos conserven o reprenen el nom de les vies antigues, perquè els romans tenien molt clar

[Font: Viquipedia]

quina era la millor ubicació per a la xarxa viària i per això encara ara s’aprofiten els traçats romans. En aquesta cas, vull que em digueu a quina via antiga correpon aquesta autovia per on vaig tornar, quin era el nom, quines ciutats unia, per què li van posar aquest nom… I de pas aprofitem per recordar altres viatges i demanar-vos que em digueu una altra autopista actual amb nom de la via romana correponent que vaig trobar en aquest altre viatge, o quin carrer amb nom de via romana passa per Badalona.

Tornats a casa, tocarà acostumar-nos de nou al ciment, però també al sol i a la bellesa del Mediterrani. Tota una altra meravella…

TERESA

Setmana Santa a Múrcia, 2019

Aquesta Setmana Santa hem visitat Múrcia i els seus voltants. Us deixaré algunes notes i observacions sobre el viatge que us poden ser interessants.

L’arribada a la ciutat del riu Segura no és complicada. La primera nit la passem a València, i l’endemà al migdia ja som a Múrcia.

Per cert, el topònim és motiu de debat etimològic. Sembla que l’origen cal cercar-lo en el terme llatí myrtus (murtra: planta aromàtica molt comuna a la Mediterrània), relacionat, alhora, amb una divinitat antiga, sovint associada a Venus: la deessa Múrcia.

A Catalunya, no gaire lluny del monestir de Santes Creus, trobem el municipi d’Aiguamúrcia; els experts apunten, com a possible hipòtesi, un origen etimològic similar per al topònim català. I no perdem de vista un terme que ens és familiar i proper, Sant Jeroni de la Murtra. Veiem, doncs, com la relació entre llengua i paisatge és extraordinàriament estreta.

Visitem, doncs, Múrcia i la seva catedral, suma d’estils arquitectònics de diverses èpoques: gòtic, renaixement i barroc.

Façana de la catedral de Múrcia, d’estil barroc

Fem el nostre recorregut en plena celebració de Setmana Santa, la qual cosa vol dir, entre un seguit de processons molt vistoses, com la de Los Coloraos, que us deixo en aquesta fotografia.

Processó de Los Coloraos, a Múrcia, amb la imatge de Sant Vicenç Ferrer (Dimecres Sant)

El bon temps ens acompanya durant els primers dies de viatge i podem agafar una barqueta fins a l’Illa de Tabarca, ja coneguda pels grecs i pels romans. El conjunt és ben curiós; es tracta d’una fortificació del segle XVIII, destinada a acollir els habitants de la Tabarka original, dependent de la República de Gènova, però situada davant de les costes africanes i sotmesa, des de principis del 1700, a la dominació de Tunis i d’Algèria. El rei Carles III d’Espanya els va alliberar i els va instal·lar en aquesta illa que llavors era coneguda com a Illa Plana o de sant Pau.

Vista de Tabarca des d’un angle de les muralles que l’envolten. Al fons, l’església de Sant Pere i Sant Pau

Els historiadors grecs ja la coneixien, segurament amb el nom de Planesia.  Estrabó en parla en les seves Geographica (Γεωγραφικά), referint-se als esculls que l’envolten, perillosos per a la navegació.

Ens banyem en algunes platges quasi verges entre Múrcia i Almeria: les platges de Los Cocedores i de La Carolina se situen en el límit entre les dues comunitats, en un entorn natural protegit i de gran bellesa.

Platja de Cocedores, en la frontera entre les comunitats de Múrcia i Almeria

També visitem el parc regional de Calblanque, a prop del Cap de Palos, que conserva una naturalesa salvatge, tot i la petjada humana: es troba en una serra d’explotació minera i de salines.

Vista d’una de les platges del parc regional de Calblanque, a Múrcia

I arriba la perla del viatge, el teatre romà de Cartagena, la Carthago Nova fundada per Asdrúbal, gendre d’Amílcar Barca. Els orígens de la ciutat ja són il·lustres. El teatre també ho és. Es va construir en temps d’August, en un promontori, prop del mar. Segueix, doncs, el model dels teatres construïts aprofitant el desnivell d’una elevació del terreny per afavorir-ne l’acústica. Fixeu-vos en la imatge.

Vista lateral del teatre romà de Cartagena, construït en una de les faldes del turó del castell de la Concepció

Es distingeixen prou bé -en part gràcies a la reconstrucció- les parts principals del teatre romà: la cavea, l’orchestra, l’scaena frons, el proscaenium i el  porticus post scaeniam.

Vista de conjunt del teatre romà de Cartagena

També hi podem apreciar els aditus, passadissos laterals d’entrada a l’orquestra.

Detall d’una de les entrades a l’orchestra, amb dedicatòria a Luci Agripa, cònsol durant la construcció del teatre

Remeto a les entrades que he publicat en el De itinere, parlant sobre els teatres romans d’Arle i d’Aurenja, als quals cal afegir tots els articles dedicats al de Tarraco. Sempre és bo ampliar referències.

I, en fi, el nostre viatge va continuar enmig de pluges torrencials que ens reservaven un retorn una mica passat per aigua. Sort que vam tornar sans i estalvis, esperant la propera ocasió per anar a la recerca de referents clàssics.

Nota: Totes les imatges d’aquest article són del meu pare, Joan Molar

Pau Molar. 3r de Filologia clàssica. UB