Durant el cap de setmana del 26 al 28 de novembre de 2022 vaig anar a Roma, la capital d’un dels imperis més importants a la història. Vaig viatjar-hi amb la meva tieta com a regal del meu aniversari i ens vam endinsar en la història d’aquesta preciosa ciutat. Per cert, em podeu explicar l’origen del títol que he triat per a l’article?
“Museu” de l’aeroport de Roma.
El primer dia, quan vam arribar a l’aeroport (Fiumicino) em vaig fixar que hi havia un petit museu, amb moltes escultures i quadres de personatges i persones molt importants d’aquesta ciutat. Vaig estar investigant, però no vaig trobar quins personatges eren ni d’on provenen. Seríeu capaços d’investigar alguns personatges que es troben en aquest museu i d’on provenen?
Quan vam arribar a l’hotel vam deixar les coses i vam anar directes a descobrir Roma. Una de les primeres coses amb què ens vam topar va ser la Fontana Di Trevi, on l’endemà ens van fer un tour i ens van explicar moltes de les curiositats d’aquesta font. Dissenyada en un principi per Bernini el 1625, en ple estil barroc, està situada a le tre vie, lloc on confluïen tres antics aqüeductes subterranis. D’on creus que li ve el nom? Qui hi ha representat en aquesta font?
“Fontana Di Trevi”.
Una de les curiositats que vam descobrir el primer dia, abans del tour, va ser la llegenda de les tres monedes. Diuen que has de llençar tres monedes en aquesta font. La primera serviria per tornar a aquesta meravellosa ciutat, la segona per trobar l’amor i la tercera et concedeix un desig. Perquè això passi, haurem d’agafar les monedes amb la mà dreta i llençar-les per sobre l’espatlla esquerra d’esquena a la font.
Òbviament, vaig caure en la temptació d’aquesta llegenda i vaig llençar les tres monedes.
“Fontana Di Trevi”.
Seguint les instruccions de la nostra guia, vaig fixant-me millor en aquesta font i vaig descobrir que una de les finestres era pintada. Ara ja no me’n recordo, em podríeu fer memòria de què va passar amb aquella finestra?
Panteó romà.
Panteó romà.
Seguint el nostre camí, vam trobar el Panteó romà. Al porxo s’hi llegeix M·AGRIPPA·L·F·COS·TERTIVM·FECIT (Marcus Agrippa, Lucii Filius, Consul Tertium Fecit). Realment Marc Agripa va construir l’originària (la primera abans de cremar-se), però qui va reconstruir-lo? Investigueu i trobeu qui va construir el Panteó tal com ara el podem veure.
L’endemà, ens van explicar que a Roma hi havia molts obeliscs i sens dubte el de la foto va ser el meu preferit. Ens van explicar que la base on s’assenta, l’Elefantino, va ser dissenyada per Bernini per ser emplaçat a la Plaça Minerva, i representa un elefant com símbol de saviesa.
Obelisc de la plaça Minerva.
Un frares dominics van trobar aquest obelisc egipci i van decidir amagar-lo, però finalment se’n va assabentar el Papa Alexandre VII i van fer un concurs per veure qui podria dissenyar-ne la base. Bernini va ser l’escollit, però els sacerdots es van enfadar i van decidir que cada matí que el Bernini treballés en la seva escultura l’insultarien. Bernini s’hi va tornar i per emprenyar-los va posar el cul de l’elefant de cara a la finestra del seu convent i la trompa a la manera d’un gest violent amb la mà. Per què utilitzaven els obeliscs els romans i per què hi ha obeliscs egipcis? I per què em sona tant el nom d’aquesta plaça?
Font i església de la piazza Navona.
L’última parada d’aquest Tour va ser la Piazza Navona, on trobem tres fonts i una església. Els protagonistes de la següent curiositat de Bernini i les seves discussions són: la font dels quatre rius i l’església de Sant’Agnese in Agone. Bernini va construir una font on estan representats quatre continents amb els rius mes importants: Àfrica, amb el Nil; Europa, amb el Danubi; Àsia, amb el Ganges; i Amèrica, amb el Riu de la Plata. L’església va ser construïda pel seu enemic Francesco Borromini. Resulta que Francesco va fer una escultura d’una dona girant la cara a la font, fent veure que la font no valia res en comparació amb la seva església. Bernini va decidir que Amèrica, el personatge més a prop a l’església, reaccionés de forma que semblés que aquesta anava a caure en qualsevol moment. Com si estigués tan mal feta que era impossible que es mantingués de peu. Expliqueu-me com està representada cada característica d’aquests continents en els personatges de la font de Bernini.
Colosseu.
Colosseu.
El dia següent era el de partida, però clarament falta un monument de Roma imprescindible que no podia faltar. Sí, estic parlant del magnífic Colosseu! D’aquest no us en puc dir gran cosa, ja que quasi no va haver-hi temps de veure’l i impregnar-me de la seva història; així i tot, vull que me n’expliqueu algunes.
Espero que la llegenda de les tres monedes de la Fontana di Trevi sigui certa i pugui tornar un altre cop per endinsar-me a la resta de monuments que m’han quedat pendents!
Fins a una altra, Roma!!!
Fotos i text: Mariona Roig (Món clàssic 1BAT)
Hi tant que et portaré Clara!, m’ha sorprès que hagis sigut l’única que ha dit bé qui estava representat en la fontana di Trevi, perquè com segurament saps Oceà no és Posidó ni Neptú. He volgut destacar aquesta part, ja que m’he adonat que et fixes bé en els detalls. Bon comentari!
Roma, coneguda com “la ciutat eterna”.
El text ens mostra alguns dels seus llocs i monuments més emblemàtics, mostra i ajuden a veure millor la riquesa del seu patrimoni. Des d’escultures, fonts, fins a l’impactant Colosseu, tots aquests elements mostren el llegat que han deixat en la historia de la humanitat.
Aquest títol és un títol molt interessant i jo et diria que té a veure amb l’obra de Guillem de Torello, que va sobre un viatge a Roma.
Aquelles escultures que vas veure a l’aeroport representen a Sabina la dona de l’emperador Adriano, Ninfas i el deu Apolo. Jo quan vaig anar em vaig fixar molt en les figures, i crec que li donen una presencia esencial a aquest aeroport.
Et diria que el nom a la fontana Di Trevi té que veure amb Tre Vie que en llatí significa tres vies, i fa referència es que ahí abans hi havia tres vies importants per a la ciutat de roma. Aquesta font representa al deu del mar, Oceà, el déu que representa el poder absolut de les aigües. Quan hi vaig ser, em va impactar molt amb la força que transmet aquesta font.
A aquella finestra hi va ser pintada perquè Nicola Salvi deia que quedaba poc simètric i per evitar aquest problema i va pintar una falsa on i quedaba simetricament.
Ja hi he investigat i els oblics están en roma perquè els romans ho veuen com un símbol de victòria i poder imperial. Sempre que en veig un penso en com els van portar desde l’egipt.
Cada característica està representada com el Nil (Africa) que té un cap velat pel desconeixement de les fonts del riu, amb una palmera i un lleó, Ganges (Àsia) que porta un rem, representant la navegabilitat i la seva importància cultural, el Danubi (Europa) que toca un símbol papal, mostrant la centralitat europea en el cristianisme i el Riu de la Plata (Amèrica) amb monedes i un animal, simbolitza la riquesa i natura salvatge del continent.
El Colosseu és un amfiteatre gegant que els romans van construir el 70-80 dC per fer lluites de gladiadors i espectacles amb animals. Té quatre pisos i una zona subterrània. Després de la caiguda de Roma, va quedar abandonat i malmès, però avui és un símbol de Roma i una de les Set Meravelles del Món Modern. Encara recordo la primera vegada que el vaig veure, és impressionat no?
En conclusió roma és una ciutat que ens fa veure el passat i podem lograr a veure unes de les civilitzacions més destacades en la humanitat. Els seus monuments, escultures i obres, com la fontana di Trevi, els obeliscs o el Colosseu, són testimonis de l’antiga Roma. Sense dubte, és un lloc que cal anari per poder conèixer el significat del seu passat i el seu impacte en el món actual.
Comentari correcte des del punt de vista de l’estructura, Álvaro, però hi ha alguns dels punts a investigar que no estan correctes o no has relacionat amb el que hem estudiat, per exemple, el nom de l’aricle, la presentació i el nom de le divinitats, la finestra de la Fontana… També has d’anar més amb compte amb el nom dels conceptes, com “oblics” per “obelisc” o Roma en majúscula…
Tres dies a la ciutat de Ròmul.
Un article sobre una ciutat amb tanta història no pot decebre a ningú! Desde la Fontana di Trevi fins al Colosseu, m’encanta com es pot llegir perfectament la petjada que van deixar aquests monuments a la nostra companya Clara i que, a més de deixar-nos una sèrie de reptes d’investigació sobre la trimil·lenària ciutat, ens ha portat de viatje amb ella.
Bé, començo per el títol escollit que em recorda al d’una pel·lícula de misteri i acció, amb protagonista, com no, del nostre Ròmul, a qui li pertany la ciutat, perquè en resposta a la teva pregunta, ell va ser el fundador. Tot va començar molt abans però, a l’anomenada Guerra de Troia, després de que Ascani fos salvat pel seu pare de la destrucció de la guerra, va funda la urbe d’Alba Longa. Quatre anys després de que el mateix Ascani fos el primer rei, va venir Amuli, que mataria a tots els fills del seu germà Numitor (l’actual rei) i que posicionaria a la seva filla en un estat difícil. Va ser doncs quan el déu de la guerra Ares es va enamorar i la va seduir, engendrant així dos bessons: Ròmul i Rem. Aquests dos nadons, criats per la lloba Capitolina, es convertirien en els fundadors de la gran Roma, o així hauria estat si Ròmul no hagués assassinat al seu propi germà. Llavors, Ròmul, el primer rei i fundador de Roma, és qui apareix al títol de l’article.
M’ha sorprès molt que només arribar a l’aeroport de Roma el primer que va trobar la nostra companya fossin escultures de déus i deesses gregues. Com es nota que és l’antiga ciutat d’un dels imperis més importants de tots els temps! Dos de l’escultures que es troben a aquest museu són les de dos personatges bastant coneguts a la mitologia: Apol·lo, déu olímpic de segona generació i representant de les belles arts, de l’oracle i de la bellesa masculina, entre d’altres. Si mai passo per aquest museu de l’aeroport de Romà, el reconeixeré si porta una lira, un arc, hi ha cap referència a un llorer o fins i tot si hi ha cap presència del sol. La segona deessa que he trobar és la gran Afrodita, representada sempre com una dona increíblement bella perquè, és justament com Apol·lo deessa de segona generació i representant de la bellesa i de l’amor. Se la pot reconèixer principalment per les petxines, els coloms o la poma, aquest últim el premi que va rebre per ser anomenada la dona més bella de tot l’Olimp. Per últim, m’ha sorpès trobar aquí al déu del riu Tíber, que abans de no veure’l en aquest museu no el coneixia ni em sonava. Bé sonar si que em sonava el nom, doncs el Tíber és el tercer riu més gran d’Itàlia però i el seu déu protector? Després d’haver-ho cercat, Tiberino, és el déu del riu Tíber i, segons Virgili, va ajudar a Enees a tornar a casa després de la guerra de Troia.
A continuació la nostra companya ens parla d’un dels monuments més famosos de tota Roma, la Fontana di Trevi. Sense cap dubte és un dels llocs que més il·lusió em faria visitar si anés a Roma. El nom d’aquesta font miraculosa, podria venir de dos llocs diferents però tots dos fan referència a la xifra tres (Trevi) i en tots dos casos vindria del llatí: trivium. Una de les possibilitats és que faci referència als tres carrers que conflueixen a la plaça del costat de la font, la Piazza de Crociferi. L’altra opció és que tingui aquest nom per les tres sortides d’aigua que tenia la font original. Respecte a qui està representat a la font, es tracta d’Oceà, un tità que és el déu i el pare dels rius i dels oceans i que està situat com a figura principal.
Que curiós que una de les finestres de la Fontana di Trevi estigui pintada! Mai no ho hauria vist i estic segura que és un detall que passa desapercebut, exceptuant els ulls més observadors, clar. Doncs bé, segons diu la llegenda, Nicola Salvi, arquitecte italià i escultor de la font (posteriorment la va acabar Giuseppe Pannini), va somniar que la seva filla es suicidava per aquesta finestra i vas ser llavors quan va decidir tapar-la i pintar-la.
El panteó romà és un monument amb tants anys d’història que segons el meu punt de vista resulta impressionant veure-ho, sigui en fotos o en persona, (bé que si és en persona, millor no?). Aquest temple no només va patir una destrucció per un incendi a l’any 80, sinò que també ho va fer a l’any 110, i, després de tots aquests desastres, va ser finalment reconstruït sota les ordres d’Adriano. Malgrat que no es sap amb seguretat qui va ser l’arquitecte, es pot concluir i atribuir que l’obra pertany a Apol·lodor de Damasc.
Sempre he pensat que la millor manera per respondre els insults i a les males actituds de la gent és fent-lo amb elegància, tal i com ho va decidir Bernini amb el cul del seu elefant cap al convent religiós. Ben original! Doncs bé, a part de ser utilitzat com a venjança contra els eclesiàstics, els obeliscs eren utilitzats per conmemorar un esdeveniment rellevant, per ser considerat l’icone d’una ciutat, com a punt de reunió per a festes o actes o simplement, per ornamentació. Dels 13 obeliscs que hi ha a Roma, 8 són d’origen Egipci i, un fins i tot és d’Etiòpia. Però, perquè tenen aquest origen prou allunyat de la capital de l’Imperi? Doncs això va succeïr o bé perquè van ser traslladats desde allà fins a Romà sota ordres d’August o el Papa del moment després de la conquista o bé perquè alguns romans rics van encarregar la construcció d’aquests per portar-los de nou a Roma i mode de decoració. Per últim, la nostra companya menciona le nom de la plaça on trobem aquest elefant tan curiós. La plaça s’anomena Plaça Minerva i és justament a la mitologia grega, Minerva, la protectora de Roma i la deessa de la sabiduria, la civilització, les ciències, l’estat, el desenvolupament… És sense cap dubte aquesta divinitat de segona generació, filla de Júpiter, una figura realment important al llarg de la història.
Cada cop em quedo més sorpresa per l’ingeni de Bernini! Considero que cadascuna de les alegories de la font dels quatre rius son obres mestres de la simbolització i l’iconicitat. Es diu que l’estatua del riu Nil es cobreix la cara amb un drap per no haver de veure l’església de Borromini i també en referència als orígens desconeguts del riu. D’altra banda, l’estàtua del riu Ganges porta un rem a la mà per donar a entendre la navegabilitat del riu asiàtic. La font dels quatre rius està plena de alegories i metàfores que podrien sorprendre a qualsevol, però a mi, el que més em sorprèn es haver trobat un anacronisme respecte a aquesta suposada rivalitat entre Bernini i Borromini perquè, com pot ser que algunes d’ aquestes figures de déus rebutjessin el monument de Borromini si encara no havia estat edificat? La font dels quatre rius va ser finalitzada entre els anys 1648 i 1651 mentre que la iglésia va ser iniciada pel mateix Borromini passat l’any 1652.
Com no podia ser d’una altra manera, el Colosseu és l’últim integrant del bloc cultural de la nostra companya. Per a mi és el monument del que més m’impressiona parlar, potser per les seves grans mesures. Construït al segle I aC, és tracta d’un amfiteatre que posseïa capacitat per a 65000 espectadors i del qual el fundador van ser Vespasiano i Tito, dos emperadors romans de la dinastia Flavia. Té unes dimensions de 187’75 x 155’60 m i una alçada de 48’5 m, actualment. És considerat desde 1980 patrimoni de l’humanitat i desde el 2007 una de les noves set meravelles del món.
Per acabar, donar les gràcies a la nostra companya Mariona Roig per haver compartit la petjada històrica i cultural que li va deixar el viatge a Roma amb tots nosaltres!
Natalia, has comentat l’article (no “bloc”) amb molta precisió i amb un toc personal que l’enriqueix. Valoro especialment el tractament acurat de les referències mitològiques, tot i que hi faltaria alguna dada definitòria com el nom grec i els atributs. I també m’agrada comprovar que t’has documentat en profunditat, però no per copiar i enganxar les dades sinó per reflexionar-hi, com has fet per exemple amb Bernini i la font dels 4 rius. Continua amb aquesta curiositat, és la mateixa que tenien els primers φιλόσοφοι grecs, la que els va portar a fer el pas del μῦθος al λόγος.
El títol és molt interessant, ja que fa referència a Ròmul, el fundador de Roma. Segons la llegenda de Ròmul i Rem, els dos bessons eren fills de Rea Sílvia, una sacerdotessa, i del déu Mart. El rei Amuli, que tenia por que li prenguessin el poder, va decidir abandonar-los al riu Tíber dins d’una cistella. Per sort, una lloba anomenada Lupercal els va trobar i els va cuidar en una cova fins que un pastor els va rescatar i criar.
Quan van créixer, van decidir fundar una ciutat al lloc on havien estat rescatats. Però, una baralla sobre qui governaria la ciutat va fer que Ròmul matés al seu germà Rem. Finalment, Ròmul es va convertir en el primer rei de Roma, que es diu que es va fundar el 21 d’abril de l’any 753 aC.
Que l’aeroport tingui un museu em sembla super interessant! Les escultures que vas veure representen el déu de la segona generació divina olímpica Apol·lo, fill de Zeus i Leto , associat a les belles arts, els oracles i la bellesa masculina. La seva escultura, datada al segle II dC, es va descobrir durant les excavacions de 1939 a Ostia Antica.
També veiem a Afrodita (Venus en la mitologia romana). La deessa, de la segona generació dels déus olímpics , de l’amor i la bellesa. L’escultura exposada al museu de l’aeroport representa aquesta deessa i també es va trobar a les excavacions d’Ostia Antica el 1939.
I veiem representat a Tiberí (Tiberinus), la divinitat fluvial que personifica el riu Tíber. La seva escultura, també del segle II dC i descoberta a Ostia Antica, està exposada a l’aeroport.
La Fontana di Trevi és preciosa! El nom ve de la seva ubicació en la unió de tres carrers (le tre vie) i l’escultura que hi ha al centre representa Neptú (Posidó) el déu dels mars.
També m’encanta la llegenda sobre llençar les tres monedes:una per tornar a Roma, una altra per trobar l’amor i una per un desig. Quan hi vagi segur que jo també les llenço!
El detall de la finestra pintada és molt curiós. He trobat que l’ arquitecte de la font , Nicola Salvi, va somiar que la seva filla es suïcidava des d’aquella finestra i va decidir tapiarla.
El Panteó és impressionant! L’edifici el va reconstruir l’emperador Adrià al segle II dC. És al·lucinant que després de tants anys encara estigui tan ben conservat.
Els obeliscs són monuments que els romans es van emportar d’Egipte perquè els encantava la seva cultura. La idea de posar el cul de l’elefant mirant al convent em sembla molt divertida ! La plaça es diu Minerva perquè està dedicada a la deessa de la saviesa (Minerva,Atena). Potser per això et sona el nom.
La font dels Quatre Rius a la Piazza Navona és una passada! Cada riu representa un continent: el Nil (Àfrica) amb el cap cobert, el Danubi (Europa) com a símbol de civilització, el Ganges (Àsia) amb un rem, i el Riu de la Plata (Amèrica) amb unes monedes que simbolitzen les riqueses del Nou Món.
El Colosseu és impressionant. Quina pena que no tinguessis gaire temps per veure-lo. Sabies que podia acollir fins a 50.000 espectadors? Era com un enorme estadi on es feien combats de gladiadors i altres espectacles públics. Si algun dia tornessis, és un lloc que mereix ser visitat amb calma per veure tots els seus detalls.
Mai he anat a Roma però ara tinc moltes més ganes de fer-ho!
Bon comentari, Sofia, has investigat el que tocava i hi has aportat reflexions personals. També has tractat els déus amb la terminologia especialitzada, tot i que hi faltaria algun ítem. Ara faltarà treballar més els paràgraf introductori i conclusiu.
Salve!
El teu article sobre Roma, ciutat fundada per Ròmul és súper interessant! M’ha encantat com expliques la teva experiència personal i alhora afegeixes dades històriques i curiositats. El tema del “museu” a l’aeroport de Fiumicino m’ha semblat molt original, i crec que seria genial saber més sobre qui són els personatges que hi apareixen.
La llegenda de les tres monedes a la Fontana di Trevi (fontanta és font en italià i di trevi perquè el carrer es diu le tre vie) és molt guai, i fa que qualsevol tingui ganes d’anar-hi i tirar-les per provar sort. També m’ha sorprès molt la història de la finestra pintada i això que Nicola Salvi estava preocupat per la seva filla. Fa que la font tingui encara més història darrere.
La part de la Piazza Navona és brutal! La rivalitat entre Bernini i Borromini la fa molt curiosa, sobretot la història de l’elefant i la base de l’obelisc. I també la font dels quatre rius, amb els continents representats, està plena de detalls que no tothom coneix.
El Colosseu, encara que dius que no vas tenir gaire temps per visitar-lo, és un superfinal pel text, perquè el fa tancar amb un dels monuments més famosos de Roma. A més, l’esperança de tornar-hi amb la llegenda de les monedes dona un toc molt guay al final. I per últim, sabies que van treballar més de 100.000 persones per la seva construcció?
En conclusió, l’article ha sigut molt interessant de llegir i l’he gaudit molt. La informació no es fa densa i és divertida, has sabut molt bé que posar i com. Si l’hagués de puntuar un 10 sense dubte, moltes gràcies per aquesta informació.
Vale!
Un comentari força correcte, Lucía. Et faltaria, però, aprofundir més en els punts de recerca que et demana l’autora. Els primers sobretot els passes molt per alt. Continua, doncs, amb la mateixa estructura, però concreta més tant en les recerques com en els raonaments i valoracions.
Quina meravella llegir aquest bloc sobre Roma! Vaig estar-hi l’any passat i va ser una experiència inoblidable.
Referent a la primera pregunta que vas plantejar, Ròmul és conegut com el fundador i primer rei de Roma. Segons la mitologia romana, ell i el seu germà bessó, Rem, eren fills de Mart, el déu de la guerra, i de Rea Silvia, una sacerdotessa vestal.
Després del seu naixement, el rei Amuli, va ordenar que fossin abandonats al riu Tíber. No obstant això, el destí va intervenir: els nadons van sobreviure gràcies a una lloba que els va trobar a la riba i els va alletar.
Quan Ròmul i Rem van créixer, van descobrir el seu origen real i van derrotar Amulio. Després van decidir fundar una nova ciutat al lloc on havien estat salvats per la lloba.
Tot i això, va sorgir una disputa entre els germans sobre on construir la ciutat i qui l’ hauria de governar. Ròmul volia establir-la a la muntanya Palatina, mentre que Remo preferia el turó Aventí. Segons la llegenda, la disputa es va resoldre de manera violenta quan Ròmul va matar Rem, marcant així l’inici de Roma sota el seu regnat.
La meva primera gran sorpresa en arribar va ser el que esmentes al bloc, l’aeroport de roma en aquest mini museu, em va encantar veure tants personatges només arribar a terra Romà, moltes de les escultures tenen un vincle especial amb el territori: originalment destinades a decorar els jardins i nimfeus a què s’obrien els espais privats de les domus situades al costat de la desembocadura del riu tiber, però la més imponent sens dubte és la de Leonardo da Vinci amb una mà assenyalant el cel i l’altra sostenint un caragol aeri, una de les seves innovadores invencions.
Jo també vaig estar a La Fontana di Trevi, em va deixar sense paraules; llançar la moneda mentre demanava un desig va ser màgic, com si per un moment estigués en una pel·lícula. La teva pregunta és molt bona el nom Fontana di Trevi prové de la seva ubicació i del fet que està situada a la intersecció de tres carrers (en italià, “tre vie” significa “tres carrers”). D’aquí el nom Trevi. Aquesta famosa font es troba al centre de Roma, a prop de la cruïlla entre la Via della Stamperia, la Via delle Muratte i la Via Croc i l’estàtua central que adorna la font representa Neptú, el déu del mar, que es troba muntat en un carro tirat per cavalls marins.
Quan vaig anar a visitar-la no em vaig adonar de la finestra que esmentes, però investigant he vist que la finestra pintada va ser dissenyada com a part de la il·lusió òptica que es volia crear per fer la impressió que la font es connecta amb el cel.
El Panteó Romà va ser un altre lloc que em va impactar. Em vaig quedar hipnotitzat per la perfecció de la cúpula i la llum que entra per l’òcul. Va ser com un viatge al passat, imaginant com era la vida en aquella època.
Va ser inicialment construït per Marcó Agripa l’any 27 aC, però va ser destruïda per un incendi l’any 80 dC, i després es va reconstruir sota l’emperador Domicià. Aquesta nova construcció també va patir danys per un altre incendi, i finalment el Panteó tal com el coneixem avui va ser reconstruït per l’emperador Adrià al voltant de l’any 118-125 dC.
Un dels meus llocs preferits es la plaça Minerva. Parlant sobre els obelisc eren símbols de poder i prestigi els romans usaven els obeliscs com a símbols del seu poder i com una manera de mostrar la seva dominació sobre Egipte. És un obelisc egipci perquè va ser portat a Roma pels emperadors romans durant el seu domini sobre Egipte.
És normal que et soni el nom d’aquesta plaça, porta el nom d’unes de les deesses més famoses de la mitologia romana, Minerva, en gràcia coneguda com a Atena, era filla de Zeus i Metis. Va néixer del cap del seu pare completament adulta i armada era deessa de la saviesa, la intel·ligència, les guerres tàctiques, els arts i els oficis i es reconeixia per l’òliba, l’olivera, l’ègida.
Un dels meus racons favorits va ser la Piazza Navona. La font és preciosa però l’església també té el seu encant. M’encantava asseure’m als cafès de la plaça i simplement gaudir de l’ambient romà.
Si parlem de la font cada figura masculina reflecteix característiques pròpies de la seva regió: el Nil, amb el cap cobert, representa el misteri de les fonts, acompanyat de fauna africana com un lleó i un cocodril; el Ganges sosté un rem, destacant la seva navegabilitat i espiritualitat asiàtica; el Danubi, tocant la roca de la font, simbolitza la proximitat a Europa i la seva fermesa cultural; mentre que el Riu de la Plata, amb monedes als peus i un armadillo proper, al·ludeix a les riqueses i exotisme d’Amèrica.
I què dir del Coliseu, ¡imponent i ple d’història! Estar-hi i pensar en els espectacles que es van dur a terme va ser impressionant. Una curiositat d’aquest monument és que, en els seus primers anys, no només es va fer servir per a combats de gladiadors i espectacles de caça, sinó que també es van dur a terme naumàquies, és a dir, batalles navals simulades. Durant aquestes, l’amfiteatre s’omplia d’aigua gràcies a un avançat sistema d’aqüeductes i canals, transformant la sorra en un llac artificial on petits vaixells recreaven enfrontaments històrics.
Aquest bloc em va fer reviure aquests moments i sentir nostàlgia per la ciutat. Definitivament he de tornar aviat!
I tant que hi tornaràs, Álvaro S.! Les observacions sobre la teva vivència dels espais segur que la compartim la majoria. La recerca també és completa. Deixa’m, però, que t’assenyali un parell de coses a millorar: en esmentar les divinitats, com Minerva, heu d’utilitzar la terminologia i els ítems apresos. També hauria estat bé, en esmentar la naumachia, fe referència a l’ingenium Romanum, capaç de convertir qualsevol espai en el que vulguessin, fins i tot en un gran piscina. Un pavelló polivalent com el Sant Jordi!
Quina sort! Per el teu aniversari anar-te’n a Roma, la teva tieta sí que en sap! Moltes felicitats, espero que hagis gaudit d’aquest increíble viatge. Ara, a continuació, comentaré el teu text.
Primer de tot, he pogut deduir que el nom de Ròmul és el nom que va rebre la ciutat de roma quan es va fundar per el primer rei de Roma, Ròmul. M’ha agradat molt la idea de posar aquest nom i no el de Roma ja que és com més antic i al text parla sobre coses antigues. He vist les imatges del museu i després de una bona recerca he trobat que representan a Apolo, Afrodita i al déu del riu Tiber.
Es fonamental fer un viatge a Roma, però obligatòriament has de visitar la famosa Fontana di Trevi. Aquesta font està ubicada a una plaça on s’hi ubiquen els tres carrers més importants de la ciutat. Segurament et preguntaras que té a veure, doncs d’aquí ve el seu nom, ja que Tre Vie significa tres vias. Sabies que tots els diners que s’agafa d’aquesta font és utilitzat per a bens benefics? Així és, es desde el any 2007 que es fa això i aproximadament cada any es pot arribar fins a un milió d’euros!
El panteó de Roma… és molt bonic i tu també! Jo t’ajudo a recordar qui el va reconstruir-lo. Després de que Marc Agripa el va construir, hi van haver-hi dos incendis, va ser així com que va ser reconstruit per la voluntat de l’emperador Adriano en la forma que avui es presenta.
Que maco l’elefant! Això que dius de que representa el símbol de la saviesa i la plaça rep el nom de minerva no és casualitat. Minerva va ser el nom de la deessa de la saviesa, per això et sona tant el nom. Molts dels antics emperadors romans van estar a Egipte i un dels trofeus més preuats per a un conqueridor romà era un obelisc egipci. Símbol de la divinitat i la immortalitat per als faraons, a Roma es consideraven un dels objectes saquejats de major valor i s’utilitzaven per a decorar temples, circs i mausoleus. És per aquesta raó què els romans utilitzaven els obeliscs i n’hi han de egipcis.
Aquesta font no la coneixia fins ara, he fet una mica de recerca i això és el que he après: Bernini va projectar el Ganges, el Nil, el Danubi i el Riu de la Plata, els rius més importants dels quatre continents que es coneixen fins al moment, en forma de quatre grans escultures de marbre, tots reposant en una àmplia piscina el·líptica sobre la qual s’erigeix l’obelisc de Domiciano.
El Nil manté els ulls tancats, simbolitzant els inicis incerts del riu; el Danubi es dirigeix a l’escut d’Innocenci X, el principal suport de l’artista; el Ganges manté un rem, atès que és un riu navegable, i el Riu de la Plata es troba circumdat per monedes per a representar la prosperitat del Nou Món. D’aquesta manera, l’artista mostra de manera efectiva la universalitat i expansió del catolicisme en tots els racons del món, concepte original de Borromini.
El millor per al final, el colosseu! Sabies que La capacitat de l’amfiteatre era d’uns cinquanta mil espectadors? I que anxovats podien arribar a seixanta-cinc mil! Una xifra espectacular per a l’època. Tot i així, tenint en compte el milió i mig de persones que vivien a Roma, podria semblar petit. Perquè tothom pogués anar als jocs, que eren gratuïts, quan s’organitzaven aquests podien durar dos i tres mesos.
Ciao!
Marta, és un comentari correcte, però has de mirar les faltes, majúcules i castellanismes. HJi ha diverses qüestions qeu no ha resolt o molt per sobre, com la finestra de la Fontana…
Quin regal d’aniversari més bonic t’ha fet la teva tieta, Mariona! Viatjar a qualsevol lloc és una de les millors experiències que hi pots tindre mai. Jo vaig anar també a Roma en juny de l’any passat de viatge de final de curs amb els meus companys de l’escola i vam visitar molts llocs importants, com la Fontana di Trevi, el Panteó, el Furo romà, la Plaça Navona, etc. Desgraciadament, en l’època que hi vaig anar, estava tota Roma en obres amb modificacions, i moltes obres tapaven una part dels monuments, per el que no hi vaig poder gaudir al 100%… però la ciutat encara encara era meravellosa.
Jo crec que l’origen del títol que has triat “tres dies a la ciutat de Ròmul” és perquè vas estar-hi tres dies allà i el nom de Ròmul ve del fundador de Roma, d’ell ve el nom. Quan vaig arribar a la ciutat, no em vaig fixar en aquest petit museu que tu vas veure, però he buscat al Google hi he descobert que les estàtues que estan dins de les Vidreres són deus divins de la mitologia grega, en concret són: Apol·lo (déu de la música i la poesia), Venus (Afrodita en grec, deessa de l’amor i la bellesa), Mart (Ares en grec, deu de la guerra) i Dionís (déu del Vi). Quan vaig visitar la fontana di trevi també em vaig fer la mateixa pregunta, d’on ve el nom? Li vaig preguntar a la meva professora i resulta que el nom “Trevi” ve de “Trívium”, una deessa romana que era protectora del distrit de Trevi, i per ella li van posar aquest nom a la font. La font representa l’estàtua d’Oceà, un dels Titans, pare i déu dels mars i els rius.
També vaig veure el Panteó romà que va ser construït per Marc Agripa, amic de Ròmul, però en realitat el que hi ha ara, és una reconstrucció que va fer l’emperador Adriano després de 2 incendis. El que no hi vaig veure van ser els obeliscs de la plaça Minerva, que, per cert, rep aquest nom de la deessa romana de la saviessa “Minerva”. Els romans utilitzaven els obeliscs, ja que tenien simbolismes religiosos i també servien per demostrar la grandesa de l’imperi, i perquè hi ha Obeliscs egipcis a Roma? Molt fàcil, perquè quan els romans van conquerir Egipte al 30 aC, van quedar fascinats amb aquests monuments i els van transportar cap a roma.
També recordo quan vaig visitar la Piazza Navona i vaig veure la font dels quatre rius, però no em vaig fixar en detall sobre el significat ni els personatges. Recercant en Google, he vist que cada personatge que representa cada riu té una característica diferent. Per exemple: El personatge que representa el riu Nil té els ulls embenats, representant els orígens desconeguts del riu; el Danubi està orientat cap al símbol del Papado, reconeixent l’autoritat de l’Església a Europa; el Ganges sosté un rem, ja que és un riu navegable, i el Riu de la Plata està envoltat de monedes per simbolitzar la riquesa del Nou Món.
Ah, has dit que no vas poder entrar dins del Coliseu, oi?, doncs jo sí, i és una passada per dins! Ens van explicar que el Coliseu va ser construït en l’any 70 després de Crist amb la finalitat d’entretenir a la gent amb els espectacles que eren comuns en aquella època, com les lluites de gladiadors, la caça d’animals exòtics com eren els lleons o els elefants, batalles navals amb les quals omplien el Coliseu d’aigua, etc. Tenia una capacitat para cinquanta mil persones i és l’amfiteatre més gran del món. Finalment, ens van explicar la història de per què falta una gran part del Coliseu, i va resultar que un gran terratrèmol va ser el causant d’aquest arrumbament.
M’ha agradat molt el teu article, espero que puguis tornar a Roma i veure els monuments que et falten!
Ariadna, bon comentari, tot i que hi ha qüestions no resoltes, com el de la finestra de la Fontana. En les primeres divinitats sí que dius algunes caracterítiques, no totes, però amb Minerva, per exemple, no. Vigila també d’escriure béels conceptes “Colosseu”, fòrum….
Roma, és un lloc que tothom hauria de visitar almenys un cop a la vida,jo encara ho tic pendent però pel que m’han comentat amics i he vist yo a fotos i videos es com passejar entre un munt de monuments.
Tot i que encara no he tingut la sort de visitar Roma, sempre m’ha cridat molt l’atenció per tot el que representa. La història que té la ciutat amb tots els monuments.
Has triat aquest títol per l’article, perquè Ròmul va ser el primer fundador i rei de Roma.
Aquelles estatues que vas veure a l’aeroport eren les de
sabrina la mujer del emperador adriano, l’altre és ninfas i també está el deu apol·lo
totes tres son escultures procedents del Museu Nacional Etrusc de Villa Giulia.
Començar per la fontana di trevi es un molt bon començament sabies que cada any es recullen milers d’euros de monedes de la Fontana di Trevi. Els diners que els visitants llencen a la font com a part de la llegenda de les tres monedes són recollits regularment i s’utilitzen per finançar programes d’ajuda per a persones necessitades.
Responent la teva pregunta, el nom de la fontana di trevi i qui hi ha representat en aquesta font,et puc dir que Fontana di Trevi prové de la seva ubicació. Perque trevi significa un lloc on es troben o es creuen dos o més carrers i com está situada en un punt on es combinen tres carrers doncs ahí el nom, qui esta representat en aquesta font és Oceà o Neptú, el déu de les aigües. Està representat al centre, tirada per cavalls. Els cavalls simbolitzen els diferents estats de la mar: un és tranquil i l’altre és agitat.
Als costats d’Oceà, hi ha dues figures femenines que representen l’Abundància i la Salut. També es poden veure relleus que narren l’origen de l’aqüeducte Aqua Virgo, que antigament alimentava la font.
Un lloc que sassembla molt a la fontana di trevi es la Font del Rei a Copenhaguen, Dinamarca. Aquesta font barroca també té una decoració detallada i està situada en un lloc emblemàtic de la ciutat.
Espero que llençar les monedes serveixi, perque si algun dia vaig a Roma estic segur que llençare les tres munedes.
La finestra pintada de la que parles és un exemple clàssic de trompe-l’œil, una tècnica artística que crea una il·lusió òptica per fer que un objecte pintat sembli real. Aquesta finestra es va afegir per mantenir la simetría del disseny de la façana, ja que no era possible construir-hi una finestra real per motius estructurals.
El panteo era un temple dedicat als déus de la religió romana.S’utilitzava per fer rituals i cerimònies religioses en honor tant als déus principals com a altres divinitats menors,
es va cremar a causa d’un incendi. Els focs eren molt comuns a l’antiga Roma perquè la majoria de les construccions estaven fetes de materials inflamables com la fusta.
qui el va reconstruir tal com el coneixem ara va ser l’emperador Adrià, al segle II dC. Tot i això, Adrià va decidir deixar la inscripció original de Marc Agripa com a homenatge.El Panteó de París s’assembla molt aquest Tot i que és més modern, també està dedicat a grans personatges de la història. L’arquitectura, amb la seva cúpula imponent, recorda al Panteó romà.
Els obeliscs molen molt perquè són com un pont entre dues cultures. Els romans els utilitzaven per demostrar el seu poder i la seva connexió amb l’antic Egipte. Quan conquerien terres egípcies, portaven obeliscs cap a Roma com a símbol de victòria i per decorar places i monuments importants. A més, eren una manera de fer veure que tenien el control d’una civilització tan avançada com la dels egipcis.
Hi ha obeliscs egipcis perquè els romans literalment els van treure d’Egipte i els van transportar fins a Roma. Això és una passada si penses en com els movien en aquella època sense grues modernes ni tecnologia avançada.
Cada figura de la Font dels Quatre Rius de Bernini té detalls que expliquen alguna cosa del lloc que representa
Àfrica (el Nil): La figura està amb el cap cobert, perquè en aquell moment no se sabia exactament on naixia el riu Nil. Aquest detall simbolitza el misteri que envoltava aquest riu mític.
Europa (el Danubi): Aquí la figura sembla tranquil·la i poderosa, perquè el Danubi és el riu més proper a Roma. També s’hi veu una gran calma, representant la civilització i la cultura europees.
Àsia (el Ganges): Aquesta figura sosté un rem llarg, destacant que el Ganges és un riu navegable. A més, la postura mostra un cert orgull, ja que el Ganges és sagrat a la cultura índia.
Amèrica (el Riu de la Plata): Aquesta és la més icònica, perquè sembla que reacciona com si l’església de Borromini s’hagués d’ensorrar en qualsevol moment. Bernini es va passar de creatiu aquí per riure-se’n del seu rival. També porta monedes sota els peus, simbolitzant la riquesa de les colònies americanes.
El Colosseu és un dels monuments més impressionants del món i amb molta història darrere! Va ser construït entre els anys 70 i 80 dC per ordre dels emperadors Vespasià i el seu fill Tit, i era conegut originalment com l’Amfiteatre Flavi. Tenia capacitat per a uns 50.000 espectadors i es feien espectacles brutals com lluites de gladiadors, batalles navals simulades quan inundaven l’arena, caceres d’animals exòtics i execucions públiques.
Una curiositat és que el Colosseu tenia un sistema de veles, anomenat velarium, per protegir els espectadors del sol. També hi havia passadissos subterranis, coneguts com hipogeu, on es guardaven animals i gladiadors abans dels combats.
Amb el pas dels segles, el Colosseu es va deteriorar per terratrèmols i l’espoli de materials, però encara es conserva.
Gracies per compartir la teva experiencia!
Vaja Iván, està clar que ets un especialista en trobar curiositats. En general és un bon comentari has indicat coses interessants, tot i que hi ha alguna pregunta com la de la finestra de la Fontana no està encertada. També has de vigilar més amb les faltes, les majúscules, les paraules en castellà… L’altre dia a classe ja vaig veure que d’aquesta feina sí que n’havies tret profit.