Aquesta Setmana Santa he fet un viatge al verd, verd muntanya, verd mar…, natura en estat salvatge. Astúries ofereix al viatger un munt possibilitats, des de visites culturals, ciutats, reminiscències enfosquides d’un passat miner…, fins a alta muntanya, aigua que baixa amb força o rius que desmboquen al mar formant platges on un es pot banyar tant en aigua dolça com salada. Per cert, podeu analitzar i traduir el títol de l’article?
L’anada l’hem fet seguint la cornisa cantàbrica, un nord impacient, poblat, que demana al conductor tanta paciència com a Catalunya. Un cop al destí, les visites han aportat tota mena de sorpreses. Us n’he portat unes quantes, perquè així vegeu a què em refereixo quan us demano que tingueu els ulls ben oberts i busqueu referències arreu. N’hi ha fins i tot en aquest nord de la penísnsula, que no va ser tan romanitzat com la Hispània Citerior, amb els jaciments que hem estat treballant de la zona mediterrània.
Comencem amb unes quantes mostres que he trobat en una ciutat que un literat espanyol va denominar Vetusta en la seva famosa novel·la La Regenta. Crec que ja us he donat prou pistes perquè identifiqueu aquesta població i el novel·lista esmentat, així com el significat d’aquest topònim inventat. Aprofiteu també per esbrinar si l’origen del lloc en qüestió té alguna relació amb la romanització.
- D’aquesta inscripció, feu-ne l’anàlisi dels components i la traducció, i deduïu el tipus d’edifici al qual pertany. Fins i tot, si trobeu de quin edifici es tracta i en quin lloc de la ciutat es troba, molt millor!
[Foto: Teresa Devesa]
- Si heu repost correctament la qüestió de la novel·la i el literat, no us costarà gens dir-me qui és aquesta amiga amb qui em trobo conversant distesament en una concorreguda plaça. Què us pensàveu, a Badalona teniu el “mono”, però aquí hom pot trobar personatges d’aquesta mena per tot arreu. En aquest cas el seu nom comença per R i m’hauríeu d’indicar per què es diu així.
[Foto: Teresa Devesa]
- També és inevitable trobar noms d’establiments comercials amb referents llatins. En el d’aquesta imatge, digueu-me què significa en llatí aquest mot i quina paraula en català en prové. Deduïu també el tipus de començ i el motiu pel qual us sembla que se li ha posat aquest nom. Les tres R, recordeu?
[Foto: Teresa Devesa]
Finalment, ja de tornada, després de veure moltes altres coses que no ens ocupen en aquest article, vaig agafar una ruta diferent. No vaig anar pel Nord, sinó per la Ruta de la Plata. Actualment, les vies importants, normalment autopistes i autovies, en algun casos conserven o reprenen el nom de les vies antigues, perquè els romans tenien molt clar
[Font: Viquipedia]
quina era la millor ubicació per a la xarxa viària i per això encara ara s’aprofiten els traçats romans. En aquesta cas, vull que em digueu a quina via antiga correpon aquesta autovia per on vaig tornar, quin era el nom, quines ciutats unia, per què li van posar aquest nom… I de pas aprofitem per recordar altres viatges i demanar-vos que em digueu una altra autopista actual amb nom de la via romana correponent que vaig trobar en aquest altre viatge, o quin carrer amb nom de via romana passa per Badalona.
Tornats a casa, tocarà acostumar-nos de nou al ciment, però també al sol i a la bellesa del Mediterrani. Tota una altra meravella…
TERESA
Salve Teresa!
En el títol d’aquest article ens trobem amb una preposició (“de”) seguida d’un ablatiu singular neutre de la 3ª declinació (“itinere”). “Asturum” és un genitiu plural masculí de la 3ª declinació que fa de complement del nom i està seguit d’un nominatiu plural femení de la 1ª declinació (“terrae”) que fa de subjecte. El qual literalment vol dir De camí: les terres d’Asturies.
Vetusta és el nom de la ciutat que li va posar el lletrat espanyol Vetusta és el nom fictici de la ciutat espanyola on es desenvolupa la trama de la novel·la La Regenta (1884), de Leopoldo Alas Clarín, l’autor del topònim Vetusta. És una imitació evident de la ciutat d’Oviedo, recreada com un microcosmos on l’escriptor despulla i analitza més de cent cinquanta personatges.
En català, “vetusta” significa vella i antiquada, així doncs, fent referència que aquella ciutat era molt antiga, trista i vella.
En qüestió, es podria dir que la història d’Ovideo té relació amb la romanització, ja que aquesta ciutat estava situada a poca distància de la vella ciutat romana de Lucus Asturum. A la llarga van decidir crear un monestir a la vora de la calçada romana que unia Lleó amb Lugo de Llanera.
– En la primera imatge, es veu clarament que posa en la inscripció: “Domus Dei”. Es tracta d’un nominatiu singular masculí de la 2ª declinació fent de subjecte, seguit d’un genitiu singular masculí de la 2ª declinació fent de CN. Literalment vol dir “La casa del déu). Es troba escrit en la Porta de l’Almoina Limosna. A la Corrada del Bisbe, hi ha el Palau episcopal i la Porta de l’Almoina, que dóna accés al claustre de la Catedral d’Oviedo, d’estil barroc, construïda al segle XVIII quan va ser afegit un pis d’aquest estil al claustre gòtic. Concretament, està a la Plaça Corrada del Bisbe, 33003, Oviedo.
– Al costat teu està l’estàtua de La Regenta, es tracta d’una estàtua de mida superior a l’estàndard. Aquesta recrea una dama de finals del segle XIX (representant Ana Ozores), situada directament sobre el paviment, amb una placa als peus. És un homenatge al personatge i a l’obra en general del gran literat Leopoldo Alas, per això rep aquest nom.
– A Oviedo trobem més d’un establiment comercial amb noms que contenen referents llatins. En el d’aquesta imatge s’anomena “folium“, que en llatí significa full/a; d’aquesta provenen paraules en català com per exemple làmina, full, o fulla d’un arbre. Aquesta imatge es tracta d’un comerç el qual es venen imatges fetes al moment o bé per imprimir d’altres, com actualment el coneixem a “copisteria”. El nom que li han posat es deu a la seva funció, és a dir, el que es fa en aquell establiment; com allà es fan còpies de documents, fotografies, etc., la paraula llatina “folium” té una gran relació, ja que es tracta de la mateixa base.
Referent: Paraula llatina “folium”.
Referència: Aquesta paraula llatina s’utilitza com a nom d’un establiment comercial a Oviedo, es tracta d’una copisteria.
Relació: La botiga es diu així perquè en català “folium” significa full/a, i en ser una copisteria, imprimeixen documents o fan fotografies.
– L’autovia Ruta de la Plata correspon a l’antiga “Via de la Plata”, una calçada romana que travessava de sud a nord partint de l’oest d’Hispània, des d’Augusta Emerita fins a Asturica Augusta. Aquesta denominació es deu, com altres vegades, a una evolució popular per una confusió fonètica. En època andalusina, a aquesta ruta se la va anomenar al-Balat (el camí empedrat); és possible que aquesta pronunciació portés que la gent transferís el so al del preat metall, i per això comencés a denominar-la Via de la Plata.
En l’altre viatge que vas fer al “Musée Olympique” de Lausanne, a Suïsa, vas passar per la Via Domitia: la primera calçada romana construïda a la Gàl·lia, actual zona sud de França, paral·lela a la costa mediterrània entre els Alps i els Pirineus. Va ser construïda l’any 118 aC, i actualment molts camins i autopistes modernes coincideixen amb el vell traçat de la Via Domitia. És el cas, per exemple de les rutes nacionals N85 i N100 i l’autopista A9.
Cal afegir que a Badalona també hi ha un carrer el qual el seu nom prové d’una antiga via romana, em refereixo a la Via Augusta.
Salve Teresa,
El títol d’aquest article es “De itinere: Asturum terrae”, el seu analisis comença amb una preposició “de”, “itinere” de la tercera declinació ablatiu singular neutre, “asturum” és genitiu plural masculí de la tercera declinació i “terrae” de la primera declinació nominatiu plural femení. El significat del títol és: “ De camí: les terres d’Asturies”.
Quan parlem de Vetusta sabem que un ciutat inventada on es desenvolupa la novel·la “La Regenta” que es creada per l’autor Leopoldo Alas, on está inspirada en la ciutat de Oviedo. El significat de la paraula “Vetusta” vol dir en català <>.
La relació que té Oviedo amb la romanització va ser que en el any 761 Lucus Asturum, Máximo i Fromestano van decidir fundar un monestir al costat de les calçada romana i això l’unia a Lleó amb Lugo de Llanera i tot això passa per port de Pajares
Aquesta porta es diu “La porta de la Limosna” i dóna accés a la Catedral de Oviedo. Es va realizar al 1733 d’estil barroc, amb dues columnes i dos nens que estan subjectant l’escut d’Espanya, conte dos lleons, dos castells i la flor de lis. El nom que té la porta està posat per que es el lloc on l’obisp i el clergat donaven limosna a les persones que no tenien diners i estaven necessitades
Aquesta estàtua que es veu es diu La Regenta que esta situada al davant de la plaça de la catedral de Oviedo i el carrer en concret és la plaça Alfonso II. Aquesta estatua esta feta a honor per la novel·la “La Regenta”, ja que és un homenatge al personatge de la novel·la i per l’obra.
El nom folium esta posat en llatí, que vol fulla. Aquesta paraula en català es diria full. Folium fa referència a la paraula fulla, per això aquesta botiga es dedica a tot el que te que veure amb llibres, material escolar,etc, és a dir una papeleria.
Aquesta autovía correspon a la Vía de la Plata que era una calçada romana, i que travessava de sud a nord per tota la part de l’oest d’Hispània, des d’Augusta Emerita fins a Asturica Augusta. Les ciutats que unia la via de la plata eren Astorga cap a Salamanca, de Salamanca fins a Caceres i per últim de Caceres cap a Merida. Al principi es denominava Al-Balat i la gent a l’hora de fer la pronunciació la confundia com a metall per aixo es va termina llaman la via de la plata.
Actualment en una autopista té el nom d’una via romana que es diu Via Augusta, que amb aquesta autopista es passa per poder anar a Badalona.
Bon comentari, tot i que hi ha alguna pregunta sense respondre.
Salvete!
La Teresa ha aprofitat la Setmana Santa per fer un viatge per terres asturianes i ens ha deixat un article per llegir i comentar. Cliquem a l’enllaç i ens trobem amb el títol “de itinere: asturum terrae”, que significa literalment: Fem camí: Terres d’Astúries. Si analitzem aquesta última part del títol, terrae és un nominatiu plural femení que fa de subjecte i asturum és un genitiu plural masculí que exerceix com a CN.
La famosa obra de l’escriptor Leopoldo Alas, “La Regenta”, està ambientada en Vetusta. Ciutat que el mateix escriptor va inventar a propòsit de l’obra i és una calca de la ciutat més coneguda del principat, Oviedo (“Ovetum” en llatí). La devoció del literat pel principat es deu al fet que a casa seva parlaven contínuament d’Astúries, i és que els seus pares eren d’allà, però el va nèixer a Zamora, Saragossa. En català, “Vetusta” vol dir molt antiga i conservadora.
Seguint el viatge de la Teresa per una de les comunitats autònomes més verdes d’Espanya, ens trobem amb una porta on diu “Domvs Dei”, si l’analitzem, “Domvs” és un nominatiu singular masculí que funciona com a subjecte i “Dei” és un genitiu plural masculí que fa el paper de CN. La traducció és la següent: La casa dels déus. Bé, aquesta no és una porta qualsevol, és la porta de la llimosna de la catedral d’Oviedo. La porta es va construir l’any 1733 i és d’estil barroc. No es diu així per casualitat, i és que aquí és on es col·locaven el bisbe i el clergat per oferir almoina a pobres i necessitats.
Astúries és una ciutat plena de cultura i sembla que la Teresa n’ha descobert per tot arreu. S’ha fet una fotografia amb una senyora que no sembla immutar-se, però la veritat és que porta en el mateix punt molts anys… Aquesta escultura és del personatge principal de l’obra de Leopoldo Alas, La Regenta. Regenta no és un nom molt comú i en l’obra es deu que aquesta estava casada amb el regent de la ciutat de Vetusta, don Víctor Qantanar. Si volem anar a visitar-la, hem de saber que s’ubica a la plaça d’Alfons II.
En la seva caminada per la ciutat, la Teresa no perd l’oportunitat de fotografiar qualsevol mostra de pervivència que es trobi. Aquesta vegada ens ha compartit una imatge d’una papereria amb el nom “folium”, originalment en llatí significa fulla i en català ha evolucionat fins foli. No podia ser més obvi, no hi ha millor opció que posar-li “folium” a una tenda on es venen folis.
De tornada a casa després d’un viatge més que cultural i intens, la nostra professora es troba amb un cartell que diu “Autovía. Ruta de la Plata” i demana que fem una recerca sobre aquesta autovia. L’autovia correspon a l’antiga via Romana de la Plata, que començava en Astorga fins a Mèrida, passant per Salamanca i Càceres. Malgrat el seu nom, mai va ser una via de comerç de plata. El fet que s’anomeni així és degut a una evolució popular d’una confusió fonètica. En temps d’Al-Àndalus, se la va anomenar al-Balat (el camí empedrat), és possible que la gent interpretessi el so d’aquesta paraula com “plata” i es va quedar amb aquest nom.
Un altre exemple de via romana el podem trobar al sud de França, la “via Domitia”, va ser la primera via romana construida a la Gàlia, més específicament a la província Gallia Narbonensis. La via data de l’any 118 a.C. De totes maneres, tampoc hem de viatjar massa lluny per apreciar la cultura romana, per Badalona passa la via augusta, “Augusta” prové de l’emperador romà Octavi August.
La cultura romana és molt extensa i sempre la podem trobar a tot arreu. Si es viatja, s’han d’observar les coses amb detall i curiositat.
Ben fet, Almudena, amb un estil desenfadat en la redacció i la majoria de preguntes ben resoltes excepte una traducció. Fins i tot has afegit l’etimologia de la via badalonina.
Salvete!
Aquest article ens parla sobre el viatge que va fer la Teresa per Astúries i és per això que es titula “De itinere: Asturum terrae”, és a dir, de camí per les terres dels asturians. Aquest títol està format per una preposició(de) i un ablatiu singular masculí + un genitiu plural masculí i un nominatiu masculí plural.
En la primera part de l’article ens parla sobre Vetusta que va ser el nom inventat que va posar a la ciutat de Oviedo l’escriptor i periodista asturià de finals del segle XIX Leopoldo Alas Clarín. El significat d’aquest topònim en català vol dir molt antiga.
Pel que fa a la transcripció “Domus dei” que podem observar en una porta que surt en una de les imatges de l’article podem deduir que es la entrada d’un edifici religiós ja que si analitzem la transcripció Domus Dei formada per un nominatiu singular masculí i un genitiu masculí plural i la traduïm significa casa dels Déus. Després d’investigar una mica he descobert que es tracta de la porta d’entrada de Porta de la Almoina que dóna accés al Claustre de la Catedral d’Oviedo.
La estàtua amb la que la Teresa sembla que estigui mantenint una conversa es tracte d’una representació de la Regenta la protagonista de la novel·la del mateix nom(La Regenta) i escrita per l’autor que esmentat al principi de l’article. A la protagonista se l’anomenava així perquè estava casada amb don Víctor Quintanar, regent de l’Audiència.
Pels carrers també podem trobar establiments amb noms llatins com “Folium”. Aquesta paraula significa en llatí fulla i en català hi ha una paraula molt similar anomenada foli que té el mateix significat. Jo crec que els amos de la botiga van decidir posar-li “folium”perquè pel que es pot veure en l’aparador es pot deduir que es tracta d’una papereria, és a dir, un lloc on entre altres coses venen folis.
La última imatge que apareix en l’article es una foto d’un cartell de l’autovia per on la Teresa va passar quan tornava del seu viatge. Aquesta autovia correspon a La Via de la Plata que era una calçada romana que travessava de sud a nord part de l’oest d’Hispània. Unia les ciutats de Astorga, Salamanca, Caceres i Mèrida. Aquesta via no s’anomenava així perquè es transportés plata sinó que s’anomenava així a causa d’una evolució popular per una confusió fonètica. En època andalusina, la ruta es va denominar al-Balat (el camí empedrat) i és possible que aquesta pronunciació provoqués que la gent confongués el seu so al del metall, i per aquest motiu comencessin a anomenar-la La Via de la plata.
En la nostra ciutat, Badalona, tenim un carrer amb nom d’una via romana anomenat Via Augusta. En un altre viatge que va fer la Tressa que està enllaçat en l’article també va passar per aquesta via romana quan va anava cap a França.
En conclusió, un viatge ple de referències llatines que un cop més ens mostren la pervivència d’aquesta llengua i tota la cultura que la acompanyen en el nostre entorn i fins i tot quan viatgem!
Bon comentari, Rita, tot i que hi ha algun error en la traducció dels termes llatins i una de les vies no l’has especificat.
Aquesta pasada setmana santa la nostra profesora de llatí, la Teresa, va visitar les “Asturum terrae”, és a dir, les terres d’Astúries.
Durant aquest viatge va fer una parada a la ciutat que Leopoldo Alas y Ureña va denominar com a Vetusta a la seva famosa obra de La Regenta. Es clar, pels qui no hagin llegit aquesta obra cal especificar que aquesta població no és ni més ni menys que Oviedo, i si ens preguntem perquè va escollir aquest topònim inventat per denominar-la, és perquè significa literalment “molt antic” així que fa referència a l’antiguitat d’aquestes terres.
Com és costum, als viatges s’ha de visitar monuments típics de la zona i la Teresa no va dubtar en donar una ullada a La Porta de la Limosna que dona accés a la catedral d’Oviedo. Si ens posem davant d’aquesta veurem resaltat una inscripció on posa “domus dei”, que traduït al català significaria la Casa de Déu.
Aquesta meravellosa ciutat té com a tret característic adornar els seus carrers amb escultures commemoratives a personatges rellevants i artístics des de finals del segle xx. Afortunadament la Teresa va tenir la sort de topar-se amb la preciosa estàtua de la regenta, però si ens parem a pensar, d’on ve aquest nom? Doncs per comprendre el seu sentit, ens hem de desplaçar fins al matrimoni de coveniència entre Ana Ozores i Victor Quintanar, que era un regent de l’audiència i és d’aqui quan va sorgir el nom de la regenta per denominar a Ana, qui serà la protagonista de la obra.
Sempre ve de gust sortir a passejar una estona, i si durant aquest temps ens parem a pensar i ens convertim en observadors, ens adonarem de que allà on anem, sempre estarem envoltats d’elements clàssics. Com a bona amant de la llengua llatina que és la Teresa això mateix va fer i va passar per davant d’un establiment anomenat folium, mot que en llatí significa fulla i prové de foli en català. Ara que sabem el seu significat, podem deduir pel nom que aquest comerç és una papereria on venen tot tipus de material escolar, llibres, articles de papereria… incloent entre aquests articles els folis i és aqui quan trobem la relació entre el mot i el nom del comerç.
Tant de bo mai arribés aquest moment, però tots els viatges s’acaben i toca tornar a casa per continuar amb la rutina. En el viatge de tornada es va passar per l’autovia Ruta de la Plata, que té aquest nom perquè correspon a l’antiga via de la Plata, que els romans van construir entre Mèrida i Astorga. Aquesta va ser anomenada així no pel transport de metalls, sinó per una corrupció fonètica a partir de la seva denominació en àrab que els romans van construir entre Mèrida i Astorga.
Com tenim una professora bastant viatgera, no era el primer cop que passava per una autopista que originàriament era una via romana. Anteriorment, en un dels seus viatges, es va trobar amb la via Domitia, que va ser construïda pels romans en el seu moment amb la finalitat d’enllaçar Itàlia i Hispània.
Casi se m’oblida, cal recalcar que si ets badaloní, no fa falta anar de viatge per trobar-te amb alguna via coneguda, ja que som tant afortunats que tenim a la ciutat un carrer amb nom de via romana que passa per Badalona, i aquest s’anomena Via Augusta.
Molt bon comentari, Judit, ben redactat i amb totes les incògnites resoltes, tot i que hauries d’haver analitzat amb més detall les referents a termes en llatí.
Salve Teresa,
Quin viatge més cultural el que vas fer durant la Setmana Santa! Astúries és un destí molt interessant, d’aquells llocs que no criden molt l’atenció però en el que si t’hi fixes hi trobes mil coses per fer, per veure i per aprendre, segur que el teu article ens deixa descobrir una mica més sobre les terres asturianes, el seu paisatge i història.
Per cert, gràcies al títol he pogut practicar coses treballades a classe. Aquí va l’anàlisis: De (preposició) itinere (3ª declinació, ablatiu, singular, neutre): Asturum (acusatiu, singular, plural, femení,) terrae (1ª declinació, nominatiu, plural, femení). I també la seva traducció: De camí: terres Asturianes.
Aquests literats espanyols que en van fer d’Espanya una gran referència…aquesta mostra que vas trobar pertany a l’obra escrita per Leopoldo Alas Clarín, anomenada La Regenta i Vetusta, la ciutat en la que succeeix la història no és ni més ni menys que el topònim de la ciutat real espanyola anomena Oviedo. Clarín va posar Vetusta a la ciutat espanyola en la seva obra principalment pel seu significat. Vetusta vol dir: “molt antiga”, i per tant, conservadora. I això és precisament el que era Oviedo en aquella època, una ciutat molt conservadora que l’autor es dedica a criticar tota l’estona, és precisament això, una de les moltes coses que caracteritzen la seva obra: la crítica d’Oviedo i el seu caràcter conservador i tradicional, antic de pensament. Clarín converteix Vetusta en nom secret, burlesc i irreverent de la ciutat asturiana. Tot i que, com a dada interessant a més, es diu que aquest topònim va ser posat molt abans i que Leopoldo Alas, només el va agafar prestat, ja que com a tal apareix a El diable en Setmana Santa, un relat breu, en un dels passatges pot llegir-se com s’acosta el diable a «la ciutat vetusta», «una ciutat molt antiga, trista i vella, però no exempta d’aires senyorials i d’elegància majestuosa».
Per això, no m’extranya que després de tants i tans anys, en honor a aquest clàssic espanyol que va marcar una etapa literària, li hagin fet una estàtua a la protagonista del llibre, perquè aquesta dona és la Regenta, una dona revolucionària en certa manera, rebel per la seva època, que trenca amb els estàndards convencionals del seu temps. El sobrenom d’Ana Ozores, “la Regenta”, l’estàtua, prové a causa del seu marit Víctor Quintanar qui és regent de la Audiencia, i per tant a ella se li nomena així.
A Astúries no només podem trobar història i referències sobre la literatura, els edificis que es reparteixen per tota la província donen molta informació sobre el lloc visitat. Trobar l’edifici de la foto ha sigut molt més difícil que analitzar i traduïr la inscripció que es mostra. L’edificació que apareix és l’església de Santa María de Llas, és una església d’estil romànic tardiu que data del 1385 i es situa a les afores de Arenas de Cabrales en direcció Arangas, a la mateixa Astúrias. La inscripció “Domus (2ª declinació, nominatiu, singular, masculí) Dei (2ª declinació, genitiu, singular, masculí)” significar “Casa de Déu”.
Quina casualitat que t’hagis trobat amb un llatinisme en una botiga, sembla que encara el llatí perdura en les coses més cotidianes com el que és la la botiga que surt a la fotografia: una papereria, on venen material escolar, de dibuix, material d’oficina, coses per fer regals, material per escriure…La paraula que surt al rètol “folium” significa “fulla”. En català, la paraula “foli” (un full de paper) prové d’aquí. La relació amb el petit comerç i pel que suposo que li han posat aquest nom és perquè la papereria ven folis(“folium”) i potser ho ha fet com a indicador, qui sap.
Quina pena tornar dels viatges…aquesta sensació melancòlica que t’omple per dins mentre mires per la finestra el paisatge que deixes enrere. Tot i que a tu Teresa, saber que per la carretera que viatjaves té origen romà i pensar en això, va alleugerir aquesta sensació.
La Ruta de la Plata va ser una calçada, i actualment una autovia, que anava des de Mèrida fins a Astorga i que continuava pel sur des de Sevilla fins a Gijón. L’objectiu d’aquest camí era transportar mercaderies, moviment de tropes militars i comerciants i exercir el pasturatge. Compte, això sí, aquesta ruta mil·lenària no té res a veure amb la plata (em refereixo al metall), sinó més aviat amb la pedra, ja que el seu nom procedeix de l’àrab balat, “camí empedrat”.
Altres autopistes espanyoles amb nom de la via corresponent en l’antiguitat és la Via Augusta, que passa per Badalona, l’antiga Baetulo, i anava des de Cadis fins a Roma.
Sense dubte un viatge ple de respostes a incògnites que no sabíem que teníem. Espero que gaudissis amb la teva família!
Un comentari fantàstic, Nora, ben redactat i amb uns tocs de sensibilitat que n’augmenten el valor, tot i que hi ha alguna de les incògnites mal resoltes i en falta alguna. T’ho compto com si ho haguessis penjat al bloc des del principi.