Amb prou feines recuperats de la riquesa arqueològica d’Aosta, tonem al cotxe per fer un petit trajecte per la zona vinícola més al sud fins a l‘Aqüeducte d’Aël, una nova sorpresa per a una devoradora de romanitat com jo. Com sempre, compareu-lo amb algun altre aqüeducte visitat o proper.
Aqüeducte d’Aël. Aymavilles [Foto: Josep Lario]
Construït l’any 3 aC per al transport d’aigua i el rentat de minerals a Aosta, aquest edifici tenia doble servei, ja que al seu interior tenia també un passadís per a persones sobre el torrent Grand-Eyvia. A hores d’ara també cal fer una petita aportació econòmica per poder travessar-lo, primer per sobre i després per l’interior, on un terra de vidre em va fer senir com en un d’aquells televisius Jocs del calamar. Per sort, vaig superar-la prova i això em permetrà continuar fent-vos classe, tranquil·les. 😉
Visita a la part superior i inferior de l’Aqüeducte d’Aël, Aymavilles [Fotos: Josep Lario]
Va ser construït per la iniciativa privada de Caius Avillius Caimus, originari de Patavium (Pàdua), i per tant, segurament cobrava un import al tanseünts. Aquí teniu la inscripció adossada al vessant nord, tanscriviu-la i intenteu interpetar-la, tot buscant informació, si cal. Expliqueu també els elements del nom complet del personatge esmentat.
Inscripció de l’Aqüeducte d’Aël. [Foto: Josep Lario]
Ampolla de MÜLLER-THURGAU · 2021 [Font: web oficial de la Cave des onze communes]
TERESA
Sempre que es parla dels invents romans, no hi ha un sol cop que no es mencioni l’aqüeducte. Quan l’any passat vam anar a visitar Tarraco vam fer una parada a l’aqüeducte de les Ferreres, més conegut com “El pont del diable”. Aquest aqüeducte era el que li proporcionava aigua a la ciutat de Tarraco. A diferència d’aquest mostrat a la foto, el que vam visitar l’any passat va ser construït amb molts més arcs i era bastant més gran, però no es podia anar per l’interior, cosa que pensant-ho bé, és molt decepcionant.
He fet recerca sobre la inscripció del pont i he trobat aquesta traducció: “Quan l’emperador Cesare Augustus va ser cónsul per tretzena vegada, Caius Avillius Caimus de Padua, fill de Caius, va construir aquest pont amb fons privats”. Caius Avillius Caimus va ser un exponent d’una gens acabalada, posseïa tots els recursos per invertir en l’activitat minera que permetia extreure de les pedreres locals el marbre bardiglio, llargament utilitzat als monuments públics i privats de la ciutat romana d’Aosta. L’aqüeducte era llavors d’importància fonamental per portar l’aigua necessària a l’extracció i l’elaboració del marbre de les pedreres de la pedania de Pesse, a la municipalitat d’Aymavilles. Aquests tres noms tenen els seu origen. Caius: nom llatí molt comú utilitzat tant per plebeus com patricis i es diu que deriva de la paraula gaudere (gaudir).
Tant parlar d’aqüeductes m’està cansant, millor ho deixem per un altre dia.
Bona la referència a la sortida del curs passat, Joel, es veu que la recordes, però no has desenvolupat el tema dels tria nomina. També hi falta la transcripció.
Aosta està situada a la confluència del Buthier amb el Dora Baltea (en francès, Doire baltée), a la cruïlla de les carreteres que condueixen al túnel de Mont Blanc i al Gran Sant Bernat. La ciutat d’Aosta està envoltada per una meravellosa excepcional, caracteritzada pel paisatge muntanyós, destacant el cim del Grand Combin, majestuós massís aïllat que s’alça de sobte al nord de la carena de la frontera italo-suïssa.
En el vall d’Aosta trobem un aqüeducte anomenat Pont d’Aël Es tracta d’una grandiosa obra de maçoneria i blocs de pedra llaurada.
El monument tenia una doble funció de pont i aqüeducte i es presenta, de fet, dividit en dos nivells: un conducte superior pavimentat pel pas de l’aigua, i un passatge a la part inferior, al voltant d’un metre d’ample, que permetia trànsit de persones i animals.
Aquest aqüeducte va ser construït per Caius Avillius Caimus que era descendent d’una família amb una gran capacitat econòmica.
En Aosta també hi trobem un altre aqüeducte a Aosta anomenat Grand Arvou, situat sobre el canal anomenat “ru Prévôt”. Es tracta d’una espectacular construcció amb maçoneria de pedra picada i calç, parcialment intonacada i d’uns 70 metres de longitud, que permet que el canal franquegi el canó que hi ha a sota, recorregut pel rierol Parléaz, entre les localitats de Neyves i Serod (Porossan ) d’Aosta. El pont té aspecte de majestuós edifici degut al sostre amb coberta de llosa hi ha la presència d’algunes finestres que il·luminen el seu interior i permeten observar.
Immersa en el suggestiu paisatge alpí, als peus del Mont Blanc, la Vall d’Aosta ofereix un panorama impressionant on cultura, tradició i enogastronomia es combinen a la perfecció per crear productes únics i refinats. Aquí va néixer la Cave des Onze Communes.
Víctor, no es tracta de buscar informació i enganxar-la, sinó de fer el comentari guiat per les qúestions del text.
Si ets amant del vi i la cultura clàssica aquest és el teu lloc adequat, molt a prop de la ciutat d’Aosta trobem la Gàl·lia Cisalpina IV, un lloc on trobem la ciutat romana i una molt bona zona vinícola.
Quina magestuositat d’aqueducte, ha tingut una conservació perfecta que permet visitar-lo per dins i per fora, s’assembla molt a l’aqüeducte romà de la ciutat de Tarraco també molt ben conservat, tot i que aquest té la doble funcionalitat de també fer-lo servir per atravesar-lo caminant.
Al pont es pot veure indicat que es va construir durant l’imperi de August Cesar quan ell era cònsol per tretzena vegada, és a dir al segle I, l’any 3 a.C com a desig del seu autor Caius Avillius Caimus, originari de Patavium fet amb enginy i laboriositat. També està indicat que era privat.
Aquest señor era un señor que tenia diners per intervenir en l’activitat minera d’on s’extreien els materials per fer els monuments públics de la ciutat d’Aosta.
Quin lloc més impressionant, digne de ser visitat mínimament un cop a la teva vida.
Salve!
A dierència d’altres és un comentari poc aprofundit, no has fet la transcripció de la inscripció, no has parlat dels tria nomina”…
Salve!
Com ja vam veure a l’anterior article Aosta és una ciutat molt maca de visitar, avui en dia conserva restes romanes, un gran exemple és l’aqüeducte d’Aël, que es troba al sud de la ciutat.
Això em porta records de l’any passat, a 4rt vem tindre l’oportunitat d’anar a “Tarraco”, Tarragona.
Allà vam veure l’Aqüeducte de les Ferreres,que era l’encarregat de duïr aigua del riu Francolí a l’antiga “Tarraco”.
Entre aquests dos es veuen clares diferències físiques,l’Aqüeducte de les Ferreres té una longitud de 217 m, en canvi d’aël només en té 70 m, encara que són bastants.
També el de Tarraco té una característica que el d’Aosta no en té, que són els arcs que recorren tot l’aqüeducte.
L’aqüeducte d’Aël, construïda per Caius Avillius Caimus, té una inscripció adosada al vessant nord, “IMP·CAESARE·AVGVSTO·XIII·COS·DESIG·C·AVILLI S·C·F·CAIMVS·PATAVINVS
PRIVATVM”
que avui en dia podriem interpretar com:imperi Cesar August segle 13, disseny fet per “Caius Avillius Caimus” de “pas privat” imposaven un impost per poder-hi passar pel pont ja que qui l’havia constrouït era de Pàdua(“Patavinvs”).
“Caius Avillius Caimus” praenomen, nomen i cognomen
“PRAENOMEN”:”irrelevant” i utilitzat en poques ocasions, normalment s’utilitza l’abreviatura.
Aquest nom s’atribuía als nens/homes(nom individual)
“NOMEN”:nom de la persona que pertanyia a una determinada familia, seria com el nostre cognom actual
“COGNOMEN”:reflectia alguna qualitat física o mental de la persona o alguna característica rellevant. Podía ser de dos tipus:
“Cognomina ex virtute”: feien referència a alguna virtut o gesta victoriosa del personatge. Per exemple, Pompeu tenia de cognomen Magnus ‘el gran’.
“Cognomina ex adoption:” eren utilitzats en cas d’adopció.
És un comentari que comença força bé, però no té un bon tancament. Has posat força informació de Tàrrraco, però no la diferència principal entre els dos aqüeductes.
Si després d’esquiar per les grans valls d’Aosta encara et queden ganes de romanitzar-te, l’aqüeducte d’Aël és el millor destí, el més important qui hi ha allà, com el seu propi nom indica és l’aqüeducte, em resulta familiar, ja que aquí el costat tenim un també, és el de Tàrraco, el de les Ferreres, aquest duia aigua al riu Francolí, tots dos tenien la mateixa funció vaja, transportar aigua, però el d’Aosta, també hi tenia un passadís per a persones. El de Tàrraco, sens dubte és més gran per la llarga amplada, però el d’Aosta és molt més alt, a més a més està construït en època d’August.
Si ens hi fixem bé a l’aqüeducte hi ha una inscripció, en la qual posa IMP·CAESARE AVGVSTO XIII·COS·DESIG· CAVILLIVS C·F CAIMVS PATANAVIVS PRIVATVM. El qual el primer nom que apareix fa referència a Cèsar, el cònsol i dictador romà, seguidament hi apareix el nom d’August, el primer emperador romà, els últims dos noms d’aquesta inscripció fan referència a qui va donar la iniciativa de l’aqüeducte i per últim Pàdua, que és d’on prové Caius. Caius Avillius Caimus era part de l’elit administrativa de l’imperi romà. El seu nom està compost per tres més: el primer és el nom, es diu Caius o Cai, el segon, va relacionat amb la família, el cognome d’avillio, vol dir ocell, i per últim és una característica d’ell, era fill de Gaius Avillius Gaii, tal com diu a la inscripció, aquest aqüeducte va ser construït quan August va ser consol per tretzena vegada.
Per acabar, ja podem deixar finalitzada Aosta, ja que, ja coneixem una mica més d’aquesta ciutat i la seva història, quin serà el pròxim destí?
Núria, ho has lligat molt bé amb els articles anteriors i has fet el paràgraf introductori, però el tema delstria nomina no l’has deixat benclar i no has dit la diferència bàsica entre els dos aqüeductes.
Ostres,sens dubte sembla un viatge que val la pena fer.
L’Aqüeducte d’Aël em recorda al de Tarragona. Aquest és més petit en altura però la seva longitud és molt més llarga,estem parlant de 217m!. la seva fi era recollir l’aigua del riu Francolí i transportar-la fins a la ciutat. Tots dos aqüeductes estan dividits en dos nivells. El monument tenia una doble funció de pont i aqüeducte un conducte superior pavimentat pel pas de l’aigua, i un passatge en la part inferior que permetia el trànsit de persones i animals, aquesta característica fa que se semblin. Una altra diferència es que l’aqüducte de Tarragona té un munt d’arcs.
La inscripció transcrivida és: Imperatore Caesare Augusto XIII consule designato Gaius Avillius Gaii filius Caimus Patavinus privatum. Aquesta frase vol dir:
“Quan l’emperador Cèsar August va ser cònsol per tretzena vegada” “Cayo Avillius Caimus de Pàdua, fill de Cayo, [va construir aquest pont]” “amb fons privats”.
Caius Avillius Caimus: Prenomen- Caius, Nomen-Avillius, Cognomen- Caimus
El pronomen es abreviat amb una C i servia per a diferenciar a la gent. El nomen es refereix al col·lectiu on pertanyen. El cognomen es referia a una qualitat de l’individu o alguna característica rellevant.
Sembla que diguis que el aqüeducte de Tarragona també servia per a la gent i no és així. El comentari de la inscripció i el tria nomina no està gens clar.
“Gallia Cisalpina IV”: Aqüeducte d’Aël
Després de visitar totes les meravelloses estructures d’Aosta i les seves preciositats, no se encara com queda lloc per a més. Aquest cop visitem l’aqüeducte d’Aël que segur que ens amaga moltes curiositats per descobrir.
M’agradaria comparar aquest aqüeducte amb l’aqüeducte de Tarragona, millor dit, El Pont del Diable. Jo vaig tenir la sort de visitar-lo l’any passat amb l’institut. Va ser una sortida molt interessant per Tarraco.
El Pont del Diable va ser construït al segle I abans de Crist, en temps de l’emperador August.Com la majoria d’aqüeductes, l’ús de tots dos era transportar l’aigua de ciutat en ciutat. En canvi, l’aqüeducte d’Aël, també era utilitzat per al pas de persones.
Podem observar com els habitants poden passar per dalt.
Quant a l’estructura, podem veure moltes diferències. El Pont del Diable està format per dos nivells. El segon nivell compte amb 11 arcades i el primer amb 25. Per contra, l’aqüeducte d’Aël, només podem veure un gran arc i no podem diferenciar cap nivell.
Adossada al vessant nord, podem veure una transcripció.
IMP.CAESARE.AVGVSTO.XIII.COS.DESIG.CAVILLIVS.C.F.CAIMVS.PATAVINVSEmperador
Cèsar August, segle XIII, dissenyat per Caius Avillius Caimus, camí privat.
Caius Avillius Caimus va ser el principal iniciador de la construcció. Podem veure com el seu nom està compost mitjançant el format tria nomina.
praenomen: nom se li posava al nen el novè dia després d’haver nascut.
nomen: el nom que es donava a cada individu per diferenciar-lo dins de la Gens o família a què pertanyia
cognomen: reflectia alguna qualitat física o mental de la persona o alguna característica rellevant
Has fet una comparació d’aqüeductes molt detallada, Anna! Però has de vigilar de marcr els noms en llatí i hi trobo faltar un paràgraf conclusiu.
L’Aqüeducte d’Aël considerat una autèntica “estrella” en el “top ten” de destinacions culturals regionals. Va ser construït per un emprenedor i ric paduà ja fa més de 2000 anys, en plena època augustea
A la façana i podem trobar el nom de Caius Avillius Caimus, que destaca l’estructura dels noms en Tria nomina:
Praenomen, caius
Nomen, avillius
Cognomen, caimus
Caius(nom de pila) Avillius(cognom) Caimus, era membre d’una família d’origen venecià, del sector de la construcció i al tractament de matèries primeres, especialment de pedra i materials metàl·lics.
Afortunadament n’hem vist d’altres, com l’aquaeductum de Barcino que portava les aigües d’unes fonts de Montcada, properes al riu Besòs, fins a la porta Decumana, on es desdoblava en dos. Tots dos aqüaductes van ser ceats en temps d’August el que va ser.
Gisela, això del “top ten” m’ha agradat, però després no respons a alguns temes plantejats, com transcriure la inscripció i interpretar-la ni comparar els dos aqueductes.
Ostres Teresa estàs sempre a tot arreu, no se com t’ho fas. Veient l’aqüeducte d’Aël em vaig en recordar del aqüeducte que vam visitar l’any passat a Tàrraco amb els nostres companys. Mirant el aqüeducte m’he donat compte que es molt més petit que l’altre i investigant he descobert que l’aqüeducte d’Aël medeix 56 metres d’altura i 50m de llarg, mentre que el de Tàrraco medeix 27m d’alt i 217m de llarg. M’ha semblat molt curiós que tingués un passadís interior perquè en l’altre no hi havia cap i havíem de passar per dalt on abans passava l’aigua. Observant més a prop m’he donat compte que la construcció es molt més antiga que la de Tàrraco i al buscar posava que era del III a.C, Mare meva!! si que es antic aquest aqüeducte… i es conserva en molt bon estat.
He vist que ets molt observadora i que també t’has fixat en la inscripció adossada vessant del nord.
Mariona, començaves bé, però el comentari està incomplet. I ves amb comte, perquè és de l’any 3aC, no el segles. Si no, ni els avis d’August no havien nascut.
Gallia Cisalpina IV”: Aqüeducte d’Aël
Ets amant del vi i l’antiguitat romana i vols juntar les dues?
A 6 km d’Aosta, l’antiga Augusta Praetoria Salassorum, passat un dels municipis italians més coneguts per el seu vi(Aymavilles), trobaràs el pont-aqüeducte romà d’ Aël.
És un pont-aqüeducte ja que s’utilitzava tant per la transportació d’aigua com per el pas de la gent. També s’utilitzava com a neteja de minerals a l’antiga ciutat d’Aosta. Es caracteritza per tenir 2 nivells: el superior pel pas de l’aigua i l’inferior per el pas de persones i animals.
Aquesta característica també la trobem a l’Aquëducte de les Ferreres, o com és més conegut, Pont del Diable. Es sitúa a la província de Tarragona i era important perquè duia l’aigua del riu Francolí a la coneguda ciutat de Tàrraco.
El pont-aquëducte d’ Aël, va ser construit al segle 3aC per iniciativa privada de Caius Avellius Caimus. El praenomen d’aquest nom és Caius, que equival al nom de pila. El nomen(Avellius) indicaba els gens romans al que pertanyia i per últim, el cognomen indicava a la familia directa.
Això està indicat a una inscripció d’entrada al pont on diu: <>
Aquesta inscripció explica que Gai Avillius Gaius, fill de Caius Patavinus, va ser nomenat cònsul per l’emperador Cèsar August XIII.
Ara si, desprès d’aquesta visita, estas preparat per disfrutar a la terra del vi?
Atenció, Andrea, el de Tarragona era només per a l’aigua. La gens no són els gens, com tu sius, vol dir la família. El tria nomina no està del tot ben explicat. Tampoc hi ha la transcripció ni el sentit és correcte.
La darrera destinació va ser espectacular, mai hagués imaginat la quantitat de riquesa arqueológica que ens rodeja. Com per la Teresa mai és prou, ha anat a parar a un destí peculiar, es tracta d’un aqüeducte anomenat l‘Aqüeducte d’Aël tirant més cap al sud a prop d’Aosta.
L‘Aqüeducte d’Aël va ser construït l’any 3 aC a sobre del torrent Grand-Eyvia per la iniciativa privada de Caius Avillius Caimus. Va ser dissenyat pel transport d’aigua i el rentat de minerals a Aosta, pero tenia doble servei perquè un canal de l’interior estava destinat al tránsito de persones i animals. Aquest aqüeducte em fa pensar sobre altres aqüeductes romans i el primer que em ve al cap es el que es troba a Tarragona, anomenat Aqüeducte de les Ferreres també anomenat El Pont del Diable. En aquest cas aquest edifici es va construir únicament per portar aigua del riu Francolí fins a l’antiga ciutat de Tàrraco. Aquest es va construir al segle I dC a l’epoca d’August. Afortunadament he tingut la sort de poder visitar aquest patrimoni de la humanitat i m’agradaria visitar també el que ens mostra la Teresa.
A la vessant nord d’aquest pont-aqüeducte trobem una inscripció inscrita a la pedra, clarament no em podia quedar amb el dubte de que vol dir i he fet la transcripció; “en el XIII consulat de l’emperador Cèsar August, Caius Avillius Caimus, fill de Caius de Padova / privat” segons aquesta transcripció va ser aixecat al segle XIII lloc on Cèsar August era cònsol, també trobem el nom de qui ho va iniciar. També cal destacar que es tractava d’una obra privada.
Desprès d’haver fet aquesta recerca m’ha deixat amb ganes d’investigar mes i fins i tot anar-hi personalment. Teresa, amb els teus viatges ens fas voler viatjar molt…
Doncs ja ho saps, Marina, a viatjar! Primera parada: Praga, aqüeductes no, prò alguna mostra de pervivència segur que hi trobareu…
Només una precisió: la transcripció és copiar la inscripció, tu l’has traduïda només.
Mare meva Teresa!!!! Cada dia em sorprens amb cada lloc on has anat. Jo de petit, vaig anar a un aqüeducte que hi es a Tarragona, es molt gran i em va agradar molt. Sabies que aquest aqüeducte duia aigua al riu Francolí? Em va fer molta il·lusió anar a l’aqüeducte més important de Catalunya. No et pots imaginar la increible conservació que té aquest monument romà. Es va crear a l’època del emperador August. Y si et dic que estava jugant amb la meva germana al costat de l’aqüeducte i ens vam fer mal? Es que el monument estaba construit amb blocs de pedra regulars tallats en forma de carreus lleugerament encoixinats i col·locats en sec, jo crec que es normal que em fasi una bona ferida.
Laquaducte d’ael va ser construït per la iniciativa privada de Caius Avillius Caimus, originari de Patavium (Pàdua). A la part nord del monument hi ha una inscripció que diu això:
“Quan l’emperador Cesare Augustus va ser cónsul per tretzena vegada, Caius Avillius Caimus de Padua, fill de Caius, va construir aquest pont amb fons privats”
Jo interpreto que quan el emperador va agafar la funció de servei exterior d’un pais, Caius Avillius Caimus de Padua va poseir tots els recursos i va invertir en la activitat minera per agafar el material necesari (marmol).
Sabias que Caius Avillius Caimus va pertànyer a l’ordre eqüestre? Va ser en dues ocasions responsable dels treballadors lligats a la construcció d’infraestructures militars i l’any 61 va realitzar el cens de la província d’Aquitània.
Ai Rubén, amb això de la Nerea m’has arribat al cor. Espero que no es fes gaire mal… Nosaltres hi vam anar l’any passat, a Tarragona, per tant, tots els que l’any passat feien Llatí i jo mateixa ens ho podem imaginar. Llàtima que no hagis aprofundit en la comparació.
De la inscripció falta la transcripció.
Mare meva, avui tenies el dia de fer-me preguntes, però la de l’anàlisi dels tria nòmina no me l’has respost tu. I ja que estaves inspirat, un paràgraf conclusiu no hauria anat malament.
Salve!
Avui toca comentar un article que està tot dedicat a un magnífic vestigi romà: l’aqüeducte d’Aël. I no és per menys, perquè aquesta edificació romana porta en peu des del segle III aC.
Ens trobem encara al Nord d’Itàlia, més concretament cap al sud d’Aosta. I és que amagat en aquest vall trobem aquesta edificació que crida romanitat a crits.
Els romans tenien molt en compte la higiene i la neteja de les ciutats, per això les construccions com els aqüeductes eren tan necessàries. A Espanya, també han sobreviscut dos de molt famosos: el pont del diable a Tarragona, i l’aqüeducte de Segovia. Així i tot, aquests dos últims destaquen per les seves arcades, cosa que en l’aqüeducte d’Aël només en té una.
L’aqüeducte va ser construït pel funcionari romà Caius Avillius Caimus. I com a bon senyor romà adinerat tenia tres noms (tria nomina). El primer, Caius, era el nom propi (praenomen). Hi havia pocs noms propis i se solien repetir, imagina’t contar la quantitat de Caius que hi havia a l’antiga Roma! Després, està Avillius que era el nomen (nom de la família). Finalment, trobem el cognomen, que s’atribuïa una qualitat física o mental de la persona en qüestió. Podia ser tant bó com dolent. Doncs resulta que aquest amable funcionari va deixar una inscripció a un costat de l’aqüeducte indicant una sèrie de detalls. Literalment el que diu l’inscripció és el següent: IMP CAESARE AVGVSTO XIII COS DESIG
C AVILLIVS C F CAIMVS PATAVINVS PRIVATVM. Evidentment, està simplificat, així que de forma completa quedaria així: Imperatore Caesare Augusto XIII consule designato Gaius Avillius Gaii filius Caimus Patavinus privatum. I gràcies als nostres coneixements de Llatí (i una mica d’ajuda del Glosbe) podem traduir-ho al català (i mira que m’han dit cops que el Llatí no serveix per a res!). La traducció (almenys ho he intentat!) seria la següent: Gaius Avilius Gaius, fillde Caius Patavinus, nomenat cònsol per l’emperador Cèsar August XIII.
I no hi ha millor final per aquest bloc que una refrescant copa de cava per recarregar forces pel nostre següent destí!
Vale!
Compte Júlia, no ésel segle III, sinó l’any 3 aC! Ben feta la referència ala importància de l’aigua per als romans, però no assenyales una de les principals diferències entre els dos aqüeductes. Ara bé, la part dels tria omina i la inscripció està molt bé
A la zona del vall d’Aosta, trobem l’aqüeducte d’Aël, una infraestructura romana molt interessant que comentarem a continuació. La característica més destacable d’aquesta construcció és que no només feia la funció d’aqüeducte, per proporcionar aigua a localitats de l’Imperi on no hi havia tants recursos, sinò que també servia com a pont. Té una longitud de 6 km i era privat, tenia un propietari que cobrava pel pas dels vianants. Si el comparem amb aqüeductes romans molt coneguts que encara es conserven, la principal diferència que trobem es que generalment només es feien servir per transportar l’aigua. Per exemple, si tomem com a referència un dels aqüeductes més famosos del món, l’aqüeducte de Segovia, podem veure que la estructura no és està disenyada pel pas de viatjers. Una altra diferència, és la quantitat d’arcs. La majoria d’aqüeductes tenen molts arcs i el d’Aël, només en té un.
La transcripció del text que hi ha escrit a la placa és la següent:
IMP. CAESARE.AVGVSTO.XIII.
COS.DESIG.C.AVILLIVS.C.F.CAIMVS.PATAVINVS.
PRIVATVM
Amb totes les lletres és:
Imperatore Cæsare Augusto XIII cónsul designado
Gaius Avillius Gaii filius Caimus Patavinus
privatum
La traducció a català d’aquesta inscripció seria la següent:
“En el moment en que el emperador Cèsar August va ser nombrat cònsul per 31a vegada, Caio Auillius Caimus de Padua, fill de Caius, (va construir aquest pont) per mitjans privats”.
Caio Auillius Caimus va ser el constructor d’aquest pont-aqüeducte. El seu nom segueix l’estructura que seguien els noms masculins romans, el “tria nomina”. El primer nom és el seu nom personal, “Avillivs”, el seu cognom (el nom de la família) i el tercer nom és un sobrenom propi de cada individu que normalment destacava una característica o profesió de la persona o de la seva família.
Ben feta la comparació d’aqüeductes, potser la part més fluixa és la interpretació de la inscripció.
El Pont d’Aël és un aqüeducte romà situat en un poble del mateix nom al municipi d’Aymavilles a la vall d’Aosta, al nord d’Itàlia. Va ser construït l’any 3 aC amb finalitats de reg i subministrament d’aigua a la colònia d’Augusta Praetoria, que ara es coneix com Aosta.
En comparació amb el pont del Diable:És un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l’època romana i el més important de Catalunya.
Si fem un comparació física el que podem veure es que un fa: 60 m de longitud (Aqüeducte d’Aël), encavi l’altre fa 217 m de longitud (tarraco). Els anys de la construcció de ambos aqüaductes varia una mica, el de Aosta es de segle III AC i el de Tarragona es del segles V AC.
L’aqüeducte d’Aël te una inscripció on hi posa IMP CAESARE AVGVSTO XIII COS DESIGCAVILLIVS CF CAIMVS PATAVINVS PRIVATVM.El seu significat és: Quan l’emperador César August va ser cònsol per 13a vegada, “Caius Avillius Caimus” de Pàdua , fill de Caius, [va construir aquest pont]” “utilitzar fons privats”. Era una familía romana molt rica, on tots els fills van arribar al consulat.