Salvete pueri puellaeque! Χαίρετε!
Ara que hem gaudit i hem après molt de la visita d’Empúries aprofitem per parlar d’un tema que ens ha cridat l’atenció: els guies.
El que vam fer a Ἐμπòριον (Empòrion) va ser una visita dramatitzada, és a dir, que no només eren guies, sinó que eren habitants de la ciutat, i això està molt bé perquè així entrem en l’atmosfera i ens imaginem la vida fa 2000 anys. Una vegada vam arribar, ens van dividir en dos grups amb dos guies, per tal de facilitar la visita. Cada grup va fer grosso modo el mateix, el que passa és que no vam visitar els mateixos llocs alhora.
Els guies es deien Caius et Buccus, el primer era era el dominus i l’altre el seu servus iber. Els dos personatges eren ciutadans reals de l’Emporiae del segle I d.C que estan documentats perquè es va trobar una inscripció llatina amb el seu nom a la domus d’en Caius Aemilius. Aquesta inscripció es pot trobar al MAC d’Empúries a la part romana.
[Font: Guia didàctica del Museu d’Empúries]
Aquesta imatge és la inscripció llatina que es va trobar a la domus d’en Caius [Foto d’Ana Ovando. Flickr]
La transcripció de la inscripció del dominus Caius és:
C·AEMILIVS·C·F GAL·MONTANVS·AED·II·VIR AEDEM ET·SIGNVM TVTELAE SVA·PECVNIA·FECIT
I la traducció d’aquesta placa al català és la següent:
“Caius Aemilius Montanus, fill de Caius, inscrit dins la tribu Galeria, edil, duumvir, ha fet el temple i l’estàtua de Tutela amb els seus diners.”
En Buccus era del poblat que hi havia al costat d’Empúries, Índice, on vivien els ibers indicetes.
El que volem remarcar sobre l’actuació dels guies és que no es mossegaven gaire la llengua, perquè de vegades, quan parlava en Buccus, criticava el seu dominus (Aquest malparit em va robar el meu fill i me’l va vendre…). Parlava fluixet perquè no l’escoltés en Caius Aemilius i no el renyés, ja que no estava fent les tasques que li pertocaven en aquell moment, mentre que en Caius era un patrici molt presumit que sempre estaba elogiant el seu estatus i menyspreant el seu esclau.
El guia del nostre grup, que va ser en Buccus, va estar molt divertit perquè no parava d’insultar i de criticar la vida dels romans i dels patricis en general.
Per fer més amena la lectura d’aquest article us adjuntem uns voki on els dos guies parlen en llatí, acompanyats d’una imatge dels guies originals en plena tasca.
“Caius Aemilius”. Imatge Teresa Devesa i veu Albert Muñoz [Cliqueu a sobre de la imatge si voleu sentir-lo.]
En Caius mostrant-nos la factoria de salaons [Foto Teresa Devesa]
BUCCUS Imatge Clara Galiano i veu Albert Muñoz [Cliqueu a sobre la imatge si voleu sentir la seva salutació]
En Buccus amb nosaltres al fòrum [Foto Alfonso Campo]
Esperem que hàgiu gaudit de la lectura del nostre article i també de l’excursió a Empúries.
Preguntes:
- Heu entès el que deien els nostres vokis al principi?
- Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Quins altres tipus d’habitatge hi havia?
- Comenteu el que recordeu del que van explicar els nostres guies en el lloc de les fotos.
- En un moment del text he utilitzat un llatinisme. Podeu dir-me quin és i buscar-lo a Llatinismes “in situ“? Si hi és, enllaceu-lo i feu-ne l’anàlisi complet.
- I per finalitzar, què us han semblat els dos vokis? Recordeu alguna cosa dels guies que no hagi esmentat prèviament que us hagi impressionat? Amb quin dels dos guies us quedeu?
Clara Galiano, Albert Muñoz i Maria Sorribes
1r batxillerat Grec i Llatí
– Heu entès el que deien els nostres vokis al principi? No, perquè ho diuen en llatí, pero m’ha fet molta gracia lo que deien l’amo i l’esclau criticant-se entre ells.
– Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Era una sola planta a l’entrada de la casa hi havia una porta vigilada per un esclau porte aquesta porta no donava directament al carrer, sinó que es trobava al mig d’un vestíbul de reduïdes proporcions, després d’accedir a la casa pel vestíbul s’arribava, a través de les gargamelles, a “l’atri” un element característic de la domus, un pati cobert i amb una obertura central. L’atri constituïa el centre de la vida domèstica, en ell s’exhibien les estàtues dels avantpassats i es feien ofrenes als déus protectors de la domus. També tenia lloc a l’atri la salutatio matutina dels clients vinculats a l’amo de la casa. El “tablinum” va ser inicialment la peça on dormia l’amo de la casa, però es va acabar convertint en el seu despatx. El triclini (triclinium) era estada on es celebrava el sopar. Els cubiculum servien de dormitoris. Altres estades eren la cuina (culina) i els banys. També existien cellers subterranis.
-“Grosso modo” Vol dir mes o menys.
– I per finalitzar, què us han semblat els dos vokis? M’han fet molta gracia, l’imatge i quan parlava l’Albert que ho va fer molt bé, pronunciant el llatí i expressant-se com a l’amo i l’esclau.
1. Caius Emilius diu que es amo d’en Buccus (un esclau iber), que els ibers diuen de que són pacífics però no ho son gaire.
Buccus es esclau de Caius, Caius es un patrici de la ciutat on viu Buccus, ell explica que es iber, ni grec ni romà. Diu que han aportat diferents maneres de viure i elements per els seus dia a dia però abans de que arribessin ells, ja tenien queviures i a ells no li feia falta tant per només anar a comprar o altres coses.
2. La domus es una casa romana, eren els habitatges de famílies d’un cert nivell econòmic.
Està compost per: ostium (porta d’entrada), vestibulum (entrada), fauces (corredors), tabernae (tendes), atrium (part central), Compluvium (obertura per l’aigua de pluja), impluvium (col·lector de l’aigua de pluja), tablinum (despatx), triclinium (menjador), alae (sales laterals), cubiculum (dormitori) culina (cuina), posticum (entrada de servei), peristylium (peristilo), piscina, exedra.
3. No vaig estar aquell dia
4. https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-grosso-modo significa “En gros, aproximadament”, complement circumstancial de manera format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí (modus,-i) precedit per un adjectiu de primera classe (grossus,-a,-um) que hi concorda.
5. Els dos vokis m’han semblat molt divertits, l’Albert ha fet bon treball amb les veus. Crec que es una manera interessant i graciosa de aprendre.
1. Si, si ho he entès. En Caius Aemilius a dit “Hola, el meu nom es Caius i soc el dominus” i en BUCCUS a dit “Hola, el meu nom es BUCCUS i soc un servent”.
2. Una domus era una antiga casa romana, era unifamiliar i de gent benestar, tenia un vestíbul, també tenia un atrium que era un pati cobert.
També hi havien Insulaes que eren les cases dels servents, hi vivien moltes famílies juntes.
3. No m’han recordo del que van expilar en aquell moment.
4. El llatinisme es “grosso modo”, l’he trobat a Llatinismes “in situ“ et deixo l’enllaç https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-grosso-modo
La traducció de Grosso Modo es: d’una manera gruixuda. I vol dir Aproximadament, es sembla a et ceterus.
5. M’ha semblat molt divertit, si no sabia res d’en Caius perquè el meu guia era en BUCCUS. M’ha agradat més en d’en Caius perquè d’ell no sabia res.
Hola!
1.Heu entès el que deien els nostres vokis al principi?
Salvete pueri puellaeque! (en llatí) significa ¡Hola niños y niñas!. Χαίρετε! (en grec) significa ¡Hola!.
2.Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Quins altres tipus d’habitatge hi havia?
És la casa típica romana, encara que només una minoria de les famílies podia viure en una casa així. De tota manera la seva grandària i luxe varia molt segons les possibilitats de cada família, com es pot observar a Pompeia, on gairebé totes les cases pertanyen a aquesta tipologia.
La domus constava d’un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l’atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:
– L’entrada principal solia constar d’un uestibulum en forma d’un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.
-L’atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d’una gran obertura (compluuium) que donava claror i ventilació i deixava caure l’aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure’n l’aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l’atri n’ampliaven l’espai.
-El tablinum estava situat al darrera de l’atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l’arxiu familiar.
-Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l’atri.
-Les habitacions que flanquejaven l’entrada podien estar obertes a l’interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l’exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).
-Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior
3. Comenteu el que recordeu del que van explicar els nostres guies en el lloc de les fotos.
Jo com que no faig llatí no vaid anar a l’excursió així que no puc comentar d’aquet tema.
4.En un moment del text he utilitzat un llatinisme. Podeu dir-me quin és i buscar-lo a Llatinismes “in situ“? Si hi és, enllaceu-lo i feu-ne l’anàlisi complet
GROSSO MODO:
Variants: També pot aparèixer sense cursiva (DIEC). No s’ha de posar cap preposició al davant com sovint es fa INCORRECTAMENT (“a grosso modo”).
Anàlisi formal: Complement circumstancial de manera format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí (modus,-i) precedit per un adjectiu de primera classe (grossus,-a,-um) que hi concorda.
Significat literal: d’una manera gruixuda.
Significat extens: “En gros, aproximadament” (DIEC)
5.I per finalitzar, què us han semblat els dos vokis? Recordeu alguna cosa dels guies que no hagi esmentat prèviament que us hagi impressionat? Amb quin dels dos guies us quedeu?
Els dos vokis m’han semblat interessants, sincerament al pincipi no sabia el que significaba. No vaig anar a l’excursió llavors no puc elegir a nigún guía.
-Dels vokis he entès que son dos habitants de la ciutat que expliquen que en Caius es el dominus (amo) de l’iber Buccus, i ell el seu servus (esclau) i que no es porten gaire bé, i també comenten alguna anècdota divertida.
-Hi havia diferents tipus d’habitatge: La villa, urbana i rurística, que eren edificis centrats en zones agrícoles; l’insulae, que eren les illes de cases o blocs de pisos; i, finalment, les domus.
Les domus eren les cases senyorials romanes típiques de la època, amb bastantes comoditats. A l’entrada hi havia un vestíbul des d’on es passava a l’atrium, un pati interior cobert amb un forat al centre, el compluvium, que era perquè passés l’aigua de pluja. Aquesta aigua queia en un estany anomenat impluvium. A l’atrium donaven les diferents habitacions de la casa:
Les habitacions es deien cubicula i eren tant per als esclaus com per als propietaris. Eren petites i poc lluminoses, i estaven col·locades al voltant del menjador.
El menjador es deia triclinium, i era sovint la part més cuidada de la casa. Era on es rebien als invitats, normalment s’hi trobaven divans de pedra o fusta. Algunes domus tenien un triclinium a fora per quan feia bon temps.
La cuina es deia culina, i no tenia ubicació fixa. Era una estança petita, amb fogons i taules per elaborar el menjar. A vegades hi tenien aigua corrent, i, per tant, situaven els banys al costat.
La sala principal, anomenada tablinium, era bàsicament una sala que feia de despatx o de lloc de treball.
Per últim hi havia el jardí porticat, anomenat peristylum, que era un pati obert al jardi que normalment es trobava envoltat d’altres estançes. Eren freqüents tant a les domus grans com a les petites, i algunes contaven amb pintures. Solien tenir fonts, canals, estructures o plantes.
-El llatinisme que hi apareix és “a grosso modo”. Aquest és l’enllaç de la busca d’aquest llatinisme a “llatinismes in situ”:
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/system/app/pages/search?scope=search-site&q=grosso+modo
Literalment significa “d’una manera gruixuda”, però s’utilitza per expressar “en gros, aproximadament”.
L’anàlisis és: Complement circumstancial de manera, format per un substantiu de segona declinacio en ablatiu singular masculí seguit per un adjectiu de primera classe. Hi ha concordança.
-Els vokis s’assemblen en el caràcter a com van ser els guies a l’excursió, i em quedaría amb en Caius ja que va ser el meu guia i, a part de que va fer molt bones explicacions, és el que em sembla més divertit.
Salve!
– Si he entès el que diu.
– La domus era la casa pròpia dels patricis romans. A la domus hi havia l’atri on estava l’impluvi i el compluvi. L’atri donava a les diferents habitacions i el peristil que era el pati interior.
També hi havia la vil·la, que era la casa de camp, les “insulae” que eren els edificis de pisos.
– “Grosso modo”: és un llatinisme, format per un sintagma amb un adjectiu (“grosso”) i el substantiu (“modo”) en ablatiu masculí singular. Literalment, significa d’una manera gruixuda. I el significat extens és de manera general.
– M’han fet molta gràcia els dos vokis amb la veu de l’Albert fent de Caius i Buccus. A mi em va tocar al Caius i em va agradar molt com actuava. I si tornés anar, aquest cop, aniria amb el Buccus per poder comparar.
Salvete pueri puellaeque! Χαίρετε!
Hola nois i noies!
Primer de tot moltes gràcies pels vostres comentaris i opinions envers el nostre treball, us ho agraïm molt.
Primerament, pel que fa a la part dels vokis veig que no han quedat gaire entesos.
Com bé ha dit la vostra companya, la Rita Traver o la Sonia, els dos vokis representen dos habitants d’Empúries: un és el Caius Emilius, l’amo del Buccus (el seu esclau) i patrici de la ciutat, que encara que el Buccus sigui l’esclau d’en Caius no hi havia una bona relació entre grecs i romans.
Espero que ara la Noa Alonso hagi entès finalment que han expressat els nostres vokis.
D’altra banda també he apreciat que us han agradat les representacions i us han fet gràcia i m’agrada la idea que penseu que és una manera més dinàmica i divertida, però al fi i a la cap, d’aprendre.
Noemí, espero que encara que no hagis anat a l’excursió puguis veure que va ser una experiència molt divertida i amena d’aprendre i a partir d’ara sàpigues més coses d’Empúries, a l’igual que la teva companya, la Mikela, que he vist que ha après molt amb el Caius encara que no l’hagi tingut de guia.
Salve!
Al començament Buccus saluda, diu el seu nom i el seu ofici, èsser esclau.
La domus es una tipus de vivenda romana, eren els habitatges de famílies amb un nivell econòmic important.
Estava composada per: ostium (porta d’entrada), vestibulum (entrada), fauces (corredors), tabernae (tendes), atrium (part central), Compluvium (obertura per l’aigua de pluja), impluvium (col·lector de l’aigua de pluja), tablinum (despatx), triclinium (menjador), alae (sales laterals), cubiculum (dormitori) culina (cuina), posticum (entrada de servei), peristylium (peristilo), piscina, exedra.
3. No vaig assistir aquell dia a la excursió
4. https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-grosso-modo significa “En gros, aproximadament”, complement circumstancial de manera format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí (modus,-i) precedit per un adjectiu de primera classe (grossus,-a,-um) que hi concorda.
5. Els dos vokis m’han semblat interessants i divertits, no puc comentar cap cosa que s’hagin deixat perquè no vaig tenir el mateix guia quan vaig anar-hi
-Heu entès el que deien els nostres vokis al principi?
Si, primerament es presenten, el Calius com a amo i en Buccus com a esclau, deixen veure de forma clara que no es porten gaire be
-Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Quins altres tipus d’habitatge hi havia?
La domus constava d’un sol pis, o màxim dos. Tenia la planta rectangular i estava tancada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l’atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:
L’entrada principal solia constar d’un uestibulum en forma d’un petit espai arrecerat anterior a la porta o (fores), la qual donava a un corredor anomenat fauces.
L’atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d’una gran obertura (compluuium) que donava claror i ventilació i deixava caure l’aigua de la pluja en el impluuium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure’n l’aigua. Originàriament hi havia la llar (focus) i es cuinava i menjava en aquesta cambra, però en les cases de Pompeia ja no és possible trobar-hi la llar. En canvi sí que sol haver-hi una tauleta de marbre, una capelleta consagrada als lars (lararium) i l’arca de cabals. Dues ales (alae) a banda i banda de l’atri n’ampliaven l’espai.
El tablinum estava situat al darrera de l’atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l’arxiu familiar.
Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l’atri.
Les habitacions que flanquejaven l’entrada podien estar obertes a l’interior -com a cambra per al porter, dormitoris o menjadors- o donar a l’exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae). Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.
En un moment del text he utilitzat un llatinisme. Podeu dir-me quin és i buscar-lo a Llatinismes “in situ“? Si hi és, enllaceu-lo i feu-ne l’anàlisi complet.
Utilitza el llatinisme ”a grosso modo” enllaçat aquí a llatinismes in situ : https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/system/app/pages/search?scope=search-site&q=grosso+modo
Anàlisi formal: Complement circumstancial de manera format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí (modus,-i) precedit per un adjectiu de primera classe (grossus,-a,-um) que hi concorda.
Significat literal: d’una manera gruixuda.
Significat extens: “En gros, aproximadament”
– per finalitzar, què us han semblat els dos vokis? Recordeu alguna cosa dels guies que no hagi esmentat prèviament que us hagi impressionat? Amb quin dels dos guies us quedeu? Em van semblar dos molt bons actors ja que, es van ficar molt i molt be en el seu paper, gairebé semblaven amo i esclau de veritat, em van impressionar molt les anècdotes sobre diferents pensadors anomenades pel calius a l’àgora, i com segon ell es van crear les illes balears ( segons ell les va crear Hèrcules llençant dues pedres).
Salve!
1. Si, si ho he entès. En Caius Aemilius ha dit: ”Hola, el meu nom és Caius i sóc l’amo (dominus)” i en Buccus ha dit ”Hola, el meu nom és Buccus i sóc el servent (esclau)” i fan entendre que no tenen molt bona relació.
2. Una domus és la casa pròpia dels patricis romans. La majoria de vegades, la domus constava d’un sol pis però com a màxim podien haver-hi dos. Era rectangular i tenia poques finestres per tant la claror entrava pel centre a travès de l’atri, que era la primera cambra que es trobava al entrar a la casa, els dormitoris se situaven als seus costats i el tablinum (despatx o lloc de treball) es situava al seu darrere. També hi havien cases que tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior. Tot seguit, tenien una cuina (culina). Era una cambra petita, amb fogons i taules per elaborar el menjar. A vegades hi havia aigua corrent, i situaven els banys al costat.
Altres tipus d’habitatge: també hi havien ”Insulaes” que eren les cases dels servents (esclaus), hi vivien moltes families juntes.
3. No vaig poder assistir aquell dia a l’excursió, per tant, no ho sé.
4. El llatinisme és: ”a grosso modo” i està enllaçat a https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/system/app/pages/search?scope=search-site&q=grosso+modo.
Significa: “d’una manera gruixuda”, però s’utilitza per expressar “en gros, aproximadament”.
L’anàlisi és: Complement circumstancial de manera (CCM), format per un substantiu de segona declinació en ablatiu singular masculí seguit d’un adjectiu.
5. Com jo no he pogut anar, he demanat opinió als meus companys i m’han dit que es van ficar molt en el paper d’amo i esclau i que ho van fer molt bé i va ser molt entretingut. Com varies persones han escollit diferents nois, estic segura de que els dos ho van fer igual de bé i van convertir una excursió que jo pensava que seria molt aburrida en una autèntica aventura amb expectatives molt reals.
Ave!
Si. En Caius Aemilius a dit “Hola, el meu nom es Caius i soc el dominus” i en BUCCUS a dit “Hola, el meu nom es BUCCUS i soc un servent”.
Domus és un tipus de casa romana, La domus constava d’un sol pis, o dos com a màxim. Tenia la planta rectangular i estava aïllada de l’exterior per parets uniformes, amb poques finestres. La claror entrava pel centre, a través de l’atri, o pel peristil. La casa itàlica primitiva es dividia en aquestes parts:
L’entrada principal solia constar d’un vestíbul (vestibulum) en forma d’un petit espai arrecerat anterior a la porta.L’atri (atrium) era la primera cambra que es trobava. Era el centre de la casa primitiva i de la vida familiar. Era un gran espai cobert per un sostre llevat d’una gran obertura (compluvium) al mig que donava claror i ventilació i deixava caure l’aigua de la pluja a l’impluvium, una bassa rectangular que la recollia i des de la qual passava a una cisterna soterrània. Un petit pou al costat permetia treure’n l’aigua.El tablinum estava situat al darrere de l’atri, separat per una cortina o un reixat de fusta. Era el despatx del pater familias, on rebia les visites i guardava l’arxiu familiar.Els cubicula o dormitoris estaven situats als costats de l’atri.Les habitacions que flanquejaven l’entrada podien estar obertes a l’interior o bé donar a l’exterior. En aquest cas el propietari de la casa les llogava com a botigues (tabernae).Moltes cases tenien un jardí (hortus) al llarg de la paret posterior.Al fons de l’edificació hi solia haver una quadra amb una pila, on es guardaven els carruatges i les àmfores, i una habitació per al capatàs dels esclaus (el villicus) i les habitacions d’aquests. Pel que sembla, aquest tipus d’habitatge era usat per propietaris de certa importància que residien a la ciutat i tenien les terres a una distància curta. Quan els propietaris no tenien esclaus no existien les dependències destinades a aquests.
El llatinisme és “a grosso modo”. Aquest és l’enllaç;
https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/system/app/pages/search?scope=search-site&q=grosso+modo
Literalment significa “d’una manera gruixuda”.
Anàlisis:Complement circumstancial de manera, format per un substantiu de segona declinacio en ablatiu singular masculí seguit per un adjectiu de primera classe.
Els vokis són semblants a com van ser els guies a l’excursió, està currat, i jo em quedaria amb en Caius ja que va ser ell el meu guia i era molt divertit i va fer explicacions molt bones i breus.
Hola nois i noies.
Gràcies a tothom per els vostres comentaris, ja que pera nosaltres és molt important que hàgiu entès el nostre document o presentació sobre els guíes de la sortida i altres coses.
En primer lloc, haig de dir que al principi vam tènir uns problemes amb els vokis, ja que no ens anava del tot bé, i no podiem fer als personatges amb les semblances dels guíes.
En segon lloc, és un orgull per a mí i suposo que per a les meves companyes Clara Galiano i Maria Sorribes, que us hagi agradat els nostres vokis i sobre tot els hàgiu entès el nostre treball.
En tercer lloc, els vokis és una eina per a que vosaltres entengueu com era la personalitat i com parlava els guíes que vam tenir a la sortida a Empúries.
En quart i últim lloc, per a la gent que no vau venir a la sortida, espero totalment que hàgiu entès el nostre punt de vista i que tants els vokis com l’ explicació dels llocs que vam veure, i les coses que hi havien en el museu.
Moltes gràcies a tohtom per els comentaris, i esperem que us hagi agradat.
Ave.
Salvete omnes! Χαίρετε!
Εγώ Μαρία Σορρίβες εἱμί!
Ego Maria Sorribes Sum!
Veig que heu gaudit de l’excursió els que vau anar i que us ha agradat l’article.
En primer lloc veig que molts no heu entès els nostres vokis ja que el llatí del voki parla massa ràpid però els que sí ho heu entès i ho heu traduït bé.
A la pregunta de la domus estic molt contenta amb vosaltres ja que no us agafa de nou i sé que havíeu treballat el tema abans.
Alguns com la Lídia o Àlex Núñez us heu deixat la ubicació i qui hi vivia.
La tercera pregunta ha estat una llàstima perquè que alguns no la han pogut contestar-la perquè no van anar-hi.
Sento que els de Cultura Clàssica de quart no hagíeu anat perquè no heu pogut contestar algunes de les preguntes.
Però els de batxillerat com la Clara veig que us van agradar els guies que vam tenir.
Però al final heu après tots coses noves com un llatinisme o cultura clàssica.
Moltes gràcies pels vostres comentaris i esperem que les pròximes generacions es fixin en el nostre quan vagin la pròxima vegada a Empúries.
Valete omnes!
Salve!
He entès ambdós vokis i ho trobo una manera diferent d’aprendre. La “domus” és l’habitatge de les classes benestants, els patricis, que està construïda al voltant de l’atri, que permetia la recollida d’aigua de la pluja, l’entrada de la llum a les habitacions i la seva ventilació. Les “insulae” eren els blocs de pisos on vivia més d’una família de classe baixa.
Heu mencionat “grosso modo”, que si hi és a “Llatinismes in situ”. https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-grosso-modo
“Grosso modo”, és un llatinisme que fa la funció de complement circumstancial de manera i està format per un substantiu masculí, modus -i, de la 2a declinació en ablatiu singular i un adjectiu de primera classe, grossus, -a, -um. Literalment significa de manera gruixuda, tot i que quan el fem servir, canviem el significat i ens referim a fer alguna cosa de manera extensa.
Abans de llegir el vostre article no sabia que eren els vokis però, tal com he esmentat abans, em sembla una manera diferent d’aprendre i potser, fins i tot, d’entendre-ho millor. Jo vaig estar en el grup que explicava el Buccus així que si hi tornés a anar, preferiria anar amb en Caius per viure en primera persona l’explicació des d’un altre punt de vista.
-Caius Emilius diu quees l amo de en Buccus (un esclau íber), diu que els ibers son pacifics pero no gaire.
Buccus es l esclau de Caius, Caius es un patrici de la ciudat,. Diu que han aportat diferents maneras de viure però abans de que arribessin , a ells no les feia falta molt
-.Una domus era una antiga casa romana de gent rica, tenía un vestíbul, tambe tenía un atrium que era un pati cubert
-El llatinisme que aparece es “a grosso modo”
– Els dos Voki me han semblat molt interesants i divertits semblaven amo y esclavu de veritat, me n van impressionar molt i eren bastant divertits i hem van agradar molt les anècdotes que van contar
Salve!
– Si, ho he entès .
– La domus era la casa pròpia dels patricis romans. A la domus hi havia l’atri on estava l’impluvi i el compluvi. L’atri donava a les diferents habitacions i el peristil que era el pati interior.
Les “insulae” que eren els edificis de pisos.
– “Grosso modo”: és un llatinisme, format per un sintagma amb un adjectiu i el substantiu en ablatiu masculí singular. Literalment, significa d’una manera gruixuda. I el significat extens és de manera general.
– A mi em va tocar al Buccus i em va agradar molt com actuava.
No està malament però, potser faltaria una mica mes d’explicacions dels camins i que visitàveu. Hi han moltes imatges per aquest text.
En aquest text hi moltes fotos i poca explicació. M’agradaria que hi haguessis més informació sobre l’excursió realitzada i sobre els roman i la seva història.
En aquest text podem veure la experiencia dels estudiants amb els guies, podem apreciar algunes imatges d’una domus i una inscripció llatina en domus bastant interessant, personalment, aquest text és una mica petit i m’hauria agradat llegir una mica més de l’experiència viscuda per ells.
Trobo que aquest article explica molt bé l’actuació dels guies en la visita. És una manera bastant diferent d’informar, i fa que la experiència es pugui fer més divertida, entretinguda, i fins i tot entenedora, ja que com parlen en 1a persona es pot visualitzar millor. Per el que fa a l’article troboque està bé que hi hagin aquestes imatges interactives, perquè són un recurs diferent.
En aquest treball podem notar l’interès dels alumnes per la informació citada pel Buccus, el guia que ha acompanyat als estudiant en aquesta sortida i que els ha fet sentir confiança amb la seva diversió. M’ha semblat bastant complet aquest redactat encara que he trobat a faltar una mica de més explicació.
En general està bastant bé.
M’ha semblat un article força ben redactat i deixant bastant clares les qüestions principals i més importants.
Per el meu punt de vista inclouria algun arxiu més dinàmic o interactiu com el dels guies parlant perquè es faci una mica més amè i també es pugui gaudir més de la lectura i sobretot dels coneixements que ens plantegen en el article.
Aquest article personalment m’ha deixat amb ganes de saber més sobre aquesta sortida i de poder realitzar-la si la situació ens ho permet.
SALVE!
Ens podeu dir quin tipus d’habitatge és una domus i de quines parts està composta? Quins altres tipus d’habitatge hi havia?
La domus era la casa pròpia dels patricis romans. A la domus hi havia l’atri on estava l’impluvi i el compluvi. L’atri donava a les diferents habitacions i el peristil que era el pati interior.
Les “insulae” era l’altre tipus d’edifici.
En un moment del text he utilitzat un llatinisme. Podeu dir-me quin és i buscar-lo a Llatinismes “in situ“? Si hi és, enllaceu-lo i feu-ne l’anàlisi complet.
“grosso modo”, que està “Llatinismes in situ”. https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-grosso-modo
M’ha semblat bastant complet aquest redactat encara que he trobat a faltar una mica d’explicació. En general bé, per que la poca informació que dona es interessant i crec que pot ser fàcil d’entendre per els alumnes.
– Si que he entès el que han dit els vokis
– La domis era la casa on vivien els patricis i la gent rica, les seves part són : atrium (part central), Compluvium (obertura per l’aigua de pluja), triclinium (menjador),culina (cuina), impluvium ,tablinum (despatx).
-“Grosso modo” significa més o menys
-M’ha semblat interessant però no vaig estar en aquesta excursió
“Salve”!
M’han agradat molt els dos vokis que han introduït a l’article. Un d’ells deia: “Hola, el meu nom és Claudi i sóc el senyor”, i l’altre deia: “Hola, el meu nom és Bucuus i sóc un esclau”.
La domus era la casa de camp dels patricis i algunes de les parts de la que estava composta eren: l’atri (que era un pati interior en el qual es trobaven l’impluvi i el compluvi), el peristil (un pati exterior envoltat per columnes on estava la “piscina”), les habitacions, la “culina”, etc.
El llatinisme que apareix al text és “grosso modo”, que molta gent acostuma a escriure malament perquè posen la preposició “a”. És un complement circumstancial de manera, format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí precedit per un adjectiu de primera classe que hi concorda. El seu significat literal és “de manera gruixuda” i el seu significat extens és “en gros, aproximadament”.
Salve!
Aquest article m’ha semblat molt interessant i entretingut perquè és molt curiós tot el que explicava i em sembla que els vídeos li donen la part divertida i entretinguda alhora que aprens, és un mètode més divertit i dinàmic i fa que sigui més fàcil seguir la lectura i parar atenció.
He entès tot el que deien els vokis, perquè només es presentaven i parlaven amb un vocabulari que ja hem estudiat.
La domus era un habitatge romà on hi vivien les famílies amb un cert poder econòmic. El primer que es trobava a la domus era el vestibulum. Després trobàvem l’atri, en aquest atri es podia trobar l’impluvium i el cumpluvium. A continuació trobem el tablinum que era el despatx del senyor, el triclinum que era on es sopava i les cubiculas que eren les habitacions. També i trobàvem la culina (cuina) els lavabos i el peristylum que eren patis envoltats per columnes.
El llatinisme que s’ha utilitzat és ”grosso modo” el seu significat literal és aproximadament. És un adjectiu de primera classe seguit d’un ablatiu de segona declinació. El seu significat literal és d’una manera gruixuda.
“Salve”!
L’article m’ha semblat interessant i molt ben estructurat. He entès el que deien els vokis, s’han presentat. El primer s’anomenava “Caius Aemilius” i és l’amo i, l’altre es deia “Buccus” i és l’esclau. La domus era l’habitatge de les famílies que tenien un cert nivell econòmic. La domus està composta per el vestibulum, l’atri, part on es trobaven el cumpluvium i l’impluvium, la culina, que era la cuina, etc.
El llatinisme que ha sigut utilitzat en el text és “grosso modo”, el seu significat literal és d’una manera gruixuda i el seu significat extens és “en gros, aproximadament”. És un complement circumstancial de manera format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí precedit per un adjectiu de primera classe.
Salve!
Aquest article m’ha semblat interessant i no ha estat gens avorrit, ja que no tot era lletra sinó que també hi havia fotografies i vídeos i això fa que la lectura sigui més fàcil de seguir i entendre.
He entès tot el que deien els “vokis” a l’article, ja que el vocabulari que utilitzen el vam estudiar l’any passat.
La domus era un habitatge romà on hi vivien les persones amb un cert poder econòmic. A la domus hi podem trobar el següent: Exedra (sala de reunions), generalment és una construcció descoberta de planta circular amb seillents i respatllers fixos en la part interior de la corba. Tot seguit trobem el cubículum (que són les habitacións). Després trobem el peristylum (és com un jardí), el que trobem en el jardí és una galeria de columnes que envolta l’edifici. També hi ha el tablinum (despatx) era on el senyor de la casa rebia les visites importants i on podia llegir i escriure cartes. També està la culina (cuina) i l’impluvium (estanc on l’aigua que hi ha és de la pluja) i el compluvium (és l’obertura del sostre per on cau l’aiugua de la pluja). I finalment hi podem trobar la taberna (magatzem) on guardadaven especialment els aliments.
El llatinisme que s’ha utilitzat ha sigut: “grosso moso” el significat literal és de manera gruixuda, fa d’adjectiu de primera classe seguit d’un ablatiu de segona declinació.
Com ja he dit al principi aquest article està molt bé!
Salve!
Aquest article crec està una mica desorganitzat pero alhora penso que ho han intentat fer d’una manera més dinamica i visual el qual fa que t’entri millor, igualment , penso que falta informació.
La domus era la casa pròpia dels romans, l’habitatge de les classes altes, els patricis.
A l’entrada hi havia un vestíbul despres s’hi situava l’atrium, un pati interior amb un forat al mig, el compluvium, per on passava l’aigua de pluja la qual despres queia al impluvium.
Les habitacions es deien cubicula , el menjador triclinium i la cuina culina i no s’ubicava en cap lloc en especial. El despatx (lloc de treball) anomenat tablinum i el jardí, perystilum
Hi havien tres tipus d’habitatge; la domus , l’insulae i la villa. “L’insulae” era un bloc de pisos, era per gent de la baixa societat amb poc recursos i la “villae” una casa de camp.
Al text podem veure el latinisme “grosso modo”, aqui teniu la referència,
( https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/llatinismes-en-obres-literaries/-grosso-modo ).
Significat literal: D’una manera gruixuda
Significat extens: “En gros, aproximadament”
Anàlisi formal: Complement circumstancial de manera format per un substantiu de la segona declinació en ablatiu singular masculí , seguit d’un adjectiu de primera classe (grossus,-a,-um).
Envers els vokis crec que es una bona manera animada d’explicar, es entretingut i a més representen molt bé les idees de totes dues parts.
Salve!
Després de llegir els tres articles i agafar moltes idees per el nostre propi, ens han agafat moltes ganes de anar a veure la ciutat d’Emporion.
La redacció és molt bona i molt entenedora i les imatges la complementen perfectament.
Es nota que els alumnes van disfrutar la sortida i van aprendre moltes coses sobre la cultura clàssica.
Gràcies a aquest blog, hem pogut agafar un model per fer un gran blog.
Vale!
D’acord, Maria i Júlia, ara cal estar molt atentes a la sortida per no perdre’n ni un detall i així poder explicar-nos-ho.