Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.
Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.
Vies romanes de la zona alpina, amb Aosta a la intersecció de la que la travessa de nord a sud i la de d’est a oest. [Foto Josep Lario]
Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.
- Pont romà sobre el torrent Buthier. El curs d’aigua que travessava aquesta construcció ja s’ha desviat, però el monument es manté ferm i perfectament transitable.
Pont romà d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]
- Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.
Arc triomfal d’Aosta [Foto: Josep Lario]
- Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.
Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Josep Lario]
- Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.
Teatre romà d’Aosta. Al fons s’observa el mur exterior i a l’esquerra de la imatge, els accessos a la càvea. [Foto: Josep Lario]
- Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?
Criptopòrtic del fòrum d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]
En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?
Maqueta d’Augusta Pretòria. Museu arqueològic d’Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]
No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.
I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?
Restauran annex a la Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Teresa Devesa]
Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el Bellini. Salute!
Brindis amb Bellini a Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]
TERESA
Salve Teresa,
Penso que aquest estiu, com d’altres, t’has estat movent amunt i avall per conèixer fins als petits racons del món. Tota visita et sembla poca i al següent any en fas més.
Després de visitar el castell alpí de la reina Margarida de Savoia a Gressoney, vas arribar a Aosta; on vas descobrir una imponent urbs romana. Aquesta va ser fundada el 25 aC, i actualment se l’anomena la Roma dels Alps, pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina.
El nom complet de la ciutat està compost per als següents termes: “Augusta¹ Praetoria² Salassorum³”. Està format per dos Nominatius singulars neutre / masculí de la 1ª declinació, i seguits d’un Genitiu plural masculí de la 2ª declinació. Aquest es podria interpretar com l’Augusta Pretòria dels Salasses, ja que antigament va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses.
Mentre més caminaves per les muntanyes de la ciutat, més t’endinsaves en l’oasi de romanitat. Vas visitar el pont romà sobre el torrent Buthier, on antigament travessava l’aigua; l’arc triomfal d’August, de Roma, tot i que tingués restauracions afegides d’èpoques posteriors; la porta Pretòria, des d’on s’accedia a la Torre Pretòria; les restes del teatre, on bé s’apreciava la paret de la façana però no gaire la cavea i els frons scaena; el fòrum… Ep! Molt escriure, però no aclarim conceptes que encara no sabem! Què són aquests noms estranys de la part del teatre? Doncs la “cavea” és la part d’un teatre, d’un amfiteatre, o d’un circ romà on es troben situades les grades sobre les quals s’asseien els espectadors que assistien a les representacions o espectacles. I els “frons scaena” era la façana monumental de diversos pisos que servia de fons d’escenari.
Tot seguint on ens havíem quedat de l’enumeració de llocs, també vas voler destacar la visita al fòrum i al criptopòrtic. Les restes del fòrum estaven disseminades per tot el centre històric de la ciutat, i el criptopòrtic et va encantar; la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades el fan una joia arquitectònica. Un criptopòrtic era una galeria semisubterrània o completament sota terra, voltada i proveïda d’algun va de ventilació, pròpia de l’arquitectura romana, ideada per suportar estructures sobre un solar en desnivell o terreny amb dificultats per al ferm assentament d’una edificació. El terme “criptopòrtic” és un neologisme llatí empremtat a partir del terme grec kryptē (ocultar) i del llatí porticus (pòrtic).
La següent parada va ser al museu arqueològic de la ciutat d’Aosta, on et vas aturar una estona a observar la maqueta que s’exhibia allà, on es podia veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetòria. L’urbanisme d’aquesta ciutat romana es va crear sobre un terreny quadrat, amb muralles en tot el seu perímetre. Tot i tenir molts carrers, hi havia dos principals: el decumamus maximus d’est a oest, i el cardo maximus de nord a sud. Cada punt final d’aquests carrers acabava amb una porta on s’entrava a la ciutat, és a dir, a l’est hi ha una porta d’entrada, a l’oest una altra, etc. Només es podia entrar a la ciutat per aquestes quatre portes, ja que eren les úniques.
En la imatge de la maqueta d’Augusta Pretòria del museu arqueològic d’Aosta que ens has inserit, es veuen uns monuments esmentats amb un número corresponent. El número 1 és l’amfiteatre, el 2 és el teatre, el 3 és la porta Pretòria, i el 4 és el fòrum.
Tenint en compte les ciutats que portem treballades i esmentades, caldria fer una comparació per veure les similituds i les diferències entre elles. En primer lloc, observem que la majoria de noms de les ciutats estan compostos per “Augusta”, com és el cas d’Emèrita Augusta, Augusta Praetoria salassorum, i Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Menys Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraconensis, ja que entre aquestes, va ser l’única que no es va fundar durant el principat d’August. La construcció de l’Augusta Praetoria salassorum és semblant a la de Bàrcino, per cap ciutat té el mateix aspecte de perímetre; Tàrraco té forma de rectangle arrodonit i allargat, Bàrcino és semblant a un rectangle amb els cantons rectes, Emèrita té forma de pera, i Aosta és quadrada. Totes estaven estructurades a partir dels dos carrers anomenats anteriorment, el decumamus maximus est – oest, i el cardo maximus nord – sud. Són semblants però no idèntiques, ja que cadascuna es va crear en un moment, direcció, i lloc determinat. Respecte als monuments, tots solien tenir-hi domus, un fòrum, un temple, un teatre, i un amfiteatre menys Bàrcino, que tenia termes a canvi del teatre i l’amfiteatre.
A mesura que feies les últimes visites, ja amb ganes de dinar, tot just sota de la porta Pretòria hi havia el rètol d’un restaurant que posava: “IANUA ristorante”. Com bé hem estat fent fins ara, analitzaré el nom mitjançant les tres R.
El referent és simplement el nom impremtat en el rètol d’un restaurant a Aosta, Italia. La referència és la paraula llatina “ianua” que s’analitza com a substantiu femení de la primera declinació i en català significa “porta”. I la relació és molt simple; li han posat aquest nom al restaurant pel simple fet que està situat just davant de la porta Praetoria i el significat de la paraula del nom vol dir literalment “porta”.
Molt bé, Leah, has millorat molt l’estil de comentari. Vas de les metàfores líriques com Mentre més caminaves per les muntanyes de la ciutat, més t’endinsaves en l’oasi de romanitat (suposo que volies dir “carrers” i no “muntanyes”) a picades d’ullet tan pròpies teves com Ep! Molt escriure, però no aclarim conceptes que encara no sabem! Què són aquests noms estranys de la part del teatre? .
Ave Teresa, qui scribet te salutat.
Que increïble aventura va haver de ser aquest viatge, sempre he volgut visitar els Alps, aquestes precioses muntanyes plenes de vida i de paisatges verds a més no fa falta comentar tota la història que guarden.
Mentre llegia el blog no podia deixar de pensar sobre el títol “Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum” així com ja és costum vaig haver de deixar la lectura un moment i posar-me a investigar.
“Gallia Cisalpina” va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord de la província d’Itàlia. Va ser conquerida durant la monarquia a roma durant el mandat de Tarquini Prisc, el cinquè rei de Roma, a finals del segle vii aC.
“Augusta Praetoria Salassorum” va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta. Va ser fundada per August, el primer emperador, després que Aulus Terenci Varró Murena, un gran militar i polític, que va derrotar als salassis una poderosa tribu que habitava en aquest territoris.
M’encanta saber més sobre els romans i el seu gran enginy, llegir sobre totes les seves imponents construccions només em fa pensar en els intel·ligents i molt pacients que devien ser per poder construir aquests bells i alguns bells edificis.
He vist que has visitat un arc del triomf, és un dels meus edificis favorits, jo he estat davant de l’arc del triomf de Tito en roma, no sé si sabies que tenien una funció bastant curiosa, eren construïts per commemorar victòries militars, conquestes o esdeveniments importants de l’Imperi, per exemple, l’abans esmentat de Tito representa.
Aquests monuments tan increïbles perduren en el temps fins i tot són part de la inspiració de països posteriors com a París que el seu arc construït el 1806 segueix la forma dels romans.
Una prova que l’ignium romà continua vigent a la nostra societat
També soc un gran fan del teatre, tant de bo poder viatjar en el temps i poder gaudir d’una comèdia, o tragèdia, romana. Pel que fa a la teva pregunta, els teatres es dividien en parts.
La cavea era la zona de graderies on s’asseien els espectadors, es distribuïa en tres nivells segons la classe social:
Ima cavea (part baixa): Reservada per a l’elit i senadors.
Mitja cavea (part mitjana): Per a ciutadans de classe mitjana.
Summa cavea (part superior): Per als plebeus i esclaus.
El frons scaenae era la gran façana decorativa situada darrere de l’escenari (scaena). Era un mur ricament decorat amb columnes, estàtues i nínxols, que servia com a fons visual i acústic per a les representacions teatrals.
Però encara que sigui un gran interessat en aquest tema mai no havia sentit el nom de criptopòritc, i com a bon curiós em vaig posar a investigar.
Un criptoportic romà és un passatge subterrani, generalment amb una estructura de volta, que formava part d’edificis públics o privats. Era utilitzat per sostenir construccions superiors, facilitar l’accés a terrenys irregulars o com a magatzem i àrea de servei.
Aquesta paraula prové de la unió de dos termes
Cripto-: Ve del grec kryptós (κρυπτός), que significa “ocult” o “secret”.
Pòrtic: Prové del llatí porticus, que fa referència a una galeria coberta amb columnes o arcs.
No sé si soc l’únic, però no m’agradaria estar gaire dins d’uns passatges
Sempre m’ha agradat fer maquetes, tant de bo tenir l’espai i el temps per poder fer una maqueta d’una ciutat romana, responent a la teva pregunta els romans van tenien una especial cura en l’urbanisme de les seves ciutats.
Primers estudiaven meticulosament el terreny on la ciutat seria construïda, després dissenyaven la ciutat en paper, procuraven preparar el terreny per fer una superfície recte, especialment per les carreteres.
La construcció inicia amb la muralla amb les torres, en aquest cas rectangular, però també podien ser d’altres formes, els romans s’adaptaven molt bé, després es creaven dos carrers perpendiculars anomenats ‘’Cardo maximus’’ (nord a sud) i ‘’Decomanus maximus’’ (est a oest) en el mig d’aquest camí es creava el fòrum (la plaça principal) al final de cada camí es construïa una porta, en total 4 portes. Tots el de més carrers eren perpendiculars als carrers, cardo minor i decumanus minor, eren anomenats per números.
També veiem diferents edificis romans més representatius, el primer de tots i el meu favorit és el amfiteatre
Era un edifici ovalat i tancat en el qual tenia lloc tota mena d’espectacles violent:
Batalles de gladiadors, Vernationes (batalles amb animals) que podien ser, animal contra animal, animal contra gladiadors, caceres (molts animals contra caçadors), condemna a les bèsties, on es deixa a un condemnat a mort a ser devorat per un animal i per últim un espectacle que no es podia realitzar en tots els amfiteatres a causa del fet que era molt difícil d’organitzar les naumàquies, batalles navals a escala.
Aquests espectacles eren organitzats pels polítics per poder guanyar-se al poble.
El segon edifici és el teatre, era un edifici d’origen grec (no és invent del ingenium roma). Era format per unes grades en forma d’arc on era el públic i davant de les grades es trobava l’escena, darrere de l’escena es construïa una paret que simulava un edifici, era anomenat “frons scaenae”. A l’inici i finals d’obra podies sortir a uns jardins darrere de l’escena per comentar l’obra o esperar que iniciï.
En el teatre es representaven obres de teatres, tragèdies o comèdies i com els romans li agradaven més els espectacles de masses era el menys popular pel poble.
El tercer edifici és una porta pretoriana era una de les portes principals als campaments militars romans (castra), utilitzada especialment per a l’entrada i sortida de tropes. Ubicada al costat oposat a la porta decumana, connectava directament amb la via pretorià, el carrer principal que conduïa al pretori, la seu del comandant.
A causa de la seva importància estratègica solia estar fortament fortificada per protegir el campament en cas d’atac. Amb el temps, en algunes ciutats romanes el terme també es va utilitzar per designar entrades principals a muralles que seguien la disposició dels antics campaments.
L’últim el número quatre és un temple romà un edifici dedicat als déus.
Es construïa sobre una plataforma elevada, anomenada podi, a la qual s’accedia per una escalinata a la part frontal. L’entrada tenia un pòrtic amb columnes, que portava a la cel·la, una sala tancada on es guardava l’estàtua del déu i on només els sacerdots hi podien entrar. El sostre tenia forma triangular i solia estar decorat amb escultures i relleus. Aquests temples es construïen als centres de les ciutats, en llocs importants com els fòrums, i eren espais clau per a la vida religiosa i política.
No totes les ciutats romanes eren iguals, per exemple en el nom, Augusta Praetoria Salassorum, “Augusta” cap a referència a l’emperador romà August aquest terme, que significa “venerable” o “majestuós”, s’usava per destacar la importància d’una ciutat dins de l’Imperi Romà. Per això a les ciutats fundades anteriors a l’imperi com Roma no porta el nom “Aogusta”.
Comparant-la amb roma, Augusta Praetoria Salassorum és una ciutat en forma de rectangle, com era comú a l’imperi, però roma tenia una forma irregular, ja que es va desenvolupar de manera orgànica al llarg dels segles, adaptant-se a la geografia del terreny i expandint-se més enllà de les seves muralles originals.
A més els edificis no eren iguals, l’amfiteatre de roma tenia una grandària colossal, per això era anomenat coliseu, no només hi havia un teatre, hi havia molts teatres el Teatre de Pompeu, el Teatre de Marceló, el Teatre de Balbo són diversos dels teatres. Als ciutadans de roma els agrada tenir molt de tot, per això tenien una gran varietat de temples per a moltes deïtats i emperadors com Cèsar.
Ara sempre que viatjo i veig una referència romana o grega no puc evitar pensar en les tres r, el referent és el nom d’un restaurant a la ciutat d’Aorta la referència és la paraula “ianua” que significa “porta”. I la relació és senzilla; li han posat aquest nom perquè està situat just davant de la porta Pretòria.
Molt bon bloc Teresa espero que continuïs viatjant i coneixent el món romà.
Bon comentari, molt complet. L’arc d’Aosta no és tan imponent com el de Titus, però Déu n’hi do… Al proper, però, mira de fer un repàs sobretot als termes específics, que estiguin ben escrits: teatre de Marcel, decumanus, Aogusta…
Havent fet ja uns quants comentaris d’articles, hem descobert un munt de monuments, llocs i més coses sobre el que va ser l’imperi romà i la vida en aquella societat antiga. Aquest cop no és una excepció, perquè en aquesta ciutat al nord d’Itàlia també ens podem impregnar d’aquesta herència clàssica.
La ciutat esmentada és aquest cop Aosta, anomenada Augusta Praetoria Salassorumn en època dels romans, va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasos, al peu dels Alps. Va ser una colònia romana fundada per August després que Aulus Terenci Varó Murena hagués sotmès als salassis. L’article mostra i explica totes les restes romanes que s’han pogut conservar en aquesta ciutat tant important: un pont romà, l’arc triomfal d’August, la porta Pretòria i les restes del teatre, de les que es conserva majoritàriament una gran façana de l’edifici. També diu que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. La cavea (cavitat com a sentit original en llatí), designa la part d’un teatre o d’un amfiteatre romà on es troben les grades damunt de les quals s’asseien els espectadors que assistien a les representacions o als espectacles, mentre que el frons scaena és una façana arquitectònica decorada de caràcter permanent elaborat en un escenari dels teatres romans. Generalment de pedra, amb una funció acústica i protectora, solia ser «d’igual altura que la fila més elevada de seients», mostrava una teulada inclinada i s’adossaven dos o tres cossos de columnes entre les quals s’intercalaven estàtues. A més de les restes d’aquest majestuós teatre, també s’han conservat el fòrum i el criptopòrtic. Un criptopòrtic (del llatí cryptoporticus, de crypta i porticus, o volta i pòrtic en català) és el passadís cobert de l’arquitectura de l’antiga Roma, molt sovint recobert amb volta i il·luminat per obertures al sostre. Habitualment es trobaven a nivell de terra o bé semienterrats, i servien per sostenir o compensar els desnivells del terreny d’una estructura important, com ara un fòrum o una vil·la romana, i en aquest cas funcionava de basis villae, o fonaments. En una maqueta que mostra l’article i que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. El plànol d’una ciutat romana és un desenvolupa en forma de quadrícula, on els carrers es creuen en angle recte. La ciutat s’estructura a l’entorn de dos grans eixos, el nord-sud, que és el cardo maximus i l’est-oest, el decumanus maximus. Al final d’aquests dos carrers es troben les portes de la ciutat, que la connecten amb les grans vies romanes. A partir d’aquí els altres carrers es van dissenyant de forma paral·lela i perpendicular als dos grans eixos centrals, apareixent carrers secundaris que són, segons l’orientació, els cardo i els decumanus minors. A la cruïlla del cardo i decumanus maximus es construeix el fòrum, la cúria i el mercat. També la basílica i les termes. Altres edificis bàsics que solen conformar la ciutat romana són el teatre, l’amfiteatre i el circ, que de vegades poden estar fora de les muralles. En la imatge assenyalada, l’1 és l’amfiteatre, el 2 és la cúria, el 3 és una de les portes de la ciutat i el 4 és el fòrum. Per últim, una mostra de pervivència sobre un restaurant. Ja hem vist unes quantes, per això en aquest comentari tampoc podia faltar. El primer que he pensat en veure el nom del restaurant ha sigut en ianuarie, que vol dir gener en llatí, però com no li trobava cap sentit, he anat per buscar el significat literal de la paraula. Iauna vol dir porta o portal en llatí, d’allà ve el nom, perquè està a sota mateix de la porta Pretòria.
En conclusió, m’he tornat a adonar de la importància de visitar llocs nous, i més encara si parem atenció al que ens envolta per veure com vivien els nostres avantpassats fa segles, en aquest cas la cultura clàssica, que és en la que ens centrem en aquesta assignatura. Encara que sigui una cosa insignificant a primera vista o un monument en runes, el coneixement de com es vivia en el passat i en les condicions de formar part d’un imperi, és una cosa que a mi, personalment, em genera molta curiositat.
Doncs a veure què trobes a Praga, espero que hi tinguis els ulls ben oberts. és un bon comentari, tot i que hi ha errors com situar la cúria al número 2.
Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum
Hola! Aquest article que ens parla d’un viatge realitzat per un centre històric del nord d’Itàlia i que està ple de restes històriques i curiositats que estem a punt de descobrir!
Gallia, fa referència al nom que van donar els romans a la regió que està avui dia formada pel nord d’Itàlia, l’oest de Suïssa, Bèlgica i les zones d’Alemanya i Països Baixos situades a l’oest del Rin. Així doncs, el nom galó prové de com s’anomenen habitualment als habitants celtes d’aquesta zona en temps antics i fou utilitzat principalment pels romans. També a les illes britàniques Irlanda, Anglaterra i Gal·les i a Hispània hi van habitar tribus celtes. Havent entés això, la zona de la qual estem parlant no és més que una d’aquest seguit de territoris, més concretament la del nord d’Itàlia. De fet, encara avui dia anomenem gals als francesos i, a França, en grec modern encara se l’anomena Gallia (Γαλλία). Així doncs, ajuntant els dos noms trobem que Gallia Cisalpina fa referència a la zona situada al nord d’Itàlia, ja que el mateix nom Cisalpina, és un adjectiu que té com a definició allò que està situat entre els Alps i Roma i fou la més septentrional de les terres itàliques. La zona estava situada a tot el territori que estava al nord dels rius Arnús i Rubicó i delimitaven entre les fronteres terrestres d’altres províncies. D’est a oest es trobava el riu Po que en aquella època funcionava com a frontera divisòria natural entre dos territoris que tenien cultures diferents, ja que la Galia Cisalpina es trobava molt més romanitzada que no pas l’altra vora del riu, que es tractava de la Galia Transpadana. Ja per acabar cal explicar els mots Augusta Praetoria Salassorum, aquests van ser el nom de la colònia fundada a la Gallia Cisalpina per August després que Aulo Terenci Varró Muena s’ometés als salaços; es van establir tres mil colons veterans a les legions. A causa de la seva localització estratègica, va esdevenir la capital de la vall del riu Duria maior, que actualment es tracta de la vall d’Aosta. Així doncs, aquest títol fa referència al lloc de l’indret d’on anem a fer un petit viatge per trobar les restes de la romanització!
A continuació ens hem trobat amb tot un seguit de monuments que criden de totes les maneres que, tal com diu l’article, ens trobarem amb una ciutat ben important i romanitzada. Però, que és la cavea i el frons scaena? És ben senzill, la cavea es tracta de la part on a un teatre, amfiteatre, o circ romà se situa les grades sobre les quals els espectadors seien per gaudir de l’espectacle. Aquesta cavea està formada per un conjunt de fileres concèntriques de grades que podien ser tallades o sobreposades a la faldilla d’un turó o també suportades per arcàdies construïdes dins l’estructura de l’edifici. D’altra banda, també he trobat el nom cavea com a gabia on es tenien tancats als animals a l’antiga roma. Bé, ens queda definir el que significa frons scaena, es tracta d’una façana arquitectònica decorada de caràcter permanent elaborat en un escenari dels teatres romans. Generalment, estava feta de pedra i tenia una funció protectora i acústica, tenia un sostre inclinat que adossava dues o tres columnes que intercalaven alguna estàtua i, finalment tenia una alçada com la de la fila més alta de les grades o cavea. Quina pena que quedés tan poca cosa d’aquestes dues estructures, veure-les conservades hauria estat tot un goig!
Mai havia vist una estructura arquitectònica que em produís tant de misteri a l’observar-la… El criptopòrtic era aquell passadís que estava cobert per arquitectura de l’antiga Roma, normalment es tractava de volta, que és una estructura arquitectònica per recobrir espais o recintes i la geometria de la qual pot ser simple o de doble curvatura, i també solia tenir obertures al sostre. Aquests criptopòrtics es trobaven a nivell de terra o bé semienterrats, ja que la seva funció era sostenir o compensar els desnivells d’altres estructures importants, com ara el fòrum o la vil·la romana, en aquest últim cas el criptopòrtic funcionava com a basis villae. Ara bé, parlem de l’etimologia de la paraula, està formada per dos ètims llatins: crypta i porticus: crypta (que també del grec kryptē té com a traducció amagar, la qual cosa té sentit si parlem del criptopòrtic, però també es pot traduïr com a galeria subterrànea o excavació. Com a característica, els romans tenien costum d’enterrar els seus difunts a aquestes anomenades criptes. L’ètim cripta també va perdurar a l’època medieval i es tractava d’unes càmeres de roca, normalment sota el sòl de les esglésies. A continuació, el terme porticus. Al català es tradueix literalment com a pòrtic i és un element arquitectònic pla format per un pilar i una o vàries bigues i que conformen una galeria de columnes adossades a un edifici, que normalment es troba a l’aire lliure i amb accés al públic, un exemple seria el pòrtic del Panteó de Roma.
Ara, amb relació a la ciutat romana de la imatge definiré quin era el seu urbanisme. La ciutat romana sempre estava traçada pel carrer més important anomenat cardo maximus que anava de nord a sud i per l’altre carrer més important anomenat decumanus maximus que anava d’est a oest. Així doncs, ens queden els edificis crucials i que estan numerats a la imatge:
1. L’amfiteatre: Era una construcció el·líptica grandiosa de la qual només eren visibles vuit arcs al costat nord-oest.
2. El teatre: El teatre d’Aosta és una de les obres mestres de l’arquitectura provençal romana de l’Alt Imperi. Malauradament, queda només de la façana un mur monumental que té com a decoracions característiques finestres i arcades, fa 22 metres d’altura. De la cavea només queden sis nivells inferiors i dos més una mica més pròxims a l’orquestra.
3. La porta Pretòria: Era la més important de la colònia i se situava a l’extrem est del Cardo Maximus. Era un doble mur inserit al bell mig de dos edificis separats cadascun per un pati d’armes.
4. El fòrum: Aquest fòrum es troba en un pendent natural del terreny i per solucionar aquest inconvenient es va establir un sistema de terrasses dividit en una zona superior i una inferior. A la part superior hi havia una zona sagrada on s’aixecaven dos temples, envoltats d’un criptopòrtic. La part inferior donava accés a una plaça (platea) on estaven les botigues, les tavernes i les oficines administratives.
La mostra de pervivència que hem d’analitzar és la del nom del restaurant que es trobava al costat de la porta Prètoria, i com ben diu a l’article, no podia ser d’una altra manera perquè Ianua, en llatí, vol dir porta. Una porta al costat d’una porta. Bé, el referent d’aquesta mostra és el restaurant Ianua, que té una cuina tradicional al centre històric d’Aosta i, aquesta cuina és anomenada sabauda, i és tradicional del territori que uneix des del Mediterrani de la Sardenya fins a Savoia, passant per la vall Piemontesi. La referència és l’ètim llatí de el mateix nom que el restaurant anomenat Iauna i que es tradueix directament per porta, portal o porta de la casa. En conclusió, la relació d’aquests dos elements l’he interpretada com la conceptualització de la funció que tenen les portes, que es travessar un espai per anar a un altre, situacions, moments… Així doncs, travessar la porta del restaurant Iauna és com travessar una porta amb la finalitat d’anar a un altre moment històric i tastar la cuina tradicional a un lloc tan històric com al que està localitzat el restaurant. La sensació ben segur és exitosa! Així i tot, he pensat també en una altra relació que podria ser la del fet que hi ha una porta just al costat del restaurant, i així doncs està fent referència a aquesta porta, la Porta Pretòria, però trobo més de sentit a la primera opció.
Per últim, m’agradaria fer una petita comparació amb l’amfiteatre d’aquesta bella ciutat amb el que tenim a Tarragona. No sé per quina raó em fa la sensació que el d’Aosta té un pes molt més important en l’àmbit històric, ja que es troba a un dels territoris romanitzats que més pes cultural té i ha tingut, aquesta zona Cisalpina que abraça des de Roma fins als Alps, ja sabeu. I, en canvi, el de Tarragona podria ser més important o reconegut. Pensant-ho bé, crec que tots dos territoris són dignes d’admiració i d’estudi per molt que es trobin a llocs diferents són resta d’aquell imperi tan poderós… Així que una altra vegada no em penso endur per prejudicis i veuré les coses i monuments tal com són, restes històriques!
M’agrada aquest paràgraf conclusiu, ja que en realitat del que es tracta és d’obrir els ulls als nostres orígens a través del mirall de la seva presència a l’entorn. És un bon comentari en general, tot i que al nom de la ciutat li falten elements per explicar i al referent has confós referent per refència, llàstima perquè la relació estava analitzada en profunditat. Tampoc em queda clar, al final, si consideres més important Aosta o Tàrraco. Però tens raó que tots dos són importants per diferents motius.
Salve Teresa!
Quines ganes de viatjar em donen aquests articles!
Aosta és una preciosa ciutat de la Vall d’Aosta, a Itàlia. Conserva la major part del cinturó de fortificació originari i una prestigiosa àrea arqueològica entre la Porta Pretòria, el majestuós ingrés de la ciutat perfectament conservat, i el Teatre romà que, amb la seva monumental façana, representa una de les construccions més importants de l’època. A més d’oferir milers de plans relacionats amb el món romà, la natura, l’esport, les festes i les tradicions.
El nom d’aquest article: “Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum” fa referència a la Gallia Cisalpina , el nom que els romans van donar a la regió del nord d’Itàlia. El nom va ser usat fins a mitjan segle i aC i se’n deia Cisalpina per diferenciar-la de la Gàl·lia Transalpina o Ulterior, és a dir més enllà (al nord) dels Alps. Augusta Praetoria Salassorum, l’actual ciutat d’Aosta, va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina. Els Romans van fundar la ciutat el 25 aC i la van anomenar Augusta Praetoria en honor de l’emperador August. El terme Salassorum s’inclou, ja que la ciutat es trobava al territori del salasses, una poderosa tribu alpina del nord d’Itàlia que habitaven la Vall d’Aosta. Els romans els van fer la guerra, l’objectiu, pel que sembla, eren les mines i sorres auríferes que es trobaven al territori salassi.
Quina meravella que es conservin aquestes magnífiques restes romanes! El teatre fou d’origen grec, però tot i que existeixen algunes diferències entre el teatre grec i el romà, presenten les mateixes característiques principals. Era un edifici dedicat als espectacles de masses (oci). Era la meitat d’un amfiteatre, que constava de la cavea, la graderia on s’asseia el públic, normalment dividida en diferents sectors segons la classe social. El frons scaena, en canvi, era la façana decorativa que hi havia darrere l’escenari, amb columnes, estàtues i altres elements arquitectònics. Es realitzaven les representacions d’obres teatrals que ja podien ser tragèdies o comèdies , aquestes últimes de més èxit.
El criptopòrtic és una galeria subterrània que servia per estabilitzar terrenys amb desnivells, crear espais d’emmagatzematge o fins i tot oferir llocs frescos per passejar en èpoques caloroses. Era un element arquitectònic força comú en ciutats romanes importants, com Aosta, on el fòrum havia de mantenir una superfície plana malgrat les irregularitats del terreny.
Pel que fa als ètims, el mot criptopòrtic prové del grec:
“kryptós” (κρυπτός), que significa “amagat” o “subterrani”.
“porticus”, del llatí, que fa referència a una galeria o pòrtic cobert.
Per tant, un criptopòrtic és literalment un “pòrtic amagat” o “galeria subterrània”. Sens dubte, amb els seus passadissos i arcades, és un lloc perfecte per passejar-hi… o jugar a fet i amagar, com dius! Quan hi vas ser, et va fer sensació de misteri o d’un espai acollidor?
Com ben sabem ja, els romans sabien utilitzar molt bé el seu ingenium. Eren molt organitzats a l’hora de dissenyar i construir ciutats. Els carrers estaven completament rectes i ben estructurats. Un cop dissenyada la ciutat, es construïa la muralla (rectangular en aquest cas) amb les seves torres. Observem que Aosta també tenia dos carrers principals que es creuaven al fòrum (la plaça principal). Aquests dos carrers s’anomenaven cardo maximus el qual anava de Nord a Sud, i el decumanus maximus, que anava d’Est a Oest. La resta de carrers eren perpendiculars a un d’aquests dos carrers. Segons amb quin dels dos carrers eren perpendiculars l’anomenaven cardo mino (creuen amb el cardo maximus) o decumanus mino (creuen amb el decumanus maximus). L’urbanisme d’aquesta ciutat segurament també inclouria estructures de gestió de l’aigua com l’aqüeducte (no el veiem visible en la maqueta), el clavegueram o les termes. Els números de la imatge corresponen a:
1-Amfiteatre: una planta el·líptica on es representaven brutals espectacles i lluites.
2-Temple: un edifici dedicat al culte religiós i als déus de la mitologia romana. Era un espai de cerimònies religioses i ofrenes, símbol del vincle entre el món humà i el diví.
3-Porta: era un dels 4 accessos (existien 4 portes) que permetien sortir i entrar de la ciutat. Es trobaven al final dels carrers principals (cardo maximus, decumanus maximus) i formaven part de la muralla.
4-Circ: un edifici allargat amb una de les bandes planes. Hi ha una barrera (espina) en mig. Al voltant d’aquesta es duien a terme les curses d’animals, cavalls normalment.
Tot i que Itàlia és plena de restes de l’ingenium romà, a Catalunya també tenim espectaculars restes romanes. Aosta prové del llatí Augusta Praetoria Salassorum, ja que va ser fundada pels romans en honor a l’emperador August. Aquest origen és semblant al d’altres ciutats romanes com Tarragona (Tarraco), Girona (Gerunda) o Barcelona (Barcino). En relació amb els seus monuments, Aosta conserva un ric patrimoni romà, amb elements destacats com l’Arc d’August, el Pont romà, el Teatre romà i les muralles. Aquest conjunt la fa comparable amb: Tarragona, que compta amb un amfiteatre, un circ, un aqüeducte i muralles ben conservades; Girona, que també conserva muralles romanes i medievals i restes de la Via Augusta o Barcelona ,amb les muralles i el Temple d’August integrats dins del Barri Gòtic.
L’estructura urbana d’Aosta segueix el model romà tradicional, amb un cardo i un decumanus que organitzen el centre de la ciutat dins d’un recinte emmurallat. Aquesta estructura i disseny és similar a la de Tarragona, on el nucli històric segueix la distribució de l’antiga Tarraco romana. Girona, tot i tenir una estructura medieval, conserva influències de la Gerunda romana. Barcelona, per la seva banda, encara mostra en el seu Barri Gòtic les restes de Barcino.
Si és que les mostres de pervivència no s’acaben! En aquest cas, trobem com a referència el nom (IANUA) d’un restaurant sota mateix de la porta Pretòria. El referent és la ianua, la porta d’entrada principal d’una casa romana, especialment en les domus (cases benestants). El terme prové del llatí ianua, i està relacionat amb el déu Janus (Ianus), el déu de les portes, els inicis i les transicions. La ianua solia ser robusta i estar feta de fusta, metall o fins i tot bronze en cases més luxoses. Un cop travessada la ianua, es podia accedir directament a l’atrium, el pati central de la casa. La relació té a veure amb la localització del restaurant, que es troba just sota la Porta Pretòria, una de les antigues portes monumentals d’accés a la ciutat romana d’Augusta Pretòria (Aosta).
No coneixia que existia aquesta ciutat, com tampoc coneixia la de Fuente Álamo (la vil·la romana de l’anterior comentari). M’encanta conèixer nous destins! També m’adono del gran llegat que ens ha deixat l’ingenium romà. És fascinant!
Molt bon comentari, amb referèncis als temes treballatsi alguna apreciació interessant. Et responc a la pregunta, per mi el criptopòtic convida a jugar. De fet tots els visitants, no només jo, ens vam posar a fer fotografies com si ens amaguéssim darrera de les columnes.
La majoria de qüestions estan ben resoltes, llevat el de la mqueta, on no encertes tots els números. Hi ha altres coses amb què has d’anar amb compte també com a posar el llatí entre cometes, datar Tàrraco a l’època d’August, és molt anterior…
No sabia que Aosta era un municipi d’Italia fins ara que he pogut lleguir aquest article. He fet una petita recerca sobre aquest lloc i és molt bonic tot, tinc moltes ganes de començar el teu text.
Per el que he trobat Augusta Praetoria Salassorum està situada en el cor del Vall d’Aosta, en el nord d’Itàlia. Va ser una colònia romana fundada per Augusto després que Terence Varro conquistés els Salas. Aquí es van establir tres mil veterans de la legió. Per la seva ubicació estratègica es converteix en la capital regional de la Vall del Duria. Forma part de les Muntanyes Galias i compta amb una completa xarxa de ciutats, per la qual cosa també se la coneix com la “Roma dels Alps”. Entre les seves restes més importants trobem un curiós teatre, l’arc triomfal d’entrada a la ciutat, diversos trams de muralla i una porta d’accés a la ciutat.
A la recent classe de món clàssic la Teresa ens ha explicat que significa cavea i frons scaena. Són dues parts que tenien els teatres, cavea són les grades que tenen forma de u, i frons scaena és un edifici gran enfront de les grades.
Un criptopòrtic (del llatí cryptoporticus, de crypta i porticus) era un passatge cobert de l’antiga arquitectura romana, normalment cobert amb voltes i il·luminat per obertures a la teulada.
Al museu es poden veure representacions de l’urbanisme de les ciutats romanes. Aosta es va construir sobre la planta quadrada d’un antic campament militar. La distribució dels carrers és similar a la de Bassino, construint-se a partir de dos carrers principals (decumanus maximus i cardo maximus). Es pot entrar a la ciutat per quatre portes, cadascuna situada en un punt base diferent de les muralles de la ciutat. Els punts que apareixen a la imatge de l’article representen edificis importants de la ciutat. El número 1 és l’amfiteatre, el número 2 és el teatre, el número 3 és la Porta de Pretòria i el número 4 és el Fòrum.
En comparació amb les altres ciutats romanes que hem estudiat, Tarraco i Barsino, el patró arquitectònic de Sarasomum, el cònsol d’August, és el mateix que el de Barsino, però a diferència de la forma rectangular de Barsino, també té alguna cosa en comú en la distribució dels edificis principals. El fòrum de les dues ciutats es troba aproximadament al mig, i l’amfiteatre també es troba a l’esquerra, al nord. Tarraco és tot el contrari de Bassino i Aosta Roma. Està construït segons la topografia de la muntanya i construït segons el terreny decreixent. Tocant el mar hi ha l’amfiteatre, al mig és on viuen els habitants de la ciutat, a dalt hi ha el circ, i a sobre del temple és on viu la gent més rica.
Aquesta mostra de pèrvivencia es veu bastant curiosa, et diré les tres R:
Referent: Nom d’un restaurant a Aosta, Italia
Referència: Iauna traduït al llatí significa porta
Relació: Aquest restaurant es diu així perquè està situat al front de la porta Praetoria.
Veig que t’agrada viatjar molt, Teresa. El nord d’Itàlia (la Gallia Cisalpina per als grecs) ha de ser un lloc meravellós tant per la seva natura, les seves ciutats i restes romanes. Un clar exemple és on tu vas anar, Aosta, la capital de la vall homònima.
Com diu al títol, Gallia Cisalpina, era el nom que els romans van rebre al nord d’Itàlia al segle I aC. El terme Cisalpina, potser prové dels Alpins, la serralada que hi ha en aquest territori Italià. Augusta Praetoria Salassorum és l’actual Aosta. Els termes següents són Augusta, que el nom prové de Juli Cèsar August, exemperador romà, Praetoria Salassorum antigament era una ciutat del territori de la Galia Cisalpina.
Durant el teu viatge vas poder veure moltes restes arquitectòniques com el pont romà; l’arc Triomfal d’August; la porta Pretòria i unes restes del teatre en les que preguntes que són la cavea i el frons scaena. Doncs la cavea era la part d’un teatre, d’un amfiteatre, o d’un circ romà on estan situades les grades sobre les quals s’asseien els espectadors per observar l’espectacle, metres que el frons scaena era la façana monumental que tenia diversos pisos i era el fons d’escenari.
Més endavant vas visitar el fòrum en el qual hi havia un criptopòrtic, que és el passadís cobert de l’arquitectura de l’antiga Roma i serveix per sostenir o compensar els desnivells del terreny d’una estructura important, com ara un fòrum o una vil·la romana. Els 2 termes (Cripto i pòrtic) venen del grec kryptē (ocultar) i del llatí porticus (pórtico).
En la maqueta que mostres després el veu la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. L’urbanisme de ciutat és com la de qualsevol altra ciutat romana, és un terreny quadrat, amb muralles al voltant, els 2 carrers principals: el decumanus maximus d’est a oest, i el cardo maximus de nord a sud, i en cada carrer hi havia una porta per on s’entrava a la ciutat. Al número 1 es veu l’amfiteatre, al 2 el teatre romà, al 3 la porta Pretòria i el 4 és el fòrum romà.
Després ens has demanat que féssim una comparació sobre aquesta ciutat i les que hem vist anteriorment. Doncs primer m’he adonat que Fuente Álamo és un nom que no està en llatí, metres que Augusta Praetoria Salassorum sí. Amb els monuments hi ha bastant diferència també. La Fuente Álamo era un balneari amb l’objectiu de donar aigua per als visitants que anaven allà. Mentre que Augusta Praetoria Salassorum és una ciutat, amb cases, edificis d’oci i monuments més grans. En quant l’estructura, Fuente Álamo no té muralles, 2 carrers principals ni una arquitectura quadrada, al contrari del que passa amb Augusta Praetoria Salassorum.
Finalment, vas observar un rètol en el qual posa ianua a un restaurant i ens has demanat trobar les tres mostres de pervivència: El referent d’aquesta mostra és el cartell que hi ha a l’entrada d’un restaurant d’Aosta, Itàlia. La referència és el nom ianua, que en llatí significa “la porta”. Per últim, la relació que simplement li han posat aquest nom, ja que aquest restaurant està al costat de la porta Pretòria, i ianua significa porta en llatí.
Espero que hagis disfrutat el teu viatje pel nord de Italia Teresa!
Ariadna, què vol dir exemperador? Ai les 3R, has oblidat a què corresponia cadascuna?
Hola Teresa.He llegit el teu article sobre Aosta i m’ha semblat molt interessant! Intentaré respondre les preguntes.
Pimer de tot, el nom Augusta Praetoria Salassorum es pot descompondre així: Augusta fa referència a l’emperador August, que governava quan es va fundar la ciutat el 25 aC. Praetoria prové de praetorium, que en llatí feia referència al quarter general d’un campament militar, i Salassorum és el genitiu plural de Salassi, el poble que vivia en aquesta zona abans que els romans hi arribessin. Per tant, el nom es podria interpretar com “la ciutat d’August amb un campament militar en territori dels Salassis”.
Aprofitan que has parlat del Pont romà sobre el torrent Buthier,el Arc triomfal d’August i el Porta Pretòria, per el que he llegit sobre la seva utilitat me adonat de que tots tres no només tenien una funció pràctica dins d’Augusta Praetoria, sinó que també eren símbols de la grandesa i el domini de l’Imperi Romà.
Càvea: Era la part del teatre romà on se situaven les grades. Era el lloc on els espectadors s’asseien per veure les representacions teatrals. Sovint estava dividida en seccions segons les classes socials, amb els llocs més propers a l’escenari reservats per als més importants.Frons scaena: Era la façana monumental que servia com a teló de fons de l’escenari del teatre. Normalment estava decorada amb columnes, escultures i altres elements ornamentals per donar un aspecte majestuós i espectacular a l’espai escènic.
La menció al fet que el teatre aparegui cobert en algunes reconstruccions podria deure’s al clima d’Aosta, especialment fred a l’hivern, que hauria fet útil tenir una coberta en llocs d’oci com aquest. Això, però, no era gaire habitual en els teatres romans.
Pel que fa al criptopòrtic, després d’investigar una mica, he descobert que era un passadís subterrani cobert amb voltes i obertures al sostre. Servia tant per reforçar estructures construïdes en terrenys irregulars com per protegir-se de la calor o emmagatzemar aliments. La paraula ve del grec kryptos (ocult) i del llatí porticus (pòrtic), així que literalment vol dir “pòrtic ocult”.
L’urbanisme de Augusta Praetoria segueix el patró típic de les ciutats romanes, basat en un traçat de carrers ortogonals que formen una quadrícula, amb dos carrers principals: el cardo maximus (nord-sud) i el decumanus maximus (est-oest), que es creuen al centre de la ciutat. A partir d’aquest punt central, es distribueixen els principals edificis públics.
Comparar aquest article amb els altres pot ser interessant per a veure si tenen alguna cosa en comú començant per el nom
El nom
Aosta (Augusta Praetoria): Porta el nom d’August, l’emperador que va fundar la ciutat, i el terme “Praetoria” reflecteix el seu origen com a campament militar. Això mostra la seva funció militar i estratègica als Alps.
Vil·la romana de Còrdova: No té un nom propi distintiu com Aosta o Romúl, ja que es tracta d’una propietat rural més que d’una ciutat. Reflecteix la rellevància de la romanització de l’entorn rural i l’agricultura com a base econòmica de l’Imperi
Roma (Ròmul): Rep el nom del llegendari fundador, Ròmul, i simbolitza el naixement de la civilització romana. És el centre del poder polític i cultural de l’Imperi.
Casa dels dofins: El seu nom prové del mosaic central que representa dofins, un símbol de prosperitat i protecció marina. És un exemple d’habitatge urbà romà.
2. Els monuments
Aosta:
Arc d’August: Commemora la conquesta de la regió pels romans.
Porta Pretòria: Porta d’entrada a la ciutat, una de les millor conservades de l’època romana.
Teatre romà i fòrum: Reflecteixen l’organització social i cultural de la ciutat.
Vil·la romana de Còrdova:
Mosaics i termes: Més centrats en el luxe i el lleure privat que en la vida pública.
Restes arquitectòniques: Inclouen columnes i estàtues que mostren la riquesa i influència dels propietaris, però no hi ha monuments públics destacats.
Roma:
Coliseu: Monument de gran escala per als espectacles.
Fòrum Romà: Centre polític, religiós i social de l’Imperi.
Panteó i aqüeductes: Obres arquitectòniques de prestigi que mostren l’enginyeria romana al màxim nivell.
Casa dels dofins: És una domus d’una família acomodada amb elements com:
Mosaic dels dofins, peristil, triclini i termes domèstiques, que indiquen un espai funcional i luxós per a la vida quotidiana.
3. L’estructura
Aosta:
Té un urbanisme de castrum: dos carrers principals (cardo i decumanus) que s’entrecreuen, amb el fòrum al centre. És petita, ben organitzada i adaptada al seu ús militar i comercial.
Vil·la romana de Còrdova:
No segueix una estructura urbana. És un conjunt residencial rural, amb espais organitzats per a la producció agrícola (graners, premses d’oli) i zones de luxe (mosaics, termes).
Roma:
És una ciutat d’estructura complexa i massiva, amb múltiples barris, fòrums, temples i infraestructures immenses. Serveix com a model per a l’urbanisme romà, però a una escala molt més gran que Aosta o Còrdova.
Casa dels dofins: És una domus urbana amb una organització compacta. Els espais estan ordenats al voltant del peristil (pati central) i es distribueixen segons les funcions (habitació, menjador, banys).
En conclusión tenen tant similituds com diferències
Similituds: Totes reflecteixen diferents aspectes del món romà: Aosta i Roma mostren la grandesa imperial, mentre que Badalona i Còrdova mostren la vida privada, ja sigui urbana o rural.
Diferències: Aosta i Roma són ciutats planificades amb funcions administratives i militars, mentre que la casa dels dofins i la vil·la de Còrdova són exemples de residències privades, amb un enfocament en el luxe i la vida quotidiana de les elits.
1. Referent
El referent és la Porta Pretòria,, es la connexió amb el passat romà de la ciutat i actua com a testimoni de la seva importància històrica i urbanística. El nom “Janua”, que significa “porta” en llatí, reforça aquesta connexió.
2. Referència
La referència recau en el fet que aquest restaurant modern utilitza un nom llatí (“Janua”) i la seva ubicació per identificar-se amb l’herència romana.
3. Relació
La relació es troba en la convivència entre el passat i el present. El restaurant no només ocupa un espai annex a un monument històric, sinó que també s’inspira en aquest per establir una identitat que combina la funció moderna amb la història (la Porta Pretòria).
Recorda, Iván, que hi had’haver un paràgraf conclusiu.
Teresa, m’ha agradat molt veure el teu bloc, és molt interessant veure aquest monuments tan antics i poder conèixer una mica com eren abans de tot. Italia és un dels joc on més ganes tinc de anar i poder veure aquestes monuments dona ganes d’anar més encara.
Ara bé responent a la teva pregunta, Augusta Pretòria va ser una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina al territori dels salasses, al peu dels Alps, avui Aosta. Va ser una colònia romana fundada per August després que Aulus Terenci Varró Murena hagués sotmès als salassis. S’hi van establir tres mil colons veterans de les legions. Per la seva situació estratègica aviat va ser la capital regional de la vall del Duria (avui Vall d’Aosta), segons diu Estrabó.
Els restes del teatre que ha quedat la veritat que d’aquesta manera el teatre queda de una forma més bonica i a més que al fons es poden veure unes belles vistes. La “cavea” es la part de les grades on s’asseien els espectadors per poder veure les obres teatrals que passava i la “font saena” es la part frontal del teatre.
Un criptopòrtic és el passadís cobert de l’arquitectura de l’antiga Roma, molt sovint recobert amb volta i il·luminat per obertures al sostre. Habitualment es trobaven a nivell de terra o bé semienterrats, i servien per sostenir o compensar els desnivells del terreny d’una estructura important, com ara un fòrum o una vil·la romana, i en aquest cas funcionava de basis vila, o fonaments.
Augusta Praetoria va ser fundada pels romans al segle I aC. El seu urbanisme seguia un pla típic romà amb una estructura en quadrícula, amb carrers principals com el decumanus i el cardo. Es destacaven edificis públics com el fòrum, termes i portes defensives. Els monuments que poden veure d’aquesta ciutat són:
1. Amfiteatre: era un edifici de forma circular on es feien els espectacles cruels com per exemple “la lluita entre un home i un lleó”
2. Teatre: era un edifici que normalment està a l’aire lliure de forma de arc on estaven les grades i a baix és trobava el escenari però en aquesta imatge podem veure que aquest teatre està cobert.
3. Porta pretòria: era una porta que estaba en la muralla per poder entrar a la ciutat
4. Fòrum: era el centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana.
Aosta, Bàrcino, Tàrraco i Emèrita van ser ciutats importants de l’Imperi Romà. Aosta, fundada com Augusta Praetoria, destaca pel seu arc de triomf i muralles. Bàrcino (Barcelona), fundada com Colonia Faventia, conserva restes de les muralles romanes, el fòrum i les termes. Tàrraco (Tarragona), amb el nom de Colonia Julia Urbs Triumphalis Tàrraco, té monuments destacats com l’amfiteatre i el circ. Emèrita (Mèrida), fundada com Emèrita Augusta, és famosa pel seu teatre, amfiteatre i pont romà. Les quatre ciutats comparteixen una estructura urbana basada en un pla reticulat i el fòrum com a centre, reflectint l’organització típica de les ciutats romanes.
Bé ara per finalitzar no podia faltar una mostra de supervivència que la Teresa a posat de un restaurant anomenat “Iuna”. El seu referent de “Iuna” en llatí vol dir porta. La seva referencia es que es el nom d’un restaurant. La relació entre aquests es que per tu poder entrar per un restaurant és necessari passar per una porta com també s’accedeixen a les 4 antigues portes romanes principals.
Bon comntari, però hi trobo faltar referències a l’ingenium.
La ciutat va ser establerta en el segle I a. C. amb el nom d’Augusta Praetoria Salassorum, que significa “Augusta Pretòria dels Salasses”. Cada paraula en el seu nom té un significat específic: “Augusta” es refereix a l’emperador Octavi Augusto, qui la va fundar; “Praetoria” indica que el seu govern estava sota un pretor, i “Salassorum” esmenta els salasses, el poble que va habitar la zona abans de l’arribada dels romans.
Entre les restes romanes encara visibles a Aosta destaca l’antic teatre, del qual queda part de la façana, encara que la cavea i el frons es conserven només parcialment. La cavea era l’àrea semicircular on s’asseien els espectadors, amb diferents seccions segons el seu estatus social: la inferior per a les elits, la mitjana per a ciutadans de classe intermèdia, i la superior per a la resta del públic. En la part més alta estava el pulvinar, reservat per a esclaus i dones. D’altra banda, el frons era la paret decorativa que tancava l’escena i servia com a fons per a les obres teatrals.
Un altre dels elements arquitectònics importants a Aosta és el seu criptoporticus, una galeria semisubterránea la funció principal de la qual era anivellar terrenys i servir de suport estructural per a construccions importants, com el fòrum. A més, a causa de la seva temperatura constant, també s’utilitzava com a magatzem per a conservar aliments. El terme “criptoporticus” prové de la mescla del grec kryptē (“ocult”) i el llatí porticus (“pòrtic”).
El Museu Arqueològic d’Aosta té una maqueta que recrea la ciutat en la seva època romana. Com moltes ciutats d’aquest temps, Aosta tenia un disseny rectangular i estava envoltada per una muralla. En la maqueta es poden veure clarament els dos carrers principals: el card maximus i el decumanus maximus, que creuaven la ciutat i connectaven els seus accessos. També es poden identificar alguns edificis importants, com l’amfiteatre, el teatre, la Porta Pretoriana i el fòrum.
Si comparem l’urbanisme d’Aosta amb altres ciutats romanes com Roma o Fuente Àlamo, podem trobem similituds i diferències. En quant als seus monuments, Aosta conserva encara el seu pont sobre el torrent Buthier, i encara que al comentari de Roma no ho haguessim treballat, Roma també consta amb el seu pont Fabricio que consta de l’antiga república romana. Així com ambdues ciutats, encara que amb addicions posteriors, dels seus propis Arcs del Triomf, que són una marca de la presència romana en aquells territoris.
A més de les restes arquitectòniques, la influència romana encara està en altres aspectes de la ciutat. Un exemple curiós és el nom del restaurant al costat de la Porta Pretoriana: “Ristorante Ia Una”. “Iauna” prové del llatí Ianus, el déu romà dels començaments i finals. És possible que els amos triessin aquest nom en referència a l’entrada i sortida de la ciutat.
En resum, si ja has estat a Torí i cerques nous llocs d’interès en la zona, Aosta és una opció perfecta. El seu llegat romà garantitza una experiència enriquidora i plena de moments memorables, permetent als visitants submergir-se en la història d’aquesta antiga ciutat de la Gàl·lia Cisalpina.
Joan, record que hi ha d’haver un pàràgraf introductori. Al conclusiu fas referència a Tori, com ho saps que hi vaig estar si no us l’he fet comentar? Hi trobo a faltar referències a l’ingenium i també l’anàlisi de les 3R. Tampoc has dit a quin número de la maqueta correspon cada element.