Ave discipuli!
Dimecres 19 d’octubre de 2022, els alumnes de 4t d’ESO, 1r i 2n de batxillerat de l’itinerari humanístic vam fer una visita a la Barcelona romana, la COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO. Recordeu quin és el significat de cadascun dels elements del nom complet?
Vam quedar a la porta de l’estació de tren a les 9 els tres cursos i els dos professors que ens van acompanayar: Teresa Devesa i Alan Sánchez.
La nostra visita a la Barcelona romana va començar a la Necròpolis a la Plaça de la Vila de Madrid. Allà vam identificar els diferents tipus de tombes. Com ja sabeu, les tombes estaven a banda i banda del camí d’entrada a la ciutat. Incitaven als vianants a parar-se per mirar el sagrat lloc. “Hola, caminant, atura’t i llegeix fins al final”, deia una de les tombes. Tot i que el museu no el vam poder visitar, vam poder veure quasi tots els tipus d’enterraments. Sabeu quines clases de tombes existien?
Necròpolis de Barcelona, situada a la Plaça de la Vila de Madrid
Seguidament, vam anar a l’aqüeducte. Les aigües transportades per l’aqüeducte s’emmagatzemaven en un gran dipòsit d’aigua– el castellum aquae. Curiosament, abans es creia que Bàrcino en tenia dos aqüeductes, tot i que recentment es va desmentir. Era un mateix aqüeducte que arribat un cert punt del camí es bifurcava.
Tram de l’aqüeducte romà de Barcelona, camuflat en una paret.
Després de l’aqüeducte (i la parada obligatòria al mural del petó) vam arribar al Museu d’Història de Barcelona. A la Plaça del Rei vam esperar els nostres guies i tot seguit va començar la visita guiada per la part romana del museu. Vam estar passejant per l’intervallum i els cardines i decumani minores. Vam veure els comerços i vam identificar les seves parts. Sobretot, van destacar els dolia. Però, sabeu què són exactament?
Part d’una “Lacuna fullonica”
Després de sortir del museu, vam recórrer els carrerons més antics del barri gòtic per aventurar-nos al pròxim destí: el punt més alt de Bàrcino. Sabeu quin és i quina es la seva altura? (Pista: A l’entrada de l’edifici del centre d’excurisionista de Catalunya hi ha una placa que ho indica.)
Ens vam dirigir cap El temple d’August (també anomenat Miraculum), construït a finals S. I aC i dedicat al primer emperador romà: l’emperador August. Desgraciadament, només es conserven 4 columnes de la part posterior que fan cantonada i part del pòdium on estava construït. Els temples normalment estaven dedicats a déus, i era un espai sagrat per al seu culte. Tot i així August no és un déu. Com pot ser, llavors, que el temple de Barcelona estigui dedicat a l’emperador?
Cartell i columnes del temple d’August
Finalment, la nostra ultima parada va ser la muralla i la porta d’entrada al decumanus. A més a més, encara es conserva un petit tros de l’aqüeducte i el lloc per on entrava a la ciutat. La Porta Decumana es podia identificar perfectament.
Desgraciadament, aquesta va ser l’última parada del nostre petit viatge en el temps de la Barcelona romana. Si després de llegir aquest article voleu saber més sobre la sortida, podeu gaudir de les fotos clicant aquí.
Batxillerat 1.1 al mural del petó
Esperem que us hagi agradat el nostre article, Valete!
Redacció i fotografia: Gisela Canela i Júlia Miralles 1BAT
Recordeu quin és el significat de cadascun dels elements del nom complet de la Barcelona romana?
COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO.
Colònia: assentament de militars jubilats
Iulia: en honor de la familia Iulia Claudia.
Augusta: prové de l’emperador romà August
Faventia: amb el favor dels déus
Paterna: descendents dels romans
Barcino: prové del nom original de la ciutat en íber
Molt bo l’article, tinc ganes de veure-ho en persona!!!
Salve!
El 19 d’Octubre vam anar a visitar Bàrcino per veure mostres de l’antiguitat que encara perduren. Un cop arribats a Bàrcino, vam visitar la plaça de la Vila de Madrid, on se situa la necròpolis; després a la Plaça Vuit de Març per observar les restes de l’aqüeducte. Seguidament, vam començar a fer ruta pel barri gòtic mentre veiem la Catedral i el mural del petó a la plaça d’Isidre Nonell. Continuant amb la visita turística, ja ens vam encaminar a la plaça del rei, on havíem contractat a una “guia” del museu MUHBA perquè ens fes una ruta guiada dins la muralla de la ciutat i les curiositats de fora; vam veure la muralla des de diferents perspectives, vam poder entrar al museu, visitar les altres restes de l’aqüeducte just a la porta Praetoria, i per últim però no menys important, vam observar el temple d’August des de ben a prop. Fins aquí va durar la nostra visita, en què gràcies a ella hem pogut gaudir més personalment la història de Bàrcino i les seves restes que encara perduren.
Per interioritzar-nos més en l’àmbit cultural i històric d’aquesta ciutat, primerament s’ha de saber el significat de cadascun dels elements del nom complet de la colònia. Els elements que el conformen són Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Els seus significats són: “Colonia” és una ciutat feta de nou com imitació de Roma, un assentament militar. “Iulia” en honor a la família de Júlia. “Augusta” perquè es va fundar en temps de l’emperador Ocatvi August. “Iulia Augusta” tot junt és per denotar que es trobava sota l’auspici (protecció de la família imperial dels Júlia Augusta. “Faventia” ciutat feta amb el favor o consentiment dels déus. “Paterna” significa; ciutat fundada pels descendents romans que vivien a Roma, considerats els pares. I “Barcino” és una llatinització que els laietans coneixen com a Bàrkeno.
A la necròpolis s’hi troben algunes classes de tombes, tot i que no apareixen totes. Primerament existien les cupae (inhumació, enterrament del cos sota terra, sepultura) de planta allargada amb coberta cilíndrica, imitant una bóta de vi; i poodien ser: Cupae structiles, fetes d’obra de maçoneria i cobertes amb un estucat. O Cupae solidae, monolítiques, és a dir, esculpides d’una sola peça amb pedra (posteriors a les structiles). Després estan les tegulae (inhumació), unes foses de maó molt estretes i cobertes del mateix material o de ceràmica, en forma triangular o rectangular. Estaven a doble vessant, i era on anava a parar el conducte de libació localitzat sempre a la cara posterior en què es portava a terme el ritu. Seguidament les esteles, monument, usualment monolític amb inscripcions, en forma de làpida, pedestal o cipo, que s’erigeix sobre el terra i pot tenir una funció commemorativa, funerària, religiosa, màgica-curativa o geogràfica. S’hi inscrivien textos, signes, símbols i figures, descrivint el perquè de la seva ubicació, constituint importants documents per a arqueòlegs i historiadors, recolzats per especialistes en epigrafia. També les ares, uns monuments commemoratius que s’erigien sobre el sòl en forma de làpida, o pedestal, amb inscripcions o epígrafs en record del difunt, assenyalant a la necròpolis el lloc del seu enterrament. I per últim les àmfores (inhumació), un recipient ceràmic on possiblement es dipositava sovint el cos d’un nen petit o adolescent; avui en dia es veu certa relació a l’hora de ficar-hi la cendra del difunt després de ser incinerat.
Cal afegir que davant d’algunes tombes hi ha les arulae, unes pedres amb senyals evidents de foc, on segurament es van cremar substàncies aromàtiques.
Al subsòl del Museu vam visitar tallers i factories dedicats a diferents activitats artesanes romanes, pero en concret, hi havien en la Cetària, la factoria que ocupava una superfície de 360 m². S’organitzava a partir d’un pati interior en el qual hi havia dos grans dipòsits per fer la salaó del peix, i uns altres de més petits per fer el garum. Hi havia un espai per rentar i trossejar el peix, una sala d’emmagatzematge per desar-hi les existències produïdes i altres habitacions amb dolia, en les quals també s’elaborava garum i altres salses de peix. Es fabricaven per al consum local i per a l’exportació a mercats. I a la Cella vinaria, l’espai sota terra on s’emmagatzemava el vi en els dolia.
Tant parlar de les dolies però potser no queda clar que són. Les dolies eren unes gerres molt grans fetes de fang cuit. Tenien forma oval, amb una boca ampla, però eren més grans que les àmfores; no tenien coll ni nanses, i en molts casos mesuraven fins a 1,8 m d’alçada. S’utilitzaven per emmagatzemar i transportar aliments a la Mediterrània. En tema de peixateria, era on es cuinava el garum o les salses de peix. També s’hi guardava vi, però aquestes estaven enterrades.
Després d’aquesta visita al museu, vam anar a veure el Mons Tàber. És el punt més alt de la ciutat perqué té una alçada de 16’9 metres. Hi ha una placa que ho indica a l’entrada de l’edifici del centre d’excurionista de Catalunya, en un dels carrerons del barri gòtic.
I que n’és del Temple d’August? Tot i els temples sovint estaven dedicats a un déu, en aquest cas estava dedicat a l’emperador August, ja que va ser qui va crear la colonia que amb el pas del temps seria la ciutat de Barcelona.
Leah, has d’anar amb compte amb els termes en llatí: han d’anar en cursiva, si no estan transcrits i respectar el gènere. Per exemple, són o bé doli – dolis (transcrit) o dolium – dolia, però és una paraula neutra.
Salvete!
Un any més, els alumnes de clàssiques vam fer una sortida cultural, aquesta vegada ens vam desplaçar fins a Barcelona per conèixer la ciutat comtal en la seva antiguitat.
Abans d’anomenar-se Barcelona, la ciutat es deia COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO, i és que aquesta nomenclatura no la podria definir millor. Barcelona va ser una Colonia, és a dir, un “assentament militar”. El segon element del nom, Iulia, honora la família Iulia Claudia (els primers cinc emperadors de Roma amb relació amb Juli Cèsar). L’emperador Octavi August fa fundar la colònia, d’aquí que tingui representació en el nom (Augusta). Seguidament, Paterna significa “ciutat fundada pels descendents romans que vivien en Roma considerats els seus pares”, Faventia “amb el favor o consentiment dels déus” i, per últim, Barcino significa “llatinització del que coneixien els laietans (el poble que habitava la zona) com a Bàrkeno”.
La primera parada d’aquesta visita va ser la necròpolis, on els romans enterraven els morts. Està situada a la plaça de la Vila de Madrid. Vam observar diferents tipus de tombes de forma i llargada.
Hi havia una gran quantitat d’ara romana. L’ara és un petit altar de pedra romana que té la forma de pedestal o de columna de secció quadrangular. Els romans feien ofrenes de líquids i vegetals dedicats als seus déus i sacrificis d’animals.
Entre altres, les tegulae també era un tipus d’enterrament. La distinció dels quals radica en l’aspecte visible o exterior de la tomba per la disposició de les teules a doble vessant.
També vam veure àmfores. Les àmfores eren gots decorats que es col·locaven a les tombes com a senyal d’estatus de l’elit. Seguidament, les esteles. Les esteles són monuments realitzats de forma vertical a un suport petri, poden estar rematades a la part superior de forma rectangular, semicircular o triangular.
Finalment, un tipus de tombes que tenen mitja forma de copa de vi. Les cupae són de planta allargada amb coberta cilíndrica, imitant una cuba tombada, expressant així part de la seva tipologia, i que es van utilitzar en algunes regions de l’Imperi romà entre els segles I i III. A més, també s’empra com a sinònim de sarcòfag.
Després de passar per l’aqüeducte on vam veure les seves ben conservades arcades, vam entrar al museu d’Història de Barcelona on hi havien els diferents tipus de tallers i factories en què els artesans treballaven i les quals estan situades al subsol del museu. Part d’aquesta producció era guardada als dolia. Els dolia són dipòsits enterrats molt grans fets de fang que serveixen per guardar qualsevol producte com per exemple garum o vi. En la meva opinió, aquesta va ser una de les parts més enriquidores de la sortida perquè mai havia vist aquestes restes i em sorprèn que es conservin algunes tan bé després de molts anys.
A continuació i sens dubte, la visita al temple d’August va ser el més impressionant del dia: 16,9m de cultura clàssica de peu i aguantant fermament al carrer Paradís les nombroses visites de curiosos a totes hores, a més, es pot accedir gratuïtament. És oficialment el punt més alt de Barcelona. Originalment, format per 6 columnes, actualment es conserven 4 gràcies a les restauracions i també una part del podi. Tot i que els temples normalment eren dedicats al culte dels déus i August no era un déu, el temple està dedicat a l’emperador perquè va ser l’encarregat de fundar Bàrcino a finals del segle I aC.
En resum, va ser una sortida molt interessant i amb la qual vam aprendre un munt de coses sobre els carrers que hem caminat tota la vida, però dels quals no sabíem el seu rerefons històric.
Valete! 🙂
Almudena, compte amb els termes en llatí. Si no pots fer cursiva s’ha de fer amb comentes. M’agrada que hagis anat destacant els que t’han semblat principals punts d’interès de la sortida i el motiu.
Salve Teresa!
Avui parlarem de Barcino, aquesta ciutat ja l’havien visitat amb l’institut fa relativament poc. El primer que van poder conèixer d’aquesta maravilla de ciutat va ser el seu nom complet i el significat que té.
“Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino” és el nom complet d’aquesta colònia, cada paraula té un significat diferent: “colonia” es una ciutat feta des de cero però sent una imitació de Roma, “Iulia” fa referència amb honor a la família Júlia i el nom “Augusta” pel seu fundador que es Octavi August, però sí ajuntem el nom complet “Iulia Augusta” vol dir que es troba sobre l’auspici, “Faventia” te de significat fer una ciutat però amb el permís dels déus, per antepenúltim “paterna” que significa una ciutat fundada pels descendents romans i per últim “Barcino” que és una llatinització que els laietans coneixen com a Bàrkeno.
Després de poder escoltar el significat del nom de la ciutat i sapiguer una mica més sobre aquestas, van fer un camí per poder veure les diferents tombes que hi ha havia. A la Plaça de la Vila de Madrid es poden encontrar les set tombes que hi han. Aquestes són les tombes que existien: “cupae” era de planta allargada amb coberta cilindrica, aquesta tenia dos tipus que eren “cupae structiles” i “cupae solidae”, altre tomba que s’observava era la “tegulae” aquestes es caracteritzaven per ser fosses de maó estretes i cobertes de ceràmica, la seva forma era triangular o rectangular. També existeixen les “esteles” aquestes tenen inscripcions i forma de la làpida, cipo o pedestal, feia diverses funcions com: commemorativa, funerària, màgica- curativa o geogràfica. Les “ustrinum” eren tombes de cremació només ficaven dins cendres del difunt. Les “àmfores” es dipositava les cendres del difunt després de ser incinerat i per últim les “arulae” servien per cremar substàncies aromàtiques.
Mentre anaven investigant més sobre aquesta ciutat, van ser afortunats de poder veure restes que hi havien de Barcino, una de les restes més utilitzades en l’època eren les dolies. Os preguntareu que son les dolies, doncs són dipòsits enterrats molt grans fets de fang que serveixen per guardar qualsevol producte com per exemple garum o vi.
A mida que anaven fent el recorregut sabíem més informació, unes de les informacions que ens van explicar era el punt més alt de Barcino, aquest punt és el Taber i mesura uns 16,9 metres d’alçada.
Hem escoltat que el temple està dedicat a l’emperador perquè és deia que era fill de venus, apart d’això també es diu perquè August va fundat Barcino.
Angie, has presentat el teu comentari amb un to desenfadat i com si fos un post radiofònic, per què no? No obstant, has de vigilar amb les faltes, no et costa pas tant fer un repàs final, i l’ús dels termes llatins. N’has posat molts en cursiva, però el terme dolium-dolia no l’uses bé, per exemple.
Has anat fent una evolució positiva, però encara pots millorar molt més.
Salve Teresa,
Quin article tan ben treballat! Gràcies Júlia i Gisela, per fer que hàgim d’entregar una nova tasca de llatí…És broma noies, de fet, ens agraden molt aquest tipus de tasques, ja que a falta de coneixements lingüístics i traduccions desastrosses, els nostres coneixements informàtics i narratius prou desenvolupats s’encarreguen de pujar la nostra nota a l’assignatura. Sembla que la llengua llatina no morirà tan d’hora aquest any a la nostra aula.
El 19 d’octubre, vam fer la nostra última excursió amb el departament de llatí. Després de recordar amb nostalgia la nostra excursió a Tàrraco, no vam poder evitar desitjar que la visita a la Barcelona romana fos igual, o al menys, semblant.
Bàrcino, de nom romà: COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO, va ser inicialment una colònia, i posteriorment, una important ciutat romana. Només cal fixar-se en el seu llarg nom llatí per adonar-nos de la rellevància que tenia! Cada una de les paraules que conformen el seu nom tenen significats diferents que expliquen l’origen i els motius que la feien tan significativa.
COLONIA vol dir que és una ciutat petita nova creada per imitar a la gran Roma. S’anomena també IVLIA perquè Juli Cèsar va ser qui va donar nom a la colònia i a més la va fer important. En el moment de la construcció, August governava l’Imperi romà. Per fer-li honor, va incloure’s AVGVSTA, el seu propi nom, al de la ciutat. El conjunt IVLIA AVGVSTA, a més, donava a entendre que Bàrcino estava sota la protecció de la família Júlia-Augusta. Si la paraula FAVENTIA apareix enlloc és perquè tens la benedicció dels déus romans. Barcelona en el moment de la seva creació també la va tenir, per aquest motiu aquesta paraula tan distintiva hi figura. Quan el mur de Bàrcino s’aixecava, eren els descendents dels que vivien a Roma que s’imaginaven vivint allà amb les seves famílies. Importants en el seu origen, PATERNA, dona a entendre que van ser ells qui van participar o pràcticament van fundar la ciutat.
Per últim, la darrera paraula del nom: BARCINO, prové de Barcinonis que a la seva vegada prové de barkenos. Els romans li van posar aquest nom perquè barkenos era el topònim de la tribu ibera que vivia abans al territori. Aquesta última paraula ha anat evolucionant al llarg de la història fins a Barcelona.
L’inici del nostre recorregut per la ciutat va ser a la Necròpolis, el cementiri. Allà vam aturar-nos per demostrar les nostres habilitats artístiques a través de les quals plasmaríem la perspectiva dels romans sobre la mort. A les restes situades a la Plaça de la Vila de Madrid, vam poder observar els diferents tipus de tombes que encara es conserven del cementiri romà.
Entre les tombes que resten en el sòl barceloní figuren algunes com les cupae, que construides de pedra o maçoneria en forma semicilíndrica destaquen en nombre, doncs aquest tipus de monument funerari estava dedicat a persones de baixa condició social, que pel que sabem, abundaven en la societat romana. A la Necròpolis també trobem tombes individuals i col·lectives. Les tombes individuals eren normalment fosses molts simples, que bé es podien cobrir de terra o de loses planes. I les tombes col·lectives, eren fosses familiars, on s’enterraven als membres d’una mateixa família. Si caminéssim per la Via Sepulcralis observaríem altres tipus d’enterraments romans com per exemple les tegulae, que eren fosses molt estretes fetes de maó i recobertes també de maó o ceràmica, que bé podien tenir forma rectangular o triangular. Per una altra banda, tenim les àmfores, recipients de ceràmica que apart d’utilitzar-se pels ritus funeraris i els enterraments, també es feien servir per l’emmagatzematge. Normalment a les àmfores s’hi posaven les cendres de la persona morta. I finalment tenim les esteles, que eren monuments en els que normalment figuraven inscripcions. La seva forma variava entre una làpida o un pedestal. I allunyades d’un enterrament, aquestes figures arquitectòniques funeràries tenien un significat més simbòlic, commemoratiu i religiós. Avui dia, aquest tipus de construccions són una de les principals fonts d’informació sobre la cultura funerària romana.
Després de la Necròpolis vam visitar l’aqüeducte i quan vam acabar de saber que a Bàrcino no hi havien dos aqüeductes sinó un de sol que es bifurcava vam anar-hi cap al Museu d’Història de Barcelona, on vam dividir-nos en dos grups als quals cadascun va acompanyar un guia.
Allà vam poder veure els diferents tallers de la Barcelona romana. La guia va parlar-nos de la fullonica, situada a la bugaderia, del celler de vi i de la factoria de peix on es trobava la cetària i les dòlies, que com vam observar es trobaven als dos últims llocs esmentats. Les dòlies eren atuells de fang, variants en quant a dimensió, que servien principalment per emmagatzemar aliments com per exemple el vi o el gàrum, molt presents en l’alimentació romana.
Després de ser-hi una estona sota la tènue llum del museu, vam tornar a sortir al carrer. El barri Gòtic i els seus carrerons plens de gent de tota menta —estudiants d’art, turistes i residents permanents—van acollir-nos de nou. Amb pas ràpid, vam arribar a l’últim punt de l’excursió: el temple d’August, també anomenat Miraculum que en el seu moment va ser construït sobre el punt més alt de Bàrcino, el Mons Taber, que feia 16,99 metres!
Del temple només es conserven quatre columnes i part del pòdium de la cantonada. El culte sagrat i d’ofrena romà era una cosa exclusivament dedicada als déus, però, per sorpresa per a nosaltres aquell temple estava dedicat a l’emperador August, el fundador de la ciutat què anava predicant que era fill d’Afrodita. Normal que al final, li dediquessin…
Plens de nova informació, assimilant que no coneixíem Barcelona tant com creiem, vam dirigir-nos fins a la muralla. Com escriu la Júlia, el nostre viatge en el temps va acabar una vegada vam arribar a aquell punt. I després d’acomiadar-nos tant ràpid com la Judit se’n va de les classes de llatí, el grup de segon de batxillerat vam anar a deleitar un bon menjar.
Ara, només ens queda gaudir del rècord de la nostra última excursió llatina i donar la benvinguda a Bàrcino; els nostres ulls latinorum ho veuran tot molt diferent quan visitem la ciutat.
Nora, sempre espero amb curiositat cada nou comentari que fas. El teu to pot anar de més líric a més desenfadat, però sempre aconsegueixes sorprendre’m. Amb el teu paràgraf introductori no sé si aconseguiràs fer riure o plorar els companys, però jo amb les dues primeres línies, estava a punt de dir-te que no calia exagerar, però després m’has arrencat un somriure. La resta de picades d’ullet que has anat espargint de tant en tant, també me n’han arrencat, tot i que algunes només les entendrem les que érem presents a la classe de Llatí, amb la Judit sortint ipso facto per les ganes que tenia de fer litertura catalana.
Per dir algun però, hi ha alguna falta i algun terme llatí mal utilitzat, però t’ho perdono.
En fi, aquest comentari és un ell mateix un nou article.
Bé
Salve!
L’article ens parla la visita “in situ” que vam fer a Bàrcino els alumnes de l’institut que fem llatí. En l’excursió vam poder conèixer els espais on avui en dia encara es conserven les restes de la “Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino”.
El nom complet de la ciutat es va descobrir gràcies a una inscripció on constaven tots els elements que conformen el nom complet de la ciutat . Actualment es troba en el Museu d’Història de Barcelona però es va trobar en unes excavacions als anys 70 en Plaça Sant Miquel de Barcelona. El nom, com en qualsevol altre ciutat romana, no és aleatori sinó que ens dóna molta informació sobre aquesta. “Colonia” significa que va ser ciutat creada a partir d’un campament militar seguint la mateixa estructura que Roma. “Iulia” indica que es trobava sota la protecció de la familia imperial dels Júlia Augusta. El tercer element, “Augusta”, vol dir que va ser fundada per l’emperador Octavi August. “Faventia” significa que va ser construïda amb el favor o consentiment dels déus. La paraula “Paterna” ens indica que la ciutat va ser fundada pels descendents romans que vivien en Roma considerats els seus pares. L’últim element, “Barcino”, era la forma en que anomenaven els romans al poble iber que estava establert en aquella zona.
Com indica l’article el primer lloc que vam visitar va ser la Necròpolis que es trobava extramurs de la ciutat romana i que actualment ocupa el centre de la Plaça de la Vila de Madrid. Allà vam dibuixar els diferents tipus de tombes que hi havia en la part de la via sepulcral (camí entre les tombes) que podiem observar. La majoria de les tombes que vam veure eren cupae i també hi havia alguna ara i estela. Les “cupae” eren un tipus senzill monument funerari semicilíndrica que es van utilitzar en diverses regions de l’imperi romà entre els segles I i III. Les ares eren tombes fetes de pedra amb forma quadrangular on hi havia una inscripció i les esteles eren làpides amb inscripcions que ens donen informació sobre la persona que està enterrada. Una de les coses que ens van explicar es que les tombes de les persones més importants es trobaven en la zona de la via sepulcral més propera a Barcino. A posteriori, elaborant el dossier de l’excursió vam observar que hi havia altres tipus d’enterrament com les “tegulae” (fetes de teules de ceràmica) i els enterrarments en àmfores en que una part era per dipositar els cadàvers i l’altre quedava per sobre de la terra per identificar la tomba.
Després de visitar la Necròpolis vam anar per uns carrers i ens vam trobar amb les restes de l’aqüeducte. Va ser una mica decebedor perquè no tenia res a veure amb el monumental aqüeducte que vam visitar l’any passat Tarragona. D’aquest només vam poder observar una petita part de les arcades que sobresortien una mica de la paret d’un edifici que s’havia construït en el mateix espai.
La següent parada va ser en la Plaça del Rei on vam trobar-nos amb la guia que ens va mostrar: la part de la muralla que es conserva, la part romana del Museu d’Història de Barcelona,el Temple d’August, etc.
En el subsòl de la Plaça del Rei vam poder observar restes de la muralla, del clavegueram, de l’ intervallum i diversos tallers i las factories com la “kela vinaria” que era un espai on es guardava el vi en els “dolia”. Però què són exactament els dolia? Són dipòsits enterrats molt grans fets de fang que els romans utilitzaven per guardar qualsevol producte com per exemple “garum” o vi.
Un dels jocs que vam visitar va ser l’entrada de l’edifici del centre excursionista de Catalunya ja que hi havia una placa que indicava que aquell era el punt més alt del turó sobre el que s’havia construït la ciutat romana. Convé recordar que Bàrcino es va construir com altres ciutats com per exemple Tarraco en un turó per motius de seguretat (així podien vigilar si venien enemics). El “Mons Taber” és el nom que van posar els romans a aquest turó que tenia una alçada de 16,9 metres.
Tot seguit, vam anar a veure les restes del Temple d’August que estava dedicat al culte imperial d’Octavi August, primer emperador romà i fundador de Bàrcino, que deia que era descendent de la deessa Venus. Només vam poder contemplar les quatre columnes d’estil corinti i el tros de podi que formaven part d’un cantó de la part posterior del temple que es conserven. En l’article podem veure dos imatges que fan referència al temple: la del cartell i la de les columnes.
L’última parada del nostre viatge pel passat romà de Bàrcino va ser a la Porta Decumana on vam poder observar la porta i una part de l’aqüeducte.
L’article és un bon recull de la ruta que vam fer i les fotografies que l’acompanyen les trobo molt adients. El que més em va sorprendre de l’excursió va ser el fet d’haver passat centenars de vegades per aquells carrers del Barri Gòtic de Barcelona i desconèixer per complet que van formar part de la ciutat romana de Bàrcino!
Com sempre, Rita, dones vida als llatinismes que estudiem a classe i els utilitzes correctament per enriquir la teva prosa. T’aconsellis que ho facis sempre que puguis, sense forçar i ben contextualitzats, no només en la nostra matèria. El paràgraf introductoria és concís i al conclusiu destaques, per exemple les fotografies, la Gisela n’estarà contenta, i a més, fas bo l’objectiu de la sortida, que tingueu uns visió diferent de llocs (no “jocs”!!!!) tan propers i coneguts per vosaltres.
Salve!
Després d’un llarg període de temps des de la darrera sortida amb el seminari de llatí a Tarraco, el passat dimecres 19 d’octubre, vam anar d’excursió els alumnes de 4t, 1r i 2n de batxillerat, tots plegats a conèixer la barcelona romana, la COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO, que com bé fem amb el nom de cada ciutat que estudiem, anem a analitzar el d’aquesta: COLONIA → vol dir que va ser un assentament militar. IVLIA → s’utilitza per fer referència a aquelles que han estat construides en honor a la dinastía de la familia Julio Clàudia. AVGVSTA → vol dir que va estar creada durant el periode en que Octavi August va regir com a emperador. FAVENTIA → vol dir que està construida en honor/favor als deus. PATERNA → vol dir que és una ciutat fundada per els descendents romans que que viuen a roma considerats els seus pares. BARCINO → és la llatinització del que els romans coneixien com a Bàrkeno.
La nostra visita va començar a la necròpolis a la Plaça de la Vila de Madrid, on vam veure els diferents tipus de tombes que els romans utilitzaven per enterrar als difunts. Entre aquestes, cal destacar la cupa, monument funerari en forma semicilíndrica i fet de pedra o maçoneria l’ara, tomba feta de pedra amb forma quadrangular on hi ha una inscripció, la stella, un enterrament en el qual hi ha una lloça de pedra, la tegula, la qual tenia una espècie de teules i l’amphora, un tipus de tomba que contenia les cendres en els casos de l’incineració, pero també s’utilitzava com a taut de les craitures petites. Totes aquestes es situaven al voltant de la via sepulchralis.
Després de fer una parada a l’aqüeducte i conèixer com es transportaven les aigües als temps romans, ens vam dirigir al Museu d’Història de Barcelona per rebre una visita guiada per la part romana del museu. Vam estar passejant per l’intervallum i els cardines i decumani minores i a més a més vam veure els comerços i vam identificar les seves parts. De tot això, la nostra guia sobretot ens va destacar els dolia, que eren una grans recipients d’emmagatxematge que es trobaven sota terra i en ells s’hi col·locaven alguns productes com el gàrum, una salsa de peix que es mantenia allà dins amb sal per conservar-la.
Un cop fora del museu, vam posar rumb al Mons Taber, que amb 16,9 metres es califica com el punt més alt de Barcino. Aquest era un turó romà situat al barri gòtic de Barcelona que va acollir el primer assentament romà de la nova Barcino.
Abans d’acabar amb la sortida, vam visitar el temple d’August, lloc que tenia especialment ganes de veure per la seva aparició a la sèrie de televisió de Merlí.
Es clar, si ens parem a pensar, els temples normalment estaven dedicats a déus, i eren un espai sagrat per al seu culte, però tot i així August no és un déu, llavors ens podem preguntar per què aquest temple està dedicat a l’emperador. Doncs molt fàcil, perquè ell va ser qui va fundar barcelona i això ho van fer en forma d’agraïment.
Un cop acabada la visita, les noies de segon vam aprofitar per anar de compres per Barcelona i després menjar-nos un bon entrepar al pans. Quin bon dia per recordar!
Vale!
Judit, en el teu cas, també hi ha un ús poc acurat dels termes en Llatí i en algun mot català com “lloça”, però tens l’originalitat de fer algunes precisions que en els altres comentaris no hi són. Per exemple, la comparació amb la sortida de Tàrraco al principi, o a l’escena de “Merlí” al temple.
Avete puellae!
Felicitats per la feina tan ben feta! Avui he encarregat als meus discipuli que es llegeixin l’article i que el comentin (atrevint-se a respondre les preguntes, tan ben triades, que proposeu; afegint-ne d’altres o bé altres aspectes que els van encuriosir; et caetera).
Duae res (!):
– Recordeu que el plural d'”AVE” és “AVETE”, si poseu “discipuli”.
– I l’abreviatura A.D és de l’anglès, i ja que us heu preocupat de posar els nombres romans (positiu!), estaria bé que l’afegíssiu en llatí, que és “post Deum”, o bé simplement la catalana “d. C.”.
Curate ut valete!
Ave Alan!
Moltes gràcies per les teves paraules. El pròxim cop tindrem més cura de no descuidar-nos cap plural!
Només comentar-te que amb a.D, voliem fer referència al llatinisme “anno Domini” (l’any del senyor). “Anno”, en la seva forma d’ablatiu també i “Domini” en genitiu singular també.
Tot i així, gràcies pel comentari.
Vale!
Tipus de enterraments:
Cupa: són un tipus senzill de monument funerari de planta allargada amb coberta cilíndrica, similar al sarcofag.
Tegula:Un dels tipus bàsics d’enterrament que ofereixen les necròpolis.
Àmfora:àmfora s’utilitza com a embolcall funerari.
Ave Paula!
Havent-hi tres Paules a classe, podries haver-hi posat el cognom!
Cal precisar, en el cas de les ‘amphorae’, que per les dimensions, només permetien introduir-hi el cadàver d’un fetus o nadó. I en el cas de les ‘tegulae’, si bé és cert que és un enterrament de tipus humil, per què es diu així? Recorda que és perquè s’aprofitaven les teules de les teulades de les cases (també emprades, per cert, per cobrir les clavegueres) per cobrir el cadàver, que quedava a nivell de terra.
Ara bé, vam veure’n d’altres; tot i que no vas poder venir a la sortida, es comenten al dossier: les esteles funeràries i els altars (arae). A veure si algú els comenta…
Vale!
Salve!
Com a alumne de 4t d’ESO i partícip de aquesta maravellosa excursió, m’agradaría felicitar a les noies de 1 de batxillerat per aquest increïble treball. La ruta va ser fantàstica i el que més em va cridar la atenció va ser que aquell dia vam aprendre moltes coses sobre la nostra própia ciutat. Escoltar la sabiduria i coneixements dels guies, pensar que per on caminem nosaltres avui dia, un cop ho van fer tots els nostres antecedents i creadors del que ara coneixem com a “Barcelona” i que ells anomenaven “Barcino”. També es genial com tots els alumnes que han participat en aquest blog s’han esforçat i dedicat el seu degut temps i dedicació.
La meva pregunta és: amb l’informació que tenim de com era la ciutat, les seves parts i maneres, podríem conèixer més a fondo com eren les persones d’aquell temps?
Vale!
Ave Marta!
Molt bona pregunta. Tot i que ens vam centrar en la història i l’urbanisme, és cert que vam ometre -per motius de temps- molts objectes quotidians que es trobaven a les vitrines del Museu d’Història de Barcelona. Aquests ens ajuden a entendre o crear hipòtesis sobre el dia a dia i costums dels romans, i més concretament dels que vivien a Bàrcino.
A veure si hi ha algú que pugui parlar d’algun objecte que hi havia o vam veure de passada i comentar per a què es feia servir o què ens diu aquest dels ciutadans de Bàrcino.
Vale!
Salve!
Soc una alumna de 4t i m’ha semblat meravellós el vostre treball sobre la gran excursió que van fer de la nostra ciutat fa molts anys. Crec que és necessari redactar tota la informació del que van veure i vosaltres ho heu fet genial i ben explicat. Es veu molt la dedicació i les ganes d’aprendre sobre com era tot abans d’estar nosaltres, perquè realment ens imaginem com era, però no tenim la certesa de si era com ho pensem o com l’història ho diu. A mi personalment m’agradaria molt poder veure i entendre com era el món abans.
El que em va semblar més interessant va ser la necròpolis perquè avui en dia les tombes encara mantenen la forma d’una manera similar, però més evolucionada, i gràcies a aquesta excursió ho vaig aprendre i vaig poder veure-ho en persona. També em va agradar molt la petita visita al temple d’August, ja que em sembla molt interessant que en aquella època amb lo difícil que eren la majoria de les coses, construïssin un temple tan gran. Quant de temps van poder trigar a construir-ho?
Vale!
Ave Leire!
Molt bona pregunta, la que proposes. A veure qui cerca la resposta!
Vale!
Ave, Leire!
Realment el pasat té molts interrogants, i poder-los respondre és tot un luxe!
Gràcies pel teu comentari. Personalment, el temple d’August també em va semblar molt impactant, amb aquelles enormes dimensions. Com ho deurien fer sense grues?
Mai hauriem de perdre les ganes de conèixer el passat.
Qui olvida la història esta condemnat a repetir-la. Et son aquesta cita, oi?
Considero que está tot molt bé explicat ,les preguntes encaixen on hi estan.
Per exemple el que me em va cridar l’atenció va ser els dolía i m’agrada que es façi una pregunta referente a aquesta.
Els dolia eren els bidons on es feia i fermentava un menjar amb sang de peixos i trossos.
Ave, David!
Moltes gràcies pel teu comentari. A nosaltres també ens van semblar molt impactants els dòlia i com de bé s’havien conservat.
Recorda escriure entre cometes els termes en Llatí!
Gràcies!
Salve!
Primero de todo quiero felicitar a los alumnos de 1r de bachillerato por el buen trabajo que han echo.
La primera pregunta es sobre el nombre COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO que es como se llamaba Barcelona antes de llamarse Barcelona.
La palabra Colonia su significado es por qué Barcelona fue un asentamiento militar, la segunda palabra es ivlia se refiere al nombre de lulia por honor a la familia Iulia Claudia, la siguiente palabra sería faventia que significa que está construida en honor a los dioses, después la palabra paterna significa que es una ciudad fundada por los descendientes romanos que viven a roma considerados sus padres, y la palabra barcino se refiere a misma ciudad.
Estaban el tipo de tumba eran cupa,tegula y ánfora.
Las dolía eran jarras muy grandes hechas de barro que no tenían ni cuello ni asas su utilidad era almacenar y transportar alimentos.
El punto más alto de Bàrcino era Mons Taber con una altura de 16’9 metros.
Estaba dedicada a Agust ya que el fue quien fundó la colonia de Bàrcino que más tarde sería la llamada Barcelona.
Yo añadiría la informacion bàsica de inauguración de una ciudad romana, todo comenzaba con la inauguración que era una ceremonia de aprobación de los dioses i después estaba el pomerium que es el perímetre sagrat.
Mi pregunta es
– creéis que las diferencias de tumbas también en parte son símbolo de riquesa o prestigio? Ej ahora cuando vas a comprar un ataúd o una hurna, depende de cual si sube el precio es por qué es o más bonita o de materiales más lujosos.
Vale!
Ave Iraia!
Molt bona i exhaustiva aportació (podries haver repassat, però, les faltes)! I a més a més, sense haver pogut venir a la sortida.
Es nota que has tornat a mirar el dossier que vam elaborar des del Departament de Clàssiques de l’Institut i, a més, és una pregunta molt interessant, la del final; a veure qui s’atreveix a respondre-la.
Cura ut valeas!
Salve!
Com a nova alumna d’aquesta assignatura, i partícip de aquesta maravellosa excursió, vull felicitar a l’alumnat de 1r de Barxillerat pel treball, ja que m’ha ajudat bastant a aprendre i a aclarir dubtes que tenia sobre la sortida. La ruta va ser fantàstica i el que més em va cridar la atenció va ser la muralla i les tombes, em va sorprendre molt que siguin les mateixes d’aquell temps i estiguin tan intactes i reals. Escoltar la sabiduria i coneixements dels guies, pensar que per on caminem nosaltres avui dia, un cop ho van fer tots els nostres antepassats i creadors de la nostra ciutat Badalona, la qual ells anomenaven “Barcino”. És increïble tot el que surt d’una excursió tan simple, mai m’havia parat a pensar totes les coses que estic aprenent aquest curs amb llatí, i m’agrada poder saber més sobre aquesta ciutat i la llengua.
La meva pregunta és: podríem analitzar més la ciutat i la història i arribar a més conclusions i més qüestions? Si es així, podríem aprendre tot això i fer una altra sortida d’aquest tipus amb nova informació?
Vale!
Salve Silvia!
Veig que et va agradar venir a la sortida. Tanmateix, recorda que vam ser a Barcelona, no a Badalona! En parlarem més, d’història i urbanisme romà.
Vale!
Ave!
Gràcies pel teu comentari. El passat i el Llatí són massa importants per la història que si els deixem perdre oblidaríem el nostre origen. M’encanta la teva pregunta, però m’encanta encara més la idea de tornar a fer una excursió amb el seminari de clàssiques.
Vale!
En general jo crec que estat molt bé, només afegiria explicar la forma en què vivien antigament les persones però pel demés està tot ben explicat.
Han fet una feina molt xula i creo que força útil per conèixer l’antiga Barcelona
Em va cridar força l’atenció la manera com feien les salses i com la fermentaven.
Ave Teresa!
A què et refereixes quan dius que falta afegir “la forma en què vivien antigament”? Què en podries dir tu, d’això?
Vale!
Salve!
La excursión me pareció muy interesante, creo que es muy curioso todo lo relacionado al pasado de la ciudad de Barcelona y lo disfruté mucho, lo que más me gustó sin duda fueron las tumbas que vimos la comienzo de la visita, me pareció realmente curioso el hecho de saber cómo entraba la gente en ellas y quien tenía acceso a cada una,
El artículo es muy correcto y creo que no le falta ningún detalle, buen trabajo.
Salve Iker!
Podries comentar quines persones tenien accés a cadascuna? Vull dir: totes les tombes pertanyien a gent de la mateixa condició social?
Vale!
Salve!
La meva opinió sobre l’excursió és que va ser interssant i em va agradar de la excursió de ser veure el museu que estava baix terra on vam veure diferents localitzacions on els romans treballaven , han fet un bom treball les alumnes de batxillerat i la pregunta de perque el temple Romà es diu August es per què aquets nom significa majestuosidad i va ser un gran Emperador que va canviar moltes coses a la societat.
Salve Dennis!
Correcte, i això està lligat al nom sencer de la Colònia, que tan bé explica la Iraia més amunt.
Vale!
Em va agradar molt la sortida, em va semblar molt bé que anessim els de batchillerat y 4t junts. Va ser una manera de tornar al passat y a més de estudiar com vivien y s’organitzaven o vam poder veure
Salve Cloe!
M’alegro que t’agradés que fessim aquesta sortida conjunta. Podries, però, explicar alguna curiositat que vas tenir en aquesta?
Vale!
Barcelona fa temps era Barcino, rodejada de mar rius i muntanyes, al principi va ser una ciutat dominada pels ibers i poc després pel poblat de montjuïc més tard arriben els romans, i es va tornar Bàrcino (el nom complet era COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO) fou una colònia fundada pels romans en temps de l’emperador August, el títol de Iulia Augusta mostra que estaba sota protecció de la familia Iulia Augusta, faventia significaba amb el consentiment dels déus seguidament paterna que que significa ciutat fundada pels descendents romans que vivien en roma considerats els seus pare i per últim Barcino, que el nom prové del poblat anterior.
Existien diferents tipus de tombes les més comuns eran la cupae, són un tipus senzill de monument funerari de planta allargada amb coberta cilindrica, imitant una cuba tombada, després teniem la tegulae que eran edificacions barates per transportar al difunt, àmfores i els mausoleus que eran més costosos i normalment s’utilitzaba com a tomba dels emperadors.
Per continuar teniem els dolia que, són recipients de gran grandària destinats a la conservació i emmagatzematge, fins i tot hi ha exemplars que admeten fins a 2000 litres. En funció del seu ús es poden distingir *dolium *vinarium (vi), *dolium *olearium (oli). Generalment no porten anses, no tenen coll i la base pot ser plana o arrodonida.
Durant la excursió van explicar diverses informacions que les meves companyes em van passar, unes de les informacions que ens van explicar era el punt més alt de Barcino, aquest punt és el Taber i mesura uns 16,9 metres d’alçada.
He cercat i resulta que el temple està dedicat a l’emperador perquè és deia que era fill de venus, apart d’això també es diu perquè August va fundat Barcino.
Bon comentari, Biel, ara has d’anar més amb compte amb qüestions formals com el llatí entre cometes… També estaria bé un paràgraf conclusiu.
Salve!
He llegit l’article i pensó que heu reflectit a la perfección el que vam fer durant la sortida.
Els moments més important de la sortida estan en aquests article, tanto a dins com a fora del museu. Poster trobo a faltar una explicació del moment en que ens van parlar de les muralles i de l’aqüeducte. Pensó que ho haurieu d’haver posat perqué és una de les coses en les que més vam insistir a clase i ens can estar una estona parlant sobre aixó.
Respecte a tot lo demés em sembla que heu fet una feina increíble i es nota que ho heu treballat molt.
Salve Raúl!
Sí, potser tens raó que ens hem centrat a la Barcino “intra muros” (dins de la muralla). Què comentaries tu sobre l’aqüeducte i/o les muralles? Podries afegir-hi quelcom al respecte?
Vale!
Barcelona una gran ciutat per visitar amb una gran historia romana per descubrir. Meravellosa l’excursió que vem fer per poder descobrir el seu passat historic us animeu ?
Barcino o bé el seu nom en llatí que significa Colonia: La colonia és una ciutat romana “ex novo” de nou, reproduint la estructura romana per tant fent petites Romas.
Iulia: Fundada en honor de la familia Iulia Claudia.
Augusta: Creada en el temps de Octavio Augusto, primer emperador.
Faventia: Amb el favor o consentiment de los deus.
Paterna: Ciudad fundada per els descendents romans que viven en roma considerados sus padres.
Barcino: Llatinització del que concedien els Laietans com Bàrkeno.
A la excursió vam anar a un plaça on vam poder veure totes les classes de tombes, Cupoe, Tegulae, Amfora,Estela i Ara. Cada una era un tipus de tombes diferents, segons la classe social o bé el difunt (un nen, un abort, un animal…).
Després de veure aquesta part vam parar a l’aqüeducte, no vem setar molta estona on vam estar mes estona va ser al museu on vem poder veure les dolias, que són un recipients de forma arrodonida per emmagatzemar el peix i la garum. Quan vem sortir de museu vem anar a para al punt més alt de Barcino, era 16, 9m. I per finalitzar la visita vem anar a al temple de l’emperador d’August, estava dedicat a August ja que ell va ser el fundador d’una colonia.
I aquesta va ser la excursió de Barcino.
Clara, trobo faltar el nom sencer de la ciutat abans de començar a detallar-ne els elements, el llatí en cursiva o cometes…
La millor excursió fins ara. Quina història més maca la de Barcelona o millor dita COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO
COLONIA, ciutat romana feta ex novo de nou, reproduint l’estructura clàssica de la ciutat romana fent petites Romes
IVLIA, vol fer referència a la la família Iulia Claudia ja que va ser fundada en honor
AVGVSTA, fa referència a que va ser creada en els temps d’Octavi August, primer emperador
FAVENTIA, amb el favor i consentiment dels déus.
PATERNA, ciutat fundada pels descendents romans que vivien a Roma considerats els seus pares.
BARCINO, antic nom iber de l’actual ciutat de Barcelona
Tipus d’enterrament:
– Cupa (més usat), és una mitja tina de vi amb un forat usat per fer ofrenes al difunt
– Tegulae, seràn com les teules de la teulada perquè el cadaver sigués protegit, eren de les meves pobres
– Amfora, usats per infants ja que la capacitat era mínima
– Estela, blocs de pedra
– Ara, es quadrat i alt i vol dir altar on es feien sacrificis i cerimònies els deus en honor al difunt
Dolia, són recipients esfèrics de terrissa de l’antiga Roma, de grans dimensions usualment, usat per a emmagatzemar aliments al llarg del Mediterrani, amagats al subterrani de les estances
El temple de Barcelona estava dedicat a August, primer emperador i fundador de la Bàrcino romana, divinitzat per ser descendent d’una deessa: Venus. Estava dedicat, per tant, al culte imperial.
Hi trobo a faltar paràgraf conclusiu, Gisela, el llatí en cursiva o cometes, i dels dolia calia concretar els de Bàrcino, tal com us he dit.
Barcino, un dia inoblidable!, el d’aquella excursió. El nom d’aquesta famosa ciutat està compòs per COLONIA (ciutat feta d’ex novo reproduint l’estructura romana fent petites romes) IVLIA (fundada en honor a la família Ivlia Claudia) FAVENTIA (amb el valor o consentiment dels déus) PATERNA (ciutat romana fundada pels descendents romans que vivien a Roma considerats als seus pares) BARCINO (llatinització que els concedeixen els laietans com “Bàrkeno”), tot va començar amb la necròpolis on es troben les tombes hi ha de diferents tipus: la cupae: que és en pedra o maçoneria, és de forma semicilíndrica, i les persones que eren enterrades eren de baixa classe social i recorda a una bota de vi també hi ha les tegulae, les quals s’aprofitaven les teulades per fer-ne . Després de la necròpolis, vam entrar dintre el museu, on vam veure tots els comerços i en especial el dolia que són recipients de fang de grans dimensions de forma esfèrica amb un broc, on es podia guardar el gàrum que era una salsa de peix que serveix per donar més bon sabor i conservar els aliments. Seguidament, vam anar pels carrers de l’emblemàtic bari Gòtic on vem trobar el Mont tàber que feia 16,9 metres. Després vam visitar el Temple d’August. Temple, que com el seu propi nom indica està dedicat a August, el primer emperador i fundador de la Barcino romana, ja que era descendent de la deessa Venus.
Està correcte, Núria, però has de estructurar el text amb paràgrafs. Fins i tot en el moment en què acabes l’anàlisi del nom i parles de la necròpolis només hi poses una coma. També hi trobo a faltar paràgraf conclusiu i el llatí entre cometes.
Com a alumna que va anar a aquesta estupenda excursió, m’agradaria felicitar a les meves companyes, la Júlia i la Gisela, per aquest increïble treball. La ruta va ser molt interessant i el que més em va cridar l’atenció és tota aquesta quantitat de patrimoni romà que hi ha en aquesta una ciutat tan propera a la nostra.
En primer lloc, com diu l’article, el nom romà de Barcelona era “COLONIA IVLIA AVGVSTA FAVENTIA PATERNA BARCINO”. Una colònia és una ciutat “ex nuovo” fundada per ciutadans o militars romans en un territori ja conquerit basant-se en l’esquema de Roma. “IVLIA” significa que està fundada en honor a la família “Iulia Claudia”, mentre que “AVGVSTA” indica que va ser fundada en temps de l’emperador Octavi August. “FAVENTIA” assenyala que té el favor dels déus i “PATERNA” que va ser fundada per descendents dels romans. “BARCINO” és la llatinització de “Baŕkeno”, nom poblat iber laietà que es trobava a prop de la ciutat. Per tant, el significat del nom de la ciutat romana de Bàrcino és: ciutat fundada ex nuovo per ciutadans o militars romans o els seus descendents en honor a la família “Iulia Claudia” en temps de l’emperador Octavi August amb el favor dels déus on els laietans coneixien com a Barkeno.
En segon lloc, hi existien diverses classes de tombes. Les “cupae” eren monuments semicilíndrics on s’enterraven personatges de baixa condició social. Les “tegulae” eren simples teules d’habitatges romans que es reutilitzaven per fer tombes. I les “amphorae” eren àmfores utilitzades com embolcalls funeraris per a bebès o gossos.
En tercer lloc, els “dolia” s’empraven com a recipients on s’elaborava i emmagatzemava el “garum”.
En quart lloc, el punt més alt de Bàrcino és el mons Tàber i mesura 16,9 metres.
Finalment, el temple de Barcelona està dedicat al culte imperial d’August. El culte imperial consistia en una sèrie de veneracions realitzades cap a l’emperador romà ja mort, llavors passava a considerar-se un déu del panteó romà.
És un bon comentari, Aitana, i en el paràgraf introductori sempre està bé reconèixer la tasca dels altres. No obstant, hi trobo a faltar algun paràgraf conclusiu i et recordo que els dolia no només els vam veure a la cetaria per al gàrum.
Els alumnes de l’itinerari Humanístic de primer de batxillerat junt amb segon i quart de l’ESO vam fer una sortida a la ciutat romana de Bàrcino, per visitar les antiguitats que encara perduren d’aquella època.
Primer de tot que hem de mirar per poder saber-ne més sobre una ciutat és el seu nom i els elements que el conformen la de la ciutat romana de Barcelona són: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Els seus significats són: “Colonia” és una ciutat feta de nou com imitació de Roma. “Iulia” en honor a la família de Júlia. “Augusta” perquè es va fundar en temps de l’emperador Octavi August. “Iulia Augusta” per denotar que es trobava sota protecció de les famílies dels Julia Augusta. “Faventia” ciutat feta amb el consentiment dels déus. “Paterna” significa; ciutat fundada pels descendents romans que vivien a Roma, considerats els pares. I “Barcino” és una llatinització que els laietans coneixen com a Bàrkeno.
Les cupae tenien forats per llençar ofrenes al difunt. I també s’ha sapigut que aquests tipus d’enterraments eren populars en les classes més baixes de la societat romana.
En aquesta necròpili s’han identificat 85 sepultures de diferents tipus: sis cupae, sis ares, una estela, dues lloses amb inscripció, trenta-tres túmuls, disset enterraments protegits amb teules i àmfores i vint enterraments sense restes d’ossos.
Una Ara és un petit altar que normalment té el cadàver sota terra. Tegulae no se’n veuen però sí que es van trobar. També n’hi han àmfores feta per difunts petits que càpiguen dintre de l’àmfora. Estela blocs de pedra rectangulars estrets amb les dades dels difunt.
Son una mena de recipients de ceràmica de mida gran de forma esfèrica amb
un broc gran que té com us emmagatzemar els productes i normalment és
soterrada per a que sembli una mena de dipòsit amb una tapa per fer-lo servir.
Després d’aquesta visita al museu, vam anar a veure el Mons Tàber. És el punt més alt de la ciutat perquè té una alçada de 16’9 metres. Hi ha una placa que ho indica es troba en un dels carrers del barri gòtic.
El temple estava dedicat a l’emperador August, ja que va ser qui va crear la colonia que amb el pas del temps seria la ciutat de Barcelona.
Va ser una sortida molt impressionant ón vaig aprendre moltes coses noves d’una ciutat que tenim molt a prop.
A més vull felicitar a les meves companyes Julia i Gisela per el bon treball fet respecte a la confecció de aquest article.
Valete!
Compte, Pau, amb els termes llatins, que han d’anar en cursiva, i amb ús dels termes, per exemple “antinguitat” no és sinònim de “restes arqueològiques”, “vestigis romans”…