I, per fi, Atenes. No podem abastar-la tota en el temps que tenim. Però és suficient per admirar la bellesa dels seus monuments capitals.
L’Acròpoli, amb el Partenó i l’Erectèon, aquest últim, testimoni de la rivalitat entre Atena i Posidó per ser les divinitats protectores de la polis.
Vista de l’Erectèon, a l’Acròpoli d’Atenes
Al peu de l’Acròpoli, el teatre de Dionís, seguint l’estructura dels teatres grecs, que hem comentat en el d’Epidaure.
Vista de l’Odèon d’Herodes Àtic, a Atenes
I fent camí cap a l’Àgora d’Atenes, contemplem les restes força ben conservades del fòrum romà (conegut com a Àgora romana d’Atenes): tot un passeig per la memòria històrica.
Perspectiva lateral de l’Àgora romana d’Atenes
Per fi arribem al centre de la vida pública de la ciutat, i ens impressiona l’edifici que corona tot el conjunt, el temple d’Hefest. Els elements principals de l’estil dòric s’hi poden observar a la perfecció: base, fust i capitell de les columnes; arquitrau, fris amb tríglifs i mètopes, timpà, cornisa.
Imatge del temple d’Hefest, a l’àgora d’Atenes
En el passeig pels barris típics, Plaka i Monastiraki, esglésies bizantines ortodoxes carregades d’icones. Admireu les construccions més antigues: l’ésglésia de la Transfiguració o de la Metamorfosi i la d’Agios Eleftherios o petita metropolitana (Mikrí Mitropóli, Μικρή Μητροπόλη).
Detall de la construcció interior de l’església de la Transfiguració
La petita metropolitana, al barri de Monastiraki
El dia ha estat complet. Ens queda una darrera jornada en terres gregues.
Retornem a Igoumenitsa, i canviem la ruta d’anada. Ara ens aproximem a la frontera amb Albània per visitar la ciutat de Ioannina, enclavament estratègic disputat per turcs i grecs, que conserva la memòria d’aquests pólemoi en una bonica mesquita d’Aslan Pasha, senyor de la ciutat i del territori durant el segle XVII.
Vista exterior de la mesquita d’Ashlan Pasha, a Ioannina
Ben a prop trobem l’Oracle de Dodona, enmig de boscos i muntanyes impressionants, la serralada del Pindos. El santuari, dedicat a Zeus, conté un dels teatres més ben conservats del món grec. Admireu-lo, i recordeu que la proa de la nau Argo tenia dots profètics perquè havia estat construïda amb troncs de roure de Dodona.
Vista general del teatre de l’Oracle de Dodona
Fem cap novament a Bríndisi. Ens resten un parell de dies en terres italianes. Vinculem la nostra estada amb el viatge de fa dos anys a Sicília. Ara visitem dues ciutats que se situen en l’àrea cultural de la Magna Grècia. Comencem per Lecce, d’una escenografia barroca espectacular.
Interior de la Basílica de la Santa Croce de Lecce, d’estil barroc
Cal saber que la geografia lingüística italiana està molt fragmentada. Doncs bé, curiosament a Lecce es parla una llengua anomenada griko. D’altra banda, la ciutat conserva restes d’un amfiteatre romà.
Restes de l’amfiteatre romà de Lecce
Tot seguit admirem Matera, a la regió italiana de la Basilicata, famosa pels sassi, coves habitades des de l’antiguitat, excavades en les parets rocoses de l’indret. Matera ha estat declarada capital europea de la cultura 2019. Té l’atractiu de conservar petjades de totes les èpoques: catedral romànica, esglésies i palaus barrocs.
Detall d’un dels carrers de Matera, que baixen a l’església de San Pietro Caveoso
Definitivament ha conclòs el nostre primer viatge a Grècia en família. No serà pas l’últim. Για σου.
Pau Molar Vilà. 3r de Filologia Clàssica, UB
Oh, totes les coses bones s’acaben, Pau. Atenes, quins records… A Dodona, amb tots els meus viatges a Grècia, encarà no hi he pogut arribar, quina enveja. Jo, que tinc tantes coses a preguntar-li a Zeus i la seva alzina.
Alguns dels indrets que esmentes de la Magna Grècia no els coneixia, m’apassiona tant Pompeia, Nàpols, Capri, Sicília, que tinc abandonada la part est. Me n’has fet venir ganes.
En fi, ara ens toca esperar on ens portaràs amb els teus propers articles De itinere.
Ave!
La veritat es que jo mai he anat a Atenes però a classe em estudiat alguns dels monuments com per exemple el Partenó i l’erectón. La veritat es que els altres tipus de monuments que hi han m’han sorprés bastant ja que no els coneixia,com per exemple el teatre, ja que nosaltres només van anar a Tarraco i només coneixia els monuments que hi havia allà. El Partenó es un temble molt important el qual es dedicat a la filla de Zeus: la deessa Atenea (o en llatí: Minerva) que representava una divinitat armada. I doncs del Erectón puc dir que es un temble secundari que esta representat amb columnes de dones, les quals en una guerra van ajudar a l’enemic i el castig per avergonyir-les va ser fer columnes d’elles. I per últim també m’he fitxat en la paraula: Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (IV)que porevé del grec, que traduïda vol dir: Ella, Ella, mi madre (IV)
Brenda, m’alegra veure que has posat informació que hem comentat a classe, però aneu molt amb compte amb els traductors en line, que no saben grec ni llatí i diuen barbaritats. Jo només volia que féssiu servir l’alfabet dels apunts i diguéssiu com es pronuncia, i a les dues us ha sortit una traducció que cap grec aprovaria.
Sale!
Atenes em sembla una ciutat preciosa i m’encantaria poder arribar a visitar-la.
Les lletres gregues del títol (Έλλας, Έλλας, η μάνα μου) volen dir: Ella, Ella, la meva mare, en català i (Defectio Pellae hiber defectio Pellae hiber mater mea), en llati.
En les imatges es pot veure un circ i un amfiteatre que és on es feien els espectacles per entretenir a la gent.
També hi ha una imatge de l’Erecton, si us fixeu les columnes que aguanten del pòrtic de l’Erecton estan representades amb forma de dona, es a dir, cariàtides.
La veritat es que nosaltres mai hem anat a Atenes però a classe hem estudiat alguns dels monuments com per exemple el Partenó i l’erectón. La veritat es que els altres tipus de monuments que hi han no m’han sorprés ja que els coneixiem,com per exemple el teatre. El Partenó es un temple molt important el qual es dedicat a la filla de Zeus: la deessa Atenea que representava una divinitat armada. I doncs del Erectón puc dir que es un temble secundari que esta representat amb columnes de dones, les quals en una guerra van ajudar a l’enemic i el castig per avergonyir-les va ser fer columnes d’elles.
En general, a tots els comentaris hi falta alguna informació de la demanada al moodle, però potser la més completa és la de la Laia i el Lian. Llàstima que no hagueu posat el nom de les Cariàtides, com ha fet el Sergi. A part, ningú ha et la transcripció del nom de l’article!
Atenes es una ciutat que reflexa la antiguitat de la ciutat amb totes les restes de tots els turons i escultures que hi havien trobem el turó de l’acròpolis i hi ha un altre que es diu erectòn es més petit pero és més famos perque les columnes estan fetes com dones,aquestes columnes es diuen cariatides
Salve!
A les imatges es pot veure el Partenó, el que està situatal turó de l’Acròpolis, que es pot veure des de qualsevol lloc de la ciutat. És el temple principal, que està dedicat a la deesa grega de la guerra, Athena.
En Atenes, també va nèixer la democràcia. El pare de la democràcia va ser Pericles.
Les lletres gregues del títol (Έλλας, Έλλας, η μάνα μου) volen dir: Ella, Ella, la meva mare, en català En les imatges es pot veure un circ i un amfiteatre que és on es feien els espectacles per entretenir a la gent, en el circ s’hi celebraven carreres de quadrigues i bigues i en l’amfiteatre es feien lluites de gladiadors.També hi ha una imatge de l’Erecton que és un temple més petit que el Partenó, i també es veuen les columnes representades amb forma de dona que es diuen cariàtides.
Salve!
El títol d’aquest article (Έλλας, Έλλας, η μάνα μου) vol dir: Ella, ella, la meva mare, en català.
Nosaltres mai em anat a Atenes, peró segons les imatges sembla una ciutat molt ineteresant i bonica per visitar. Nosaltres hem estudiat i vist a clase alguns dels temples d’Atenes com el Partenó i l’Erecteòn.
El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atena Pàrtenos, a qui el poble d’Atenes considerava la seva protectora, és l’edifici més important dels que es conserven de la Grècia clàssica. L’Erecteòn és un temple grec consagrat a Erecteu, d’ordre jònic i situat a l’Acròpolis d’Atenes, al nord del Partenó. És un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substitució d’algunes columnes per cariàtides. (que eren columnes en forma de cos femení).
Bon comentari, hi apareix el que hem explicat a classe.
El títol d’aquest article son lleres gregues que volen dir: Ella, Ella, la meva mare, en català. Jo mai he anat a Atenes però a classe hem estudiat alguns dels monuments com per exemple el Partenó i l’erectón.
El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atenea que representava una divinitat armada.
L’erectón es un temble d’ordre jònic i situat a l’Acròpolis d’Atenes, al nord del Partenó, que esta representat amb columnes de dones, anomenades cariatides les quals en una guerra van ajudar a l’enemic i el castig per avergonyir-les va ser fer columnes d’elles.
Salve!
El títol d’aquest article (Έλλας, Έλλας, η μάνα μου) vol dir: Ella, Ella, la meva mare, en català.
En les fotos podem veure un circ i l’amfiteatre que és on es feien els espectacles per així la gent estar entretenida. En el circ s’hi celebraven carreres de quadrigues i bigues, i en l’amfiteatre es feien lluites de gladiadors. També hi ha una foto del temple l’Erecteòn que és més petit que el Partenó. El temple de Partenó estava dedicat a la deessa grega, Atenea. També es veuen les cariàtides que eren columnes en forma de dona.
El títol d’aquest article (Έλλας, Έλλας, η μάνα μου) son lleres gregues que volen dir: Ella, Ella, la meva mare.
Jo mai en la meva vida he anat a Atenes però, ha classe hem estudiat alguns monuments historics com per exemple L’Erectón o el Partenó.
El partenó es un temple que és va fer a la deesa Atenes la qual es cconsiderava la protectora de la ciutat.
L’Erecteòn és un temple grec consagrat a Erecteu, situat a l’Acròpolis d’Atenes. La seva estructura es molt extraña per l forma de les columnes. (que eren columnes en forma de cos femení).
A “De itinere” tenim un article sobre un viatge per Grècia (Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (IV)). Comenteu-ne (al bloc) aquest, que se centra en Atenes: transcriviu en caràcter llatins les lletres gregues del títol (entre claudàtors), expliqueu el que hem dit a classe sobre alguns dels monuments presentats, mireu si hi ha algun amfiteatre o circ esmentat a l’article, i si s’hi esmenta algun altre temple:
-El títol transcrit en llatí seria (ellas, ellas, i mana mou).
Monuments presentats a clase:
-Acròpoli: és la part més important d’Atenes, és un turó on hi ha la part sagrada dela ciutat,
-Paternó: és un temple dedicat a la deesa patrona de la ciutat, Atena.
-Erectèon: és un temple dedicat a l’heroi Erecteu. En ell destaca un pòrtic (balcó) amb columnes en forma de dona anomenades cariàtides.
-Àgora: Era la plaça central de les polis on es reunien els ciutadans.
S’hi esmenta un amfiteatre, el romà de Lecce. I a més a més també s’hi esmenten dos teatres: el de Dionís i el de l’Oracle de Dodona.
I finalment el temple que s’esmenta és el d’Hefest, a l’àgora d’Atenes.
Bona feina, Adrià i Judit, es podria haver detallat algunacosa més com la història de les cariàtides o les dades d’Atena, però és complet i correcte.
Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (IV)
Per començar, en la primera imatge surt el temple Erecteòn, un temple dedicat a l’heroi Erecteu, en ell destaca un pòrtic (com un balcó) amb columnes en forma de dona. Eres les Cariàtides; Eren les dones que habitaven de la Cària que en una guerra van traïr a la seva ciutat. Per aixó se las va voler reculitzar per sempre en forma de columnes.
Bon començament, Lucia, suposo que en algun moment ho completaràs.
“Έllaς, Έllaς, h mάna moy”
Atenes era la ciutat grega més important de l’època. El nom de la ciutat prové de la deesa Atena, el seu pare es Zeus, s la deesa de la saviesa ja que neix del cap de Zeus i el seu element era una òliba.
L’Acropolis és la part més important d’Atenes, que és un turó on hi ha la part sagrada de la ciutat.
El temple més important és el partenò.
A l’Acropolis també hi ha l’Erectèon, que és un temple dedicat a l’heroi Erecteu am ell destaca un pòrtic amb columnes amb forma de dones anomenades cariàtides.
Teatre de Dionis: va ser el teatre més gran de l’antiga Grècia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes, a la banda sud, vora el recinte sagrat del Tèmenos de Dionís. Dedicat, com el seu nom indica, al déu del vi i del teatre, Dionís, inicialment s’hi representaven en honor del déu cants i danses rituals al voltant de l’altar i els espectadors hi seien al voltant, fins que va anar evolucionant i s’hi representaren les tragèdies clàssiques d’Èsquil, Sòfocles, Eurípides i Aristòfanes.
Teatre de l’Oracle de Dodona: és un teatre clàssic construït en l’antiga Grècia durant el regnat de Pirros.
Temple d’Hefest: és un temple dòric perípter, situat al nord-est de l’àgora d’Atenes.
Lucía, la transcripció no és correcta. Ho havies de posar amb el só que us vaig dir en la columna de so al tema Lingua. L’enunciat us preguntava per l’amfiteatre, que no és el mateix que el teatre.
Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (IV) : Hellas, Hellas, mi madre (IV)
Acròpolis: És un turó on és troba la part sagrada de la ciutat.
Partenó: És el temple dedicat a la deesa de la ciutat Atena. És el temple mes important de l’acròpolis.
Erecteòn: És el temple dedicat a l’heroi Anell, destaca un pòrtic amb columnes amb forma de dones anomenades cariàtides.
Atena: És la divinitat que dona nom a Atenes. És la deesa de la saviesa, el seu nom grec és Atena i el nom llatí és Minerva.
Posidó: Fill de Cronos i de Rea. Era el germà petit de Zeus.
Teatre de Dionís: Va ser el teatre més gran de l’antiga Grecia, situat al peu de l’Acròpoli d’Atenes.
Agora romana d’Atenes: Antiga plaza pública d’Atenes.
Temple d’Hefest: És un temple grec situat al nord-est de l’Agora d’Atenes, en la cima de la colina anomenada Colonos Agoreo.
Estil dòric: És un dels tres ordres arquitectura grega, junt al jònic i al corinti.
Plaka i Monastiraki: Són les zones més turistiques d’Atenes.
Església de la Transfiguració o de la Metamorfosi: És una de les esglesies més boniques de Grecia, esta plena de pintades de l’any 1483
Agios Eleftherios o petita metropolitana: Edifici del segle XII situat a la Plaza de Mitrópoli.
Ioannina: és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria d’Epir, al nord-oest del país.
Mesquita d’Aslan Pasha: Va ser construida per otomanos en la ciudad de loannina, Grecia.
Griko: És el llenguatge grec parlat a Italia.
Cristina, això no és el que us demanava en la tasca. Cal llegir amb atenció els enunciats.
– Transcriviu en caràcter llatins les lletres gregues del títol (entre claudàtors):
Έλλας, Έλλας, η μάνα μου –> Ellas, ellas, e mana mu
– Expliqueu el que hem dit a classe sobre alguns dels monuments presentats:
· Acròpoli: turó on es troba la part sagrada de la ciutat d’Atenes.
· Partenó: temple més important de l’Acròpolis, dedicat a la deessa patronal.
· Erectèon: temple dedicat a l’heroi Erecteu (aquest dóna el nom al temple). Hi destaca un pòrtic amb columnes en forma de dona, anomenades Cariàtides.
– Mireu si hi ha algun amfiteatre o circ esmentat a l’article, i si s’hi esmenta algun altre temple:
· Temple d’Hefest: temple dòric perípter, situat al nord-est de l’àgora d’Atenes. Des del segle VIIi fins al 1834, va servir d’església ortodoxa grega amb el nom de Sant Jordi Akamates.
· També hi surt esmentat l’amfiteatre romà de Lecce.
Bé, Leah, veig que vas estar atenta al que vam explicar a classe.
Salve!
El títol ” Έλλας, Έλλας, η μάνα μου (IV)” significa (ellas, ellas i mana mou).
A classe hem parlat de l’Acròpoli, del Partenó, del Erectèon, les cariàtides i l’Agora.
L’Acròpoli és un turó on és troba la part sagrada de la ciutat. És la part més important d’Atenes.
El Partenó és el temple dedicat a la deesa de la ciutat Atena. És el temple més important de l’Acròpolis.
L’Erecteòn és el temple dedicat a l’heroi Erecteu , destaca un pòrtic amb columnes amb forma de dones anomenades cariàtides.
L’Agora és la plaça central i més important de les polis, on es reunia la gent.
Parla d’un amfiteatre el romà de Lecce, també parla del temple d’Hefest, a l’àgora d’Atenes, i finalment també parla de dos teatres, el de Dionís i el de l’Oracle de Dodona.