Aquestes vacances de Nadal, he estat uns dies a Londres, per viure les festes amb l’esperit cosmopolita de la capital britànica. I no m’ha decebut pas.
Aquesta ha estat la nostra ruta.
Itinerari del viatge d’anada i tornada a Londres
Vam començar el viatge fent nit a Clermont Ferrand, la capital de l’Alvèrnia, també coneguda com a Clarmont d’Alvèrnia. L’endemà vam fer cap a París per visitar alguns dels seus mercats de Nadal.
Detall d’un dels mercats de Nadal a París, a La Défense
El dia 29 de desembre travessàvem el Canal de la Mànega per l’Eurotúnel, una experiència nova per nosaltres.
Interior d’un dels vagons de l’Eurotúnel, on vam fer la travessia del Canal de la Mànega
Vam entrar a Anglaterra per la costa; Folkestone, un poble i port pesquer, va ser el nostre primer destí.
Vista del port de Folkestone, cap al tard
Tot seguit, vam enfilar la carretera cap a la capital, i ens vam dirigir al barri de Plumstead, al districte de Greenwich, on ens esperava la família que ens llogava la casa durant la nostra aventura londinenca.
Un racó del barri de Plumstead, a Greenwich, Londres
Ja us podeu imaginar que l’ambient nadalenc és excepcional en la ciutat del Tàmesi. Els mercats d’artesania i la il·luminació dels carrers fan un conjunt espectacular.
Paradeta al mercat de Hyde Park
Decoració dels carrers de Londres. Oxford Street
Ara bé, el plat fort de la nostra visita es va concentrar en els museus, que ja coneixíem d’anteriors viatges, però que vam recórrer altra vegada, per rememorar les peces més emblemàtiques, i fer alguna descoberta. A la National Gallery vaig deturar-me en aquestes pintures esplèndides de tema clàssic.
Comencem pel Renaixement, ple de llum, de color i d’atracció pel cos humà.
Admireu Venus i Mart, de Botticelli.
Venus i Mart, de Boticelli, a la National Gallery
I de Ticià, Venus i Adonis.
Venus i Adonis, de Ticià, a la National Gallery
Seguim amb el barroc, amb els contrastos de llum i ombra, i les figures contorsionades. Fixeu-vos en les composicions de Rubens:
El Judici de Paris, de Rubens, a la National Gallery
Minerva protegeix Pax de Mart.
Minerva protegeix Pax de Mart, de Rubens, a la National Gallery
I acabem amb la impressionant Venus del mirall, de Velázquez, un dels pocs nus en la pintura espanyola del segle XVII.
Venus del mirall, de Velázquez, a la National Gallery
Una visita profitosa.
L’endemà ens vam dirigir al Museu Britànic, el famós British Museum. Un cop a dins, em vaig passejar per les sales d’art grec i romà una bona estona. Hi vaig descobrir aquesta ceràmica minoica, amb la seva característica decoració d’estil marí i floral.
Detall d’una àmfora de ceràmica minoica, al British Museum
I aquesta àmfora de temàtica mitològica. Encara que no s’apreciïn bé en la imatge, els déus representats són: Apol·lo, Dionís, Posidó, Àrtemis, Hermes i, possiblement, Afrodita.
Àmfora de tema mitològic, al British Museum
No vaig passar per alt aquesta representació escultòrica d’estil arcaic del Curos d’Anafi (κοῦρος).
Curos d’Anafi, al British Museum
Ni el bust de Pèricles, amb la inscripció del nom del polític atenès en grec (Περικλῆς). L’escultura és una reproducció romana de l’original grec, d’autor desconegut.
Bust de Pèricles, al British Museum
El temple de les Nereides, trobat a la ciutat lícia de Xanthos, i els marbres del Partenó portats per Thomas Bruce, comte d’Elgin des d’Atenes fins a Londres.
Contempleu la bellesa del conjunt.
Temple de les Nereides, al British Museum
I del detall. Admireu la figura del déu Dionís, reclinat i nu, una de les més conegudes escultures del frontó del Partenó.
Dionís reclinat, escultura del frontó del Partenó conservat al British Museum
I aquesta mètopa del fris, que representa la lluita dels centaures i els làpites.
Una de les mètopes del fris del Partenó conservat al British Museum
També les restes d’un temple arcaic, dedicat a Àrtemis, a la ciutat d’Èfes.
Restes del temple d’Àrtemis a Èfes. British Museum
O aquesta espectacular escultura de la dea mare, la Demèter de Cnido.
Demèter de Cnido. British Museum
Ja veieu, doncs, que, entre músiques i decoracions nadalenques, la meva afició pel món grecollatí sempre té un espai reservat en les vacances de la família.
I va arribar el dia de cap d’Any, amb tots els museus tancats. Vam aprofitar per passejar per la ciutat i admirar indrets cèlebres com Covent Garden.
Covent Garden, a Londres, amb decoració nadalenca
L’endemà abandonàvem Londres per fer el camí de tornada. Ens esperava París, i també Clarmont. Aquesta vegada vam fer la ruta amb una mica més de calma, i vam poder admirar alguns racons de l’interior de França.
La ciutat i la catedral de Nevers.
Interior de la catedral de Nevers, d’estil gòtic
L’església de Souvigny, estretament lligada a la història de Cluny.
Interior de l’església prioral de Souvigny, de transició entre els estils romànic i gòtic
El nostre viatge arribava a la seva fi. Un altre Nadal amb referències clàssiques!
Nota: Totes les fotografies de l’article han estat realitzades pel meu pare, Joan Molar.
Pau Molar. Tercer de Filologia clàssica. UB.
Fa dies que està publicat i encara no havia trobat el moment de deixar uns mots en aquest article tan ple de testimonis clàssics al British, però també de referències a llocs tan emblemàtics de Londres. I l’Eurotúnel, no fa una mica de claustrofòbia? Jo sempre he creuat el canal de la Mànega per sobre, amb la salabror del mar a la cara.
Gràcies altre cop, Pau, el teu reportatge visual ens serà molt útil per repassar conceptes de mitologia i història que tenim una mica abandonats…
Hola!
La primera imatge representa Venus, deessa de la bellesa i l’amor, i Mart, déu de la guerra. La segona imatge representa Venus intentant abraçar Adonis, un heroi, qui rebutja els favors de la dea. La quarta imatge és Minerva, deessa de la intel·ligència militar, protegint a Pax, divinitat que era la personificació de la pau, de Mart. La cinquena imatge representa Venus mirant-se al mirall que li aguanta el seu fill Cupido. La següent imatge és una àmfora de ceràmica minoica decorada amb figures roges. La setena és una àmfora de ceràmica amb figures negres que, com diu l’autor de l’article, apareix Apol·lo, déu de les arts, Dionís, déu del vi, Posidó, déu del mar, Àrtemis, dea de la caça, Hermes, deu missatger, i, possiblement, Afrodita, Venus en grec. La vuitena imatge és l’escultura de Curos d’anafi, que és un noi de l’illa d’Anafi, situada en las Cíclades. La següent imatge és un bust de Pèricles, polític d’Atenes. La següent és el temple de les Nereides, nimfes del mar mediterrani i aquest temple abans estava situat a Lícia. La onzena imatge és Dionís. La dotzena és la lluita entre centaures, criatures mitat home i mitat cavall, i els Làpites. I l’última imatge representa a Deméter, deessa de l’agricultura.
A la primera imatge surt Venus, en grec Afrodita, deessa de l’amor i la bellesa, i Mart,en grec Ares, déu de la guerra. Al darrere de l’imatge surten sàtirs petits prenent les armes de Mart.
A la segona imatge surt Venus i Adonis, un heroi.
A la tercera d’esquerra a dreta tenim: Venus, Juno (deessa del matrimoni), en grec Hera, Minerva (deessa de l’estratègia militar), en grec Atena i Paris, jutjant quina de les deesses era la més bella. Darrere l’arbre es troba Hermes (déu missatger i del comerç), en llatí Mercuri.
A la quarta imatge surt Venus tractant de protegir Pau de Mart, la pau de la guerra.
A la cinquena imatge surt Venus mirant en un mirall aguantat per Cupido, déu menor de l’amor, que era fill de la deessa.
A la vuitena imatge surt un curos d’un home jove.
A la novena imatge surt un bust de Pèricles, va ser una figura política del segle V a.C.
A la imatge numero 10 surt un temple amb nereides, deesses menors dels llacs.
A la imatge numero 11 podem veure una estàtua de Dionís reclinat, déu de la vinya, en llatí Bacus.
Χαίρετε !
En el quadre de Botticelli apareixen els déus Venus i Mart amb el seu nom romà.
Els noms grec d’aquests déus són Afrodita i Ares.
Afrodita és filla de Zeus i és la deessa de l’amor i de la bellesa que té com atribut el paó i la diadema.
Ares és el fill de Zeus i Hera, és el déu de la guerra i té com a atributs el casc i les armes.
Apareuxen aquestes dues divinitats com a amants.
En el quadre de Ticià torna a aparéixer la deessa Venus i Adonis va ser un heroi fill de Cínires i de Mirra.
En aquest quadre es representa el moment en que Afrodita intenta retenir al seu amant Adonis, que se’n va de cacera.
En el quadre de Rubens apareix representat el judici de Paris, en el qual apareixen les deesses Atena, Hera i Afrodita i el jove Paris juntament amb Hermes com a missatger.
Aquest moment és el desencadenant de la Guerra de Troia que té lloc en les noces de Tetis i Peleu i en que no va ser convidada la deessa Afrodita. Com que no va ser convida i estava enfada va proposar donar una poma d’or a la “més bella”. Amb això es va generar una disputa entre les convidades llavors Zeus va decidir que la poma fos atorgada a un humà i aquest va ser Paris.
Llavors Zeus envia Hermes per donar la poma a Paris mentre Atena, Hera i Afrodita intenten seduir-lo per aconseguir ser coronades com la “més bella”.
En el quadre de Rubens “Minerva protegeix pax de Mart” apareixen Mart, Minerva i Pax.
Pax és la personificació de la pau.
Minerva és filla de Zeus, el seu nom romà és Atena, és la deessa de la sabiesa i té com atributs l’òliba, l’ègida i l’olivera.
En la pintura apareix el moment en que Minerva expulsa Mart, al seu costat tenim a Pax juntament amb nens al voltant d’una cornucòpia.
En el quadre de Velázquez tornem a tenir la deessa Venus mirant-se en un mirall que recorda al mite de Narcís, que tracta Ovidi en les seves “Metamorfosis”.
La diferència està en que Venus està mirant el seu reflex en un mirall, en canvi, Narcís es va veure reflexat en l’aigua del riu.També destaco la figura de Cupido, que subjecta el mirall.
Cupido és fill de Venus/Afrodita i de Mart/Ares, és el déu de l’amor i de la passió i té com a atributs la fletxa, el buirac i l’arc. Normalment se’l sol representar amb la figura d’un infant nuu.
En aquesta peça grega aprecio ceràmica de figures negres i que és una àmfora, que és un tipus de peça de ceràmica que servia per transportar i emmagatzemar líquids i gra.
A l’àmfora de temàtica mitològica la ceràmica és de figures negres amb la greca vegetal, que s’utiltza en interiors.
En aquesta estàtua del Curos d’Anafi es pot apreciar l’ideal de bellesa del món grec: Καλός καὶ ἀγαθός, és a dir, que el culte al cos als homes mitjançant estava molt valorat en la societat grega.
Apareix el bust de Pèricles en una de les imatges, que va ser un dels millors amics de Sòfocles degut a que van ser escollits estrategs per participar en l’expedició atenesa contra Samos el 440 a.C. També va ser un dels governadors d’Atenes que va portar a terme l’aplicació de la democràcia en el sistema de govern(segle V a.C) i va encarregar la construcció del Partenó a Ictinos i Cal·licrates.
En la imatge del temple de les nereides, hi apareixen les nereides que eren les nimfes que vivien al mar filles de Nereu.
En l’estàtua de Dionís reclinat tenim a Dionís, que és fill de Zeus i de Sèmele.
El seu nom romà és Bacus, és el deu del vi i de la festa i els seus atributs són el tirs, raïm i la flauta.
Aquesta imatge pertany a una de les mètopes del Partenó, que són peces recatngulars de pedra o marbre que ocupen una part del fris d’un entaulament dòric, situada entre dos tríglifs.
Aquestes restes pertanyen al temple d’Àrtemis(Diana) , filla de Zeus, deessa de la cacera i dels animals que té com a atributs la lluna i l’arc.
En aquesta escultura dedicada a la dea mare és present la deessa Àrtemis/Ceres, que és la deessa de l’agricultura i de la fecunditat i té com a atributs són l’espiga i la falç.
Pau, m’ha semblat un article força interessant perquè ens mostres diverses manifestacions artístiques gregues a més del reportatge que has fet.
Χαίρετε!
Salvete
Moltes gràcies pels vostres comentaris. Em satisfà que compartim l’interès per la cultura i el llegat clàssics.
Valete!