Durant el cap de setmana del 26 al 28 de novembre de 2022 vaig anar a Roma, la capital d’un dels imperis més importants a la història. Vaig viatjar-hi amb la meva tieta com a regal del meu aniversari i ens vam endinsar en la història d’aquesta preciosa ciutat. Per cert, em podeu explicar l’origen del títol que he triat per a l’article?
“Museu” de l’aeroport de Roma.
El primer dia, quan vam arribar a l’aeroport (Fiumicino) em vaig fixar que hi havia un petit museu, amb moltes escultures i quadres de personatges i persones molt importants d’aquesta ciutat. Vaig estar investigant, però no vaig trobar quins personatges eren ni d’on provenen. Seríeu capaços d’investigar alguns personatges que es troben en aquest museu i d’on provenen?
Quan vam arribar a l’hotel vam deixar les coses i vam anar directes a descobrir Roma. Una de les primeres coses amb què ens vam topar va ser la Fontana Di Trevi, on l’endemà ens van fer un tour i ens van explicar moltes de les curiositats d’aquesta font. Dissenyada en un principi per Bernini el 1625, en ple estil barroc, està situada a le tre vie, lloc on confluïen tres antics aqüeductes subterranis. D’on creus que li ve el nom? Qui hi ha representat en aquesta font?
“Fontana Di Trevi”.
Una de les curiositats que vam descobrir el primer dia, abans del tour, va ser la llegenda de les tres monedes. Diuen que has de llençar tres monedes en aquesta font. La primera serviria per tornar a aquesta meravellosa ciutat, la segona per trobar l’amor i la tercera et concedeix un desig. Perquè això passi, haurem d’agafar les monedes amb la mà dreta i llençar-les per sobre l’espatlla esquerra d’esquena a la font.
Òbviament, vaig caure en la temptació d’aquesta llegenda i vaig llençar les tres monedes.
“Fontana Di Trevi”.
Seguint les instruccions de la nostra guia, vaig fixant-me millor en aquesta font i vaig descobrir que una de les finestres era pintada. Ara ja no me’n recordo, em podríeu fer memòria de què va passar amb aquella finestra?
Panteó romà.
Panteó romà.
Seguint el nostre camí, vam trobar el Panteó romà. Al porxo s’hi llegeix M·AGRIPPA·L·F·COS·TERTIVM·FECIT (Marcus Agrippa, Lucii Filius, Consul Tertium Fecit). Realment Marc Agripa va construir l’originària (la primera abans de cremar-se), però qui va reconstruir-lo? Investigueu i trobeu qui va construir el Panteó tal com ara el podem veure.
L’endemà, ens van explicar que a Roma hi havia molts obeliscs i sens dubte el de la foto va ser el meu preferit. Ens van explicar que la base on s’assenta, l’Elefantino, va ser dissenyada per Bernini per ser emplaçat a la Plaça Minerva, i representa un elefant com símbol de saviesa.
Obelisc de la plaça Minerva.
Un frares dominics van trobar aquest obelisc egipci i van decidir amagar-lo, però finalment se’n va assabentar el Papa Alexandre VII i van fer un concurs per veure qui podria dissenyar-ne la base. Bernini va ser l’escollit, però els sacerdots es van enfadar i van decidir que cada matí que el Bernini treballés en la seva escultura l’insultarien. Bernini s’hi va tornar i per emprenyar-los va posar el cul de l’elefant de cara a la finestra del seu convent i la trompa a la manera d’un gest violent amb la mà. Per què utilitzaven els obeliscs els romans i per què hi ha obeliscs egipcis? I per què em sona tant el nom d’aquesta plaça?
Font i església de la piazza Navona.
L’última parada d’aquest Tour va ser la Piazza Navona, on trobem tres fonts i una església. Els protagonistes de la següent curiositat de Bernini i les seves discussions són: la font dels quatre rius i l’església de Sant’Agnese in Agone. Bernini va construir una font on estan representats quatre continents amb els rius mes importants: Àfrica, amb el Nil; Europa, amb el Danubi; Àsia, amb el Ganges; i Amèrica, amb el Riu de la Plata. L’església va ser construïda pel seu enemic Francesco Borromini. Resulta que Francesco va fer una escultura d’una dona girant la cara a la font, fent veure que la font no valia res en comparació amb la seva església. Bernini va decidir que Amèrica, el personatge més a prop a l’església, reaccionés de forma que semblés que aquesta anava a caure en qualsevol moment. Com si estigués tan mal feta que era impossible que es mantingués de peu. Expliqueu-me com està representada cada característica d’aquests continents en els personatges de la font de Bernini.
Colosseu.
Colosseu.
El dia següent era el de partida, però clarament falta un monument de Roma imprescindible que no podia faltar. Sí, estic parlant del magnífic Colosseu! D’aquest no us en puc dir gran cosa, ja que quasi no va haver-hi temps de veure’l i impregnar-me de la seva història; així i tot, vull que me n’expliqueu algunes.
Espero que la llegenda de les tres monedes de la Fontana di Trevi sigui certa i pugui tornar un altre cop per endinsar-me a la resta de monuments que m’han quedat pendents!
Fins a una altra, Roma!!!
Fotos i text: Mariona Roig (Món clàssic 1BAT)
Hi tant que et portaré Clara!, m’ha sorprès que hagis sigut l’única que ha dit bé qui estava representat en la fontana di Trevi, perquè com segurament saps Oceà no és Posidó ni Neptú. He volgut destacar aquesta part, ja que m’he adonat que et fixes bé en els detalls. Bon comentari!
Salve!
El teu article sobre Roma, ciutat fundada per Ròmul és súper interessant! M’ha encantat com expliques la teva experiència personal i alhora afegeixes dades històriques i curiositats. El tema del “museu” a l’aeroport de Fiumicino m’ha semblat molt original, i crec que seria genial saber més sobre qui són els personatges que hi apareixen.
La llegenda de les tres monedes a la Fontana di Trevi (fontanta és font en italià i di trevi perquè el carrer es diu le tre vie) és molt guai, i fa que qualsevol tingui ganes d’anar-hi i tirar-les per provar sort. També m’ha sorprès molt la història de la finestra pintada i això que Nicola Salvi estava preocupat per la seva filla. Fa que la font tingui encara més història darrere.
La part de la Piazza Navona és brutal! La rivalitat entre Bernini i Borromini la fa molt curiosa, sobretot la història de l’elefant i la base de l’obelisc. I també la font dels quatre rius, amb els continents representats, està plena de detalls que no tothom coneix.
El Colosseu, encara que dius que no vas tenir gaire temps per visitar-lo, és un superfinal pel text, perquè el fa tancar amb un dels monuments més famosos de Roma. A més, l’esperança de tornar-hi amb la llegenda de les monedes dona un toc molt guay al final. I per últim, sabies que van treballar més de 100.000 persones per la seva construcció?
En conclusió, l’article ha sigut molt interessant de llegir i l’he gaudit molt. La informació no es fa densa i és divertida, has sabut molt bé que posar i com. Si l’hagués de puntuar un 10 sense dubte, moltes gràcies per aquesta informació.
Vale!
Un comentari força correcte, Lucía. Et faltaria, però, aprofundir més en els punts de recerca que et demana l’autora. Els primers sobretot els passes molt per alt. Continua, doncs, amb la mateixa estructura, però concreta més tant en les recerques com en els raonaments i valoracions.
Aquest blog de la Mariona ens explica el seu viatge de tres dies a Roma, una ciutat plena d’història i monuments impressionants. A través de l’experiència viscuda per ella mateixa, el text conté curiositats i dades històriques que ajuden a entendre millor la importància d’aquesta ciutat i també ajuden a fer que sigui més divertit en llegir-ho.
L’origen del títol de l’article prové del mite de Ròmul i Rem, aquest mite tracta de com van fundar roma, Ròmul i Rem eren dos germans bessons que Amuli va voler matar-los i els va tirar al riu Tíber, però una lloba els va salvar i els va criar, quan van créixer, Ròmul va voler posar límits a la seva futura ciutat i va dir que tothom que creues la línia límit seria assassinat, Rem va passar la línia en forma de menyspreu i li va dir que mai arribaria a ser rei, en aquell instant Ròmul acaba amb la vida de Rem.
Els personatges que es troben en el museu de l’aeroport són Apol·lo: “Apollo”, 2n generació, fill de Zeus i Leto, i germà bessó d’Àrtemis, deu de la música i de les arts, els seus atributs són la lira, la corona de llorer i l’arc.
Afrodita: “Venus”, 1r generació, dues versions la primera versió d’Homer filla d’Uran i la segona versió d’Hesíode filla de Zeus, deessa de l’amor, la bellesa, els seus atributs són la petxina de vieira, el mirall i el cigne.
Tiber: “Tiberinus”, hi ha diferents versions qui són els seus pares, una diu que és fill de Jano i Camasena i un altre que és fill de Oceano i Tetis, era el déu de la personificació del riu Tiber.
D’on prové el nom de “Fontana di Trevi”?, té dues versions diferents, una diu que el nom de Trevi prové de “tre vie”(tres vias), ja que la font era el punt de trobada de tres carrers, i l’altre diu que el nom de Trevi es deriva de la paraula llatina “Trivium”, i diu que Trivia és coneguda com una deessa romana, que és la protectora dels carrers de Trevi. En aquesta font es veu representat el tità Oceà, aquest tità és fill d’Urà i Gea, és el déu dels rius i dels oceans i està situat a la font com a figura principal.
Es diu que la finestra de la “Fontana di Trevi” esta pintada, ja que l’arquitecte Nicola Salvi que l’estava construint un dia va somiar que la seva filla se suïcidava per aquella finestra i va decidir que en comptes de construir-la i arriscar-se de què el seu somni es fes real va decidir pintar-la.
El constructor original del Panteó va ser el polític i general romà Marc Vispani, amic i gendre d’August, però qui va construir el Panteó tal com ara el podem anar a veure va ser Apol·lador de Damasc, un nom curiós que ens recorda a Apol·lo, ell el va haver de construir de nou, ja que a causa d’uns incendis es va destruir.
Els romans utilitzaven els obeliscs en símbol de poder i prestigi, els obeliscs egipcis estan perquè quan els romans van conquerir Egipte se’ls van emportar com a trofeu per demostrar el seu domini. El nom d’aquesta plaça ens sona molt, perquè “Minerva” és el nom llatí d’Atena, la deessa de la saviesa, la guerra, la teixidura i l’agricultura.
A la Font dels Quatre Rius, Bernini representa els continents amb símbols: Àfrica té el rostre cobert perquè no es coneixia l’origen del Nil, Europa toca l’escut papal per mostrar la seva importància, Àsia porta un rem perquè el Ganges és navegable i Amèrica apareix espantada i amb monedes, simbolitzant la riquesa i, segons la llegenda, la reacció a l’església de Borromini.
El Coliseu és un dels monuments més coneguts de Roma. Se celebraven jocs de gladiadors, lluites amb animals i espectacles públics, també hi havia un espectacle que a mi personalment m’hagués agradat veure que inundaven el coliseu i ficaven vaixells petits i feien batalla de bales. Tenia una capacitat de milers d’espectadors. Amb el pas del temps ha viscut terratrèmols i espolis, però encara és un símbol de Roma i de la seva història.
En conclusió, aquest article ha sigut molt interessant de llegir, he après moltes coses noves, per exemple que a la “Fontana di Trevi” hi ha una finestra pintada, sense dubte si necessites llegir informació sobre Roma abans d’anar-hi de viatge miraria aquest blog, encara que sembli que hi ha bastant lletra quan comences a llegir-ho no vols parar.
És un comentari correcte, Laia M., però hi ha coses que has de tenir en compte de cara als propers.
-El que estàs comentant és un article o entrada del bloc. El bloc no és de la Mariona.
-En l’anàlisi dels déus no s’entén això de 1r generació, deus voler dir divinitat olímpica de 1a generació.
-Com ja he dit en algun altre comentari, millor buscar en una font en català, perquè els noms sobre la divinitat menor Tíber no estan correctes.
-En alguna pregunta de divinitats no n’especifiques el tipus, com oceà, divinitat cosmogònica.
-Falta qui va manar reconstruir el Panteó.
-Falten els atributs i genealogia d’Atena, i hi ha termes incorrectes com “teixidura”.
-A l’article no es parla de “Colisseu”, la denominació correcta és “Colosseu”.
El paràgraf conclusiu és força encertat.
Tres dies a la ciutat de Ròmul!
Roma, una ciutat amb tanta història, i tan present a les nostres vides, sobretot per a aquelles persones que estudiem clàssiques. Però explicada d’una manera diferent, una versió molt més amena d’un recorregut per aquesta, molt més divertit que una simple i avorrida pàgina de la Wikipedia.
En primer lloc, aquest títol escollit, és degut al fet que Ròmul va ser, segons la llegenda, el fundador de Roma i el seu primer rei: juntament amb el seu germà bessó Rem. Van ser abandonats al riu Tíber i alletats per una lloba. Com a curiositat, en el nostre viatge a Tàrraco a quart de l’ESO, vam poder observar la mateixa estàtua que ho representa, la Lloba Capitolina.
Doncs bé, quan tots dos van voler fundar una ciutat es van barallar i Ròmul va acabar matant Rem; l’any 753 aC va fundar Roma, en va establir les primeres institucions com el Senat i va governar com a rei, tot i que els historiadors consideren que és un personatge pseudohistòric.
Aquests coneixements que he obtingut, són gràcies a l’exposició que va realitzar l’altre dia la meva companya Maria Ferreres, on explicava la llegenda titulada la fundació de la ciutat de Ròmul i Rem,
obtinguda del llibre Ab urbe condita, llibre I de l’autor TIT LIVI , un historiador romà del s I a.C.
Per aquestes raons, l’autora d’aquest article, ha escollit aquest nom tan prestigiós per titular-lo.
És sorprenent que només trepitjar Roma es trobin mostres de pervivència tan importants com escultures de les següents divinitats: Apol·lo, Ἀπόλλων, Apol·lo, déu olímpic de segona generació, fill de Zeus i Leto, germà bessó d’Àrtemis
déu de la bellesa masculina, les belles arts i els oracles. Els seus atributs són la lira, l’arc, el llorer i el Sol / Muses. En segon lloc, Afrodita, Ἀφροδίτη, Venus, deessa de segona generació, va néixer de l’emulsió d’escuma que va sortir al mar després de caure els genitals d’Urà. (Hesíode) També es diu que es la filla de Zeus i Dione (Homer), esposa d’Hefest i amant d’Ares. Deessa de l’amor i bellesa, els seus atributs són la petxina, el colom, i la poma / Eros.
I finalment a la divinitat del Riu Tíber, una divinitat menor. Les divinitats menors són divinitats, en alguns casos semidivines que neixen d’altres divinitats o en algun cas, tenen alguna part humana. La seva funció és complementar tota la resta de conceptes que no comprenen les divinitats. Per tant, tenen un poder inferior a la de les divinitats cosmogòniques i olímpiques. N’hi ha molts que són representació d’elements de la natura.
Tiberí, Tiberinus, era el déu i personificació del riu Tíber. Hi ha diverses versions del seu naixement, en primer lloc es deia que era fill de Jano i Camasena, i en segon lloc, es deia que com era un dels déus fluvials, hauria de ser per tant fill d’Oceà i Tetis. Era germà, per part de pare, de Fonto i Canente, entre altres.Va tenir almenys un fill, Ocno, hagut amb Mantell. Els seus atributs són la cornucòpia, els propis Ròmul i Rem, l’aigua, la lloba capitolina i el timó.
Seria capaç de reconèixer aquestes divinitats (excepte la menor) ipso facto , per les tasques insígnia que he realitzat durant el primer trimestre de món clàssic, ja que consistien en identificar diferents divinitats mitjançant mostres de pervivència.
Llegint l’article de la pròpia fontana di trevi, he trobat el perquè d’aquest nom tan particular (le tre vie). Aquest nom és pel fet que el topònim Regi Trivii va designar a la zona des del segle XII, en referència a la confluència de tres carrers o potser a la triple sortida de l’aigua de la font original.
Fent una anàlisi a la mateixa font, he pogut identificar quina divinitat és representada, es tracta de Posidó, Neptú , Ποσειδῶν. Divinitat olímpica de primera generació , fill de Cronos i Rea i germà d’Hèstia, Hera, Demèter, Zeus i Hades. Es considera déu del mar i terratrèmols i els seus atributs són el trident i el cavall / Tritons.
En primer moment, no sabia que existia aquesta finestra si no és per aquest article, per tant, m’agrada haver adquirit nou coneixement sobre una cosa tan interessant com aquesta, ja que si torno a viatjar a Itàlia, concretament a roma, podré explicar a la meva família o amics una curiositat com aquesta , com si fos una guia turística.
Què va passar amb aquella finestra? Doncs bé, hi ha una història popular però no confirmada que diu que el projectista va simular una finestra perquè l’arquitecte de la Fontana va somiar que la seva filla es suïcidava tirant-se des d’aquella finestra, i per això es va decidir no fer-la real, sinó pintar-la per complet.
El Panteó, Pànteon o Pantèon, és un dels edificis de l’antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart). El temple original d’Agripa es va construir cap al 27-25 aC, però va ser destruït per un incendi l’any 80 dC. L’emperador Domicià el va restaurar, però poc després es va tornar a cremar cap al 110 dC.
L’edifici tal com el veiem avui dia s’ha reconstruït completament durant el regnat de l’emperador Adrià, entre el 118 i 128 dC aprox. Així que, tot i que la inscripció menciona Agripa —perquè Adrià va decidir conservar-la com un reconeixement al fundador original— el Panteó actual és obra de l’emperador Adrià.
A Roma, a la Piazza della Minerva, hi ha un obelisc egipci original portat pels romans com a símbol de poder i connexió amb Egipte. Que perquè ens sona tant aquest nom? Doncs perquè parlem de la divinitat olímpica de segona generació Atena, Ἀθήνα, Minerva. Filla de Zeus i Metis. Va néixer del cap del seu pare completament adult i armada, deessa de la saviesa, intel·ligència, guerres tàctiques, arts i oficis. Els seus atributs són l’òliba, olivera, ègida.
Curiós, oi? A la Font dels Quatre Rius de Bernini, cada figura representi un continent/riu principal amb atributs simbòlics… Àfrica (Nil), Europa (Danubi), Àsia (Ganges) i Amèrica (Riu de la Plata).
Finalment, com podria acomiadar-se un article que parla de Roma sense parlar del Colosseu!
El Colosseu, o Amfiteatre Flavi, és l’amfiteatre més famós de Roma i podia acollir fins a 80.000 espectadors, així que perdre’t buscant el teu seient era gairebé obligatori. Allà es feien lluites de gladiadors, caceres d’animals i batalles simulades. Està construït amb pedres enormes, arcs i voltes sense cap manual d’instruccions—els romans realment sabien el que feien!— A sota hi ha l’hipogeu, un entramat de túnels secrets amb bèsties i gladiadors esperant el seu moment. Era també una gran estratègia de propaganda imperial: “mireu, poble! Jo soc superpoderós i vosaltres sou afortunats de veure-ho en directe”.
Tot i els terratrèmols, saquejos i milions de selfies de turistes del segle XXI, encara sobreviu com un símbol gegantí i impressionant a Roma.
Vale!
És un bon comentari, Laia R., però t’hi faig algunes apreciacions.
-Recorda que le llatí va en cursiva o comentes, com Tiberinus.
-El paràgraf sobre la qüestió títol està un amica desmanegat amb alguna línia separada sense ser punt i apart.
-L’ampliació sobre el déu Tíber té alguns problemes de traducció com els noms propis i frases com Va tenir almenys un fill, Ocno, hagut amb Mantell???. Sempre és millor utilitzar una font directament en català.
-Falten algunes majúscules, com la Fontana di Trevi o Roma.
-En general no hi ha diferents transcripcions possibles. Per exemple, en català s’ha de dir Panteó.
-Faltaria algun detall de la font dels continents.
L’estil desenfadat del comentari és força encertat, així com l’úsde llatinismes i la relació amb els coneixements i experiències acadèmiques. El paràgraf final també éstà molt bé, però està referit només al Colosseu i hauria de ser més global.
Salve Mariona!
M’ha encantat llegir el teu article, crec que Roma es una ciutat super interessant i amb molta història al darrera i conèixer les aventures del teu viatge poden aprendre a més la historia de la ciutat em sembla una combinació perfecte. He vist que també has afegit algunes preguntes per endinsar-nos una mica més en la història i entendre millor els llocs i monuments que apareixen al bloc. Com no, encantada les respondré!
Responent a la teva primera pregunta, el nom de Ròmul prové del mític fundador de Roma, on junt amb el seu germà bessó Rem van ser abandonats i acollits per la Lloba Capitolina. Després tots dos funden la ciutat i més endavant quan Ròmul posa límits a Roma, diu que tothom que creui la línea limit será assassinat. Rem creua la línea en forma de menyspreu i li diu que mai arribará a ser rei, en aquell instant Ròmul mata a Rem.
M’ha semblat molt interessant que trobessis escultures de divinitats en un aeroport, ja que no es algo que acostumem a veure a llocs com aquest.
La primera escultura que trobem és la d’Apol·lo, divinitat de segona generació, fill de Zeus i Leto, germà bessó d’Àrtemis, déu de la música i les arts i els seus atributs eren la lira, la corona de llorer, la pitó i el corb.
La segona figura és Afrodita, deessa de primera generació, la primera versió de Homer filla d’Urá i la segona versió d’Hesíode filla de Zeus. Deessa de l’amor i la bellesa, els seus símbols són les roses i les flors, la petxina de pelegrí, els coloms i els pardals.
La última estatua que veiem és la de Tiber, déu i personificació del riu Tíber, es diu que és fill de Jano i Camasena tot i que com és un dels déus fluvials, alguns consideren que hauria de ser fill d’Oceà i Tetis. Els seus atributs són; la cornucopia, la vegetació, el rem i la lloba capitolina.
Ara ens parles de la famosa Fontana di Trevi. Sens dubte, un dels llocs que més m’agradaria visitar si algun dia viatgés a Roma.
El nom d’aquesta font podria tenir dos orígens diferents, però tots dos relacionats amb el número tres. El nom “Trevi” que prové del llatí trivium.
Una de les explicacions diu que el nom fa referència als tres carrers que arriben a la plaça que hi ha al costat de la font, la Piazza de Crociferi. L’altra explicació diu que el nom ve de les tres sortides d’aigua que tenia la font.
Responent a la pregunta de la figura principal de la font, representa Oceà, un tità que és el déu i el pare dels rius i dels oceans.
M’ha agradat molt aquesta pregunta ja que no sabia que una de les finestres estava pintada i ha estat interesant investigar sobre ella. Es diu que l’arquitecte de la font, Nicola Salvi, va somiar que la seva filla se suïcidava des d’aquella finestra i va decidir tapar-la i pintar-la.
Sincerament no, jo no sabia gaire sobre la historia del Panteó, quina llastima que no poguessim restaurar l’original.
Cercant informació he trobat que entre els anys 118 i 125 dC, l’emperador Adrià el va fer reconstruir, mantenint la inscripció original dedicada a Agripa.
Que interessant! Els romans utilitzaven els obeliscs com a símbol de poder. Els obeliscs egipcis es troben a Roma perquè, quan els romans van conquerir Egipte, se’ls van emportar com a trofeus per demostrar que tenien aquell territori. El nom de la plaça ens sona perquè Minerva és el nom romà d’Atena, la deessa de la saviesa, la guerra, el teixit i l’agricultura.
A la Font dels Quatre Rius, Bernini representa els continents amb figures: Àfrica té la cara tapada perquè no es sabia d’on naixia el riu Nil, Europa toca l’escut del papa per mostrar la seva importància, Àsia porta un rem perquè el riu Ganges es pot navegar, i Amèrica surt sorpresa i amb monedes, que simbolitzen la seva riquesa.
El Coliseu és un dels monuments més famosos de Roma. Allà feien lluites de gladiadors, combats amb animals i espectacles. També hi havia un espectacle en què omplien el Coliseu d’aigua i feien batalles amb vaixells, que es algo que m’hauria agradat veure. Amb els anys ha patit terratrèmols i robatoris de materials, però avui dia és un símbol molt important de Roma i de la seva història.
Roma té molta història al darrere i ha estat interessant descobrir una mica més responent les preguntes. Moltes gràcies per compartir el teu bloc de viatge!
Vale Mariona!
És un bon comentari, Aitana, però t’hi faig algunes precisions:
-Les característiques dels déus estan ben presentades, només faltaria que afegeixis “olímpics” abans d’especificar la generació. O identificar la classificació finsi tot si no són divinitats conegudes, com amb Tíber, que és divinitat menor o Ocèan, déu cosmogònic.
-Falten dades de Minerva.
-Per què dius “Colisseu”? A l’article no apareix així.
-El bloc no és de la Mariona, ella és autora de l’article o entrada.
El paràgraf intrductori i alguns altres amb què entrellaces els paràgrafs estan força bé.
Hola! La veritat és que m’ha agradat molt el teu article perquè parla sobre la ciutat de Roma,
amb les teves experiences allà i també quins són els llocs que ha visitat durant la seva
estança allà, Roma. La veritat és que Roma és una ciutat amb molta història i vagis on vagis
sempre hi trobaràs alguna cosa dels romans.
El títol le trobat molt original perquè tracta sobre Ròmul, el rei fundador de Roma, Ròmul
juntament amb el seu bessó Rem, però Ròmul va ser qui va convertir-se en rei. Sincerament
m’ha agradat molt que tractis sobre quins aspectes hi han en el sentit de famós. Ma semblat
molt curiós que a dins de l’aeroport de Fiumicino, amb escultures de deús grecs com per
exemple Apolo, fill de Zeus i Leto i germà bessó d’Artemis, tenia de simbologia la bellesa
masculina, belles arts i els oracles, tenia d’atributs la lira, l’arc, el llorer, el sol i les muses.
Juntament amb Apolo i apareix Afrodita, que d’ella hi han dos versions i és que va néixer de
l‘emulsió d’escuma del mar després de caure dels genitals d’Urà i l’altre versió és de que es
filla de Zeus i Dione (Homer), era esposa d’Hefest i amant d’Ares. La seva simbologia era
l’amor i la bellesa i els seus atributs eren la petxina, el colom i la poma. A part hi surt el déu
del riu tíber que era Tiberí, era fill de Jano i de Camasena, per part de pare tenia de germans
a Fonto i a Canente, però es considera que és fill d’Oceà i de Tetis.
La Fontana Di Trevi em sembla molt bonica perquè d’alguna manera és el lloc que tothom va
a visitar sempre, el seu inici encara no se sap d’on ve però el nom el rep per el destricte de
Trevi, a darrere del “palau de poli”
. Prové del llatí “trivium”
, amb ho bonica que és no
m’estranya que la gent vagi. Es pot veure al déu Oceà conduint un carro en forma de petxina
tirat per un cavall enutjat. Molt sorprenent!
Allà es pot veure la finestra pintada, és una finestra que no està construïda , aleshores, el
que van fer va ser pintada , és a dir, un afinestra falsa, de totes maneres em sembla molt
interessant que hagin fet això!
Desprès una de les coses més boniques que té la ciutat de Roma és el Panteó, durant unes
èpoques va patir una sèrie d’incendis, però va ser reconstruit per Apol·lodor de Damasc.
Personalment no sabia molt bé el que tenia Roma amb els obeliscs però això de que tinguin
13 i que siguin egipcis, em sembla impressionant, eren portats d’Egipte, el primer va ser
perquè van conquistar Egipte a través d’August, actualment els obeliscs són utilitzats per els
papas com a símbol de poder. Una cosa que m’agrada molt es que interactuas amb coses
que no molta gent sap, com per exemple les fonts , que són representades per quatre dels
continents que existeixen, juntament està l’església que va ser construïda per l’enemic.
La veritat és que un dels altres llocs que més gent visita és el Colosseu, per a mi és un
monument preciós, no només per la seva història, sinó per com està dissenyat. Un dels fets
que van passar i han explicat es que el dia de la seva inauguració van fer una gran festa que
va durar fins a 100 díes! també van morir molts de gladiadors!
Com a final crec que es molt bo que algú que hagi tingut l’oportunitat d’anar a Roma i també
que estigui d’alguna manera alla present, així també amb moltes curiositats que hi han.
Ares, com és que les frases estan tan tallades? Quan ho passes de l’esborrany al bloc hasde mirar que no passi això. Es fa difícil de llegir perquè no s’identifiquen els paràgrafs.
En general les preguntes sobre mitologia estan força correctes, però vigila de no deixar-te majúscules, dir totes les dades dels déus…
No resols algunes qüestions, com la de la finestra falsa ni l’origen de “Trevi”.
Hi ha qüestions d’ortografia i sintaxi que cal polir, però m’agraden alguns del comentaris personal que fas i alguns detalls, com l’anècdota del Colosseu que destaques.
Salve Mariona!
Quina sort tens d’ haver gaudit de la ciutat eterna. Se’m posen les dents llargues, m’han vingut ganes de tornar! Quan hi vaig estar jo, també vaig llençar les tres monedes a la Fontana de Trevi, espero que es compleixi el primer desig, com bé has dit tu.
Com ja he dit, Roma és coneguda com la ciutat eterna. I és que la ciutat de Roma, com a tal, es va fundar l’any 753 aC amb el començament del regnat de Ròmul, després de matar el seu germà Rem, segons la tradició llegendària. Aquest relat forma part del mite fundacional de Roma i explica també molts dels seus símbols (com la lloba capitolina).
Em sembla molt curiós que tan sols en baixar de l’avió i arribar a l’aeroport (Fiumicino) et topis amb un museu ple de mostres de pervivència! Efectivament, la zona d’embarcament internacional de l’aeroport de Roma Fiumicino ha esdevingut un museu, gràcies a l’associació entre Aeroports de Roma i el Parc Arqueològic d’Òstia Antica, els passatgers de vols internacionals poden admirar tres estàtues originals que daten del segle II dC. trobades durant les excavacions de 1939, i que representen ni més ni menys que algunes de les figures que més hem treballat aquest primer trimestre: Apol·lo [(Febo a la mitologia romana) déu olímpic de segona generació. Divinitat del sol, la música, la poesia i la profecia. Els seus atributs principals són l’arc i la lira.), Afrodita [(Venus a la mitologia romana): Va nèixer de l’escuma que es va sortir al mar després de caure els genitals d’Urà. Deessa olímpica de segona generació, deesa de l’amor, la bellesa i la seducció, els seus atributs principals sónla petxina, els coloms i la rosa.)
i el déu del riu Tíber (Divinitat menor que representa el riu Tíber). Cal afegir, que les escultures no estan exposades allà per casualitat, sinó que mantenen un vincle especial amb el territori: en un principi, estaven pensades per decorar els jardins i els ninfeus de les domus, les cases privades situades a prop de l’embocadura del riu. Aquestes escultures provenen d’una zona que, durant segles, es va convertir en un punt clau per a l’arribada i la sortida de mercaderies de l’antiga Roma, gràcies a un sistema portuari capaç de connectar-se amb tot el món conegut de l’època.
Una de les primeres parades a la ciutat és la Fontana di Trevi. El seu nom probablement deriva de la paraula llatina trivium, que fa referència al creuament de tres vies, o bé del punt on confluïen antics aqüeductes romans. La font actual va ser acabada al segle XVIII, tot i que el projecte inicial s’atribueix a Bernini. Al centre de la font hi ha la figura d’Oceà, conduint un carro en forma de petxina tirat per un cavall enutjat i un cavall plàcid (simbolitzant les dues cares del mar), i retinguts per dos tritons. La façana, pensada com un arc de triomf, mostra dos relleus que expliquen la llegenda de la font i la història de l’aqüeducte. A la dreta, la Verge assenyala la font als soldats romans, i a l’esquerra, Agripa ordena començar la construcció de l’aqüeducte. Als nínxols laterals hi ha dues figures que representen els efectes beneficiosos de l’aigua: la Salut i l’Abundància. Em sembla molt interessant el fet que hi ha un detall que no es veu a primera vista: cal parar especial atenció a una de les finestres per adonar-se de què hi ha alguna cosa que no quadra. Així doncs, a la part superior dreta del monument es pot observar una finestra falsa. Això és degut a que Nicola Salvi va somiar que la seva filla es suïcidava tirant-se d’aquesta finestra. Per aquest motiu és que veiem que no és real i està pintada.
La següent parada de la ruta per la ciutat eterna és el Panteó. El seu origen comença quan el polític i general romà Marc Vipsani Agripa va decidir emprendre la construcció de l’edifici original l’any 27 a. C. Malauradament, va patir considerables danys a causa de diferents incendis al llarg de la història (un a l’any 80 dC i un altre al 110 dC). Per aquest motiu, Adriano va ordenar la seva reconstrucció per a donar pas a l’edifici que veiem avui dia. Encara que no es sap amb certesa qui va ser l’arquitecte que va dirigir la restauració del Panteó, el més probable és que es tractés d’Apol·lodor de Damasc.
El recorregut continua amb els obeliscs, element molt present a Roma, com ara bé el de la plaça Minerva. Els romans utilitzaven els obeliscs com a símbol de poder i domini, especialment després de la conquesta d’Egipte. Molts d’aquests obeliscs són originals egipcis que van ser traslladats a Roma com a trofeus, ja que un dels trofeus més importants per a un conqueridor romà era un obelisc egipci. La plaça pren el nom de la deessa Minerva (Atena a la mitologia grega. Dea olímpica de segona generació, divinitat de la saviesa, guerra tàctica i artesania. Els seus atributs principals són l’òliba, l’èguida, el casc i l’armadura) fet que explica per què el nom resulta tan familiar.
Més endevant, a la Piazza Navona es troba la Font dels Quatre Rius, una de les obres més representatives de Bernini. Allà podem veure representats els quatre grans rius de la Terra, un per a cada continent conegut en aquella època: el Nil, el Ganges, el Danubi i el Riu de la Plata. El Danubi assenyala un dels escuts dels Pamphili presents al monument, simbolitzant l’autoritat religiosa del Papa sobre el món; el Nil es tapa el rostre amb un drap, fent referència a l’oscuritat de les seves fonts, desconegudes fins al final del segle XIX; el Riu de la Plata sosté un sac ple de monedes de plata, que recorda el color de les seves aigües; i finalment, el Ganges aguanta un llarg rem que indica que és un riu navegable.
Finalment, tenim la joia de la corona: el Colosseu. Construït al segle I dC, era capaç d’acollir un 65000 especatdors i era l’escenari de lluites de gladiadors i altres espectacles públics, fins i tot, a vegades es feien batalles navals. Aquest edifici exemplifica perfectament l’ingenium romà: la capacitat organitzativa, arquitectònica i política de Roma per impressionar i entretenir el poble.
Gràcies per compartir el teu viatje Mariona. Sempre he pensat que Roma és una ciutat “museu”, on no cal pagar entrades per visitar exposicions o museus ja que es poden contemplar grans meravelles simplement passejant pels seus carrers. Efectivament, crec que això ha quedat demostrat en el teu article.
PD: Parlant de ciutats italianes m’agradaria destacar Nàpols i en concret Pompeia, que conserva amb molta fidelitat l’esperit romà.
Bon comentari, Joana, però et faig algunes precisions:
-En el nom de les divinitats cal ser fidels alstreballats a la taula, Febus, per exemple.
-Només has esmentat un naixement d’Afrodita?
-Has fet bé de destacar la importància del port d’Òstia Antica en el marc del sistema viari que permeté la romanització. Hauria estat bé esmentar aquests conceptes.
-Mira d’adequar al català també els nomspropis de persona, com “Adrià”.
-Fas referència als rius, però no als continents
M’agrada el paràgraf final, amb aquesta idea que Roma és un museu a cel obert que, evidentment, guarda tresors a l’interior dels museus, però només amb l’exterior ja n’hi ha prou per gaudir-ne.
Recullo la teva oferta de presentar-nos les joies arqueològiques d’una mica més avall de la península italiana.
El teu article sobre Roma, una de les ciutats més importants a la història, és molt interessant. Està molt ben explicat com vas gaudir d’aquest meravellós viatge i de la informació que poses d’aquesta ciutat, com la del títol ja que Ròmul va fundar Roma.
Quan vas arribar a l’aeroport vas veure aquest petit museu i he estat investigant, resulta que els seus personatges són unes divinitats; Apol·lo, déu de segona generació, fill de Zeus i Leto i germà bessó d’Artemis, ell és el déu de la música, poesia, tir amb arc, medicina, veritat, profecia i bellesa. Déu del Sol i la llum. Els seus atributs són l’arc, fletxes, lira, el llorer i el trípode; Afrodita (Venus), deessa cosmogònica segons Hesíode (neix quan els genitals d’Urà cauen el mar per la castració de Cronos) o deessa de segona generació segons Homer (filla de Zeus i Nayade Dione). Ella és la deessa de l’amor, la bellesa, el desig, el plaer i la sensualitat amb atributs com la petxina, poma, rosa, colom i murta. L’últim personatge és la divinitat menor Tiber (Tiberinus), déu i personificació del riu Tíber. Ell s’encarregava de “protegir” la illa Tiberina i en l’Eneida segons Virgili va ajudar Eneas, apareixent-li en sons i calmant-li les aigües durant el seu viatge. Sóc molt fan de la mitologia grega!
La fontana di Trevi sembla espectacular a les imatges, no m’ho imagino veure-la. El seu nom prové dels tres aqüeductes subterranis i també de la confluència dels tres carrers a Piazza dei Crociferi, al costat de la Plaça de Trevi. Al mig d’aquesta font trobem al déu Oceà, un tità, déu del mar. És molt interessant el que dius de la finestra pintada perquè resulta que el seu creador no la va voler fer perquè va somiar com la seva filla es suïcidava llençant-se per allà, quan fagi un viatge a Roma els hi donaré tots aquests detalls a la meva família! El Panteó Romà és increïble, resulta que després d’haver estat cremat, Hadria va voler tornar a aixecar-lo encarregant-s’ho a l’arquitecte Apol·lodor de Damasc.
La plaça Minerva és admirable i potser et sona el nom perquè és de la deessa Atena (Minerva), filla de Zeus i la titan Metis. És la deessa de l’estratègia de guerra, sabiduria, arts, ciències i justícia. Els atributs són l’ègida, l’òliba, la llança, la serp i l’oliver. He buscat informació sobre els obelisc que dius fa 3000 anys a la ciutat de Heliopolis, a Egipte, que representava el principal centre del déu sol, aquests obeliscs representaven la “materialització” de la pedra pels beneficis dels rajos del sol que permeten el desenvolupament de la terra. Pels conquistadors romans que anaven a Egipte l’obelisc era un dels trofeus més preats. Símbol de la divinitat i la immortalitat pels faraons i a Roma es consideraven un dels objectes de major valor i s’utilitzaven per decorar temples, circs i mausoleus.
Quanta rivalitat hi havia entre Bernini i Francesco Borromini! Personalment m’agrada molt veure escultures i analitzar-les, a una presentació de llatí em va encantar explicar l’estàtua del Rapte de les Sabines de Giambologna. He investigat sobre les característiques de les quatre estàtues: el Nil (Àfrica) té els ulls vendats representant els orígens desconeguts del riu, Danubi(Europa) aixeca els seus braços amb admiració assenyalant l’escut i la tiara del Papa Innocenci X, Ganges (Àsia) conté un rem ja que es un riu navegable i Riu de la Plata (Amèrica) està envoltat de monedes que demostra la riquesa del nou món. Del tema del Colosseu, resulta que l’emperador Titus va inaugurar-ho l’any 80 i van celebrar una festa que va durar 100 dies i segons Cassi Dió van morir desenes de gladiadors i també 9000 animals! A part de fer batalles navals que ja és impressionant, a sota hi havia el hypogeum, un sistema complex de túnels i càmeres subterrànies on hi havien gladiadors, animals i maquinària, anomenat actualment com el laberint sota el Colosseu.
En conclusió, Roma és una ciutat fascinant en història, art i mitologia. M’agradaria viatjar allà, m’encantaria perdrem entre els seus carrers i observar tots els detalls. He pogut viatjar a Venècia, Itàlia, un lloc que em va enamorar on vaig poder veure algunes inscripcions romanes!
Bon comentari, Ona. Els paràgrafs estan ben lligats i el tractament dels elements mitològics estan tractats amb precisió. Estan bé els detalls més o menys curiosos que has destacat del Colosseu.
Hola! M’ha encantat el teu artícle sobre la ciutat de Ròmul, un dels bessons fill d’Ares (Mart) divinitat olímpica de segona generació, déu de la guerra, que porta un casc i armes com a atributs, fill de Zeus (Júpiter) i Hera (Juno) i Rea Silvia (filla de Numitor, un dels reis de la ciutat Alba Longa, fundada juntament amb la estirpe de Juls, on va néixer Ròmul per Ascani, fill del príncep Enees, que va sobreviure a la guerra de Troia). Amb el seu germà i bessó Rem, Ròmul va descobrir el seu origen i van cercar venjança a la seva ciutat natal per matar al seu besoncle i retornar el tron al seu avi Numítor, la qual cosa els va permetre guanyar territoris. Una vegada allà, van decidir que el triaria aquell que fos designat pels déus mitjançant el vol dels ocells, prova que va superar Ròmul. Rem deia que era un auguri les sis aus que assenyalaven l’Aventí, mentre que Ròmul va entendre com un altre auguri les dotze aus que van assenyalar el Palatí, al peu del qual es va fundar la nova ciutat. Després d’una discussió, Ròmul va decidir marcar els límits de la futura ciutat, coneguts com el pomerium, i va amenaçar de matar tot aquell que els creués. Rem va desobeir i va creuar amb menyspreu la línia, argumentant que mai arribaria a ser rei. Ròmul no ho va dubtar i va posar fi a la seva vida. Penedit, va decidir enterrar el seu germà al cim del Palatí, i en honor del seu propi nom va anomenar la nova ciutat amb el nom de Roma. Llavors, va emprendre una nova etapa en solitari com a primer, rei de Roma.
M’ha semblat molt interessant com has barrejat dades i referències històriques amb les teves experiències personals, així com quan vas arribar a l’aeroport de Fiumicino a la regió de Laci, on vas visitar aquell petit museu amb escultures i quadres que representen personatges històrics i mitològics que ens han marcat durant tants segles i que tenen un víncle especial a la ciutat: com per exemple Apol.lo, divinitat olímpica de segona generació, déu de la bellesa masculina, belles arts i els oracles; fill de Zeus (Júpiter) i Leto, i també germà i bessó d’Àrtemis (Diana). També n’hi ha d’Afrodita (Venus), divinitat olímpica de segona generació, deessa de la bellesa i l’amor, nascuda de l’emulsió d’escuma que va sortir al mar després de caure els genitals d’Urà (déu cosmogònic personificador del cel, el qual va constituir la primera generació de titans amb la seva esposa Gea, deessa de la terra. També es diu que es la filla de Zeus (Júpiter) i Dione. Finalment, en trobem una del déu del ríu Tiber. La teva visita al museu m’ha fet recordar molts d’aquests personatges que vaig conèixer per primera vegada al canal de Destripando la Historia (on expliquen mites de divinitats en format de cançons), i que arran d’allà em vaig començar a interessar per la mitologia grecoromana.
Pel que fa a la Fontana di Trevi, m’ha semblat molt fascinant el seu orígen. Una de les teories més acceptades diu que prové del terme llatí trivium, que fa referència a la cruïlla de tres camins, ja que la font està situada en un punt on antigament confluiren diversos carrers. També hi ha una llegenda que explica que el nom vindria d’una jove anomenada Trivia, que hauria indicat als soldats romans la localització d’una font d’aigua potable. Pel que fa a la seva representació, a la font hi trobem el déu Oceà (tità cosmogònic, fill d’Urà i Gea, personificació de totes les aigües i el seu origen) dins una gran fornícula, envoltat de roques i acompanyat de dos tritons que simbolitzen el domini de l’home sobre la natura. Aquesta monumentalitat reflecteix perfectament el poder i la grandiositat de Roma, així com la importància vital de l’aigua en el món romà, canalitzada gràcies als aqüeductes.
Un dels punts que més m’ha agradat del teu recorregut és el Panteó de Roma, un edifici fascinant tant per la seva història com per la seva arquitectura. Tot i que a la façana encara s’hi pot llegir la inscripció que atribueix l’edifici a Marc Vipsani Agripa o Marcus Vipsanius Agrippa (un general, arquitecte i polític romà molt important del segle I aC, i sobretot el braç dret de l’emperador August), el Panteó tal com el coneixem avui no va ser construït per ell. L’original, aixecat durant el regnat d’August, es va incendiar, i va ser l’emperador Adrià o Publius Aelius Hadrianus (emperador romà, successor de Trajà, que va governar a la màxima explendor de l’imperi) qui el va fer reconstruir al segle II dC, respectant la dedicatòria a Agripa com a gest de respecte polític. La seva cúpula, amb l’òcul central, és una obra mestra de l’enginyeria romana i simbolitza la connexió entre el món terrenal i el diví, ja que permet l’entrada directa de la llum solar, reforçant el caràcter sagrat de l’espai.
Respecte als obeliscos, els romans els utilitzaven principalment com a símbols de poder i dominació. Aquests monuments provenien originàriament d’Egipte i estaven associats al culte solar, especialment al déu Ra (considerat el creador del món i el garant de l’ordre còsmic a la mitologia egipcia) . Quan Roma va conquerir Egipte, molts obeliscos van ser traslladats a la capital de l’Imperi com a trofeus, demostrant així la superioritat romana sobre altres civilitzacions. El fet que molts d’aquests obeliscos egipcis acabessin a places romanes, sovint coronats amb símbols cristians, reflecteix també la continuïtat i transformació del poder al llarg de la història. El nom de Plaça de la Minerva fa referència a la divinitat menor Minerva (o Atena), deessa olímpica de segona generació, filla de Zeus i Metis. Va néixer del cap del seu pare completament adulta i armada. Representa la saviesa, intel·ligència, guerres tàctiques, arts i oficis). La plaça és un espai molt adequat si tenim en compte que l’elefant dissenyat per Bernini simbolitza precisament la intel·ligència i el coneixement.
La Font dels Quatre Rius de la Piazza Navona és espectacular! Obra de Bernini (escultor, arquitecte i pintor italià del segle XVII, considerat el màxim representant de l’art barroc), és una altra mostra espectacular de l’art barroc al servei del poder simbòlic. Cada una de les figures representa un continent conegut al segle XVII: el Nil per Àfrica, el Danubi per Europa, el Ganges per Àsia i el Riu de la Plata per Amèrica. Cada riu està caracteritzat amb elements propis del seu territori, com animals, vegetació o gestos corporals. Per exemple, el Nil té el rostre cobert, ja que en aquella època encara es desconeixia el seu origen exacte. Aquesta font no només és una obra artística, sinó també un missatge polític i religiós: mostra el domini universal de l’Església i de Roma sobre el món conegut.
Finalment, no podia faltar el Colosseu, un dels símbols més icònics de Roma. Aquest amfiteatre, inaugurat al segle I dC durant el regnat de l’emperador Tit o Titus Flavius Vespasianus (fill de Vespasià ,governant que va culminar la construcció i inauguració del Colosseu), era l’escenari de lluites de gladiadors, caceres d’animals exòtics i espectacles públics que servien tant d’entreteniment com de propaganda política. El Colosseu reflecteix clarament la societat romana, on la violència era utilitzada com a eina de cohesió social i demostració del poder imperial. Malgrat el seu passat cru, avui dia és un testimoni impressionant de la capacitat arquitectònica romana i un recordatori de fins a quin punt la romanitat ha deixat empremta a Europa i al món.
En definitiva, aquest article m’ha semblat una molt bona manera d’apropar-se a Roma, no només com a ciutat turística, sinó com a nucli de la civilització romana. Llegint el teu viatge, m’ha sigut fàcil adonar-me que Roma no és només una ciutat que es visita, sinó que també es viu i s’interpreta. Sens dubte, és un lloc que desperta curiositat, respecte i ganes de continuar descobrint el passat!
Bon comentari, Àngela, però t’hi faig algunes precisions:
-Has esmentat molt bé els trets definitoris de cada déu treballat, però hauries d’haver fet recerca si calia obre el déu menor Tíber.
-Hi trobo a faltar la interpretació de la finestra de la Fontana di Trevi.
Els paràgrafs estan ben entrellaçats i m’agrada com interpretes alguns elements des de la teva perspectiva personal. També relaciones bé conceptes com per exemple Minerva i l’elefant de la font, i fas referència a la romanització. Estaria bé que hi apareguessin paraules clau del tema,com ingenium.
Quina sort haver pogut anar a una ciutat tan històrica! El nom de la ciutat prové de Ròmul, el fundador, tot i que aquesta història comença segles abans. Després de la Guerra de Troia, un príncep troià va sobreviure a la destrucció de la seva ciutat i es va refugiar amb la seva família a la plana del Laci. Anys després, el seu fill, Ascani, va fundar la ciutat d’Alba Longa.
Quatre segles més tard, un dels reis d’Alba Longa, Numítor, va ser destronat pel seu germà petit Amuli, qui el va expulsar de la ciutat. Tanmateix, el déu Mart va fer mare la filla de Numitor, donant-li els bessons Ròmul i Rem. Amuli, en escoltar-ho, va demanar que llencessin els bessons al riu.
És sorprenent com només arribar a la ciutat trobem aquest petit museu amb personatges tan importants. I doncs, tres de les escultures són divinitats: Apol·lo, déu olímpic de segona generació, fill del rei de l’Olimp Zeus i de Leto, bessó d’Artemis, déu de les belles arts i els oracles. Els seus atributs són l’arc, la lira, el llorer i les muses. L’altre és Afrodita, en llatí Venus. Hi ha diferents versions de com va néixer: segons Hesíode va néixer de l’escuma que va sortir del mar després de caure els genitals d’Urà, cosa que la converteix en una divinitat cosmogònica; en canvi, segons Homer, és filla del déu Zeus i Dione, i segons aquesta és una divinitat olímpica de segona generació. És la deessa de la bellesa i l’amor, i els seus atributs són la petxina, el colom i la poma. Per últim, la tercera escultura pertany a la divinitat menor Tiber, la personificació del riu.
La famosa Fontana de Trevi! Algún dia m’agradaria visitar-la, i responent la teva pregunta, el nom prové del districte Trevi, encara que l’origen no es coneix del tot. Potser prové del llatí *”trivium”*, fent referència als carrers de Piazza dei Crociferi. Aquesta font té una representació d’Oceà en un carro en forma de petxina conduït per dos hipocamps, un furiós i l’altre tranquil, sent retinguts per tritons. En canvi, la finestra que esmentes és falsa, és una imitació que simula una finestra pintada per Antonio Catalli el 1737.
El Panteó de Roma, un dels temples més ben conservats, encara que, com esmentava l’article, va patir un incendi, el qual l’emperador Hadrià va fer que l’arquitecte més reconegut d’aquella època, Apol·lodor de Damasc, el reconstruís.
Una cosa de la qual no tenia ni idea és sobre els obeliscos. Després de fer una petita recerca, he descobert que el primer obelisc va arribar a Roma al segle I a.C. com a trofeu després de la conquesta d’Egipte per August. Desenterrats durant el Renaixement, els obeliscos van passar a ser símbol de poder dels papes. El papa Sixt V va ser qui els va anar recuperant i trobant de nou al segle XVI i va tenir la idea de cristianitzar-los posant-los una orbe i creu de bronze o or a la part superior i col·locar-los davant de les basíliques més grans de la ciutat, als finals de les avingudes per guiar els pelegrins en el seu camí.
Responent a la teva pregunta sobre la plaça, aquesta té el nom de la deessa Minerva, en grec Atena, deessa olímpica de segona generació, filla de Zeus i Metis. Va néixer del cap del seu pare completament adulta i armada, deessa de saviesa, intel·ligència i guerres tàctiques. Els seus atributs són l’òliba, l’olivera i l’ègida.
El famos Coliseu, espero oder veure’l algun dia. per sert, sabies que es va convertir en el major amfiteatre romà, amb una estructura el·líptica. Realitzat en maó i cobert amb travertí, es dividia en cinc nivells amb una capacitat per a més de 50.000 persones. Les seves àrees eren delimitades depenent de la classe social; com més a prop de l’arena es trobaven, major era el rang al qual pertanyien.
Al segle XIX, es van realitzar treballs d’assentament i remodelació del Coliseu, i tot i que durant la Segona Guerra Mundial va patir els efectes dels atemptats, aquest majestuós i imponent monument s’ha convertit en un bé cultural de la ciutat i del món, sobrevivint al temps i a les guerres.
Roma és una ciutat que mai deixa d’impressionar. És increïble com elements portats com a botí de guerra es transformen en elements d’orientació religiosa i símbols de poder papal. Roma és realment un llibre d’història a l’aire lliure! Algun dia aniré a Roma a veure aquests llocs tan meravellosos.
Bon comentari, Gemma, però et faig algunes precisions.
-Hauria estat bé dir l’any de fundació i alguna referència a la monanquia.
-Falta la història de la finestra.
-Per què parles de Colisseu quan la Mariona l’esmenta correctament, Colosseu.
-Trobo a faltar relacionar el que trobes amb el treballat al tema ingenium.
Segur que sí que hi aniràs, a Roma i ja veuràs com t’agrada.
No sé perquè no he llegit abans aquest article. Em sembla que està molt ben redactat i vaig sentir que em portava a un petit recorregut per Roma. No només vaig descobrir coses noves, sinó que també em va despertar la curiositat per investigar més sobre aquesta interessant ciutat.
Per començar, sé perfectament per què el títol és «Tres dies a la ciutat de Ròmul». Casualment, ja fa un parell de dies, a classe de llatí, la meva companya va fer una presentació sobre la llegenda de Ròmul i Rem, en la qual esmentava que Ròmul va ser el fundador de la ciutat.
Hi ha, però, més història abans. Quan Enees va tenir Ascani, aquest es va convertir en l’hereu del poder i va fundar Alba Longa, una antiga i històrica ciutat del Laci (Itàlia). D’aquesta ciutat provenien els bessons Ròmul i Rem, fills de Rea Sílvia, una vestal, i atribuïts al déu Mart (Ἄρης en grec, més conegut com Ares).
Mart és una divinitat de segona generació: va ser el déu de la guerra, fill de Zeus i Hera, amant d’Afrodita, i té com a atributs el casc i les armes.Es diu que la ciutat rep només el nom de Ròmul perquè aquest va assassinar el seu germà i, per tant, va ser l’únic que finalment va fundar Roma.
Per ser sincera, no em sorprèn que el primer que et trobis en arribar a Roma siguin escultures de déus; em sembla molt característic tractant-se de l’antiga ciutat d’un dels imperis més importants de la història.
A la pàgina del museu he vist que hi apareixen dues divinitats de segona generació. En primer lloc, Apol·lo (Ἀπόλλων en grec), que, com és d’esperar, és fill de Zeus. La seva mare és Leto i és germà bessó d’Àrtemis. És el déu de la bellesa masculina i dels oracles i, en la meva opinió, és més conegut per ser el déu de les belles arts i per la seva relació amb les muses, que són les deesses gregues de la inspiració, protectores de les arts, la ciència i el coneixement.
Els atributs d’Apol·lo són principalment la lira, l’arc, el llorer, el sol i, com ja he esmentat abans, les muses.
També hi apareix la cèlebre i emblemàtica deessa de l’amor i la bellesa, Afrodita, Venus en llatí i (Ἀφροδίτη) en grec, representada, com sempre, com una dona bella, els atributs de la qual són la petxina, el colom i la poma.
Conseqüentment, s’esmenta la Fontana di Trevi, un dels monuments més emblemàtics de Roma. N’havia sentit a parlar, però en aprofundir en el seu significat i la seva història m’ha semblat molt interessant, fins al punt que ara només espero poder-la veure en persona.
El nom de la Fontana di Trevi pot provenir del nom del districte (rione) Trevi, l’origen del qual no es coneix amb certesa, o bé del llatí trivium, en referència a la confluència de tres carrers a la Piazza dei Crociferi, al costat de la plaça de Trevi.
La divinitat representada a la font és Oceà, un tità que és el déu dels oceans i dels rius. Tot i que el seu nom pugui sonar similar, no s’ha de confondre amb Posidó, ja que aquest és un déu olímpic que governava els mars i els oceans, però també els terratrèmols i els cavalls. Posidó és fill de Cronos i Rea. En canvi, Oceà és un tità, fill d’Urà i Gea, no un déu olímpic, i no governa els mars concrets, sinó que representa l’origen de totes les aigües.
Em sembla molt curiós que hi hagi una finestra pintada, un detall que només els més observadors noten. Segons la llegenda, l’arquitecte Nicola Salvi va decidir pintar aquesta finestra després de tenir un somni en què la seva filla se suïcidava llançant-s’hi; per aquest motiu, va prendre la decisió de tancar-la i pintar-la per evitar aquesta tragèdia.
No obstant això, hi ha una altra versió que explica que aquesta finestra està pintada per simples qüestions de simetria i d’espai tècnic.
Veure el Panteó romà en persona sempre m’ha semblat un bon destí per viatjar; em resulta impressionant veure’l en fotografies i, òbviament, en persona serà molt millor.
Aquest monument històric va ser incendiat l’any 80 d. C. i novament l’any 110 d. C.. Després d’aquestes tragèdies, Adriano, el quinzè emperador de Roma, va donar l’ordre de reconstruir-lo. Tot i que no se sap amb certesa qui va ser l’arquitecte, es diu que l’obra va ser realitzada per Apol·lodor de Damasc.
Em sembla que Bernini no només era un artista en escultura, sinó que també dominava l’art d’insultar amb elegància. Particularment, sempre m’han dit que els elefants representen saviesa i fortuna, i amb aquest obelisc ho confirmo; ara també entenc d’on ve el mite.
Els romans solien utilitzar els obeliscos per conmemorar un succés important per a ells, com, per exemple, símbol de conquesta i poder. També s’utilitzaven com a instruments astronòmics, més coneguts com a rellotges de sol, funcionant com a agulles per a gegantins rellotges de sol i calendaris.
Aquests obeliscos també podien servir com a decoració en circos o estats: es col·locaven a la spina (el mur central) dels circos romans. I, finalment, podien tenir una funció de propaganda religiosa i política, ja que, essent monuments associats amb el culte solar a Egipte, els romans els adaptaven per honorar els seus propis déus o per vincular la figura de l’emperador amb la seva divinitat.
Hi ha obeliscos egipcis principalment a causa del descobriment de restes de l’antic Egipte en aquesta mateixa zona al llarg dels segles passats.
El nom d’aquesta plaça ens sona tant perquè és el nom llatí de la deessa Atena (Ἀθήνα en grec), deessa de la saviesa, la intel·ligència, les guerres tàctiques, les arts i els oficis, filla de Zeus i Mètis. Va néixer del cap del seu pare completament adulta i armada, i els seus atributs són l’òliba, l’olivera i l’ègida.
Mentre anava llegint, em queda molt clar que les escultures de Bernini tenen un transfons molt interessant. Aquest tipus d’escultures són de les que, un cop coneixent el que hi ha darrere, cada vegada et desperten més ganes de saber-ne més.
Per començar, el Riu de la Plata del continent americà està representat amb un munt de monedes de plata sota la seva figura, simbolitzant les riqueses que proporcionava a Europa. La figura té el braç alçat com si es protegís de la llum, fet que diverses persones han interpretat com una mena de resistència davant de l’evangelització. Això em fa reflexionar, però, al meu parer, el braç alçat es protegeix de la llum de la fe. Al costat seu hi ha un armadillo (o un animal semblant), espècie característica del continent americà.
En segon lloc, hi ha el Nil del continent africà. En la meva opinió, expressa desconeixement, ja que al seu rostre hi ha un vel; el desconeixement que representa podria referir-se al fet que, en aquella època, es desconeixia l’origen exacte del riu. Està acompanyat d’un lleó i una palmera, elements clàssics associats a la geografia africana.
Després hi ha el Danubi, com a representació d’Europa, que és la figura més propera a l’escut del Papa. Toca l’escut perquè és el riu més proper a Roma i simbolitza l’autoritat de l’Església catòlica en aquest continent. Es mostra com un home gran i majestuós, reflectint la centralitat d’Europa en l’ordre mundial de l’època.
Per últim, però no menys important, hi ha el Ganges, del continent asiàtic. Sosté un remo llarg, simbolitzant la gran extensió d’aquest riu i la seva importància. Expressa calma, ja que es veu amb una mirada distant i tranquil·la, la qual representa saviesa i l’antiguitat de les cultures asiàtiques.
Per acabar el recorregut de la nostra companya, no podia faltar una de les meravelles del món: el Coliseu romà. En la meva opinió, si arribés a visitar Roma sense veure aquest monument, el recorregut no estaria complet i em sentiria insatisfeta.
Crec que, entre tots els monuments vistos anteriorment, aquest és el més impressionant, no només pel seu mida, que és de 189 metres de llarg i 156 metres d’ample, sinó també perquè em sorprèn pensar en la gran capacitat dels romans per crear, amb les eines i coneixements de l’època, una obra tan espectacular com el Coliseu.
El Coliseu és un anfiteatre amb capacitat per a fins a 80.000 persones, on durant aproximadament 500 anys va ser escenari d’entreteniment massiu per al poble romà, arribant a oferir entrades gratuïtes com a estratègia política. Durant l’Edat Mitjana, però, va ser utilitzat com a refugi, cementiri, fàbrica i fins i tot com a fortalesa.
Quan una part de l’estructura es va esfondrar a causa d’un terratrèmol el 1939, l’Església el va convertir en un santuari cristià, fet que va ajudar a frenar-ne el saqueig i deteriorament fins que, el 2007, es va reconèixer com una de les set meravelles del món.
Acabant el recorregut, finalment doncs les gràcies a l’escriptora Mariona per portar-nos a Roma juntament amb ella i obrir-nos la ment a noves curiositats sobre aquesta ciutat plena d’història!.
Bon comentari, Eliani, m’agrada per exemple, com ho relaciones amb el que hem fet a classe, tant de Món clàssic com de Llatí. No obstant, et faig algunes precisions:
-Hi trobo afaltar el déu menor Tiberí o algunes dades de les divinitats, com la genealogia d’Afrodita. O que Oceà és divinitat cosmogònica.
-Les paraules en llatí han d’anar en cursiva o cometes, com trivium.
-Millor consultar fonts en català per tal de posar correctament transcrits els noms propis, com Adrià.
-per què dius Colisseu quan l’autora l’esmenta correctament?
Roma em sembla una ciutat molt bonica i gràcies al blog he pogut conèixer més coses d’ella, com ara la tradició de la Fontana di Trevi, la historia que hi ha darrera de la forma en la que estan col·locats alguns monuments, entre altres coses.
Per començar, el blog reb aquest nom ja que, tal i com explica la llegenda, Rea Sílvia (una vestal) va tenir dos fills i va dir que el pare era el déu Mart (déu de la guerra) per evitar un càstig. El rei Amuli va ordenar que els nens fossin abandonats al riu Tíber, però van sobreviure gràcies a que el riu estava desbordat. Una lloba els va alimentar i més tard el pastor Fàustul i la seva dona els van criar. Quan Ròmul i Rem van créixer, van descobrir el seu origen, van derrotar Amuli i van tornar el tron al seu avi Numitor. Després van decidir fundar una ciutat, però una discussió va acabar amb la mort de Rem, i Ròmul va fundar Roma (any 753a.C).
Em sembla molt interessant que just a l’aeroport de Roma hi hagi aquest petit museu amb escultures de deus, com ara Apol·lo, que era el déu olímpic de segona generació, germà bessó de Diana. Era el déu de l’art, de la bellesa masculina entre altres. Sempre va acompanyat de la seva lira i el Llorer, i sempre representant el Sol, tot el contrari de la seva germana, que representa la Lluna. També podem trobar l’escultura de la deessa Afrodita, que, a l’igual que Apol·lo, pertany a la segona generació de déus olímpics, ella era la deesa de l’amor i la bellesa, és facil de reconèixer ja que sempre va amb la petxina o la poma. Finalment també es pot trobar el déu del riu Tiber, que tot i que no l’he estudiat mai, puc dir que el riu va ser molt important ja que va ser on els bessons Ròmul i Rem van ser abandonats.
Seguidament, la companya va anar a visitar un dels monuments més famosos de Roma: la Fontana di Trevi. Esmenta que va ser dissenyada inicialment per Bernini en estil barroc i que es troba situada a Le Tre Vie, punt on confluïen tres antics aqüeductes, fet del qual prové el seu nom, ja que deriva del terme llatí “trivium”. A la font hi trobem representat el déu Oceà, envoltat de tritons, que simbolitzen la força i el moviment de l’aigua.
Per altre banda, l’explicació de la llegenda, tot i que la coneixia per sobre, m’ha agradat molt poder aprendre-la sencera, diu així: segons la tradició,s’han de llençar tres monedes a la font, la primera moneda serveix per tornar a Roma, la segona per trobar l’amor i la tercera per demanar un desig. Em sembla interessant com els visitants encara fan aquesta mena de ritual si hi van a la font. A part de la llegenda, també destaca el detall d’una de les finestres pintades. Aquesta finestra no és real, sinó que es va pintar per mantenir la simetria de la façana, ja que el propietari de l’edifici no volia que l’aigua de la font arribés a casa seva.
Continuant el recorregut, van visitar el Panteó romà. Tot i que a la façana hi apareix el nom de Marc Agripa, el Panteó tal com el coneixem ara va ser reconstruït per l’emperador Adrià al segle II dC. És un dels edificis romans millor conservats i destaca especialment per la seva gran cúpula amb l’òcul central.
Un altre element important del viatge és la presència d’obeliscs a Roma. Els romans els utilitzaven com a símbol de poder, i molts d’ells provenien d’Egipte, portats després de la conquesta romana. L’obelisc de la Plaça Minerva està situat sobre una base en forma d’elefant dissenyada per Bernini, i aquesta plaça rep el nom de la deessa Minerva, deessa romana de la saviesa.
A la Piazza Navona trobem la Font dels Quatre Rius, també obra de Bernini. En aquesta font estan representats quatre continents: Àfrica amb el Nil, amb el cap cobert; Europa amb el Danubi, com a centre del poder; Àsia amb el Ganges, representat com a riu navegable; i Amèrica amb el Riu de la Plata, mostrant un continent desconegut en aquell moment.
Finalment, tot i que la companya no va tenir gaire temps per visitar-lo, el Colosseu és un dels monuments més importants i coneguts de Roma. Va ser utilitzat per a lluites de gladiadors i altres espectacles públics, i simbolitza tant la grandesa com la duresa de l’Imperi Romà.
En conclusió, aquest blog m’ha agradat molt, ja que he pogut aprendre moltíssimes curiositats d’una ciutat que m’apasiona. Trobo que ho ha explicat tot de manera clara i interactiva gràcies a les preguntes que anava deixant en diferents apartats. M’encantaria poder anar-hi a Roma i poder llençar les tres monedes i visitar, entre altres monuments, places i carrers, el Coliseu romà.
Bon comentari, Maria, però et faig algunes puntualitzacions.
-El que comentes no és el bloc, sinó un dels articles que conté.
-Has tractat bé les divinitats, tot i que faltaria alguna dada com Tiberí com a divinitat menor o Oceà com a cosmogònic. O les dades de Minerva.
-Falta l’explicació més curiosa de la finestra.
-Fesun repàs de faltes com “Per altra banda”
-Per què dius “Coliseu” al final?
Un interessant article que narra el periple a la ciutat de Roma, des dels troballes arqueològiques ja presents a l’aeroport, fins al gran Coliseu. Una ciutat repleta de troballes i història, que en el bloc es retracta força bé. Fent una estructura fàcil de llegir i didactica.
El títol triat per anomenar a aquest bloc prové del mite que envolta la llegenda del naixement de Roma. El mite gira al voltant dels bessons Romulus i Remus, fills del déu Mart i criats per una lloba, al ser abandonats al riu, i que la lloba els salvasi, van acabar fundant la ciutat; però una disputa fa que Romulus matí Remus i es transformi el primer rei de Roma.
Quan parles de l’aeroport de Fiumicino, impresiona que ja hi hagin trobadas arqueológicas. En aquest museu es pot trobar tres estàtues reconeixibles, Apol·lo, deu Olímpic de segona generació, fill de Zeus i Leto, divinitat que representaba la bellesa masculina, belles arts, oracles, representada amb lira, arc, llorer, Sol / Muses. També hi trobem a Afrodita, deessa de segona generació Olímpica, Venus en llatí, Va néixer de l’emulsió d’escuma que va sortir al mar després de caure els genitals d’Úran. (Hesíode), també es diu que es la filla de Zeus i Dione (Homer), representa l’amor i bellesa, representada amb atributs com la petxina, colom, poma / Eros. I per últim es troba el deu del riu Tiber (Tiberinus), divinitat protectora del riu tiber, fill del rei Càpet Silvi.
Com no podía faltar en un viatge a la capital d’Italia, la Fontana di Trevi, una font trobada al darrere del Palacio Poli. Una de les fonts més il·lustrades, el qual el seu nom prové, no a ciencia certa, del latín trivium, fent referencia a la confluència dels tres carrers en Piazza dei Crociferi. Una font de pe a pa.
En la font trobem representat al tità Oceano, fill de Urano y Gea, que era a la vegada un enorme riu que envoltaba la terra. També trobem els caballs que tiraben dels carros, amb diferents humors.
A més a més, en trobem l’estatua de la verge, indicant el camí a la font pels soldats romans. I a l’altre costat Agripa, que indicaba l’inici de l’aqüeducte.
Una altre curiositat d’aquest monument és la finestra falsa, una finestra pintada per mantenir la simetria de la font.
Un altre lloc d’interès turístic, com no podía ser un altre, el panteó romà, una espectacular representació de la sólida arquitectúra dels romans. Una obra construida per Apolodoro de Damasco, ordenada a construir per Publio Elio Adriano.
Una peculiaritat que té Roma, és el gust pels obeliscs, com quan vaig estar en Egipte, i vaig poder contemplar el mateix gust per els obeliscs per tota la ciutat, amb diferents funcions, desde evidenciar la conquesta d’un territori o de decoració, principalment en el circ.
El gran número obeliscs egipcis, és a costa de la conquesta d’Egipte el 30 a.c. per August, fent que esconvertesin en un símbol de victoria romana.
L’obelisc del que ens parlen en aquest bloc es a la plaça Minerva. Minerva, qui es deessa de segona generació Olímpica, filla de Zeus i Metis. Va néixer del cap del seu pare completament adulta i armada, simbolitza la saviesa, intel·ligència, guerres tàctiques, arts i oficis, i té com atributs òliba, olivera, ègida.
En la Piazza Navona, com bé es diu en el bloc, es representen 4 continents amb una figura de marbre . Àfrica, amb el riu Nil, la figura té el cap cobert amb un vel; Amèrica amb el riu de la Plata, un gegant que sembla estar espantat, amb el braç aixecat; Europa, amb el riu Danubi, és la figura més majestuosa, i per últim, Àsia, amb el riu Ganges, una figura que sosté un rem llarg.
I per últim, la última parada del bloc, el coliseu, construït al segle I dC, aquest colossal edifici tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors, que hi assistien per veure lluites de gladiadors, caceres d’animals i, fins i tot, batalles navals simulades.
En conclusió, un viatge interessant, replet de curiositats, com no podía ser d’altre manera per al imperi més gran de l’época. Explicada d’una manera clara i didàctica, facilitant tota l’estona la comprensió del text.